Hola! Fa dos anys i mig Puigdemont li va dir això a Jordi Évole:
Carles Puigdemont: «Estem parlant que hi ha gent intentant utilitzar aparells de l’Estat com és el Tribunal de Comptes… això del Tribunal de Comptes ho lluitarem fins al final. Les persones que estan perseguides de manera absolutament aberrant per aquest tribunal… que m’agradaria que es publiquessin els noms que conformen aquest tribunal perquè es veiessin els vincles que hi ha amb els partits polítics governants a Espanya».
En aquest vídeo publicarem els noms que demanava Puigdemont, però anirem més enllà, perquè el que està passant al Tribunal de Comptes és molt i molt greu. El Tribunal de Comptes és el màxim òrgan de fiscalització dels diners públics i per això és qui ha investigat i posat multes de prop de 5 milions d’euros als organitzadors de la consulta del 9-N. Però atenció: ara el Tribunal de Comptes està preparant la segona fase: el càstig pel referèndum de l’1 d’octubre.
Molta gent no hi ha parat atenció, però a la sentència contra el procés, just després de parlar dels anys de presó de cada un dels acusats, al punt 9 de la sentència, Marchena ens diu clarament: ara li toca seguir al Tribunal de Comptes. Després dels anys de presó, venen les multes milionàries per l’1-O. Això vol dir que el judici contra el procés no ha acabat.
Aquest titular és del 28 de gener de 2020: «El Tribunal de Comptes reclama a Puigdemont, Junqueras i uns altres divuit càrrecs 4,14 milions d’euros per l’1-O». Aquest altre titular és del 3 de febrer, només tres dies abans de la reunió entre Torra i Sánchez a Barcelona: «El Tribunal de Comptes obre un altre front als líders del procés pels 35 milions de les “ambaixades”». Queda clar que no hi ha cap taula de diàleg que aturi el Tribunal de Comptes. Per això en aquest vídeo direm els noms que demanava Puigdemont però, a més, explicarem els mecanismes escandalosos d’aquesta institució. És imprescindible que veiem com funciona aquesta claveguera de l’Estat que és el Tribunal de Comptes.
El Tribunal de Comptes està format per 12 membres triats pel Congrés i el Senat. Per ser elegits han de tenir l’aprovació de 3 cinquenes parts de les cambres. Això vol dir que el PP i el PSOE s’han de posar d’acord amb els noms. I aquí tenim el primer problema: els que en teoria tenen l’encàrrec de controlar què fan el PP i el PSOE amb els diners públics són persones de confiança del PP i el PSOE.
Dit això, comencem posant els noms que demanava Puigdemont. Fins a l’any 1982 el president del Tribunal de Comptes era Servando Fernández-Victorio, falangista i voluntari de la División Azul que va combatre al costat de Hitler a Rússia. Entre 1991 i 2012 trobem al Tribunal de Comptes Juan Velarde, qui va ser directiu del diari falangista Arriba i que l’any 1953 va redactar la ponència econòmica del Primer Congreso Nacional de la Falange. Sobre Catalunya, l’any 2013 deia això: [?].
Entre el 1997 i el 2007 el president del Tribunal de Comptes va ser Ubaldo Nieto de Alba, exsenador de la UCD. El sou d’Ubaldo Nieto, com el de la resta de consellers del Tribunal de Comptes, superava els 120.000 € anuals. Quan es va retirar, a més, va obtenir una “compensació” d’un import similar. Al nostre web podeu veure un llistat d’aquestes “compensacions”. I parlant de diners: el nom d’Ubaldo Nieto surt als Papers de Bárcenas com a donant de la caixa B del Partit Popular.
I parlant de Bárcenas: el Ministeri d’Hisenda va adjudicar (a dit) el lloguer d’un edifici pel Tribunal de Comptes per valor d’1,8 milions d’euros. El propietari de l’edifici era Juan Miguel Villar Mir, alt càrrec franquista i amo de l’empresa OHL, que també apareix als Papers de Bárcenas com a donant de la caixa B del Partit Popular.
