Benvinguts al segon capítol de la trilogia de Barcelona del canal OCTUVRE.
Al primer capítol vam explicar tres coses.
La primera, que un petit grup de 299 grans famílies, bancs i empreses acaparen prop de 50.000 immobles de lloguer.
La segona, que aquest grup de grans famílies, bancs i empreses –que a partir d’ara anomenarem el grup dels 299– impulsen el turisme massiu a Barcelona per tal de fer pujar els lloguers i guanyar més diners.
I tercer, vam explicar que gràcies al grup dels 299 milers de catalans estan sent expulsats de la capital del país.
Doncs bé, avui, en el segon capítol de la trilogia de Barcelona, explicarem com funciona l’entramat polític i mediàtic que han construït els membres del grup dels 299: un còctel d’especulació, manipulació mediàtica i espanyolització al cor de la capital de Catalunya.
Comencem.
Jo vivia aquí, al segon tercera, i ara el meu menjador ara és una habitació. El pis té cinc habitacions.
No arribava als 900 € que pagava jo de lloguer, doncs ara es poden treure 3.000 € al mes, i hem fet fora sis veïns.
Aquests sis pisos els han reformat: de tres habitacions els han passat a cinc, i de cada pis estan fent lloguers d’habitacions de 550 a 700 € cada una de les habitacions.
Jo he viscut aquí des de fa 9 anys. Els veïns de baix porten 64 anys vivint-hi. Els altres 12 són famílies que portem aquí tota la vida.
És que vas mirant per internet i és que és impossible. Hauria de llogar una habitació i compartir pis amb les meves filles i el meu marit amb tres estranys més.
I el que fan és això: que a la que marxa la veïna, doncs reformen el pis –bueno, reforma mínima, perquè són molt cutres– i els veïns de tota la vida al carrer, perquè els turistes puguin venir a passar-hi l’estona.
I jo ho entendria si és que necessitessin el pis per viure elles. Però el problema és que tenen tot l’edifici, que són 20 pisos.
El grup dels 299 està expulsant els barcelonins de casa seva. El seu objectiu és claríssim: treure de la ciutat el màxim de diners possible al preu que sigui.
No importa la qualitat turística.
No importen els veïns.
No importa el teixit social, ni les condicions dels treballadors, ni el retrocés de la llengua catalana.
L’únic objectiu és extreure tants diners com sigui possible, encara que això signifiqui destruir la ciutat de Barcelona.
Per intentar maquillar les seves intencions, el grup dels 299 ha muntat un potent aparell de manipulació i propaganda destinat a enganyar la ciutadania i a pressionar –i comprar– polítics.
Les eines que fan servir són diverses, però avui ens centrarem en una de molt especial que es diu Barcelona Global.
Barcelona Global té estructura jurídica d’associació i alguns dels seus socis són, entre d’altres:
el Banc Sabadell, CaixaBank, Freixenet, Santander, Telefónica, les immobiliàries Cushman & Wakefield, CBRE i Engel & Völkers, i les cadenes hoteleres Catalonia Hotels & Resorts o Alma Hotels, entre altres.
Barcelona Global treballa amb dos objectius:
-
Defensar els interessos del grup dels 299.
-
Fer-nos creure que els seus interessos són bons per a tots els barcelonins.
Per això, Barcelona Global ha creat una gran xarxa mediàtica i comunicativa.
Alguns dels associats a Barcelona Global són, atenció:
els propietaris d’El Periódico, el Diari de Girona, el grup Godó (La Vanguardia, RAC1…), i el grup Planeta, propietari d’Antena 3, La Sexta i La Razón, entre altres.
La memòria de Barcelona Global de l’any 2020 és molt clara:
“Donem veu als nostres membres gràcies a les nostres relacions amb els principals mitjans de comunicació.”
“Barcelona Global tanca un any ric en iniciatives.”
“Barcelona Global demana ambició per posicionar la ciutat.”
“Barcelona Global impulsa un debat a fons sobre com hauria de ser la ciutat en el futur.”
El que diu Barcelona Global va a missa en aquests mitjans.
Un exemple entre moltíssims:
La Vanguardia explica:
“Barcelona Global crida les administracions a consensuar un nou model de mobilitat.”
I al cos de la notícia expliquen:
“Ara que tothom és entrenador de futbol i expert en mobilitat, els que realment entenen de la qüestió han posat les llums llargues i han elaborat un informe publicat per Barcelona Global.”
En aquests mitjans, els de Barcelona Global són sempre els que “realment hi entenen”: parlin sobre mobilitat, sobre turisme, sobre impostos o sobre el que sigui.
La idea sempre és la mateixa: Barcelona Global, La Caixa, el Santander i l’amo de Freixenet saben millor que ningú què li convé a la capital catalana. La resta són uns rondinaires que “no volen progrés”, els del “no a tot”, com diuen despectivament.
No es tallen ni un pèl. La Vanguardia dona semàfors verds als membres de Barcelona Global.
El Periódico els dedica dossiers especials.
I el diari Ara dedica reportatges amables a les seves cares visibles.
