Llegeix

INVESTIGACIÓ: Tribunal de Clavegueres. Això és el que amaguen.

És impossible resumir tota la brutícia que s’amaga al Tribunal de Cuentas en un vídeo com el que acabes de veure. Però creiem que és important que en 10 minuts molta gent es pugui fer una idea de fins a quin punt estan corrompudes unes institucions que ens han fet passar per exemplars. De totes maneres, si vols aprofundir en les coses que expliquem al vídeo, aquí et deixem enllaços, documents i materials sobre el tema.

Entrevista d’Évole a Puigdemont

El vídeo comença amb l’entrevista que Jordi Évole li va fer a Carles Puigdemont el setembre de 2017. La podeu veure fent clic aquí.

El Tribunal de Cuentas a la “sentència del Procés”.

Com diem al vídeo, “molta gent no ha parat atenció, però a la sentència contra procés, just després de parlar dels anys de presó de cada un dels acusats, al punt 9 de la sentència Marchena es diu clarament: ara li toca seguir al Tribunal de Cuentas. A continuació, les mencions al Tribunal de Cuentas que es fa a la sentència de Marchena:

Pàgina 11 de la sentència.
Pàgina 484 de la sentència.
Pàgina 492 de la sentència.

Titulars.

Al vídeo ens referim a dos titulars que fan preveure que el Tribunal de Cuentas no fa gaire cas de les “taules de diàleg”. Són aquests:

El Tribunal de Cuentas reclama a Puigdemont y otros 19 cargos separatistas 4,14 millones malversados para el 1-O

El Tribunal de Cuentas abre otro frente a los líderes del ‘procés’ por 35 M de las ’embajadas’

Més informació sobre els personatges del Tribunal de Cuentas

Servando Fernández-Victorio Camps (Barcelona, 26 de julio de 1904-Madrid, 19 de noviembre de 1984) fue un político y jurista español. Durante la Dictadura franquista llegó a ejercer puestos relevantes. Clic aquí per veure l’entrada a la Wikipedia.


Juan Velarde Fuertes (Salas, Astúries, 26 de juny de 1927) és un economista espanyol. Clic aquí per veure l’entrada a la Wikipedia.

Sobre “bombardejar Barcelona”: “Un consejero del Tribunal de Cuentas no descarta un bombardeo de Barcelona”

Nota: malgrat el seu controvertit passat, Juan Velarde va rebre l’any 92 el “Premio Príncipe de Astúrias”. El raonament del jurat era el següent: “Por encontrar respuestas a nuestros problemas económicos contemporáneos, se ha reflejado en un ejercicio continuo de información, consejo y responsabilidad en el servicio público de nuestra administración económica”.


Ubaldo Nieto de Alba

Ubaldo Nieto de Alba (17 de maig de 1931, Ponferrada – 12 de desembre de 2018, Madrid) és un economista lleonès. Ha sigut inspector de finances de l’estat. És doctor en ciències econòmiques i catedràtic d’economia financera de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid. Clic aquí per veure l’entrada a la Wikipedia.

PD: Ubaldo era un tipus generós: “El presidente del Tribunal de Cuentas hizo un donativo que acabó en la caja B del PP”

Aquí està la notícia sencera sobre la relació immobiliària i Villar Mir, amo d’OHL: Hacienda adjudicó a dedo a una empresa de Villar Mir la nueva sede del Tribunal de Cuentas

Los papeles de Bárcenas confirman que OHL y ACS entregaron dinero negro al PP

Margarita Mariscal de Gante

Margarita mereixeria un vídeo per ella sola… o una temporada d’una sèrie sencera. Però aquí us deixem algunes coses que us poden interessar:

En mans de Mariscal de Gante, filla d’un jutge del TOP

Sobre com Margarita Mariscal va tapar l’escàndol d’Ana Botella, aquí teniu els detalls:

Dos consejeros del Tribunal de Cuentas afines al PP salvan a Ana Botella de la condena por vender pisos sociales a fondos buitre

