Hola, sóc la Marta Sibina i aquest és el vídeo número 35 del canal OCTUVRE. Si ets autònom o treballes a una petita o mitjana empresa, mira aquest vídeo perquè el que t’explicarem t’afecta de ple.
El mateix dia que el Parlament de Catalunya investia Pere Aragonès, van arribar les primeres advertències des de Madrid. La Moncloa adverteix que la principal preocupació d’Aragonès ha de ser la recuperació econòmica i social de Catalunya i no l’independentisme. A OCTUVRE creiem que la principal preocupació d’un president de la Generalitat de Catalunya només la pot determinar el Parlament de Catalunya i no la Moncloa. De totes maneres, si els de la Moncloa volen parlar de la recuperació econòmica i social de Catalunya, cap problema, parlem-ne.
Comencem amb una dada molt desconeguda: en teoria, el termini màxim legal per pagar una factura entre empreses és de 60 dies. Però atenció: les empreses de l’IBEX cobren les seves factures a una mitjana de poc més de 60 dies, però paguen els seus proveïdors a una mitjana de 183 dies. Són ràpids per cobrar i molt lents per pagar. Això provoca que, segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors, les empreses de l’IBEX tinguin factures pendents amb les empreses més petites per valor de 56.000 milions d’euros de manera il·legal.
Aquesta dada és greu, però si a més tenim en compte el repartiment dels fons europeus, la cosa és escandalosa.
Comencem des del principi.
El 29 de juny de l’any 2000, la Comissió Europea va aprovar la directiva 2000/35, que establia mesures per lluitar contra la morositat entre empreses. Segons aquesta directiva, quedava prohibit pagar les factures a més de 60 dies. Aquestes directives europees s’han d’aplicar obligatòriament a tots els estats de la Unió Europea i cada país té dos anys de marge per fer una llei pròpia que contingui el mandat de la directiva.
Però en el cas d’aquesta directiva sobre morositat, el govern espanyol no va fer una llei fins quatre anys més tard. Tard i, per cert, malament. Gràcies a la pressió de les grans constructores, la versió espanyola de la directiva obligava a pagar abans dels 60 dies, excepte acord entre les parts. És a dir: Europa fa una llei perquè no es pugui pagar més tard de 60 dies, però quan la llei arriba a Espanya, les constructores inclouen una clàusula que permet pagar més tard de 60 dies.
Una dada interessant: aquest és David Taguas. Taguas va ser durant anys el gurú econòmic del PSOE i va arribar a director de l’Oficina Econòmica de José Luis Rodríguez Zapatero. Quan va plegar del càrrec, va passar directament a presidir SEOPAN, la patronal de les grans empreses constructores, que durant anys han pressionat perquè no avanci la llei antimorositat. Al llarg dels anys següents, les autoritats europees van denunciar la situació sense que ningú en fes cas.
L’any 2009, autònoms i pimes fan una campanya per modificar la llei del 2004. I finalment, el 2010, deu anys més tard de la directiva europea, surt a la llum la llei 15/2010, on se suprimeix el paràgraf que s’havia introduït per la pressió de les grans constructores. No es pot pagar a més de 60 dies i punt.
Però què li passa a qui no compleix la llei? Doncs no li passa res, perquè els legisladors espanyols van oblidar fer un règim sancionador. Està prohibit pagar a més de 60 dies, però no hi ha cap sanció si no ho fas. Així és com avui, 21 anys després de la directiva europea, a Espanya les grans empreses se salten la llei amb total impunitat gràcies al PP i al PSOE. Els de l’IBEX són ràpids per cobrar, però molt lents per pagar. I així és com les petites empreses, a la pràctica, estan finançant l’oligopoli madrileny.
La història la coneix qualsevol autònom i qualsevol petit o mitjà empresari. Haver de pagar IVA de factures no cobrades o haver de demanar avançaments als bancs per poder mantenir l’empresa en funcionament.
I aquí detinguem-nos un moment.
Imaginem un petit empresari que fa una feina per Telefónica que li serà pagada a 180 dies. Aquest petit empresari té dues opcions: esperar 180 dies per cobrar o, si necessita els diners, anar a un banc i fer un confirming.
Els confirmings funcionen així: el petit empresari va amb la seva factura de Telefónica a un banc —per exemple, La Caixa. En comptes d’esperar-se sis mesos a cobrar, La Caixa li pot avançar el pagament; això sí, a canvi de quedar-se un 2, 3 o 5% de la factura. Es podria dir que és un servei com qualsevol altre, però atenció: dona la casualitat que La Caixa és una de les principals accionistes de Telefónica.
Això vol dir que Telefónica i els seus accionistes, entre ells La Caixa, fan negoci pagant il·legalment a sis mesos al petit empresari. I quan el petit empresari va al banc per poder cobrar abans, La Caixa torna a fer negoci cobrant-li un percentatge per avançar-li uns diners que ella mateixa, a través d’una empresa seva —Telefónica—, li està retenint durant sis mesos de manera il·legal.
El 2019, Ciudadanos va presentar una proposta, però no va sortir endavant. I el 2020, el PDeCAT va fer el mateix. Tothom va votar a favor de fer aquesta nova llei. Però una cosa és votar a favor de fer una nova llei i una altra és fer una nova llei. La proposta del PDeCAT està bloquejada a la Mesa, i la cosa pot continuar bloquejada a la mesa del congrés fins que PSOE i Podemos vulguin.
Davant aquest escàndol, i cansats que els governs de l’Estat mirin cap a una altra banda, representants de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya agrupats a Pimec han fet una proposta al govern de PSOE i Podemos (en castellà traduït al català): “La meva proposta, senyories, a més d’aprovar amb urgència el règim sancionador, és que surti d’aquesta Comissió una proposta que no permeti a les grans empreses accedir als fons europeus si no estan al corrent dels pagaments als seus proveidors, pimes i autònoms d’una forma real i transparent, sense trucs ni trampes de justificació, com pot ser de vegades el confirming que utilitzen. Aquesta és la proposta; és una proposta de sentit comú i que realment podría salvar multitud de llocs de treball. Senyories, salvem les nostres pimes i els nostres autònoms. Som els que paguem els impostos del nostre país, creem llocs de treball”
Si els fons europeus per a la recuperació, quin sentit té donar aquests fons a empreses de l’IBEX que posen en perill les petites i mitjanes empreses que a Catalunya creen més del 70% de l’ocupació?
El 23 de març de 2021, el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van registrar una pregunta al Parlament Europeu que deia:
“Considera la Comissió que el compliment de la directiva sobre morositat hauria de ser una condició perquè les empreses rebin fons Next Generation?”
La Moncloa diu que la principal preocupació d’Aragonès ha de ser la recuperació econòmica i social de Catalunya i no la independència. Veurem quin lloc ocupa la independència en el govern d’Aragonès. Però el que està clar ara mateix és que qui està posant en risc la recuperació econòmica i social de Catalunya és el govern del PSOE i Podemos, que permet a l’IBEX incomplir la llei impunement.
Veurem si el govern d’Aragonès defensa la petita i mitjana empresa catalana. Madrid ja ha decidit que l’oligopoli monàrquic de l’IBEX passarà per davant del teixit productiu català.
Caldrà veure si el nou conseller d’Economia d’Aragonès, Jaume Giró, un ex altíssim directiu de La Caixa, es posarà al costat de les pimes i s’enfrontarà als seus antics companys de l’IBEX.
L’IBEX es gasta milions per amagar coses com les que acabem d’explicar. Nosaltres no tenim cadenes de televisió ni diaris, però podem compartir la informació.
Si t’ha semblat interessant, passa-ho.