[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
El vídeo d’avui veurem una escena de justícia poètica digna d’una pel·lícula de Hollywood.
Sabeu això que et passes tres quarts de pel·lícula veient com un bocamoll cap de suro molesta tothom fins que finalment apareix algú i el posa a lloc amb una contundència brutal però amb una elegància impecable? Doncs això és exactament el que ha passat aquesta setmana a la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament de Catalunya.
Atenció.
Fa uns dies vam publicar un vídeo explicant com Esquerra, el PSC i els Comuns estan intentant tapar un escàndol majúscul a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, la famosa DGAIA. Ells ho volen tapar, però a OCTUVRE hem decidit que no ho permetrem. Per això aquesta setmana hem estat molt atents al que passava a la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament.
Si encara no has vist els vídeos que hem publicat fins ara sobre aquest tema, els pots veure en aquest enllaç. Però, resumint molt, la cosa va així.
La Sindicatura de Comptes va descobrir que la DGAIA havia adjudicat centenars de milions d’euros públics de manera irregular, “a dit” i saltant-se la llei. Així ho va explicar la síndica Àngels Cabasés al Parlament:
“Com a marc general diríem que hi ha hagut manca de rigor del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
La DGAIA va contractar 154 centres pel procediment d’emergència sense que hi haguessin els motius recollits a les lleis de contractes per fer-ho.
El 2018, de 181 contractes, en 112 no es va signar cap document de pròrroga.
Hi va haver una alteració significativa dels contractes originals.
Tot això té efectes jurídics clars i contundents: les prestacions que s’haguessin continuat portant a terme no tindrien empara legal en cap acte o negoci jurídic, perquè les entitats que prestaven serveis de la xarxa de serveis socials d’atenció pública no ho feien en virtut de cap contracte o instrument jurídic vigent.”
Això és una patata molt calenta per Esquerra, perquè totes aquestes irregularitats a la DGAIA es van fer quan la DGAIA estava controlada per Esquerra.
La qüestió és que l’informe de la Sindicatura és tan demolidor que ha deixat Esquerra totalment exposada. I per això, com ja vam veure al vídeo de la setmana passada, Esquerra, en comptes de donar explicacions, ha optat per disparar contra la Sindicatura de Comptes i acusar-la de “fer el joc a l’extrema dreta”. Escoltem el diputat d’Esquerra, Albert Salvador:
“Demano la paraula davant el posicionament d’aquesta proposta de resolució.
El grup parlamentari d’Esquerra Republicana…
Entenem que l’informe no presenta una versió acurada de la realitat i, al nostre parer, contribueix a fer el joc a l’extrema dreta, menystenint el dret fonamental d’acollida dels menors.”
L’acusació és molt greu.
Primer, perquè fa servir l’espantall de l’extrema dreta per tapar els draps bruts del seu partit.
I segon, perquè ataca la Sindicatura de Comptes, una de les poques institucions catalanes potents i independents de control sobre com es gasten els diners dels ciutadans.
Doncs bé, ara ve la part de justícia poètica.
Després de les greus acusacions d’Albert Salvador contra la Sindicatura, el síndic major, Miquel Salazar, la màxima autoritat de la Sindicatura, va demanar adreçar-se als diputats de la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament de Catalunya.
Aquest dijous 6 de febrer, Miquel Salazar va anar al Parlament. Aquí veiem assegut Albert Salvador al seu lloc de la Comissió, i aquí veiem com entra a la sala el síndic major i es prepara per fer la seva intervenció.
I ara, gaudiu del moment: pas elegant i contundent.
“Bon dia, diputades i diputats, i membres de la Sindicatura.
Jo volia comentar molt breument, perquè no hi hagin dubtes, com fem la nostra feina.El nostre treball d’auditoria és un treball que es basa en regles desenvolupades a nivell internacional per una entitat auditora que es diu INTOSAI. Aquesta entitat desenvolupa aquestes regles; aquestes regles les adaptem tots els òrgans de control extern a nivell de cada estat i, per tant, treballem amb normes comunes.
Aquestes normes comunes generen una seguretat a tots: començant per nosaltres, els síndics que aprovem els informes i que els treballem, però també als auditors que els desenvolupen. I per tant fem una feina que és molt homologable: si demanessin a Nova Zelanda —que sempre la posem com a exemple— veurien que el tipus de feina que fan els nostres companys neozelandesos és el mateix que fem nosaltres.
El nostre treball demana molta exigència, molta, perquè el que escrivim volem que estigui contrastat. Darrere hi ha un treball d’exigència, de rigor, de professionalitat dels auditors, de revisió…
Perquè els nostres informes, sobretot, tenen un element que a nosaltres ens preocupa sempre molt: que els mirem moltes vegades, i hi passen moltes i moltes mirades diferents.
L’auditor que el fa, el supervisor, si cal controls de qualitat externs, cada un dels set síndics, l’assessoria jurídica si toca…Tot això, per què?
Doncs tot això per explicar-los que ens prenem molt seriosament la feina. I quan expliquem un problema que passa en algun ens fiscalitzat del país, l’expliquem amb coneixement de causa.Suposo que són conscients que la nostra administració té problemes. I molts. I no venen de fa quatre dies.
Per tant, quan els expliquem, estem posant negre sobre blanc qüestions que ens preocupen, que hem vist en el nostre treball de fiscalització i que creiem que calen solucions. I per això fem recomanacions.Matar el missatger no és mai la solució. Suposo que això tothom ho té clar.
I per últim, ja que he parlat de Nova Zelanda: jo miro bastant la web dels nostres companys de Nova Zelanda —no em preguntin per què, potser perquè tinc ganes d’anar-hi algun dia quan em jubili—, però sí que els diré el que diu a l’inici d’aquesta web, traduït al català, i crec que ho he traduït bé:
‘Millorar la confiança, promoure el valor, donar als neozelandesos una visió independent de la despesa i del rendiment del sector públic.’
Aquest lema el podríem penjar aquí, i hi estaríem absolutament d’acord tots els síndics i tot el personal de la Sindicatura.
No s’equivoquin: continuarem treballant.
Moltes gràcies.”
Això del “no s’equivoquin, continuarem treballant” m’ha arribat a l’ànima. Tornem-ho a sentir:
“No s’equivoquin: continuarem treballant.
Moltes gràcies.”
Sí senyor. Un aplaudiment pel síndic major.
Aquests dies molta gent parla d’aquesta agència de l’Elon Musk per controlar la despesa que fa el govern dels Estats Units, com si fos una cosa revolucionària. Però a Catalunya fa temps que tenim la Sindicatura de Comptes: un instrument brutal, professional, independent i molt sòlid tècnicament que controla com es gasten els diners públics factura a factura.
Ara, el que hem de fer és no permetre que quatre bocamolls caps de suro es pensin que poden intentar desacreditar la Sindicatura i sortir-ne impunes.
Aquest tema no ha fet més que començar.
Ells pensen que poden fer callar la Sindicatura i tothom qui posi al descobert els seus tripijocs.
Però s’equivoquen.
Els tenim ben agafats i no els deixarem anar.
Ells pensen que això que acabem d’explicar quedarà dins les parets del Parlament i que ningú no se n’assabentarà. Però, entre tots, podem fer que milers de persones ho vegin.
Així que, si això que acabem d’explicar t’ha semblat interessant:
passa-ho.