[Transcripció del vídeo “Salvador Illa posa un endollat a INFRAESTRUCTURES.CAT”, publicat el 4 de novembre de 2024 a YouTube].

Aquests dies al País Valencià estem veient com és de perillós posar incompetents i endollats a gestionar la cosa pública.

Lamentablement, però, això no només passa al País Valencià. A Catalunya també es posen endollats i amics de partits a dirigir àrees fonamentals de la vida pública. Per això hem fet aquest vídeo, per tal que tothom conegui qui és el nou cap d’Infraestructures.cat nomenat per Salvador Illa, Isaías Táboas. Comencem!

Aquesta és la seu d’Infraestructures.cat, una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que s’ocupa de coses tan importants com, atenció, gestionar sèquies, construir carreteres, fer ponts sobre els rius o fer edificis dels parcs de bombers, dels CAPs o de les escoles del nostre país.

Doncs bé: malgrat la importància d’aquesta empresa per la vida i la seguretat dels catalans, el passat 1 d’octubre, Salvador Illa va posar al capdavant d’Infraestructures.cat un endollat professional, Isaías Táboas.

Posar endollats a gestionar coses importants és un perill enorme. Per això, a OCTUVRE creiem que és imprescindible que tothom sàpiga qui és Isaías Táboas, nomenat per Salvador Illa.

Això potser us sona, perquè va ser un escàndol:

El 20 de febrer de 2023 va haver de dimitir el president de Renfe per un error en el disseny d’uns trens que no cabien dintre els túnels per on havien de passar. El president de Renfe era Isaías Táboas.

I la pregunta és: Per què ara Salvador Illa ha posat Isaías Táboas a dirigir i gestionar totes les infraestructures de Catalunya?

L’any 2004, José Montilla va ser nomenat per Rodríguez Zapatero com ministro d’Indústria, Turismo i Comercio del govern d’Espanya. Una de les primeres decisions de Montilla va ser nomenar Isaías Táboas com el seu cap de gabinet. El 2006, Montilla es converteix en president de la Generalitat i nomena Táboas com el seu secretari de la presidència.

A l’octubre de 2010, Montilla deixa de ser president, però al novembre del mateix any, Isaías Táboas ja té una nova feina: Secretario de Estatdo de Transportes del ministre de Transportes, José Blanco.

El desembre de 2011 cau el govern de Zapatero i Táboas també cau i ha de buscar-se la vida al sector privat i funda, atenció, l’Observatorio de les Idees. Ho explica Táboas al seu LinkedIn:

He conceptualizado la idea de negocio, he articulado la estructura societaria y me encargo de impulsar el desarrollo del proyecto.

I què fan a l’Observatorio de las Ideas?

Al seu web expliquen que “aportan inteligencia global a los líderes” perquè es veu que “resulta fundamental para los líderes estar atentos a las nuevas ideas”.

A la pràctica, “l’Observatorio de las Ideas” és una revista amb resums de 700 paraules de “ideas para los líderes”. Però qui són aquests líders que paguen per aquests resums? Professors d’universitat? Investigadors? Líders empresarials? Doncs no. Amb una cerca ràpida a Internet, descobrim que l’Observatorio de las Ideas viu, bàsicament, dels diners públics. Aquests són alguns dels molts contractes de les administracions públiques (la majoria en mans del PSOE i del PSC) que paguen subscripció a la revista de Táboas:

• Ajuntament d’Esplugues, 3.120 euros l’any.
• Ajuntament de l’Hospitalet, 3.120 euros l’any.
• Generalitat Valenciana el 2023, 3.120 euros l’any.
• Diputació d’Osca..
• Diputació de Pontevedra…
• L’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb Colau al capdavant. Més de 25.000 euros en tres anys.

La llista és molt més llarga. Després en veurem més exemples. La qüestió és que el juny de 2018, José Luis Ábalos, que llavors era Ministre de Transports, torna a oferir a Táboas un sucós sou públic: president de Renfe. A partir d’aquest moment, Táboas passa a cobrar un sou de 179.970 euros com a president de Renfe, mentre el seu “Observatori de las Ideas” continua passant la gorra per ajuntaments, diputacions i entitats públiques controlades pel seu partit.

