Aquests dies al País Valencià estem veient com és de perillós posar incompetents i endollats a gestionar la cosa pública. Lamentablement però això no només passa al País Valencià; a Catalunya també es posen endollats i amics de partits a dirigir àrees fonamentals de la vida pública. Per això hem fet aquest vídeo per tal que tothom conegui qui és el nou cap d’Infraestructures.cat nomenat per Salvador Illa: Isaías Táboas.
Comencem. Aquesta és la seu d’Infraestructures.cat, una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que s’ocupa de coses tan importants com, atenció: gestionar sèquies, construir carreteres, fer ponts sobre els rius o fer edificis dels parcs de bombers, dels CAP o de les escoles del nostre país. Doncs bé, malgrat la importància d’aquesta empresa per la vida i la seguretat dels catalans, el passat 1 d’octubre Salvador Illa va posar al capdavant d’Infraestructures.cat un endollat professional: Isaías Táboas. Posar endollats a gestionar coses importants és un perill enorme. Per això a OCTUVRE creiem que és imprescindible que tothom sàpiga qui és Isaías Táboas.
Això potser us sona perquè va ser un escàndol: el 20 de febrer de 2023 va haver de dimitir el president de Renfe per un error en el disseny d’uns trens que no cabien dintre els túnels per on havien de passar. El president de Renfe era Isaías Táboas. I la pregunta és: per què ara Salvador Illa ha posat Isaías Táboas a dirigir i gestionar totes les infraestructures de Catalunya? L’any 2004 José Montilla va ser nomenat per Rodríguez Zapatero com a Ministro de Industria, Turismo y Comercio del govern d’Espanya. Una de les primeres decisions de Montilla va ser nomenar Isaías Táboas com el seu cap de gabinet. El 2006 Montilla es converteix en president de la Generalitat i nomena Táboas com el seu secretari de la presidència. A l’octubre de 2010 Montilla deixa de ser president, però al novembre del mateix any Isaías ja té una nova feina: Secretario de Estado de Transportes del ministro de Transportes José Blanco.
El desembre de 2011 cau el govern de Zapatero i Táboas també cau i ha de buscar-se la vida al sector privat i funda, atenció: l’Observatorio de las Ideas. Ho explica al seu LinkedIn: “He conceptualizado la idea de negocio, he articulado la estructura societaria y me encargo de impulsar el desarrollo del proyecto”. I quan parla de les idees al seu web expliquen que aporten “inteligencia global a los líderes” perquè es veu que resulta fundamental a los líderes estar atentos a les noves idees. A la pràctica l’Observatorio de las Ideas és una revista amb resums de 700 paraules d’idees per als líders. Però què són aquests líders que paguen per aquests resums? Professors d’universitat? Investigadors? Líders empresarials? Doncs no. Amb una cerca ràpida a Internet descobrim que l’Observatorio de las Ideas viu bàsicament dels diners públics. Aquests són alguns dels molts contractes de les administracions públiques —la majoria en mans del PSOE i del PSC— que paguen subscripció a la revista de Táboas: Ajuntament d’Esplugues, 3.120 euros l’any; Ajuntament de l’Hospitalet, 3.120 euros l’any; Generalitat Valenciana el 2023, 3.120 euros l’any; Diputació d’Osca; Diputació de Pontevedra; l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb Colau al capdavant, més de 25.000 euros en 3 anys. La llista és molt més llarga, després en veurem més exemples.
La qüestió és que el juny de 2018 José Luis Ábalos, que llavors era ministre de transports, torna a oferir a Táboas un sucós sou públic: president de Renfe. A partir d’aquest moment Táboas passa a cobrar un sou de 179.970 euros com a president de Renfe mentre el seu Observatorio de las Ideas continua passant la gorra per ajuntaments, diputacions i entitats públiques controlades pel seu partit. Com a president de Renfe Táboas és un crack. Anem al divendres 9 de setembre de 2022: aquell matí la xarxa sencera de Rodalies va caure i el país es va convertir en un caos absolut. Quan li van demanar per aquest tema va dir això: “Tenim en línia el president de Renfe, Isaías Táboas. Bon dia. Bon dia. Com es pot garantir que no torni a passar un col·lapse com aquest? Perquè no és el primer cop que passa, eh? El 2015 també va haver ja una avaria similar a aquesta que crec que va tenir la xarxa aturada durant dues hores… Pues suposo que aquest era un sistema nou… he llegit que era un sistema que havien implantat amb un software nou al 2021 i amb una migració i amb una actualització. Precisament l’actualització perquè tot vagi millor, hi ha hagut un problema. Tot i així les Rodalies de Barcelona tenen la qualitat, en lo que es refereix a puntualitat, de les més altes d’Europa”.
