Avui porto tres exemples frescos de com l’Estat espanyol vulnera els drets dels catalanoparlants. Atenció, primer exemple. Reial Decret del Ministeri de Consum número 176/2023 per lluitar contra la ludopatia, un problema que pateixen milers de catalans i que els últims anys ha crescut prop d’un 30% al nostre país
. Fins aquí tot molt bé i molt útil per un problema de salut pública molt greu. El problema és que el ministeri només diu que el servei ha de ser “almenos en castellano”. És a dir, el ministeri li diu a les empreses d’apostes que no cal que el servei estigui en català. És a dir, el ministeri està dient que els pacients catalans no tenen dret a rebre assistència contra la ludopatia en la seva llengua
. Potser soc jo, però això fa bastanta pudor de supremacisme. Per cert, el ministre de Consum, que és aquest senyor d’aquí, l’Alberto Garzón, és un senyor que es va presentar a les eleccions parlant de plurinacionalitat, fraternitat i diàleg i que ara discrimina i tracta els catalanoparlants com a ciutadans de segona classe
. Diu el decret del Ministeri de Sanitat que considera “establecer un nuevo marco normativo para los productos sanitarios que garanticen el alto nivel de seguridad y de protección de la salud de pacientes y usuarios”. Molt bé, doncs una de les normes és que “los productos sanitarios deben incluir los datos e informaciones de modo que permitan disponer de forma cierta y objetiva de una información eficaz, veraz y suficiente sobre sus características esenciales”
. Si ets castellano-parlant, el Ministeri de Sanitat treballa perquè tinguis la informació dels productes sanitaris en la teva llengua. Els catalans, però, es veu que no tenim aquest dret. Veient això, algú diria que el ministre de Sanitat, José Manuel Miñones, està més preocupat per la salut dels castellano-parlants que per la salut dels catalanoparlants
. Resulta que una cooperativa d’habitatge de Valls va presentar un projecte per rebre finançament de l’Agenda 2030. Els de la Cooperativa de Valls van presentar tots els papers necessaris. Però al cap d’uns dies, el ministeri de Belarra els va demanar que enviessin els estatuts de la cooperativa en castellà
. Si ets català i vols fer una cooperativa o una associació, tens llibertat per redactar els estatuts en català. Ara bé, si vols que l’Estat t’ajudi, has de pagar 1.493€. La veritat és que un altre cop tinc una sensació estranya. Si fos mal pensada, diria que el ministeri de Ione Belarra està discriminant les cooperatives catalanes. Si fos mal pensada, diria que els catalans hem de pagar un extra si volem accedir a les ajudes que, per cert, surten dels nostres impostos
. Parlem de normes que ens discriminen com a consumidors, com a pacients o com a emprenedors. Parlem de normes que diuen que si parles català no tens els mateixos drets que si parles castellà
. Parlem de tenir menys drets, menys oportunitats de feina, menys accés a serveis i subvencions, pel sol fet de ser català. Això és supremacisme i ho fa el govern del PSOE i Podemos
. Però és que els últims tres mesos de 2022 n’hi va haver 55. I així cada trimestre, una pluja fina que sense sortir als titulars, sense que en parlin els polítics, ens va discriminant per ser catalans. Per sort, la gent de Plataforma per la Llengua ho va recopilant. Nosaltres fem aquest vídeo perquè tothom vegi el que està passant, perquè el primer pas per lluitar contra aquest supremacisme és que el màxim de catalans sàpiguen el que està passant. Passa-ho.