Com a president de Renfe, Táboas és un crac. Anem al divendres 9 de setembre de 2022. Aquell matí la xarxa sencera de Rodalies va caure i el país es va convertir en un caos absolut. Quan li van demanar per aquest tema, va dir això.

Entrevistadora Catalunya Ràdio: “Tenim en línia el president de Renfe, Isaias Táboas. Bon dia. Bon dia. Com es pot garantir que no torni a passar un col·lapse com aquest? Perquè no és el primer cop que passa. El 2015 també va haver-hi ja una avaria similar a aquesta, va tenir la xarxa aturada durant dues hores.

Isaías Táboas: “Doncs suposo que aquest era un sistema nou, que era un sistema que havien implantat amb un software nou el 2021 i amb una migració i amb una actualització… Precisament una actualització perquè tot hi vagi millor, hi ha hagut un problema. Tot i així, les Rodalies de Barcelona tenen la qualitat, en el que es refereix a puntualitat, de les més altes d’Europa.

Pocs mesos després, Táboas va acabar dimitint pel tema dels trens que no passaven pels túnels i perdia el seu sou de 179.000 euros. Però no patiu.

Recordem: Táboas va ser anomenat Secretario de Transportes el 2010 per José Blanco. Doncs bé: aquell mateix any, va esclatar un escàndol que implicava directament José Blanco, el cas Campeón, un cas que tenia una pota a Catalunya. La cosa molt resumida va anar així:

Els tècnics de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat van denegar el permís d’apertura d’una nau d’un poderós empresari gallec, amic de José Blanco: José Antonio Orozco, de l’empresa de transports Azcar. Orozco es va posar com una moto i va fer un parell de trucades. La cosa és que Orozco tenia el telèfon intervingut per un jutge.

Atenció. Primera trucada, el 30 de desembre de 2010. Orozco parla amb un empleat d’Azcar i li explica que ja sap qui és l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch. Diu Orozco:

“vamos a ver si nos recibe este Jaume Bosch de los cojones y a ver qué coño hacemos. Déjame hacer una gestión. Voy a llamar a Pepe Blanco a ver si manda algo allí o cómo carallo lo hacen”.

Minuts després, Orozco truca a José Blanco i li explica els problemes que té a Sant Boi. I Blanco li pregunta si “el alcalde és nuestro” i Orozco contesta: “es del PSC, joder”. I Blanco diu: “Vale, vale, pues yo hablo con ellos, no te preocupes”.

Sabeu a qui va enviar José Blanco a parlar amb l’alcalde de Sant Boi? Efectivament, a Isaías Táboas, per la qual cosa va acabar declarant davant el jutge.

En una conversa enregistrada per la policia, pocs dies més tard, Orozco diu:

“Ayer estuve con el alcalde de Sant Boi. Nos han dado todo tipo de facilidades. Siempre es bueno tener un amigo ministro en el gobierno de tu país”.

La cosa és que José Blanco era aforat i llavors el cas el va portar el Tribunal Suprem, que va acabar arxivant el cas de manera escandalosa en contra del criteri de la Fiscalia i el jutge instructor. Bé, la qüestió és que quan Blanco va deixar de ser ministre, va fundar la consultora Acento, que es dedica a fer lobby.

A OCTUVRE, ja vam dedicar un vídeo a Acento, però resumint molt, la cosa funciona així:

Si una empresa necessita que s’aprovi una requalificació o una normativa, pot contractar Acento i els d’Acento fan servir els seus contactes i la seva agenda per pressionar els polítics en favor del seu client. Bàsicament, Acento és una manera de treure diners dels contactes que Blanco va fer durant la seva etapa de ministre al PSOE.

Però atenció, si necessites contactes d’altres partits que no siguin el PSOE, Acento també et pot ajudar. Atenció als companys de José Blanco a Acento:

• Alfonso Alonso, exministre del PP.