I una altra qüestió que no hem destacat al vídeo: el mateix que va fer amb Ana Botella ho va fer amb Alonso i Maroto:

El PSOE cuestiona que una exministra del PP absuelva a Alonso y Maroto: “Chirría” la imparcialidad del Tribunal de Cuentas

I parlant del seu pare, tal com diem al vídeo, aquí teniu els documents que acrediten el passat feixista del personatge:

Aquí teniu més detalls sobre aquests documents: Sobre Jaime Mariscal de Gante

Al web www.genoveses.net fan un recopilatori de les “aventures” de Margarita Mariscal.

Al vídeo també parlem del germà de Margarita Mariscal de Gante. Aquí el teniu més desenvolupat:

Pablo Iglesias denuncia que el comisario que invitó a un acto oficial al torturador Billy el Niño es hijo del juez que encarceló a su padre

El responsable de invitar a Billy el Niño, hermano de una exministra de Aznar

La Policía cierra sin castigo la investigación al mando que invitó a Billy el Niño a su comisaría

Licinio de la Fuente

“Licinio de la Fuente de la Fuente (Noez, província de Toledo, 7 d’agost de 1923- Madrid 26 de febrer de 2015) fou un polític i empresari espanyol que va ser Ministre de Treball durant la dictadura de Francisco Franco. Sobre ell hi hagué una ordre de captura internacional per la firma de les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich (2 de març de 1974). També fou membre dels consells d’administració del Banco Gallego, Banco Internacional de Comercio, Banco de Granada, Banco Central Hispano Hipotecario, d’Española de Zinc, de Dragados i d’Ibermutua”. Clic aquí per veure l’entrada a la Wikipedia.

Ramón Álvarez de Miranda

El presidente del Tribunal de Cuentas cree que sobran docentes universitarios

Sobre l’escàndol d’Ercros que va tapar el Tribunal de Cuentas

Aquest escàndol (i molts altres protagonitzats per aquesta empresa) són de fa molts anys. A OCTUVRE denunciem constantment el paper dels mitjans de comunicació de l’IBEX com un dels principals problemes democràtics que tenim. En aquest cas, però, per il·lustrar el cas d’Ercros, utilitzarem diverses notícies publicades pel diari El País. En primer lloc, com sempre hem defensat, a molts dels mitjans de comunicació de l’IBEX treballen grans professionals que intenten fer bé la seva feina, malgrat les limitacions i les pressions. En segon lloc, no podem oblidar que la bona cobertura que va fer El País d’aquest cas també té un tuf partidista, ja que afectava de ple al Partit Popular. Això no impedeix que la informació publicada no sigui útil però és imprescindible tenir-ho en compte. Per cert: sobre el tractament mediàtic de la corrupció amb criteris partidistes, us recomanem aquest estudi d’Anna M. Palau i Ferran Davesa:“El impacto de la cobertura mediática de la corrupción en la opinión pública española”

Per una altra banda, va ser El País qui va destapar l’escàndol dels endollats al Tribunal de Cuentas. A partir de llavors, a cada notícia sobre aquesta institució, es feia referència a la seva manca de credibilitat. Curiosament, però, quan el Tribunal de Cuentas va començar a perseguir el 9N (i el “procés” en general), les mencions a la fortíssima politització d’aquest ens van pràcticament desaparèixer. Fetes aquestes puntualitzacions, comencem amb Ercros:

Cobertura d’El País sobre Ercros l’any 1999.

El Tribunal de Cuentas concluye que el préstamo a Ercros “equivalía a concederle una subvención” (Europa Press)

Aquest és l’informe original del Tribunal de Cuentas on es dóna “carpetazo” al tema.

Com veieu, hi ha molta teca i malgrat tantes coses publicades, hi ha molta gent que segueix sense saber què passa. A OCTUVRE volem rescatar aquestes històries i connectar-les amb allò que passa avui. Seguim!