[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Vox ja mana a les institucions de les Balears i del País Valencià i és possible que aquest estiu arribi a la Moncloa. Davant aquesta possibilitat, diversos partits demanen el vot aquest 23J per aturar l’extrema dreta, però la lluita ha d’anar molt més enllà de les urnes. Vox ha declarat una guerra oberta contra la llengua catalana. I davant això és imprescindible parlar sense embuts. És imprescindible que recuperem la memòria i diguem coses com, per exemple, que a Catalunya el castellà es va imposar per la força de les armes. Potser algú es posa nerviós davant aquesta afirmació perquè és una realitat molt incòmoda que ens han ensenyat a callar. Però aquesta realitat està absolutament documentada, com a mínim des de 1714. Algú em dirà que vaig massa enrere, però jo crec que és imprescindible que els catalans fem aquest exercici. Arreu del món, comunitats com els afroamericans o els nadius americans miren 500 anys enrere per entendre i lluitar contra les opressions que pateixen avui.
Els catalans en tenim prou amb retrocedir tres segles per entendre l’opressió lingüística que patim avui a mans dels supremacistes castellans. L’ultraespanyolisme que avui avança a les institucions diu que el castellà està perseguit i que el català és una imposició de la qual ells són els alliberadors. A OCTUVRE no perdrem ni un sol segon per convèncer aquests supremacistes, però creiem que sí que és molt important que nosaltres tinguem clar com i quan va començar la persecució de la nostra llengua al Principat. Perquè si no tens clar que va haver-hi un dia en què vas ser lliure i si no tens clar que va haver-hi un dia on vas perdre la llibertat, els que manen avui et faran creure que sempre has estat el seu esclau. Quan Felip V va haver conquerit València, Barcelona i Mallorca, el Borbó va fer Decrets de Nova Planta per suprimir les institucions dels regnes conquerits i imposar les institucions de Castella i la seva llengua, el castellà. Tot plegat per la força de les armes.
José Patiño, home de Felip V a Catalunya, va escriure: “Los catalanes respetan y obedecen no por afecto y amor, sino por el temor de la fuerza superior de las tropas.” Un document del Consejo de Castilla del 13 de juny de 1715 diu: “La porfiada tenacidad de los catalanes en esta última ciega rebelión suya abrió el camino a imponerles la ley por la fuerza de las armas.” Sobre la qüestió de la llengua, el Decret de Nova Planta de Catalunya, a l’article 4, diu: “Las causas en la Real Audiencia se sustanciarán en lengua castellana.” Podria semblar poca cosa: només diu que el castellà serà, a partir de llavors, la llengua de l’administració. Però atenció: si seguim llegint el Decret de Nova Planta, a l’article 40, Felip V diu: “Han de cesar las prohibiciones de extranjería. En mis reinos, las dignidades, es decir, los cargos, se confieren a mis vasallos por el mérito y no por el nacimiento en una u otra provincia.” Aquest article és molt important perquè permet a Felip V substituir tots els comandaments catalans per comandaments vinguts de Castella.
Per exemple, fins la derrota de 1714, l’organització administrativa del territori català eren les vegueries i estaven encapçalades pels veguers. Felip V, però, aboleix les vegueries, destitueix els veguers i imposa la divisió administrativa pròpia de Castella, els corregimientos, amb corregidores al capdavant. Entre 1717 i 1800 hi va haver 173 corregidors a Catalunya. Només 13 van ser catalans. Aquest és un exemple de com la força militar permet a l’ocupant imposar càrrecs vinguts de Castella a tots els llocs de poder del país, i això és essencial per també imposar la seva llengua, el castellà. José Patiño explica com cal actuar amb la llengua catalana.
Patiño diu: “Solamente hablan en lengua materna y nadie hasta ahora escribía sino es en catalán.” I continua: “Antes todo lo judicial se actuaba en lengua catalana” i proposa que “se haga en adelante en idioma castellano”. I atenció amb això: gràcies a l’article 40 del Decret de Nova Planta, Patiño diu que “se logrará la inteligencia de jueces españoles si no han de estudiar lo inusitado de la lengua de este.” Això de “sense haver d’estudiar la llengua d’aquest país”, es veu que al segle XVIII ja els molestava el català. Per cert, avui, 309 anys més tard, només el 8% dels jutges que actuen a Catalunya escriuen les sentències en català.
