Benvinguts a un nou vídeo del canal OCTUVRE.
Normalment, els nostres vídeos no acostumen a superar els 15 minuts, i ho fem així perquè creiem que el temps és un dels béns més preuats que tenim. Per això, quan preparem els nostres vídeos, ens esforcem molt a resumir i sintetitzar al màxim.
Avui, però, volem parlar d’un tema que necessita més de 15 minuts.
Volem explicar amb profunditat com les elits polítiques i econòmiques de Barcelona estan treballant per expulsar milers de catalans i catalanes de la capital del país i desconnectar Barcelona de Catalunya mitjançant un procés que combina especulació immobiliària i espanyolització.
El tema és complex, i per això hem decidit fer una trilogia: una sèrie de tres capítols, ordenats de la següent manera:
📽 Capítol 1 (aquest vídeo)
En aquest primer vídeo que esteu veient explicarem com un petit grup d’empresaris i grans famílies controlen, atenció, 47.737 immobles de lloguer.
Durant anys, aquest grupuscle de mega-propietaris ha intentat que els mitjans de comunicació no publiquessin ni els seus noms ni el número enorme d’immobles que tenen. Finalment, però, fa uns mesos i després de molta lluita, l’organització CIO va poder accedir a aquestes dades, i ara us les explicarem.
📽 Capítol 2
Al segon capítol de la trilogia explicarem com funciona l’entramat polític i mediàtic construït per aquestes famílies i empreses per defensar els seus interessos i aconseguir els seus objectius.
Un d’aquests objectius és promoure un discurs profundament espanyolista destinat a esborrar qualsevol rastre de catalanitat de la ciutat de Barcelona.
Descriurem aquest entramat de polítics, mitjans, tertulians i columnistes amb noms i cognoms.
📽 Capítol 3
Per últim, al tercer capítol veurem com aquest entramat està treballant per donar el seu següent cop: la Copa Amèrica de vela patrocinada per Louis Vuitton.
Fa uns dies vam veure com alguns veïns de Barcelona protestaven contra la celebració de la desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell. Els mitjans de comunicació, majoritàriament, van presentar el tema com un simple “problema veïnal”. Però la cosa no afecta només als veïns del Parc Güell, sinó que ens afecta greument i directament als catalans de tot el país.
La Copa Amèrica està prevista entre els mesos d’agost i octubre, però el que havia de ser un altre “pilotaço” turístic es pot convertir en un veritable Vietnam polític de repercussions internacionals.
Des de fa setmanes, a Barcelona està creixent un malestar profund que està posant molt nerviós Collboni i les famílies i empreses de les quals parlarem en aquesta trilogia.
Sembla que els mesos vinents passaran coses a Barcelona, i a OCTUVRE creiem que la resta dels catalans hem d’estar alerta, perquè Barcelona és la capital del nostre país, encara que quatre espanyolistes i especuladors ens la vulguin robar.
Tornem enrere: Barcelona 1981
El 30 de juny de 1981, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va votar a favor de presentar la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics de 1992. El juny de 1981 només havien passat 5 anys des de la mort de Franco i 4 mesos des del cop de Tejero, i la ciutat intentava deixar enrere la dictadura.
La idea de fons d’aquella candidatura l’hem sentit milers de vegades:
“Posar Barcelona al mapa”, convertir Barcelona en una ciutat referent.
L’objectiu d’aquest vídeo no és analitzar aquell període històric.
Però sí que ens crida molt l’atenció que, avui, més de 40 anys més tard, alguns continuïn fent servir el mateix llenguatge i les mateixes idees de l’any 81.
“Obrir Barcelona”, “posar la ciutat al mapa”…
Són conceptes que avui, 40 anys més tard, continuen servint per justificar:
-
fer carreres de Fórmula 1 a l’Eixample,
-
impulsar uns Jocs d’hivern als Pirineus,
-
o fer la Copa Amèrica Louis Vuitton.
Potser l’any 81 tenia un cert sentit econòmic i polític intentar augmentar l’activitat turística de la ciutat.
Però avui, 40 anys més tard, amb la ciutat massificada,
amb les botigues de souvenirs esborrant el poc comerç històric que queda,
amb la llengua catalana arraconada a la capital del país,
ens preguntem:
De veritat té sentit continuar amb el mateix discurs de fa 40 anys?
Turisme i lloguers: tot passa per la mateixa caixa
Una possible resposta a aquesta pregunta la trobem a la pàgina 24 del llibre Barcelona no té solució, de l’Antonio Baños, on ens diu:
“Tot negoci turístic és sempre un ramal del sector immobiliari.”
Anem-ho a veure.
És evident que dona més diners llogar un pis a un turista que llogar-lo a un noi de Blanes que vol estudiar una carrera a Barcelona.
Dona més diners llogar un local a un establiment de menjar ràpid per turistes que llogar-lo a una bacallaneria o a un taller de motos.
No és l’única causa, però és un fet que com més negoci turístic, més alts els lloguers.
I això no és una opinió: està estudiat.
L’any 2021, investigadors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona van analitzar l’evolució del mercat de lloguer de Barcelona entre 2007 i 2017 i van descobrir el següent:
Cada 100 nous anuncis d’Airbnb en un barri, els lloguers van créixer un 3,5%.
Doncs atenció: a l’Eixample, per exemple, hi ha més de 5.000 anuncis d’Airbnb.
La pujada mitjana del preu dels lloguers a Barcelona des de 2014 ha estat, atenció, d’un 60%.
Ens podríem alegrar per aquella família que té la sort de tenir un pis o dos o cinc per llogar i treure’s un extra gràcies al turisme. Però en aquest vídeo no parlem d’aquesta família.