I parlant de l’Ara: un dels membres de Barcelona Global és Ferran Rodés, president de l’empresa que edita el diari Ara.
Al llibre Els que manen, els periodistes Miquel Macià i Pep Martí expliquen com Ferran Rodés va pressionar els polítics independentistes en contra de la declaració d’independència.
I atenció: el 2016, el germà de Ferran Rodés, Gonzalo Rodés, va ser triat president de Barcelona Global. Gonzalo Rodés també forma part de la Fundació Princesa de Girona i, el 2019, va ser un dels signants d’un manifest de suport a Jaume Collboni com a candidat a l’alcaldia de Barcelona.
Per cert, si mirem la llista de signants d’aquell manifest, hi trobem el publicista Lluís Bassat, l’advocat de Cuatrecasas Diego Pol, el politòleg Nacho Corredor i l’empresària Elena Guardans.
Què tenen tots ells en comú?
Que tots són membres de Barcelona Global.
I Collboni és el seu alcalde.
El manifest a favor de Collboni era clar:
“Sortosament, ja fa temps que la ciutat ha superat la deriva del procés independentista. Barcelona mereix un ajuntament que ens faci imparables.”
Bé, ara que coneixem una mica millor la pota mediàtica de Barcelona Global, anem a veure com la fan funcionar.
Com vam veure al primer capítol d’aquesta trilogia, el creixement massiu del turisme ha enriquit el grup dels 299. Per això, Barcelona Global i els seus mitjans es coordinen per seguir massificant la ciutat.
“Barcelona Global proposa obrir hotels a edificis emblemàtics.”
“Barcelona Global proposa ampliar la promoció de la capital catalana.”
Per fer-ho, Barcelona Global i els seus mitjans despleguen tota mena d’estratègies discursives.
Per exemple, Barcelona Global explica que treballa per atreure talent a la ciutat de Barcelona.
Però… de quin “talent” parlem?
Ens ho explica el mateix Banc Sabadell en una nota de premsa:
“Barcelona Global i Banc Sabadell refermen l’aposta per atreure talent internacional.”
El Banc Sabadell és un del grup dels 299, amb 2.035 immobles de lloguer. Quin talent vol captar el Banc Sabadell?
-
El talent d’un jove de Manresa que s’ofega per pagar un lloguer de 1.500 €?
-
O el talent d’un directiu d’una multinacional que pagarà 5.000 € sense despentinar-se, i encara ho trobarà barat comparat amb el que paga a San Francisco?
El mateix banc ho explica a la nota de premsa:
“Banc Sabadell disposa d’una oficina exclusiva per a clients internacionals.”
Parlen de “talent”, però l’objectiu real és vendre i llogar els seus pisos a un preu més alt que el que poden pagar els catalans.
I quina és l’estratègia per atraure aquest “talent internacional”?
Diu La Vanguardia:
“Barcelona Global insisteix a millorar la fiscalitat i competir amb Londres o París.”
Aquesta és l’estratègia: baixar els impostos als que lloguen els pisos del Banc Sabadell per 5.000 €.
Un altre dels discursos favorits de Barcelona Global és el de “atreure estudiants”.
Bé, i què pot tenir de dolent que uns quants estudiants vinguin a estudiar a Barcelona? Anem-ho a veure.
Per a El Periódico de Catalunya, el tema del dia del 21 de juliol de 2022 era aquest:
“Objectiu: Barcelona, campus universitari internacional.”
I expliquen:
“Barcelona Global demana al Govern flexibilitzar i facilitar els processos d’admissió en les universitats públiques per captar estudiants extracomunitaris.”
La qüestió és que, darrere d’això, hi ha el negoci immobiliari de sempre.
El grup dels 299 ha descobert que aquí hi ha un filó a explotar: fer passar per residències d’estudiants el que són, en realitat, hotels encoberts i allotjaments turístics il·legals.
El diari Ara explicava:
“Pícaros en residències d’estudiants que fan d’hotels.”
Vaja. I qui són aquests “pícaros”, aquests simpàtics murris que fan “trampetes” amb les habitacions? El Lazarillo de Tormes? El Guzmán de Alfarache? El Periquillo el de las gallineras? El del Buscón llamado don Pablos, ejemplo de vagabundos y espejo de tacaños?
Doncs no. Els “pícaros” del diari Ara, en realitat, són:
-
el fons d’inversió GSA, originari de Dubai i amb seu a Londres,
-
la cadena holandesa The Social Hub,
-
o el fons alemany Commerz Real AG.
Segons diversos estudis, les residències estudiantils donen una rendibilitat d’un 5% a les immobiliàries, en comptes del 3,2% de les oficines o el 3,5% dels locals comercials.
El tema és el de sempre: treure el màxim profit a cada metre quadrat de la ciutat.
Diu la publicitat de la residència d’estudiants Pallars:
“Pallars està situat al 22@, oferint una excel·lent connectivitat a la resta de la ciutat, però també a només 15 minuts caminant de la platja. A poca distància tens el campus de la Universitat Pompeu Fabra.”
I parlant de la Pompeu Fabra: quan era rector de la UPF, Oriol Amat va explicar al diari Ara que cursar el grau d’Humanitats costa 1.200 € el curs per a un estudiant autòcton i 6.800 € per a un que vingui de fora de la Unió Europea.
