[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola, soc la Marta Sibina. Escolteu això amb molta atenció: els consumidors catalans no podem admetre xantatges de les empreses de l’Íbex. No podem suportar més abusos. Cal fer boicot a les empreses de l’Íbex.
És legal dir això? Tenim dret els catalans a dir que cal boicotejar les companyies de l’Íbex? Tinc dret com a catalana a dir que ens hem d’organitzar per ensorrar les empreses de la borsa espanyola? Segons aquest home i la seva patronal Foment del Treball, no hi tinc dret i perseguiran qualsevol català que ho faci.
En aquest vídeo, explicarem com Josep Sánchez Llibre i les empreses que ell representa amenacen la nostra llibertat d’expressió. Però, a banda d’això, cal que nosaltres pensem com volem respondre.
Segur que recordeu aquella campanya de l’ANC que es deia “Consum Estratègic”, que convidava a fer un consum de proximitat i, de pas, no seguir donant els nostres diners a les empreses que havien col·laborat amb la repressió de l’Estat. La campanya no va agradar als ‘dels C’, i llavors la patronal Foment va denunciar l’ANC i va obligar a tancar el web de la campanya.
Això, al seu moment, va ser un escàndol, però creiem que hi ha detalls que cal recordar. Per exemple, Foment va denunciar l’ANC, però no una vegada, sinó dues, i això és important. La denúncia més coneguda de Foment és la que va fer al Jutjat Mercantil 11 de Barcelona, que és el jutjat que va ordenar tancar el web. Però hi ha una altra denúncia que no és tan coneguda: la denúncia de Foment davant l’Autoritat Catalana de la Competència (l’ACCO).
L’ACCO és un organisme de la Generalitat que vetlla pel correcte funcionament dels mercats, una competència reconeguda per l’Estatut d’Autonomia. Però atenció: pocs dies després que Foment posés la denúncia davant l’ACCO, l’ACCO rep una petició de la Comissió Nacional de Mercats i Competència (la CNMC), que és la versió estatal de l’ACCO. La CNMC li diu a l’ACCO: “Envieu-me tota la documentació de la denúncia de Foment contra l’ANC, que aquest tema el portaré jo”.
Davant això, l’ACCO i el Govern de la Generalitat van denunciar una invasió de competències per part de la CNMC per envair les competències catalanes. La CNMC, però, no va fer cas, i el tema va arribar, atenció, al Tribunal Constitucional. I com era d’esperar, el Tribunal Constitucional va dir que el tema de l’ANC l’havia de portar la CNMC perquè, textualment, “estava en joc la necessària unitat de l’economia nacional”.
Ara mirem un altre detall molt interessant.
Antonio Narváez i els conflictes d’interessos
L’autor de la ponència del Tribunal Constitucional que dona la raó a la CNMC és Antonio Narváez, un magistrat que va dir que el procés sobiranista era pitjor que el cop d’estat de Tejero. Narváez va qualificar el procés de: “desafío, realmente, un verdadero desafío, un golpe de Estado aún más grave por las consecuencias que el golpe de Estado de Tejero de 1981, en la medida en que ahí se estaba cuestionando algo tan esencial como el principio de soberanía, sobre todo el principio de [soberania nacional]”.
Per aquestes declaracions, el 13 d’octubre de 2020, Carles Puigdemont va demanar apartar Narváez del cas del procés per considerar que no era un jutge imparcial. Narváez ha estat guardonat per la Guàrdia Civil amb la Cruz al Mérito con distintivo de plata, ha defensat la il·legalització de partits independentistes vascos i, com a ponent, ha participat en diversos cursos de FAES, la fundació de José María Aznar.
Doncs bé, nou dies més tard que Puigdemont recusés Narváez, el Tribunal Constitucional va aprovar la ponència de Narváez per enviar l’ANC a la CNMC.
Però, quina raó tindria Narváez per voler enviar l’ANC a la CNMC? Coneguem la CNMC de la mà d’alguns titulars de premsa:
- “Competencia asciende a la sobrina de De Guindos”.
- “La hija de Cañete vuelve a la CNMC”.
- “El Consello de la CNMC que fichó por el PP se borra de una charla pagada por uno de sus regulados”.
- “El asesor económico de la CNMC ficha por una empresa del Opus Dei y vulnera la normativa de incompatibilidades”.
Per acabar, aquesta és Cani Fernández, la presidenta de la CNMC que controla les empreses elèctriques. Fernández, abans de presidir la CNMC, treballava al bufet Cuatrecasas com a defensora d’empreses que tenien processos oberts amb la CNMC, que ara presideix. Ara, en teoria, els vigila des de la CNMC.
El marit de Fernández és Jorge Padilla, del bufet Compas Lexicon, especialitzat justament en qüestions de competència regulades per la CNMC. Al web de l’empresa avisen: “Padilla no representará a sus clientes ante la CNMC durante el mandato de su esposa, Cani Fernández, como presidenta de la CNMC”. Tot i això, Cani Fernández ha hagut d’abstenir-se en més de 10 votacions per culpa dels múltiples conflictes d’interessos que l’afecten.