Altres noms coneguts del Tribunal de Comptes són Manuel Aznar, germà de José María Aznar, o María José Molinuevo, esposa de Federico Trillo, exministre de defensa d’Aznar. Una altra consellera molt activa del Tribunal de Comptes és Margarita Mariscal de Gante, exministra de justícia d’Aznar i filla de Jaime Mariscal de Gante, membre del Tribunal d’Ordre Públic franquista i membre destacat de la policia encarregada de la repressió política als anys cinquanta. Al nostre web trobareu els documents secrets de la División de Investigación Social que ho acrediten.
El germà de Margarita Mariscal de Gante és José Manuel Mariscal de Gante, comissari de la Policia Nacional que al 2018 va convidar el torturador franquista “Billy el Niño” a l’acte oficial del Dia de la Policia. Més endavant explicarem com Margarita Mariscal de Gante, com a membre del Tribunal de Comptes, va tapar un cas de corrupció flagrant. Però de moment una dada: ella va ser qui va redactar la sentència de les multes milionàries per la consulta del 9-N.
Al Tribunal de Comptes també treballen les dues germanes d’Elvira Rodríguez, ministra de Medi Ambient al govern d’Aznar. Algú podria pensar que això és una coincidència, però les dades diuen que això és molt normal. Al Tribunal de Comptes treballen dues filles de l’exministre franquista Licinio de la Fuente, perseguit per la justícia argentina per haver estat un dels signants de la pena de mort de Salvador Puig Antich. La cosina de les filles de Licinio és consellera del Tribunal de Comptes.
El president de la secció de fiscalització del Tribunal de Comptes, Javier Medina Guijarro, quan va a treballar realment s’hi troba com a casa: al tribunal hi treballa la seva dona, la seva germana, el seu germà i una familiar de la seva esposa. El President del Comitè d’Empresa del Tribunal de Comptes, Alberto Otero Nieto, es pot trobar als passadissos del Tribunal amb la seva germana, amb el seu germà, amb els seus dos cunyats o amb el seu cosí. Tots treballen al Tribunal de Comptes.
Aquests són només 3 exemples. L’any 2014 es va descobrir que els alts càrrecs del Tribunal de Comptes havien col·locat a dit a més de 100 familiars. El 14% de la plantilla eren familiars endollats. Al nostre web trobareu tots els noms i relacions familiars. Per cert: malgrat tots aquests endolls, el Tribunal de Comptes té seriosos problemes informàtics. Segons un informe del Subdirector Cap de l’Administració de l’Estat, només 5 dels 60 informàtics del Tribunal de Comptes tenien coneixements d’informàtica. Una cosa que no hauria d’estranyar si tenim en compte que els caps del Tribunal de Comptes van donar places d’informàtica a les seves secretàries per tal de fer-les fixes, malgrat que no tinguessin els coneixements informàtics necessaris.
Per cert: el 2013 el president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, va presentar al Congrés un informe on deia que a les universitats públiques sobraven professors. El que no va explicar Álvarez de Miranda és que ell havia endollat la seva concunyada i el nebot de la seva esposa al Tribunal de Comptes.
Però el que hem explicat fins ara no és el més greu. Mentre el Tribunal de Comptes persegueix de forma implacable les despeses del 9-N (i ara les de l’1 d’octubre), la reacció és molt diferent quan els seus companys de partit roben desenes de milions d’euros. Aquests que explicarem ara són només dos casos dels molts casos que hi ha.
Des de l’any 1989 Josep Piqué va ser president de l’empresa química Ercros, fins que l’any 1992 va fer fallida. És un cas escandalós on també trobem Javier de la Rosa, protagonista del també escandalós Cas Grand Tibidabo. La qüestió és que el govern de Felipe González va decidir rescatar l’empresa que dirigia Josep Piqué amb un crèdit públic de 51 milions d’euros. Quatre anys més tard, l’any 1996, José María Aznar es converteix en president i nomena Josep Piqué ministre d’indústria. Doncs bé: una de les primeres decisions de Piqué com a ministre va ser signar una resolució per “perdonar” el deute d’Ercros, l’empresa que ell havia dirigit. Aquesta resolució també la va signar Rodrigo Rato, que llavors era Ministre d’Economia.
Davant aquesta decisió que feia perdre a l’Estat 51 milions d’euros, el PSOE va posar una denúncia al Tribunal de Comptes contra Piqué i Rato. El problema, però, és que el fiscal del Tribunal de Comptes en aquell moment era Antonio de la Rosa, cosí de Javier de la Rosa i germà de Francisco Javier de la Rosa, qui estava casat amb la germana de Rodrigo Rato. D’aquesta manera el Tribunal de Comptes va decidir que no calia investigar el tema i els 51 milions d’euros públics d’Ercros es van perdre per sempre.
