¿Lo ves? Eres un pardillo!
El primer capítol de la Sèrie OCTUVRE ja corre per les xarxes. Si no l’has vist, mira’l. Si l’has vist, dedica uns minuts a compartir-lo. I si ja has fet les dues coses i t’has quedat amb ganes de més, aquí et deixem alguns apunts sobre l’apassionant món del complex mediàtic-financer.
La relació de l’IBEX amb el negoci de la informació és intuïda per cada cop més persones, però malgrat això, els detalls d’aquestes connexions passen desapercebuts per a la majoria de la gent. Per sort, és un tema que ha estat treballat per diversos autors amb molta profunditat. A continuació, alguns treballs destacats i recursos amb els que hem treballat per fer aquest primer capítol. En primer lloc, alguns documents sobre els nostres principals protagonistes. El descendent de Cristóbal Colón als jutjats.
L’entrada de la Wikipedia de Manuel Prado y Colón de Carvajal comença així: “Manuel Prado y Colón de Carvajal (Quito, Ecuador, 1931 – Sevilla, España, 5 de diciembre de 2009), descendiente directo de Cristóbal Colón”.
Efectivament, el personatge del qual tractem té un arbre genealògic impressionant. Tan impressionant com la seva carrera. Hi ha un moment del capítol on diem: “Nos vamos a saltar la parte en que don Manolo Prado fue condenado a prisión por algunas fechorías económicas que ahora no vienen a cuento”. Si us interessa el tema:
Todos los hombres del rey (Eldiario.es)
Manuel Prado y Colón de Carvajal, administrador privado de su Majestad el Rey de las Españas, ingresa en prisión (Kaos en la red)
Los fabulosos negocios de la familia Borbón. IV- Juan Carlos de Borbón (1ª Parte)
Aquí podeu veure algunes fotos del nostre protagonista. Segur que us sonen algunes de les cares que l’acompanyen:
Borja Prado, una “cabra salvaje”.
L’altre gran protagonista del nostre primer capítol és el fill de Manuel, Borja Prado Eulate, un autèntic tauró de l’IBEX. O potser una cabra salvatge. Rubén Juste, al seu llibre “IBEX35, una història herètica del poder en España”, ens explica que “casualment el nom IBEX en anglès és el nom d’una espècie de cabra salvatge que habita a Euràsia i Àfrica. Amb les seves banyes corbades, la seva imatge ens recorda a un símbol que sempre ha anat associat a rituals de minories que conspiraven contra una majoria (…) el ‘macho cabrío”.
“Si les describiera un país donde el Gobierno maniobra para despedir a periodistas incómodos, impone tertulianos en programas de radio y televisión y presiona a los directivos de medios de comunicación para evitar las críticas, pensarían que hablo de una república bananera. Ocurre en España”.
A continuació, un parell de “grans moments” del nostre amic Borja:
Enel pone al hijo de Manuel Prado al frente de Endesa (Público)
Balance de Borja Prado en Endesa: 43 millones de sueldo acumulado y una empresa reducida a la mitad en su mandato. (Eldiario.es)
Facua denuncia a Endesa y Naturgy ante la Fiscalía por alterar fraudulentamente el precio de la luz
I un parell d’exemples de la molt bona relació de Borja i Endesa amb la premsa:
Els oblits del reportatge de El País sobre pobresa energètica (Mèdia.cat)
Endesa i les ombres del Fòrum (Mèdia.cat)
I per acabar amb Endesa, una foto per la història:
Editorialitzar està en venda (Mèdia.cat)
El Director desnonat.
La idea de tot un president d’Endesa trucant per tal que li posin una fletxa a un diari ens va fer molta gràcia. L’anècdota la vam treure del llibre “El Director” de David Jiménez. Aquest llibre és un dels últims fenòmens de la literatura periodística espanyola. David Jiménez, qui va ser director del diari El Mundo fins que les pressions el van fer saltar. Lluny de marxar a cada en silenci, Jiménez fa una dissecció apassionant del seu periple pels despatxos del gran poder mediàtic.
Si us interessa el tema, podeu llegir aquesta entrevista que li va fer Elisenda Rovira:
Podeu veure també aquesta entrevista que li fa RT:
A banda d’això, si us interessa l’estreta relació entre el poder econòmic i els mitjans de comunicació, a continuació us deixem una mica de bibliografia i treballs sobre el tema:
Grans mitjans de comunicació: de qui són i a qui es deuen
Mitjans en fallida, periodisme servil
¿Cuánto mandan los bancos en los medios?
Octuvre existeix perquè creiem que sense un sistema mediàtic democràtic i lliure, la democràcia és impossible. Per això aquest serà un tema al qual li donarem molta importància. Estigueu atents.
I sobretot: demà no us perdeu el segon capítol de la SERIE OCTUVRE.
PD: Passa-ho. Passa-ho. Passa-ho.