Entès, anem per l’Opció B (Verbatim corregit). Aquí tens la transcripció completa, paraula per paraula, sense retallar-ne el contingut, però amb tots els noms propis, sigles i errors de puntuació esmenats per a la teva base de dades.
PAS 1 — Detecció de noms i conceptes (Revisió)
PAS 2 — Millora (Transcripció Completa / Verbatim)
Benvinguts al tercer i últim capítol de la trilogia de Barcelona. Avui, a OCTUVRE, tractarem el tema de la Copa Amèrica de Vela. La cosa és que hem deixat la Copa Amèrica per l’últim capítol de la trilogia per una raó molt important: Jaume Collboni, Barcelona Global, La Caixa, el Santander i tot l’espanyolisme barceloní que fa negoci amb el turisme necessiten desesperadament que el debat sobre la Copa Amèrica sigui “Copa Amèrica sí” o “Copa Amèrica no”. Però és molt important no caure en aquesta trampa.
La cosa és molt més profunda i per això hem deixat la Copa Amèrica pel final de la nostra trilogia. Perquè per entendre què passa realment amb la Copa Amèrica, primer cal explicar que a Barcelona hi ha 299 grans famílies i empreses que són propietàries de 50.000 immobles de lloguer. Hem batejat aquest grupuscle de megapropietaris com, atenció: “el grup dels 299“. Abans de parlar de la Copa Amèrica també era important explicar que el grup dels 299 treballa constantment per massificar el turisme, perquè això els permet apujar els lloguers dels seus 50.000 immobles i guanyar molts més diners. Tot això ho vam explicar al primer capítol. Al segon capítol vam explicar una altra cosa molt important per entendre com funciona això de la Copa Amèrica: resulta que el grup dels 299 megapropietaris ha muntat una xarxa enorme de manipulació mediàtica per enganyar els barcelonins i per pressionar i controlar els polítics de l’Ajuntament de Barcelona. Si no heu vist els primers dos capítols, els trobareu a octubre.cat/trilogia-barcelona.
Feta aquesta introducció, ara sí, anem a explicar coses sobre la Copa Amèrica de Vela que La Vanguardia i el grup dels 299 ens estan ocultant. Comencem. Aquest divendres 14 de juny, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que els veïns de la Barceloneta, on es concentren els actes de la Copa Amèrica, hauran de demanar un permís especial per poder accedir a casa seva durant la celebració de l’esdeveniment. L’anunci va enfurismar els veïns, i Barcelona en Comú, el partit d’Ada Colau, va publicar aquest tuit: “Primera mesura on es constata que la Copa Amèrica afectarà negativament la quotidianitat dels veïns”. Molt bé, però el problema és que l’alcaldessa de Barcelona quan es va decidir fer la Copa Amèrica era Ada Colau, dels Comuns. Escolteu-la: “Como alcaldesa de la ciudad de Barcelona, por mi es un orgullo poder decir hoy en este lugar magnífico como son las Drassanes de Barcelona, poder decir que la Copa América ha elegido Barcelona y que Barcelona ha elegido la Copa América“.
La contradicció dels Comuns és evident i vergonyosa, però la cosa és encara més profunda perquè, atenció: tots els partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona han fet pinya a favor de la Copa Amèrica. Tots. Des dels Comuns fins al PP, passant per Junts i Esquerra, Ciutadans i el PSC de Collboni. Com pot ser que tots els partits, tots, que es passen el dia tirant-se els plats pel cap per qualsevol petit motiu, tots estiguin d’acord amb un tema enorme com aquest? Per tenir la resposta cal mirar just a sobre la foto: el diari La Vanguardia és un dels principals mitjans de comunicació controlats pel grup dels 299. Són ells els que impulsen la Copa Amèrica i a Barcelona és molt perillós oposar-se als desitjos del grup dels 299. Si La Caixa, el Sabadell i Barcelona Global volen fer la Copa Amèrica, la desfilada de Louis Vuitton o la Fórmula 1 al Passeig de Gràcia, tothom ha d’obeir. I el partit que no en faci cas, potser es troba un cap de cavall al llit en forma d’editorial de La Vanguardia o de portada d’El Periódico.
Això potser explica perquè tots els partits obeeixen. Fa uns dies, en una reunió amb els veïns, el tinent d’alcalde de Collboni, Albert Batlle, va dir això: “La Copa Amèrica no és una cosa que ens hàgim inventat sols. Aquesta va ser una decisió presa per unanimitat per part de tots els grups municipals. Evidentment estem en un sistema de democràcia representativa, no estem en un règim d’assemblearisme, eh? I la democràcia representativa delega decisions importants en mans dels seus representants. Tots els grups polítics, vull repetir-ho, tots els grups polítics del consistori han apoyat en el mandat anterior i, per descomptat en aquest, la celebració de la Copa Amèrica“.