Ara donem un cop d’ull a una història molt més recent. L’any 2013 l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, va decidir vendre 1.860 habitatges públics al fons voltor Blackstone [NOM?]. El preu de mercat dels immobles era de 151 milions d’euros, però Botella i el seu equip van fer una “rebaixa” de 22 milions d’euros. Quan va arribar el nou govern a l’Ajuntament de Madrid es va posar una denúncia davant el Tribunal de Comptes i, aquesta vegada sí, el Tribunal de Comptes va condemnar Ana Botella i el seu equip a pagar una multa de 22 milions d’euros.
Però Botella va posar un recurs davant el Tribunal de Comptes. La revisió del cas va caure en mans de Margarita Mariscal de Gante, qui va decidir absoldre Ana Botella, amb la qual cosa els 22 milions d’euros també es van perdre per sempre. Aquests són només dos casos. Hi ha molts altres casos com aquests on els membres del Tribunal de Comptes nomenats per partits salven i tapen la corrupció dels membres dels partits.
Curiosament, però, la persecució contra el 9-N i la que començarà ara contra l’1 d’octubre és implacable. O potser no és tan curiós que un Tribunal de Comptes estretament relacionat amb el Règim postfranquista estigui més preocupat per unes urnes que per la corrupció. Com hem dit al principi, el judici contra el procés no ha acabat i ara entrarà en acció, altre cop, el Tribunal de Comptes contra el referèndum de l’1 d’octubre. Per això creiem que és molt important que tothom sàpiga què s’amaga darrere aquest tribunal, que no és més que una extensió de les clavegueres de l’Estat i de l’«aporellos» de Felip VI.
Estem segurs que el 90% dels teus contactes a Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp no saben el que acabem d’explicar. Mentrestant, la Monarquia es gasta milions per fer creure que vivim en “una democràcia consolidada”. Per això et demanem que comparteixis aquest vídeo i, si pots, col·laboris amb Octuvre.cat per poder seguir destapant la veritable cara d’aquest sistema corrupte. Gràcies.
Com diem al vídeo, “molta gent no ha parat atenció, però a la sentència contra procés, just després de parlar dels anys de presó de cada un dels acusats, al punt 9 de la sentència Marchena es diu clarament: ara li toca seguir al Tribunal de Cuentas. A continuació, les mencions al Tribunal de Cuentas que es fa a la sentència de Marchena:
Titulars.
Al vídeo ens referim a dos titulars que fan preveure que el Tribunal de Cuentas no fa gaire cas de les “taules de diàleg”. Són aquests:
El Tribunal de Cuentas abre otro frente a los líderes del ‘procés’ por 35 M de las ‘embajadas’
Més informació sobre els personatges del Tribunal de Cuentas
Servando Fernández-Victorio Camps (Barcelona, 26 de julio de 1904-Madrid, 19 de noviembre de 1984) fue un político y jurista español. Durante la Dictadura franquista llegó a ejercer puestos relevantes. Clic aquí per veure l’entrada a la Wikipedia.
Juan Velarde Fuertes (Salas, Astúries, 26 de juny de 1927) és un economista espanyol. Clic aquí per veure l’entrada a la Wikipedia.
Sobre “bombardejar Barcelona”: “Un consejero del Tribunal de Cuentas no descarta un bombardeo de Barcelona”
Nota: malgrat el seu controvertit passat, Juan Velarde va rebre l’any 92 el “Premio Príncipe de Astúrias”. El raonament del jurat era el següent: “Por encontrar respuestas a nuestros problemas económicos contemporáneos, se ha reflejado en un ejercicio continuo de información, consejo y responsabilidad en el servicio público de nuestra administración económica”.
Ubaldo Nieto de Alba
Ubaldo Nieto de Alba (17 de maig de 1931, Ponferrada – 12 de desembre de 2018, Madrid) és un economista lleonès. Ha sigut inspector de finances de l’estat. És doctor en ciències econòmiques i catedràtic d’economia financera de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid. Clic aquí per veure l’entrada a la Wikipedia.
