[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Sóc la Marta Sibina i vull posar sobre la taula dues preguntes.
Primera: podria passar que vagis caminant per Barcelona tranquil·lament, de nit, amb uns amics, i que de cop s’aturin al teu costat tres furgonetes dels Mossos i que de les furgonetes baixin un munt de gent i t’atonyinin sense cap motiu?
Segona: podria passar que vagis a denunciar aquest atac i que els jutges mirin cap a una altra banda, encara que hi hagi un vídeo on es veuen clarament els fets?
Doncs, lamentablement, això no només és possible, sinó que ja ha passat. Ja ha passat gràcies, entre d’altres, a jutges com Isabel Hernando, Eduardo Navarro, José Villodre i Carmen Guil.
A continuació veurem les imatges d’aquest atac, unes imatges que fins avui no s’havien publicat mai. Atenció.
Divendres 18 d’octubre de 2019. Els carrers de Catalunya estan plens de protestes per les sentències del procés. Aquell dia, a les 21 hores i 41 minuts de la nit, quatre joves caminen pel carrer Provença de Barcelona. En un moment donat s’aturen a una botiga, compren aigua i continuen direcció Rambla Catalunya.
Però quan estan a punt d’arribar a la cantonada, apareixen tres furgonetes dels Mossos d’Esquadra a tota velocitat.
De la primera furgoneta surten agents amb porres i barren el pas als quatre joves, que intenten retrocedir. Però quan retrocedeixen es troben amb els policies que han baixat de la segona i tercera furgoneta.
D’aquesta manera, els quatre nois queden envoltats pels Mossos, que s’apropen cap a ells amb porres i pistoles de bales de foam.
Tres dels nois aconsegueixen esquivar els Mossos, però el quart noi, que es diu Jordi, queda acorralat a un portal. Sense possibilitat d’escapar, el Mosso comença a colpejar-lo.
El vídeo continua i, tres segons després del primer cop de porra, se senten els crits d’en Jordi. Quan la càmera torna a enfocar-lo, en Jordi ja està a terra i ferit. El Mosso li ha deixat caure la porra, la recull i marxa.
En Jordi té un profund trau al cap que requerirà cinc punts de sutura. Hem vist les fotos i són molt desagradables.
Uns dies després de l’agressió, en Jordi va contactar amb el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia i, amb el seu ajut, va denunciar els Mossos d’Esquadra. A la seva denúncia es pot llegir:
“Vaig alçar els braços demanant que no em fessin res. Tot i això, em van pegar primer al braç i després dues vegades al cap. Vaig caure a terra amb molt dolor al cap i em van seguir colpejant mentre jo cridava. Els agents m’anaven dient: ‘No grites, m*****’.”
Sobre això, al vídeo veiem com un Mosso, efectivament, s’apropa a en Jordi, com per dir-li alguna cosa que no podem sentir, i després marxa deixant-lo a terra ferit.
Les imatges no permeten veure el número d’identificació dels agents. Però si mirem el vídeo fotograma a fotograma, passa això: 0194.
Amb aquesta informació, els advocats d’Irídia poden demanar quins agents anaven a cadascuna de les tres furgonetes. Un cop identificats els agents, se’ls pren declaració i, uns mesos més tard, la jutgessa Isabel Hernando arxiva el cas. Segons ella, no hi ha cap delicte i, encara que hi hagués delicte, no es pot identificar l’autor.
Examinem de prop els arguments de la jutgessa.
Primer, nega que l’acció on en Jordi resulta ferit sigui delicte i dona dos arguments. El primer argument diu:
“La lesión en la parte posterior de la cabeza es compatible no solo con un golpe de bastón policial, sino con otro tipo de golpe.”
Segons la jutgessa, en Jordi es pot haver fet el trau al cap quan va caure a terra. I ens preguntem: si un policia tira a terra una persona i aquesta persona cau sobre el cap, la responsabilitat seria del policia, no?
La jutgessa té resposta per això:
“No resulta claro si, como consecuencia de la intervención policial, el perjudicado cayó al suelo o se tiró al suelo.”
És a dir, potser en Jordi es va tirar tot sol a terra i tot sol es va fer el trau mentre, casualment, estava sent colpejat per un policia, que no tindria cap relació amb el trau.
El segon argument de la jutgessa és que potser en Jordi “recibiera algún golpe por algún objeto lanzado”. Però quin objecte? Llançat per qui?
La jutgessa diu:
“Resulta creíble que, ese día y a esa hora, se estuviesen produciendo incidentes en la calle Provenza como la quema de contenedores, el corte de calles o lanzamiento de objetos.”
Efectivament, aquells dies hi havia protestes arreu de Catalunya i potser aquell dia algú, en algun lloc, hagués fet un llançament d’objectes. Però és possible que en Jordi rebés el cop d’un d’aquests objectes en el mateix moment que estava sent colpejat per la policia?
La veritat és que seria molta coincidència que un objecte et fes un trau al cap al mateix temps que un Mosso t’està picant amb una porra.
Però bé, diu la jutgessa que “resulta creíble” perquè aquells dies hi havia moltes manifestacions arreu de Catalunya.