Pocs mesos després Táboas va acabar dimitint pel tema dels trens que no passaven pels túnels i perd el sou de 179.000 euros. Però no patiu. Recordem: Táboas va ser nomenat Secretario de Estado de Transportes al 2010 per José Blanco. Doncs bé, aquell mateix any va esclatar un escàndol que implicava directament José Blanco: el Cas Campeón. Un cas que tenia una pota a Catalunya. La cosa molt resumida va anar així: els tècnics de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat van denegar el permís d’obertura d’una nau d’un poderós empresari gallec amic de José Blanco, José Antonio Orozco, de l’empresa de transports Azkar. Orozco es va posar com una moto i va fer un parell de trucades. La cosa és que Orozco tenia el telèfon intervingut per un jutge. Atenció, primera trucada el 30 de desembre de 2010. Orozco parla amb un empleat d’Azkar i li explica que ja sap qui és l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch. Diu Orozco: “Vamos a ver si nos recibe este Jaume Bosch de los cojones… voy a llamar a Pepe Blanco a ver si manda a alguien allí o qué carajo”. Minuts després Orozco truca José Blanco i li explica els problemes que té a Sant Boi i Blanco li pregunta si l’alcalde és “nuestro”. I Orozco contesta: “Es del PSC, joder”. I Blanco diu: “Vale, vale, pues hablo con ellos, no te preocupes”. Sabeu a qui va enviar José Blanco a parlar amb l’alcalde de Sant Boi? Efectivament, Isaías Táboas. Per la qual cosa va acabar declarant davant el jutge. En una conversa enregistrada per la policia pocs dies més tard Orozco diu: “Ayer estuvo el alcalde de Sant Boi aquí en el palco…”. La cosa és que José Blanco era aforat i llavors el cas el va portar el Tribunal Suprem, que va acabar arxivant el cas de manera escandalosa en contra del criteri de la fiscalia i el jutge instructor.
Bé, la qüestió és que quan Blanco va deixar de ser ministre va fundar la consultora Acento, que es dedica a fer lobby. A OCTUVRE ja vam dedicar un vídeo a Acento, però resumint molt la cosa funciona així: si una empresa necessita que s’aprovi una requalificació o una normativa, pot contractar Acento i els d’Acento fan servir els seus contactes i la seva agenda per pressionar els polítics en favor del seu client. Bàsicament Acento és una manera de treure diners dels contactes que Blanco va fer durant la seva etapa de ministre del PSOE. Però atenció: si necessites contactes d’altres partits que no siguin el PSOE, Acento també et pot ajudar. Atenció amb els companys de José Blanco a Acento: Alfonso Alonso, exministre del PP; Miquel Gamisans, ex-alt càrrec d’Esquerra estretament lligat a la direcció de TV3. Tots plegats posen la seva agenda al servei de qui pugui pagar. Ja ho va dir Orozco: “Siempre es bueno tener un amigo ministro en el gobierno de tu país”.
I què té a veure tot això amb Táboas? Doncs que quan va dimitir com a president de Renfe, Táboas va demanar autorització de compatibilitat per treballar, atenció, a Acento. Amb el seu antic cap José Blanco, amb qui ja havia treballat el 2010. Però just quan Táboas intentava fitxar per Blanco va esclatar un escàndol que esquitxa de ple a Acento. Sabeu que el PSOE va expulsar Ábalos per l’escàndol de les mascaretes i del seu guardaespatlles Koldo García, oi? Doncs bé, la investigació policial d’aquest cas revela que Koldo García es va reunir vuit vegades amb la cúpula d’Acento entre el 2018 i el 2021. Ja se sap: “Siempre es bueno tener un amigo ministro en el gobierno de tu país”. En aquest cas són dos ministres: José Blanco i José Luis Ábalos. I què tenen en comú aquests dos ministres? Que tots dos van ser els que van fitxar Isaías Táboas: un al 2010 i un altre al 2018 per moure fils al Ministerio de Transportes. Quan va haver de dimitir de Renfe, Táboas va voler entrar a Acento, però l’escàndol de Koldo va frustrar el fitxatge.
Però no patiu per Táboas, perquè aquest cop tampoc no quedarà tirat. Finalment el juny de 2024 Táboas es converteix en secretari general del Consorci de la Zona Franca, un ens dirigit pel socialista Pere Navarro. Un altre cop Táboas en sortia airós. Per cert, hem revisat el web de transparència del Consorci de la Zona Franca i hem trobat una cosa súper interessant: només entre 2019 i 2022 el Consorci de la Zona Franca va gastar un total de 48.000 euros en subscripcions a les revistes editades per l’Observatorio de las Ideas dirigit per Isaías Táboas. I aprofitant que tornem a parlar un altre cop de l’Observatorio de las Ideas de Táboas, atenció: el febrer de 2024 José Blanco va fitxar per Acento a aquest senyor, David Cierco. Fins aquell moment Cierco era l’alt càrrec de l’agència Red.es del ministeri d’economia del govern d’Espanya. Doncs hem revisat els contractes menors de Red.es i hem descobert que Red.es també ha destinat milers d’euros a l’Observatorio de las Ideas de Táboas. Aquests són només alguns dels contractes.
A OCTUVRE estem treballant per saber la xifra total de diners públics que s’ha embutxacat la revista de Táboas. Acabem. Fins ara hem vist que Táboas és un expert en aconseguir càrrecs públics molt ben remunerats. Que Táboas té amics poderosos com José Blanco, José Luis Ábalos o Pere Navarro que li han proporcionat durant anys aixopluc a tota mena d’empreses públiques. I hem vist que Táboas té una gran habilitat per muntar xiringuitos com l’Observatorio de las Ideas i una gran habilitat per embutxacar desenes de milers d’euros públics atorgats pels seus amics del PSOE i del PSC. Ara veiem com Salvador Illa posa Isaías Táboas al capdavant d’Infraestructures.cat. Una empresa pública que s’ocupa de coses tan importants com, atenció: gestionar sèquies, construir carreteres, fer ponts sobre els rius o fer els edificis dels parcs de bombers, dels CAP o de les escoles del nostre país. A OCTUVRE creiem que és molt escandalós i molt perillós que la Generalitat de Catalunya posi coses tan i tan importants en mans d’endollats com Isaías Táboas. Per això hem fet aquest vídeo. Si t’ha semblat interessant, passa-ho.