PD: Ubaldo era un tipus generós: “El presidente del Tribunal de Cuentas hizo un donativo que acabó en la caja B del PP”
Aquí està la notícia sencera sobre la relació immobiliària i Villar Mir, amo d’OHL: Hacienda adjudicó a dedo a una empresa de Villar Mir la nueva sede del Tribunal de Cuentas
Los papeles de Bárcenas confirman que OHL y ACS entregaron dinero negro al PP
Margarita Mariscal de Gante
Margarita mereixeria un vídeo per ella sola… o una temporada d’una sèrie sencera. Però aquí us deixem algunes coses que us poden interessar:
En mans de Mariscal de Gante, filla d’un jutge del TOP
Sobre com Margarita Mariscal va tapar l’escàndol d’Ana Botella, aquí teniu els detalls:
I una altra qüestió que no hem destacat al vídeo: el mateix que va fer amb Ana Botella ho va fer amb Alonso i Maroto:
I parlant del seu pare, tal com diem al vídeo, aquí teniu els documents que acrediten el passat feixista del personatge:
Aquí teniu més detalls sobre aquests documents: Sobre Jaime Mariscal de Gante
Al web www.genoveses.net fan un recopilatori de les “aventures” de Margarita Mariscal.
Al vídeo també parlem del germà de Margarita Mariscal de Gante. Aquí el teniu més desenvolupat:
El responsable de invitar a Billy el Niño, hermano de una exministra de Aznar
La Policía cierra sin castigo la investigación al mando que invitó a Billy el Niño a su comisaría
Licinio de la Fuente
“Licinio de la Fuente de la Fuente (Noez, província de Toledo, 7 d’agost de 1923- Madrid 26 de febrer de 2015) fou un polític i empresari espanyol que va ser Ministre de Treball durant la dictadura de Francisco Franco. Sobre ell hi hagué una ordre de captura internacional per la firma de les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich (2 de març de 1974). També fou membre dels consells d’administració del Banco Gallego, Banco Internacional de Comercio, Banco de Granada, Banco Central Hispano Hipotecario, d’Española de Zinc, de Dragados i d’Ibermutua”. Clic aquí per veure l’entrada a la Wikipedia.
Ramón Álvarez de Miranda
El presidente del Tribunal de Cuentas cree que sobran docentes universitarios
Sobre l’escàndol d’Ercros que va tapar el Tribunal de Cuentas
Aquest escàndol (i molts altres protagonitzats per aquesta empresa) són de fa molts anys. A OCTUVRE denunciem constantment el paper dels mitjans de comunicació de l’IBEX com un dels principals problemes democràtics que tenim. En aquest cas, però, per il·lustrar el cas d’Ercros, utilitzarem diverses notícies publicades pel diari El País. En primer lloc, com sempre hem defensat, a molts dels mitjans de comunicació de l’IBEX treballen grans professionals que intenten fer bé la seva feina, malgrat les limitacions i les pressions. En segon lloc, no podem oblidar que la bona cobertura que va fer El País d’aquest cas també té un tuf partidista, ja que afectava de ple al Partit Popular. Això no impedeix que la informació publicada no sigui útil però és imprescindible tenir-ho en compte. Per cert: sobre el tractament mediàtic de la corrupció amb criteris partidistes, us recomanem aquest estudi d’Anna M. Palau i Ferran Davesa:“El impacto de la cobertura mediática de la corrupción en la opinión pública española”
Per una altra banda, va ser El País qui va destapar l’escàndol dels endollats al Tribunal de Cuentas. A partir de llavors, a cada notícia sobre aquesta institució, es feia referència a la seva manca de credibilitat. Curiosament, però, quan el Tribunal de Cuentas va començar a perseguir el 9N (i el “procés” en general), les mencions a la fortíssima politització d’aquest ens van pràcticament desaparèixer. Fetes aquestes puntualitzacions, comencem amb Ercros:
Cobertura d’El País sobre Ercros l’any 1999.
Aquest és l’informe original del Tribunal de Cuentas on es dóna “carpetazo” al tema.
Com veieu, hi ha molta teca i malgrat tantes coses publicades, hi ha molta gent que segueix sense saber què passa. A OCTUVRE volem rescatar aquestes històries i connectar-les amb allò que passa avui. Seguim!