És a dir: el negoci és rodó per tothom –immobiliàries, fons d’inversió i universitats–.
Per tothom menys per un estudiant català.
Recapitularem.
Cada cop és més difícil per a un estudiant català poder pagar un lloguer a la ciutat de Barcelona, mentre les residències que fan negoci il·legal amb l’allotjament ofereixen als estudiants internacionals viure a 15 minuts de la platja i del campus de la UPF.
Un estudiant de Blanes o de Tortosa s’haurà d’empassar tres o quatre hores de tren diàries per estudiar a Barcelona, sempre que Rodalies no el deixi tirat.
I atenció: si aquest estudiant català té un examen important que no es pot perdre i vol venir amb cotxe a Barcelona, és probable que, en el futur, hagi de pagar un peatge per entrar a la ciutat, perquè Barcelona Global planteja un peatge urbà d’accés a Barcelona.
Algú podria dir que, com a mínim, Barcelona Global es preocupa pel medi ambient i la qualitat de l’aire.
Però no.
A la vegada que proposa cobrar un peatge al nostre hipotètic estudiant de Blanes o Tortosa, Barcelona Global proposa augmentar els creuers i ampliar l’aeroport del Prat.
No té res a veure amb la qualitat de l’aire: es tracta d’expulsar els catalans de Barcelona per fer negoci.
Per cert, el 2022, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans va convocar una vaga per denunciar el constant retrocés de la llengua catalana a la UPF i les vulneracions dels drets lingüístics que pateixen els estudiants catalanoparlants en aquesta universitat.
Als de Barcelona Global i als del grup dels 299, la llengua catalana els fa nosa en els seus negocis. I ho admeten obertament.
Emilio Cuatrecasas, defraudador d’impostos i membre de Barcelona Global, va ser ben clar en una entrevista al diari Ara:
“El català és una barrera difícil de gestionar per atraure talent.”
Podríem continuar durant hores explicant totes les manipulacions, mentides i trampes de Barcelona Global, però no volem abusar del temps dels nostres espectadors.
Només explicarem una dada més que pot ser d’interès: Barcelona Global diu al seu web que ells no reben subvencions.
Però una recerca ràpida deixa clar que els encanten els diners públics.
-
A l’últim trimestre de 2022, la Diputació de Barcelona va atorgar 450.000 € en subvencions a Barcelona Global.
-
I a l’últim trimestre de 2021, 100.000 € més.
-
El setembre de 2022, l’Ajuntament de Barcelona va atorgar una subvenció a Barcelona Global de 240.000 €.
És a dir: no només ens apugen els lloguers, no només “airbnbifiquen” la ciutat, no només expulsen la llengua catalana de la capital del país, sinó que, a sobre, som nosaltres els que posem diners dels nostres impostos per finançar les activitats d’una associació en què hi participen La Caixa, el Banc Sabadell, La Vanguardia, Antena 3 i uns quants més del grup dels 299.
Sembla que els catalans estem fent el negoci d’en Robert amb les cabres.
I tot plegat gràcies a uns polítics que han renunciat a defensar-nos i que diuen sí a tot davant les exigències d’aquesta gent.
Tot el que estem explicant en aquesta trilogia de Barcelona no és per amargar-li el dia a ningú.
Creiem fermament que, si som capaços entre tots de treure la careta a tota aquesta trama, ells ho tindran molt més difícil.
Si ens organitzem, no es podran amagar darrere les seves portades de La Vanguardia, El Periódico i els continguts “ats” del diari Ara.
Acabem aquest segon capítol citant un altre cop el magnífic Barcelona no té solució de l’Antonio Baños:
“Una Barcelona sense barcelonins seria una autèntica benedicció pels nostres governants.
Els expats, els nòmades digitals i els turistes no exigiran mai serveis, no necessiten escola bressol o instituts públics, per a què casals de barri, per fer què, castellers? Siguem seriosos.
Res de vagues, aldarulls ni protestes: els expats no faran vagues com els CDR.”
Avui hem parlat de Barcelona Global, però en són molts més.
Si voleu aprofundir, llegiu el llibre d’en Baños i entreu a:
octuvre.cat/bar/trilogia_barcelona
Allà trobareu un bon recull de peces periodístiques sobre com es mou el grup dels 299 a l’Ajuntament de Collboni.
De moment ho deixem aquí.
Al pròxim capítol de la trilogia de Barcelona parlarem d’un altre pla de Barcelona Global: la Copa Amèrica. Cal que estiguem atents, perquè aquesta pot ser la gota que vessi el got, l’espurna que provoqui l’incendi.
A Can Collboni estan nerviosos.
El grup dels 299 té centenars de persones treballant per imposar el seu discurs i el seu negoci. Entre tots, podem fer saltar els seus plans pels aires.
Si aquesta informació t’ha semblat útil, passa-la.
I si vols que t’enviem el tercer capítol de la trilogia de Barcelona al teu correu, dona’t d’alta a octuvre.cat/butlleti.
Gràcies.