[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola. Tenia pensat dedicar la tarda a llegir una ressenya que publicarem a OCTUBRE aquest cap de setmana, però en un moment de descans he entrat a Twitter i m’he trobat amb aquest titular: “El Govern lamenta les xiulades a Forcadell i Antich a la concentració impulsada pel Consell per la República.”
Mireu: jo conec personalment la Carme Forcadell, i ho dic clarament: haver tingut l’oportunitat de conèixer-la és una de les coses més bones que m’ha donat el meu breu pas per la política.
Dit això: de veritat, avui dimarts, el Govern de la Generalitat ha de lamentar unes xiulades de dissabte? Fa quatre dies. El president de la Generalitat va fer fora el vicepresident, i el Govern lamenta unes xiulades. Sembla broma.
I si obrim focus, la cosa és encara més lamentable.
El govern que no ha pogut aturar el retrocés normatiu del català,
el govern que no ha aconseguit gestionar els fons europeus,
el govern que no ha pogut fer que el PSOE compleixi les inversions en Rodalies,
o el govern que no ha pogut fer res per aturar la pressió contra l’independentisme,
…es queixa d’una xiulada quatre dies després.
Què volen? Que els aplaudeixin? De vegades sembla que ens tractin de ximples.
Avui, per exemple, he vist una cosa al Telenotícies que vaig pensar que era broma.
“Ha deixat una imatge alterada del que és l’entrada clàssica a la sala del Consell Executiu.”
Avui al capdavant hi anaven Aragonès i Vilagrà —la consellera de Junts, Gemma Geis— i al darrere els consellers de dos en dos, amb parelles mixtes: un d’ERC i un de Junts.
Doncs mentre els consellers feien parelles mixtes per entrar a la reunió de Govern, a Madrid el PSOE i Podemos han tornat a presentar un projecte de Pressupostos Generals de l’Estat sense ni tan sols consultar-lo amb els diputats catalans que els donen un suport que, efectivament, un altre cop sembla que serà a canvi de res.
En fi, torno a la ressenya que publicarem a OCTUBRE aquest cap de setmana, però he vist el titular i no me n’he pogut estar.
Salut.