Aquest 2022, el Govern de la Generalitat repartirà uns 46 milions d’euros de diners públics entre mitjans de comunicació privats. La pregunta és, els partits del Govern utilitzen aquests diners per domesticar els mitjans, per premiar les línies editorials que els són favorables i per castigar aquells que no s’apleguen a les seves postures?

A octubre creiem rotundament que sí, i per això no acceptem ni publicitat ni subvencions. Com diu la saviesa popular, qui té el coll llogat no seu quan vol. Per això, al vídeo d’avui explicarem alguns detalls sobre el repartiment de diners públics als mitjans de comunicació privats.

---

La partida de publicitat institucional la gestiona la Secretaria de Difusió i la partida de subvencions la gestiona la Secretaria de Mitjans de Comunicació. Esquerra i Convergència, i després Junts, s’han repartit la direcció d’aquestes dues secretaries. Quan Esquerra controlava la publicitat, Junts controlava les subvencions i viceversa.

Com veurem més endavant, des que Aragonès és president, la publicitat li ha tocat a Junts, qui ha nomenat secretari de difusió Jofre Llombart, que havia estat presentador a RAC1.

Mentrestant, el repartiment de subvencions li ha tocat a Esquerra, que ha posat a dirigir a Oriol Duran, ex cap de premsa d’Esquerra, al Senat. Un cop aclarit això, entrem en matèria i comencem analitzant l’apartat de publicitat institucional.

El 2020, últim any del qual es tenen dades oficials i amb la difusió en mans d’Esquerra, la despesa en publicitat institucional va ser de 33.243.347 euros. El beneficiat més gran d’aquest repartiment va ser el grup Godó. Des d’un punt de vista d’audiència, el grup Godó és el grup més potent i, per tant, és esperable que rebi més encàrrecs. Però si mirem l’evolució de la despesa entre 2017 i 2020, alguna cosa no quadra.

El 2017, La Vanguàrdia en paper (la publi a la web és una altra partida) va rebre 1.957.760 euros en publicitat. El 2020, però, la Generalitat va gastar 2.720.081 euros. El 2017, RAC1 va rebre 1.051.288 euros i el 2020, 1.929.346 euros.

Resumit en una imatge:

La memòria anual de la secretaria de difusió no dona cap explicació tècnica. Per cert, en aquell moment, Difusió estava dirigida per Miquel Gamisans, nomenat per ERC.

(Per cert: segur que els que seguiu OCTUVRE teniu present el nom de Miquel Gamisans. Recordeu aquesta notícia?:

(Si no la vau llegir al seu moment, quan acabeu de llegir aquest post, podeu fer clic aquí).

Ara veiem un altre exemple que fa pensar que els criteris de repartiment de publicitat són altament discrecionals.

El 2019, el CEO deia que Vilaweb era el segon digital d’informació política més llegit. Nació Digital, en canvi, estava a la desena posició.

Doncs bé: en el 2020, Vilaweb va rebre 129.011 euros en publicitat institucional. Nació Digital, en canvi, en va rebre 607.761 euros, 5,5 vegades més.

La Secretaria de Difusió tampoc dona cap raó tècnica que expliqui aquesta enorme diferència. Pel que fa a les subvencions, aquest 2022 es repartiran 17 milions d’euros.

Històricament, hi ha hagut dos tipus de subvencions:

Els requisits per rebre les subvencions estructurals estan perfectament delimitats. Qui compleix els requisits rep la subvenció estructural, qui no els compleix no la rep. Aquí, els partits no tenen gairebé marge de decisió. Tanta feina feta, tants diners et toquen.

Però les subvencions per projectes són diferents. Els mitjans presenten els seus projectes i és la Secretaria General de Mitjans qui tria qui rebrà els diners i qui no.

La idea, en principi, era bona. Qualsevol mitjà que tingui una bona idea pot demanar ajuda pública per fer-la realitat. Per exemple, una petita revista local pot presentar un projecte per informar el seu sistema de distribució. Però, atenció, aquest projecte ha de competir amb els projectes de gegants com el Grup Godó o El Periódico. A efectes pràctics, la gran part de les subvencions a projectes anaven a parar a les butxaques de les grans capçaleres.