Els 299: els amos del monopoli
Per entendre de veritat què està passant a Barcelona cal saber, atenció, que hi ha un petit grup de 299 persones i empreses propietàries de 47.737 immobles de lloguer.
D’aquestes 299:
-
n’hi ha 97 que tenen més de 100 pisos,
-
n’hi ha 39 que tenen més de 200 pisos,
-
n’hi ha 21 que tenen més de 400 pisos,
-
i n’hi ha 10 que tenen més de 1.000 pisos cadascuna.
I ara, agafeu-vos:
-
CaixaBank controla 564 immobles de lloguer,
-
el fons d’inversió nord-americà Cerberus en controla 2.877,
-
el fons Blackstone té 2.493 immobles de lloguer,
-
el BBVA, 2.180,
-
el Banc Sabadell, 2.035…
I així podríem continuar tot el dia.
Com dèiem abans, aquests mega-propietaris han batallat als tribunals durant anys per impedir que aquestes dades que acabem de donar es fessin públiques.
Fins i tot, el Tribunal Superior de Justícia va prohibir a Sentit Crític tenir accés als noms dels grans propietaris.
La pregunta és: per què no volien que es publiqués aquesta informació?
Sembla que no volien que es veiés que uns poquíssims estan fent un negoci multimilionari encarint els lloguers de tothom.
A més, amb aquestes dades queda clar que tot plegat no té res a veure amb una àvia que lloga un pis.
Estem parlant d’una xarxa de grans famílies, bancs i fons d’inversió internacionals que controlen 47.734 immobles de lloguer.
Airbnb: la faula dels “veïns amables” i la realitat dels fons
Aquesta notícia és del 4 de juny:
“La demanda d’habitatges turístics creix tres cops més de pressa que la d’hotels.”
Això ha fet que, en només un any, hagi pujat un 25% el nombre d’habitatges de lloguer turístic.
I qui se’n beneficia?
Airbnb explica als seus anuncis que tot plegat es tracta de gent de Barcelona que comparteix el seu pis amb turistes, gairebé com si fossin amos hospitalaris i simpàtics.
Però la realitat és molt diferent.
Hi ha una aplicació que es diu Inside Airbnb que permet veure dades amagades d’Airbnb arreu del món. Si busquem informació sobre Barcelona… sorpresa:
En comptes d’un barceloní particular que lloga una habitacioneta de casa seva per treure’s un extra, descobrim que, al darrere, hi ha una xarxa immobiliària enorme.
Hi ha “amfitrions” que ofereixen 100, 200 o 350 pisos cadascun.
Puja el turisme, puja la demanda i se’n pugen els preus.
I qui treu la part grossa del benefici?
Aquestes 299 grans famílies, empreses i fons d’inversió, que a més paguen poquíssims impostos comparats amb el que paga un petit empresari barceloní o un autònom.
Un exemple amb noms i cognoms: la família Sanahuja
Mirem un cas concret: la família Sanahuja, propietària de L’Illa Diagonal.
Tenen 923 immobles de lloguer.
L’any 2021 van obtenir 26 milions d’euros en ingressos i 10,3 milions de beneficis.
Gairebé 1 milió d’euros al mes de benefici.
Per cert, hem de pensar a fer un vídeo d’OCTUVRE específic sobre la família Sanahuja.
És evident que hi ha una petita elit que es guanya molt bé la vida amb el turisme massificat. Per això, faran tot el possible per continuar massificant-lo.
I el més greu de tot: aquesta gent, i els polítics que controlen, no mouran un dit per canviar el model productiu de la ciutat i generar un altre tipus de llocs de feina per als barcelonins.
És per això que continuen amb el discurs de fa 40 anys, que diu que cal “promocionar Barcelona”, perquè és el discurs que els ha fet mega-rics.
La llista sencera i el que ve després
Per cert, si voleu veure la llista completa dels mega-propietaris, la trobareu a:
octuvre.cat/bar/trilogia_barcelona
Com dèiem abans, aquests mega-propietaris tenen un pla ben dissenyat per pressionar i controlar polítics, diaris i tertúlies. Aquest pla contempla també l’arraconament de la llengua catalana al comerç, a les empreses i a les universitats.
Tot això ho explicarem amb detalls i documents als propers dos capítols d’aquesta Trilogia de Barcelona.
I cal insistir: aquesta partida no només afecta els barcelonins.
Barcelona és la capital de la nació, i per això ens la volen robar a tots els catalans.
Ens diu l’Antonio Baños al seu llibre:
“Repensar Barcelona com a capital d’un país anomenat Catalunya és, dins la seva obvietat, un fet revolucionari.”
I el periodista Ot Bou escriu a VilaWeb:
“Si l’autonomisme ha consistit a lliurar la Generalitat a Madrid, ara bé: l’espol ·liació consistirà a lliurar-li Barcelona.
Madrid no vol una Barcelona pobre, vol una Barcelona provinciana.
Vol forçar-ne tant com pugui el rendiment econòmic sense fer-la prosperar.
Vol una màquina de fer tants bitllets de cent com Barcelona pugui fer sense ser una capital.”
Si no et vols perdre el segon capítol d’aquesta Trilogia de Barcelona, entra a aquesta adreça i deixa’ns el teu correu. Tan bon punt publiquem el segon i el tercer capítol d’aquesta sèrie t’ho enviarem a la bústia. No te’ls perdis.
Aquest primer capítol només ha estat per escalfar motors.
Moltes gràcies per l’atenció.
Passa-ho.