Batlle parla de democràcia representativa; el problema és que a Barcelona tots els partits estan representant els interessos del grup dels 299, de La Caixa i de La Vanguardia, i cap partit representa els veïns que pateixen les conseqüències negatives del turisme massiu. I quan tota una part de la població no se sent representada per ningú, les coses han de canviar, li agradi o no a personatges com Batlle, que per cert va entrar de regidor a l’Ajuntament l’any 1983. Té la marinera! Fa uns anys era poca la gent que es queixava del turisme massiu i era molt fàcil per a La Vanguardia i El Periódico criminalitzar i menystenir les protestes. Però el desbordament del turisme ha estat tan bèstia en tan poc temps que les coses estan canviant molt de pressa. Per exemple, a l’última enquesta de l’Oficina Municipal de Dades, un 61,5% dels barcelonins pensava que a Barcelona s’ha arribat al límit de la capacitat turística. I atenció: en només un any, la visió negativa sobre el turisme ha pujat sis punts. Això no havia passat mai i per això hi ha moltíssima preocupació a l’Ajuntament. Això explica perquè aquests últims dies Collboni, el conseller Roger Torrent i tota la maquinària mediàtica no paren de repetir nerviosament els mantres de sempre per defensar la Copa Amèrica: que si la pluja de milions, que si la creació de llocs de feina, la importància de posar Barcelona al mapa… Molt bé, que ho facin. Nosaltres en aquest capítol donarem tres dades que creiem que són molt interessants i que no ens explicarà La Vanguardia.
Dada número 1. L’argument principal dels impulsors de la Copa Amèrica són els enormes beneficis econòmics que suposadament aportarà a la ciutat. Quan Roger Torrent, Jaume Collboni i Ada Colau van presentar el projecte, van parlar d’uns ingressos de 1.200 milions d’euros. “La Copa Amèrica de Vela suposarà un augment de l’activitat productiva que es traduirà en un impacte positiu de més de 1.200 milions d’euros en valor afegit. Aquests 1.200 milions d’euros d’impacte net suposaran òbviament, conseqüentment, la creació de prop de 19.000 llocs de treball“. Qui pot estar en contra d’ingressar 1.200 milions d’euros? El problema, però, és que poc després vam saber que no era veritat. L’abril de 2022, la revista La Directa va tenir accés a una documentació classificada com a confidencial elaborada pels organitzadors de la Copa Amèrica i Barcelona Global. I en aquest document descobrim coses molt interessants: per exemple, els 1.200 milions de Torrent, Collboni i Colau ja no surten enlloc i, en comptes d’això, es parla d’una forquilla d’entre 277 i 738 milions. Més que una forquilla, és un invent. Però, a més, entre aquests suposats milions d’euros de benefici s’inclou el que es coneix com un “benefici intangible”: la promoció turística per a Barcelona. És a dir, a l’hora de la veritat, aquests milions intangibles mai ingressaran a les arques de Barcelona, ni a les de cap negoci, ni a la nòmina de ningú. Són els euros equivalents en promoció turística. I aquí ve la gran pregunta: de veritat Barcelona necessita encara més promoció turística? Aquesta notícia és d’aquest 11 de juny: “Barcelona trasllada a ONU Turisme la seva intenció de limitar el creixement de visitants”. L’antropòleg José Mansilla, professor de la Universitat Autònoma, es preguntava en un article si veritablement el turisme ha tocat sostre, ja que no s’entén que es continuï venent la ciutat al millor postor. Sigui com sigui, ni els 1.200 milions són veritat, ni els organitzadors tenen la més remota idea de quants milions portarà la Copa Amèrica. El que sí que ja sabem és qui està fent negoci de veritat: bancs com La Caixa i el Sabadell, que han vist com la Copa Amèrica ha incrementat el preu del lloguer dels milers de pisos que tenen a Barcelona. La Copa Amèrica ja és el reclam d’anuncis de portals com Idealista, que ofereix un pis a la Vila Olímpica i proposa, sense embuts, llogar-lo durant la competició per treure’n el màxim rendiment. L’economista Jordi Galí, doctorat al MIT i un dels candidats al Nobel d’Economia el 2009, va escriure sobre la relació entre massificació turística i lloguers i va ser molt clar: “No ens enganyem, en una ciutat que no pot créixer, cada habitació d’hotel és una habitació menys disponible per als nostres joves i famílies“. Mentrestant, Torrent, Collboni i Colau prometen 1.200 milions que ningú ha vist.