Aquest és Mariano Bacigalupo i és conseller de la CNMC. Fa uns dies va dir que era: “Inaudito que en Europa los telediarios abran con los precios del mercado eléctrico”. Sembla que Bacigalupo i a la CNMC no els agrada que es parli de les elèctriques. De fet, a l’agost, la CNMC va denunciar que diverses companyies s’havien saltat la llei, però curiosament es va negar a donar els noms de les empreses que ho havien fet. Per acabar, Mariano Bacigalupo és el marit de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Rivera, responsable de la legislació estatal en matèria energètica, la legislació que des de la CNMC vigila el seu marit, Mariano Bacigalupo.
L’objectiu final
Veient aquestes coses, s’entén millor perquè l’ultraespanyolisme del Tribunal Constitucional té tant d’interès a posar l’ANC en mans de la CNMC. Perquè, atenció, serà la CNMC la que decideixi, per exemple, quines multes posa a l’ANC.
A la seva denúncia, Sánchez Llibre i Foment diuen: “Sol·licitem que s’imposi una multa en el grau màxim a cadascun dels representants legals de l’entitat denunciada”.
Davant aquests fets, i havent vist el que hem vist aquests últims anys, és forassenyat pensar que aquesta batalla de Foment, de Narváez, de la CNMC i del Tribunal Constitucional tingui l’objectiu d’enfonsar econòmicament l’ANC i els seus dirigents.
Què volen aquesta gent? A més de tancar el web de Consum Estratègic, la denúncia de Foment demanava que es prohibís, atenció: “la organització de xerrades i conferències, edició de fulls de propaganda, programes de ràdio o televisió, o xarxes socials per explicar la campanya”.
Al principi del vídeo vaig dir que calia fer un boicot a l’Íbex, i vaig preguntar si era legal fer això. Ara escolteu això del president de FACUA: “Los consumidores no tenemos que dejarnos llevar de oligopolio. Boicotear a Iberdrola, a Endesa, así no hemos de soportar ni abusos tarifarios ni [inintel·ligible]”. Ens alegrem molt que FACUA no hagi patit el tancament de la seva web, però ens preguntem: Què està passant aquí? Que algunes conductes només es persegueixen si qui les fa és català?. FACUA pot cridar a un boicot, però els catalans no? És això?.
Sánchez Llibre diu que no es pot barrejar qüestions empresarials i polítiques, i els aparells de l’Estat li donen la raó. És a dir, les empreses de l’Íbex poden prendre decisions polítiques per amenaçar la població catalana, però la població catalana té prohibit organitzar-se per prendre decisions econòmiques. Això és intolerable, i per això a Octuvre fem aquest vídeo.
Conclusió i crida a l’acció
Però sabeu què passa? Que ja en tenim prou de ploriquejar. A Octuvre no tenim la capacitat per organitzar un boicot salvatge contra les empreses de la borsa espanyola, de moment. Però el que sí que podem fer ara és explicar com funcionen les clavegueres que connecten Sánchez Llibre, Foment, el Tribunal Constitucional, Antonio Narváez i la CNMC per carregar-se qualsevol organització independentista que els planti cara.
La web està tancada, però la campanya de l’ANC ens ha ensenyat una cosa molt important: aquesta gent té molta por que ens organitzem i els fem el boicot salvatge que es mereixen. Si a aquest oligopoli mafiós, que ens roba cada mes amb els seus rebuts inflats i les seves portes giratòries, el té poc si els catalans els fem boicot. Els ciutadans catalans hauríem de convertir totes les places de Catalunya en un boicot permanent fins que no quedi ni un sol client d’Endesa, d’Iberdrola o de Naturgy.
Sánchez Llibre no vol que es facin ni fulletons, ni xerrades, ni es digui res a les xarxes socials? Doncs cal fer fulletons, xerrades, fires, tuits, compartir vídeos i tot el que faci falta per enfonsar aquesta màfia borbònica.
A Octubre no tenim, de moment, la capacitat d’organitzar un boicot massiu a l’Íbex, però de moment us proposem compartir aquest vídeo amb el màxim de gent. Acabo amb dues cites.
La primera, d’Andreu Bernils: “D’ençà de l’any 2017 que plorem perquè ens trobem davant un estat repressor. Hem de deixar de plorar tothora pels racons. Dediquem-nos també a assolar la feblesa de l’Estat. Les nostres llàgrimes són la seva força. No ens limitem a la denúncia. Cal deixar de plorar”.
Quatre anys després del Primer d’Octubre, com hem vist, l’Estat té por que els catalans ens organitzem per colpejar la butxaca del seu oligopoli.
Sobre això, Carod-Rovira escrivia: “Són moltes les coses que podem fer en la nostra condició de clients i consumidors: finances, telefonia, electricitat, gas, benzina, assegurances, supermercats. No som conscients de la força immensa que tindria una acció reivindicativa de caràcter majoritari en tots aquests àmbits”.
Doncs això: Prou plorar. Cal que entre tots trobem la manera d’organitzar-nos. Ningú ho farà per nosaltres. Cal colpejar fort. Passa-ho.