• Miquel Gamizans, exalcàrrec d’Esquerra, estretament lligat a la direcció de TV3.

Tots plegats posen la seva agenda al servei de qui pugui pagar. Ja ho va dir Orozco: “Siempre es bueno tener un amigo ministro en el gobierno de tu país”.

I què té a veure tot això amb Táboas? Doncs que quan va dimitir com a president de Renfe, Táboas va demanar autorització de compatibilitat per treballar, atenció, a Acento amb el seu antic cap, José Blanco, amb qui ja havia treballat el 2010.

Però just quan Táboas intentava fitxar per Blanco, va esclatar un escàndol que es quitxa de ple Acento. Sabeu que el PSOE va expulsar Ábalos per l’escàndol de les mascaretes i del seu guardaespatlles, Koldo García, oi? Doncs bé, la investigació policial d’aquest cas revela que Koldo García es va reunir vuit vegades amb la cúpula d’Acento entre el 2018 i el 2021. Ja se sap: “Sempre és bueno tenir un amigo ministro en el gobierno de tu país”. En aquest cas, són dos ministres, José Blanco i José Luis Ábalos.

I què tenen en comú aquests dos ministres? Que tots dos van ser els que van fitxar Isaías Táboas, un el 2010 i un altre el 2018, per moure fils al Ministerio de Transportes. Quan va haver de dimitir de Renfe, Táboas va voler entrar a Acento, però l’escàndol de Koldo va frustrar el fitxatge. Però no patiu per Táboas, perquè aquest cop tampoc no quedarà tirat. Finalment, el juny de 2024, Táboas es converteix en secretari general del Consorci de la Zona Franca, un ens dirigit pel “socialista” Pere Navarro. Un altre cop, Táboas en sortia airós.

Per cert: hem revisat el web de transparència del Consorci de la Zona Franca i hem trobat una cosa superinteressant. Només entre 2019 i 2022, el Consorci de la Zona Franca va gastar un total de 48.000 euros en subscripcions a les revistes editades per l’”Observatorio de las Ideas”, dirigit per Isaías Táboas.

I aprofitant que tornem a parlar un altre cop de “l’Observatorio de las Ideas” de Táboas, atenció: El febrer de 2024, José Blanco va fitxar per Acento a aquest senyor: David Cierco Jiménez de Parga.

Fins aquell moment, Cierco era alt càrrec de l’agència Red.es, del Ministerio de Economía del Gobierno de España. Doncs hem revisat els contractes menors de Red.es i hem descobert que Red.es també ha destinat milers d’euros a l’Observatorio de las Ideas de Táboas. Aquests són només alguns dels contractes.

A OCTUVRE estem treballant per saber la xifra total de diners públics que s’ha embutxacat la revista de Táboas.

Acabem. Fins ara hem vist

• que Táboas és un expert en aconseguir càrrecs públics molt ben remunerats.
• Que Táboas té amics poderosos com José Blanco, José Luis Ábalos o Pere Navarro, que li han proporcionat durant anys aixoupluc a tota mena d’empreses públiques.
• I hem vist que Táboas té una gran habilitat per muntar xiringuitos com l’Observatorio de Ideas.
• I una gran habilitat per embutxacar-se desenes de milers d’euros públics atorgats pels seus amics del PSOE i del PSC.

Ara veiem com Salvador Illa posa Isaías Táboas al capdavant d’Infrastructures.cat, una empresa pública que s’ocupa de coses tan importants com, atenció, gestionar sèquies, construir carreteres, fer ponts sobre els rius o fer els edificis dels parcs de bombers, dels CAPs o de les escoles del nostre país.

A OCTUVRE creiem que és molt escandalós (i molt perillós) que la Generalitat de Catalunya posi coses tan i tan importants en mans d’endollats com Isaías Táboas.

Per això hem fet aquest vídeo.

Si t’ha semblat interessant:

PASSA-HO.