La pregunta llavors és: hi havia llançament d’objectes a aquella hora concreta i en aquell carrer concret?
Al vídeo no es veu ni cap barricada, ni cap contenidor cremant, ni cap manifestació, ni cap llançament d’objectes.
Però no només això, atenció: els mateixos Mossos investigats diuen a la seva declaració que no recorden que hi hagués cap aldarull ni cap persona llançant objectes en aquell lloc aquella nit.
Però per la jutgessa, tant és. Ella diu que el trau d’en Jordi pot haver estat per una caiguda o per un objecte volador i que no té res a veure que justament en aquell moment hi hagués un Mosso picant-lo amb una porra.
La jutgessa conclou que no veu cap delicte.
La segona raó de la jutgessa per arxivar el cas és que, fins i tot si hi hagués delicte, és impossible saber qui és l’autor perquè al vídeo no es veu el número de l’agent que colpeja en Jordi.
Però sobre això, els advocats d’Irídia diuen dues coses molt importants.
Primera, a cada furgoneta hi ha entre cinc i set agents. A la primera furgoneta hi ha el sergent que comanda tot l’operatiu i a les altres dues furgonetes hi ha un agent que dirigeix els agents de cada furgoneta. Segons la llei, aquests tres responsables tenen funció de control, direcció i supervisió de l’actuació dels agents que depenen d’ells.
Cap d’aquests tres agents responsables, però, recorda res sobre l’agressió patida per en Jordi.
Llavors, Irídia demana que el cos dels Mossos faciliti la informació, però ells no obren cap investigació i, per tant, no es pot saber qui va colpejar en Jordi.
Però la segona qüestió que planteja Irídia és encara més interessant. Independentment de qui ha estat l’agent concret que ha colpejat en Jordi, la responsabilitat de l’agressió va més enllà.
Els superiors jeràrquics no només són responsables de les ordres que donen, sinó també de les omissions a l’hora d’aturar actuacions antirreglamentàries o delictives.
És el cas de la sentència del cas d’Iñigo Cabacas, que va morir a Bilbao pel tret irregular d’una bala de goma. Mai es va poder saber quin agent va disparar, però es va condemnar per homicidi imprudent el responsable de l’operació.
Per què es decideixen aturar les furgonetes en aquell punt concret? Per què es dona l’ordre de carregar contra les persones que es troben al carrer?
Hem revisat les declaracions dels tres comandaments de les tres furgonetes i tots diuen que no ho recorden. Ni recorden aldarulls, ni barricades, ni que en Jordi i els seus amics fessin res malament.
Ho escriu la mateixa jutgessa:
“Los agentes que han declarado como investigados lo hacen sin recordar intervención concreta.”
Però, com hem vist abans, segons la jutgessa “resulta creíble” que aquell dia i a aquella hora s’estiguessin produint incidents que justifiquessin la càrrega.
Segons això, el que està dient la jutgessa és que si aquells dies estaves al carrer, la policia et podia picar perquè senzillament resultava creïble que pogués haver-hi incidents.
Amb les proves que hi ha sobre la taula, la càrrega que hem vist s’ha fet sense motiu i li podria haver tocat a qualsevol que hagués caminat per qualsevol carrer de Catalunya aquella nit.
O potser en Jordi i els seus amics eren especialment perillosos.
Hem vist que no hi ha ni una sola prova que en Jordi estigués fent alguna cosa malament. Però imaginem que sí, que en Jordi és un perillós i violent manifestant que ha cremat contenidors, que ha llançat pedres a la policia o que ha trencat aparadors.
Si això fos així, els Mossos que el van colpejar ho sabien?
Com és que els agents no detenen en Jordi? Com és que ni tan sols l’identifiquen?
Que els Mossos s’aturin en un carrer de manera aleatòria i, sense cap motiu, colpegin la gent que passa per aquell carrer és molt greu. Però que una jutgessa ho justifiqui és encara més greu.
Davant la decisió d’arxivar el cas, Irídia va recórrer davant l’Audiència Provincial, però un altre cop el cas va ser arxivat.
Els responsables d’aquest segon arxivament són els jutges Eduardo Navarro, Carmen Guil i José Villodre, el jutge que va condemnar Marcel Vivet a 5 anys de presó.
He començat aquest vídeo fent una pregunta: és possible que vagis caminant de nit per Barcelona i que de cop apareguin els Mossos d’Esquadra i t’apallissin sense cap motiu i que cap jutge castigui els responsables?
Doncs sí. És el que acabem de veure.
Davant d’això, acabo fent dos precs a les persones que esteu mirant aquest vídeo.
El primer: que el compartiu amb els vostres contactes. Ara mateix, la difusió és una de les poques eines que tenim per defensar-nos de la violència policial injustificada emparada pels jutges.
El segon prec és que, si podeu, feu un cop de mà a la gent d’Irídia, que estan fent un crowdfunding per poder seguir atenent gratuïtament el 2022 les persones que pateixen abusos policials com el que acabem de veure.
El web d’Irídia és iridia.cat.
Moltes gràcies per escoltar-me. Passa-h