Però el Decret de Nova Planta només era la part pública de l’operació. Per tractar qüestions com la de la persecució del català, Felip V fa una junta secreta. Quatre dies després de la promulgació del Decret de Nova Planta, el fiscal castellà José Rodrigo Villalpando va redactar una sèrie d’instruccions secretes destinades als corregidors que controlaven el territori. Unes instruccions que, atenció, deien: “Se les podría dar secretamente algunas cosas que deberán tener presentes a los corregidores en el gobierno nuevo y en un país cuyos naturales son belicosos, cautos y desconfiados.”
El punt sisè d’aquestes instruccions secretes diu als nous corregidors la importància de fer uniforme la llengua. Se’ls hi diu: “La lengua se ha reconocido siempre por grande y es una señal de dominación o superioridad de los príncipes o naciones; que los efectos de esta uniformización son beneficiosos porque así se extienden y obedecen mejor las leyes y es de esperar que a la naturaleza idioma particular se logre.” Cal dir que aquí Villalpando la va clavar, perquè 309 anys més tard aquí estem parlant català… però per ell, criminal. Villalpando té una estratègia que requereix secret. Diu: “El genio de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país.” I per això diu que “parece conveniente dar sobre instrucciones muy templadas, disimuladas, de manera que se consiga el efecto que se desea.”
Aquesta instrucció secreta de 1716 és la més famosa, però a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid encara es guarden les instruccions secretes de 1717, 1721 i 1730. Des de llavors, la persecució violenta, implacable, pública o secreta del català no s’ha aturat.
• 1768: prohibició del català a les escoles del Principat.
• 1772: prohibició del català als llibres de comptabilitat.
• 1778: prohibició de l’ensenyament en català a Mallorca.
• 1801: prohibició del teatre en català.
• 1837: càstigs als infants que parlin català a les escoles.
• 1862: prohibició de les escriptures notarials en català.
• 1870: el català prohibit al registre civil.
• 1896: el català prohibit a les converses telefòniques.
• 1924: enduriment dels càstigs als mestres que parlin català.
La brevíssima República espanyola va millorar les coses per molt poc temps, però fins i tot en temps republicans, gent molt d’esquerres es va unir per frenar el català. Aquest és José Antonio Balbontín, diputat sevillà del Partido Social Revolucionario. Estava “convencido de que el grito de ‘proletarios de los países, uníos’, referido a España, es perfectamente realizable, pero es indispensable que una a los obreros catalanes y a los obreros del resto de España el lazo del castellano.” El laç del castellà que pocs anys després va utilitzar Franco durant 40 anys per escanyar els catalans.
Cal mirar enrere i veure què va passar fa 309 anys per entendre què passa avui. Un estudi de la Plataforma per la Llengua va destapar que només durant l’últim trimestre de 2020, el govern PSOE i Podemos va aprovar 53 normes que discriminaven la llengua catalana.
El castellà és la llengua materna de molts dels nostres amics, veïns, parelles, avis, pares. És evident que ells no són responsables de les arrels violentes de la imposició del castellà a Catalunya. Però avui, quan els supremacistes castellans prometen endurir la persecució al català, és imprescindible el compromís de tothom per defensar el català, sigui quina sigui la seva llengua materna.
I aquí cedeixo la paraula a l’Albano.
L’Albano diu: “La meva llengua materna és el castellà i sempre ho serà, i sempre parlaré en castellà amb la meva mare.” Continua: “M’estimo la meva llengua materna, però justament perquè m’estimo el castellà, no puc permetre que uns quants supremacistes facin servir la meva llengua materna per eliminar la llengua materna de la Marta.” I afegeix: “Crec que la defensa del català davant els supremacistes espanyols també és responsabilitat dels que tenim el castellà com a llengua materna.”
No sabem si els partits seran capaços d’aturar a les urnes espanyoles la catalanofòbia i el supremacisme castellà. Però a OCTUVRE tenim clar que és imprescindible enfortir-nos com a comunitat. L’historiador català Ferrer i Gironès va escriure l’any 1985: “Els ciutadans de Catalunya hauríem de saber i tenir present que l’odi projectat contra el nostre idioma té uns orígens molt llunyans. Cal donar una perspectiva històrica als que lluiten per la supervivència de la nostra llengua, siguin catalans d’origen, de destinació o d’adopció.” Fem aquest vídeo amb l’esperança que sigui un gra de sorra per seguir-ho.
Passa-ho.