Dada número 2. Quan Barcelona es va convertir en organitzadora, tothom ho va celebrar com una gran victòria. Però el que no ens expliquen és que la Copa Amèrica de 2024 ha acabat venint a Barcelona perquè cada cop hi ha menys ciutats que la vulguin. Fa 20 anys, Rita Barberá i Francisco Camps també van prometre una pluja de milions a València. Avui ja coneixem els números: l’herència de Barberá són 420 milions de deute impagable per la Copa Amèrica. A la ciutat neozelandesa d’Auckland, les coses tampoc van anar gaire millor: van destinar 208 milions d’euros públics per finançar un esdeveniment que va donar un saldo negatiu de 94 milions. El 2022, València va rebutjar tornar-la a organitzar. El llavors president valencià, Ximo Puig, va ser molt clar: “L’estudi de viabilitat no ens permetia assegurar el retorn i mai es va concretar la rendibilitat“. Lamentable, però el conseller Torrent, en comptes de defensar els interessos de tots els catalans, es dedica a repetir dades sense contrastar que publiciten La Vanguardia, El Periódico, La Caixa i Barcelona Global. A les setmanes vinents, Torrent i Collboni jugaran la carta dels milers de llocs de feina. Doncs caldrà tenir present aquesta dada: el turisme és una de les activitats que menys diners reparteix en sous. L’economista Pau Rausell, de la Universitat de València, ho explica així: “En la indústria del turisme només el 18% del valor afegit es dedica a la retribució de treballadors; en canvi, la mitjana de la resta de l’economia dedica el 50%“. Això explica perfectament perquè el grup dels 299 està en contra que Barcelona tingui un altre model econòmic: perquè ells guanyarien menys. Necessiten una Barcelona cutre, massificada i amb treballadors no qualificats. I per si no n’hi hagués prou, quan es decideix posar la ciutat al servei d’una indústria de baixa qualificació, el que també s’està fent és perdre oportunitats. Explica Rausell que el creixement del sector turístic implica un elevat cost d’oportunitat, significa una reducció de la productivitat i una captura d’intel·ligència col·lectiva que hauria d’estar dedicada als serveis avançats. En aquesta mateixa línia s’expressa Jordi Galí: “El turisme no és una font de riquesa, sinó més aviat un fre al creixement. Barcelona està assignant cada cop més recursos a activitats de baix valor afegit i de baix creixement de productivitat. La pèrdua de capital humà dels joves barcelonins més ben preparats potser serà irreversible“. Evidentment, tot això no preocupa gens a les elits; a ells el model econòmic low cost els està fent rics. El que no és normal és que tots els partits obeeixin com a xais.
Dada número 3. Ja hem vist que els 1.200 milions d’ingressos són fum. Els únics euros efectius que s’han mogut fins ara són euros dels nostres impostos: la Generalitat ha posat 13,5 milions, l’Ajuntament 8,2 milions i el Ministeri d’Esports 24 milions. Això de moment. Per cert, al nostre web trobareu un enllaç a l’article de La Directa on es veu com, gràcies a una clàusula confidencial, les empreses privades cobraran beneficis abans que ningú. És un escàndol que tots els partits hagin donat el vistiplau a aquest atracament de les tres administracions.
Especulació immobiliària, massificació, espanyolització de la capital i treball precari: aquest és el pla del grup dels 299. Per portar-lo a terme tenen els mitjans de comunicació i uns partits que han decidit obeir-los i menystenir els ciutadans. Però Barcelona encara és més forta que tota aquesta patuleia i, si ningú la defensa del saqueig, la defensaran els seus habitants. Pensaven que la Copa Amèrica seria un passeig, però sembla que serà la gota que vessi el got i es pot convertir en un autèntic Vietnam polític per a les cúpules dels partits. Sembla que aquest cop les portades de La Vanguardia i El Periódico mentint no serviran per aturar una ciutadania que ja s’ha atipat. Desfilada de Louis Vuitton, Copa Amèrica, Fórmula 1, Tour de França al 2026 i cada dia més creuers… Els que manen han decidit tibar la corda al màxim i la corda està a punt de trencar-se.
Aquí acaba aquesta trilogia de Barcelona. Hem intentat fer un petit resum de dades i fets que ens poden ajudar a lluitar contra els que ens estan destrossant la capital. Dades que ensorren l’escandalós col·laboracionisme de tots els partits amb el grup dels 299. Al nostre web trobareu una recopilació d’enllaços per aprofundir. De moment res més; bé, sí, una cosa més: si aquesta informació t’ha semblat útil, comparteix-la amb els teus contactes. Gràcies.