[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Sóc la Marta Sibina. Aquest és el vídeo número 23 del canal Octuvre
i estem molt preocupats veient com la Guàrdia Civil fabrica informes amb rumors de l’OKDiario i la COPE.
Per això des de Catalunya volem compartir algunes reflexions.
Aquest matí, a les xarxes, diverses persones posaven el crit al cel davant l’escàndol. Gaspar Llamazares, per exemple, deia
El periodista Antonio Maestre tuitava:
Això són només dos exemples de gent que es mostra molt sorpresa amb què la benemèrita pugui falsejar informes amb objectius polítics.
Doncs bé senyor Llamazares, el prestigi de la justícia espanyola fa molt que està en dubte per molta gent.
I Antonio Maestre, el lawfare no comença a ser massa evident ara, fa molt de temps que actua, encara que potser a vostè no li havia tocat.
A Catalunya, lamentablement, aquest escàndol no ens sorprèn tant.
Us en recordeu de Tamara, la noia que va ser detinguda per terrorisme però que, a la fi, l’únic que tenia era un xiulet i una careta de Jordi Cuixart?
Us en recordeu dels CDR, que segons la Guàrdia Civil estaven a punt de cometre atemptats terroristes però al final no hi va haver ni una sola prova?
Durant hores a la televisió es va donar per fet que aquesta gent eren terroristes basant-se únicament en informes de la Guàrdia Civil.
Fins i tot Antonio Maestre, que ara es posa les mans al cap, va donar plena veracitat a aquests informes
I per si algú ho ha oblidat. Avui a les presons catalanes hi ha nou presos que van ser condemnats a gairebé un segle de presó
basant-se en aquests mateixos informes de la Guàrdia Civil que avui tant indignen.
Aquest mateix matí a la televisió el periodista Jesús Maraña deia això:
“Y si lo datos que se manejan son los que ahora conocemos de ese informe que se ha entregado a la jueza, a mi me parece escandaloso.
Eso si, creo que en el escalón judicial correspondiente eso caerá”.
Doncs això és exactament el que hauria de passar. Que quan els informes arribessin a un jutjat, això cauria.
Doncs en el cas de Catalunya el que va passar va ser el contrari.
La versió falsa de la Guàrdia Civil va arribar als jutjats i en basant-se en això es va condemnar. I no només això.
L’advocacia de l’estat, comandada pel PSOE, s’asseia just al costat de Vox acusant i donant absoluta credibilitat als rumors de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Segurament hi ha molta gent a Catalunya que ara està celebrant el que sembla una acció del karma:
“vàreu mirar a una altra banda quan les falsedats de la Guàrdia Civil afectaven a uns altres. Així que ara, us aguanteu”.
És un sentiment comprensible. Aquest Pérez dels Cobos que s’inventa informes a força de rumors de l’OKDiario
és el mateix que va ordenar estomacar a milers de persones a Catalunya.
Però encara que sigui comprensible limitar-se a pensar “ara us aguanteu” és possible que això sigui un error.
De fet en els últims anys a Catalunya molta gent s’ha replantejat el seu propi silenci quan els muntatges de la Guàrdia Civil
afectaven els bascos, als anarquistes o sindicalistes a tot l’Estat.
De debò algú es pot indignar per l’informe fet amb rumors de l’OK Diario i mirar a una altra banda, per exemple, davant l’escàndol dels nois d’Alsasu?
Al final sembla que només aprenem quan ens toca a nosaltres.
Però una part fonamental d’aquest aprenentatge potser és replantejar-nos els nostres silencis passats.
Per poder lluitar contra el lawfare és imprescindible que tota aquesta gent que avui s’indigna amb els muntatges
i els rumors de la Guàrdia Civil es replantegi si tot el que van explicar sobre Catalunya és veritat.
És imprescindible que aquesta gent que avui s’indigna amb Pérez dels Cobos reflexioni sobre la injustícia que suposa que Junqueras, Romeva, Forn,
Turull, Sánchez, Rull, Bassa, Focardell o Cuixart segueixin encara avui a la presó. Condemnats, entre altres coses, gràcies a les mentides de la Guàrdia Civil.
Es va avisar molt des de Catalunya.
La vulneració de drets contra l’independentisme obre una porta perillosa que pot afectar tot el món. La profecia s’ha fet realitat.
I lluny d’alegrar-nos, creiem que sempre i a tot arreu cal plantar cara a la injustícia.
Però perquè aquesta lluita sigui compartida és imprescindible reconèixer-nos.
Us deixo amb unes paraules de Jordi Cuixart en l’al·legat final del judici en el qual va ser condemnat a nou anys de presó.
Escolteu amb atenció i recordeu que aquest home avui és a la presó per dir coses com aquesta:
“Del resultat d’aquest judici, doncs si, depèn la qualitat de la democràcia a l’Estat espanyol. No només a Barcelona.
A Vallecas, a Pamplona, a Salamanca, a Vigo. I suposo que tots som molt conscients perquè el que es penalitzi a Barcelona s’haurà de penalitzar també a Madrid.
I estic convençut que en la resposta a aquest intent de penalització d’aquest exercici de drets fonamentals, doncs una vegada més,
tots els demòcrates de l’estat Espanyol ens unirem en defensa del que sempre hem defensat: el que és la democràcia i la llibertat d’expressió.
I és el que sembla que es vulgui posar en qüestió en aquest judici: que la gent deixi de protestar. No. No deixarem de protestar.
No es pot deixar de protestar perquè és el motor d’avanç. És allò que fa progressar a les societats.
I estem parlant dels altres presos polítics, i jo també, dels nostres fills. Però és que en realitat és això.
Estem obligats a seguir protestant per protegir aquest dret. Perquè els nostres fills també puguin protestar el dia de demà.
Perquè fixin-s’hi, jo el que crec és que el problema no és la desobediència civil. El problema que tenim a les societats d’avui dia és l’obediència civil.
L’obediència civil que permet que els oceans siguin mars de plàstics, que permet que els refugiats es morin a les nostres costes
i que es persegueixi a la gent que vol salvar aquests immigrants.
I el problema és l’obediència civil de centenars de milers de persones que estan votant a governants que permeten que a l’Estat espanyol
es faci un rescat a la banca de 60.000 milions d’euros i al mateix temps es produeixin 600.000 desnonaments.
O que a Catalunya, una de les regions més pròsperes d’Europa, una de cada quatre persones estiguin vivint en risc d’exclusió social.
I el problema és la desobediència civil? O el problema és l’obediència civil d’aquells ciutadans que segueixen sense protestar
davant semblants desigualtats o davant semblants despropòsits?
I per tant, si, jo crec que el problema està en l’obediència civil que avui tolera i permet que demòcrates que estem asseguts en aquest banc
estiguem acusats per l’extrema dreta, braç a braç, en connivència amb el govern de l’Estat espanyol, amb el govern del PSOE, que ens està acusant a nosaltres.
L’extrema dreta, el feixisme acusant als demòcrates, que amb més o menys encert el que estem és intentant defendre els valors de la democràcia que compartim entre tots”.