Les subvencions per projectes van ser anul·lades l’any 2013. I només van quedar les subvencions estructurals, que, com hem dit, són molt poc manipulables. Això vol dir que la publicitat institucional es va convertir en la millor via del poder polític per repartir favors entre els mitjans de comunicació sense haver de donar gaires explicacions.

Això es veu molt bé en aquest gràfic fet per Mediapuncat:

Com que amb les subvencions era més difícil fer favors, es van destinar més i més diners a la publicitat institucional. El problema és que el partit a qui li tocava repartir les subvencions estructurals no tenia gairebé marge per fer favors. Però després de l’últim canvi de govern va passar una cosa molt interessant.

Després de moltes setmanes de negociacions, Esquerra i Junts van arribar a un acord per formar govern. Segons aquest acord, la presidència de la Generalitat passava de Junts a Esquerra, la vicepresidència d’Esquerra a Junts, la presidència del Parlament d’Esquerra a Junts. I atenció: la gestió de publicitat va passar d’Esquerra a Junts i la gestió de les subvencions va passar de Junts a Esquerra.

Esquerra guanyava la presidència de la Generalitat, però perdia la possibilitat de repartir publicitat com havia fet fins aquell moment i es quedava només amb el repartiment de les subvencions estructurals que, com hem explicat, no deixen gaire marge per fer favors als mitjans amics.

Però Esquerra tenia un pla: recuperar els ajuts per projectes que havien estat abolits el 2013. D’aquesta manera, tot i haver perdut la capacitat de repartir publicitat, recuperava un tipus de subvenció molt més discrecional. En plenes vacances d’estiu, fa poques setmanes, es van fer públiques les xifres d’aquest nou repartiment reinstaurat per Esquerra.

A principi del 2022, l’editor de Vilaweb, Vicent Partal, va anunciar que la seva publicació renunciava a les subvencions per projectes i deia:

«Ens preocupa que hi hagi mitjans l’existència dels quals depenga gairebé completament dels diners de les institucions, cosa que els converteix inevitablement en mitjans captius».

Per la seva banda, La Directa tampoc ha participat en la nova convocatòria de subvencions per projectes i la publicació cafèambllet, de la qual jo en formava part, va renunciar a demanar cap subvenció fa més d’una dècada.

A OCTUVRE no acceptem publicitat ni rebem subvencions, però creiem que les subvencions públiques poden ser útils per protegir i impulsar la llengua catalana, per enfortir la pluralitat mediàtica i per donar oportunitats a noves veus.

També creiem que la publicitat és un servei necessari i que el Govern l’ha de poder contractar com contracta tants altres serveis.

Però el que no pot ser és que el Govern utilitzi els diners de tots per fer favors als magnats de la premsa.

No pot ser que els partits financin mitjans que després donen programes als càrrecs d’aquests mateixos partits.

I no pot ser que la publicitat institucional serveixi per apuntalar a les capçaleres propietat de la banca i l’Ibex i al servei de la propaganda de la monarquia.

És un insult que donin els diners dels nostres impostos a subvencions a fons perdut, a l’amo de La Vantguàrdia i RAC1, un senyor anomenat “Grande de España” pels Borbons i amo d’una fortuna enorme.

De veritat que els treballadors hem de pagar impostos per ajudar a que els rics siguin encara més rics?

De veritat que el govern de la Generalitat ha d’omplir de diners públics els mitjans que constantment treballen per la corrupta monarquia espanyola?

El tema és complex i apassionant, i hi ha molta informació interessant que no ens quep en aquest vídeo.

Pels que vulgueu aprofundir, al nostre web, octuvre.cat, trobareu estudis, articles i informes fets per autoritats independents. A OCTUVRE creiem que és necessari posar sobre la taula aquest tema.

Cal que el màxim de gent sàpiga com funciona aquest tema.

Espero que aquesta informació us hagi semblat interessant i si és així, que la compartiu amb els vostres contactes.

Plegats, podem trencar els silencis que alguns compren amb els nostres propis diners.

Gràcies!

---