En aquest vídeo volem explicar per què la persecució que pateix el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, també afecta directament l’Estat espanyol.
Les revelacions d’Assange no només van incomodar els Estats Units: també van deixar al descobert maniobres molt fosques dels governs espanyols.
Entre els documents que va destapar WikiLeaks hi ha centenars de milers de missatges confidencials enviats pels ambaixadors nord-americans d’arreu del món als seus superiors a Washington.
Gràcies a aquestes filtracions, vam poder conèixer maniobres escandaloses del govern espanyol en un cas especialment greu.
El cas Couso: un crim de guerra i una tapadora
El 8 d’abril de 2003, un tanc nord-americà va disparar contra l’Hotel Palestina, al centre de Bagdad.
En aquell hotel hi havia prop de 200 periodistes que cobrien la invasió de l’Iraq.
L’atac va provocar dos morts:
-
el reporter de Reuters Taras Protsyuk,
-
i el càmera de Telecinco José Couso.
Les imatges parlen per si mateixes:
(—Bales, explosions, crits, càmeres corrent—)
Durant els anys següents, la família de Couso va lluitar per aconseguir justícia.
I, públicament, el govern de Zapatero expressava el seu suport a la família.
Però els documents diplomàtics filtrats per WikiLeaks demostraven una altra realitat:
mentre en públic donaven suport a la família Couso, en privat ajudaven els Estats Units a frenar la investigació.
Què revelaven els documents filtrats?
Així ho explicava Xesco Reverter a TV3:
“L’objectiu de l’ambaixada nord-americana era frenar el procés a l’Audiència Nacional pel cas Couso que portava el jutge Santiago Pedraz. No només pressionaven el govern: pressionaven directament el poder judicial, saltant-se el principi d’independència de jutges i fiscals.”
I encara més greu:
els documents demostraven que ministres socialistes i fiscals espanyols van col·laborar activament per aturar el cas.
Un telegrama secret de l’ambaixador nord-americà a Madrid deia:
“Els ministres espanyols treballen perquè no prosperin les ordres de detenció internacional contra els tres militars nord-americans implicats.”
I afegia:
“Els ministres han d’anar amb compte mentre intenten influir en la judicatura. En públic han de mostrar respecte per la independència dels tribunals.”
Entre els ministres mencionats hi havia:
-
Fernando López Aguilar (Justícia)
-
María Teresa Fernández de la Vega (Vicepresidència)
-
Miguel Ángel Moratinos (Exteriors)
Tots ells van evitar respondre preguntes de la premsa.
Però segons els cables diplomàtics, havien donat garanties als Estats Units que frenarien el procés judicial.
I gairebé ho van aconseguir.
La fiscalia també hi va col·laborar
La fiscalia espanyola, pressionada per l’ambaixada, va intentar arxivar el cas fins a tres vegades.
Arran de la publicació d’aquests documents, la família de José Couso va presentar una denúncia contra el govern espanyol.
Un dels denunciats va ser el fiscal Javier Zaragoza, avui molt conegut per l’opinió pública catalana per la seva participació en causes contra l’independentisme.
Si no hagués estat per Julian Assange, mai hauríem conegut aquest escàndol.
I avui?
Avui, Assange és en una presó del Regne Unit, esperant una possible extradició als Estats Units, on li demanen 175 anys de presó per haver destapat:
-
crims de guerra,
-
i també els seus còmplices, inclosos els governs espanyols.
Aquesta és la magnitud del que està en joc.