Hola! La Guàrdia Civil està vigilant les xarxes socials perquè no hi hagi missatges que generin “estrès social”. Doncs bé, aquest vídeo té com a objectiu generar el màxim “estrès social” possible. Començarem amb dues dades i dues afirmacions.
Primer dades: a Espanya han mort gairebé 16.000 ancians per coronavirus a les residències. Segona dada: durant la pandèmia han faltat respiradors, llits d’UCI i equips de protecció. Espanya és el país del món on hi ha més treballadors sanitaris infectats. I ara, les dues afirmacions. Primera: les dues dades que acabo de donar es podrien haver evitat perquè l’Estat va preferir gastar-se els nostres diners en armes abans que a protegir els ancians i els sanitaris. Segona afirmació: diu el govern que era impossible predir que hi hauria una pandèmia. Però això és mentida i hi ha documents que ho demostren.
El Govern es queixa que el critiquen usant boles. Nosaltres, en aquest vídeo, usarem dades i documents oficials. Querem generar un intens estrès social. Li agradi a la Guàrdia Civil o no. En la primera afirmació vam dir que l’Estat va preferir comprar armes abans que protecció sanitària i millores en les condicions de les residències. És exagerat dir això? Cada any l’Estat gasta entre 20.000 i 30.000 milions d’euros en armes, soldats i municions.
Anem a posar un exemple. Aquestes són quatre compres que va fer l’Estat amb els nostres diners:
-
L’any 2010, l’Estat espanyol va decidir comprar 59 avions Eurofighter per 5.251 milions d’euros.
-
El 2003, es va comprometre a comprar 24 helicòpters Tiger per 1.353 milions d’euros.
-
El 1998, es va autoritzar la compra de 219 carros de combat Leopard i 16 blindats per 1.909 milions d’euros.
-
El 2018, el Govern del PSOE va aprovar la compra de cinc fragates i 348 blindats Dragon per 7.300 milions d’euros.
Aquesta llista de la compra suma 15.813 milions d’euros i són només quatre exemples entre molts d’altres. Per fer-nos una idea de quants diners són, vegem què es podria comprar amb aquest import. Segons la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, quan va arribar la COVID-19, a Espanya hi havia uns 4.000 respiradors. El preu d’aquests respiradors abans de la crisis era d’uns 20.000 euros cada un. Imaginem que algú hagués decidit tenir respiradors extra: triplicar el nombre de respiradors disponibles hagués costat 160 milions d’euros. Imaginem que s’hagués volgut tenir un bon estoc de 7,5 milions de mascaretes FFP3: haguessin costat 45 milions d’euros. Imaginem que s’hagués volgut duplicar el nombre d’infermeres a les residències durant dos anys: hagués costat 900 milions d’euros. Tot això s’hagués pogut fer amb el 7% del que van costar els quatre programes de compra d’armament que acabem de veure.
I la pregunta és: per què en els últims 20 anys ningú, ni del PP ni del PSOE, va pensar que potser seria intel·ligent reservar un petit percentatge per prendre precaucions contra l’arribada d’una pandèmia? I aquí ve la segona afirmació: el Govern diu que era impossible preveure el que estem vivint. Però, és veritat? No hi havia cap indici?
No, no era impossible i hi ha documents que ho demostren. Com, per exemple, aquest document de les autoritats de Defensa de la Unió Europea de juny de 2016, titulat “Estratègia global per a la política exterior i de seguretat de la Unió Europea”. El document diu a la pàgina 37: «Vivim en un món de previsible impredictibilitat. Per això hem d’estar equipats per respondre de la manera més ràpida i flexible al desconegut que ens espera». El text explica les amenaces: terrorisme, crim organitzat, ciberatacs i, atenció, pandèmies. Diu la pàgina 34: «Treballarem per aconseguir una major eficàcia en la prevenció i detecció de les pandèmies mundials i en la manera de respondre a les mateixes». I quina solució proposa? Que els estats membres dediquin el 20% del pressupost de defensa a capacitats militars plenes.
A banda d’augmentar la despesa en armes, què van fer la UE i l’estat espanyol davant el risc de pandèmia que ells mateixos reconeixien? Doncs hi ha un altre document del Tribunal de Comptes de la Unió Europea publicat sis mesos després, titulat: “El combat contra les amenaces transfrontereres greus per a la salut a la Unió Europea”. L’informe adverteix que les amenaces per a la salut pública poden tenir costos econòmics significatius. Us sona, oi? Doncs està escrit fa quatre anys.
L’informe fa tres advertències clau:
-
Després de la grip pandèmica de 2009, la Comissió Europea va deixar en suspens la publicació d’una guia de preparació el març de 2014.
-
No hi ha una plataforma a escala de la UE que permeti una visió en temps real de les mesures de salut pública per combatre amenaces greus.
-
El Tribunal observa un nivell de despesa relativament baix en accions en matèria d’amenaces per a la salut, tenint en compte els recursos disponibles.
La pregunta és: les persones que van decidir gastar-se 15.813 milions d’euros en armes no es van llegir aquests informes? Què era més probable: una guerra o una pandèmia? Avui ja ho sabem: hem necessitat abans els respiradors i les mascaretes que els tancs i els avions. I de cara al futur, el Govern rectificarà les prioritats? Sembla que no. En el que portem de pandèmia, ningú ha plantejat cancel·lar l’encàrrec d’armament de 7.300 milions d’euros per dedicar-los a recursos sanitaris. Al contrari! L’Estat ha utilitzat la crisi de la COVID-19 per reforçar i enaltir la imatge de l’exèrcit. En les rodes de premsa han tingut més espai els militars que els sanitaris, i el desplegament de soldats ha arribat a nivells ridículs.
A la compta de Twitter de la Casa Reial no apareix el comunicat dels diners que la família Borbó té amagats il·legalment en un paradís fiscal, però podem veure un munt de fotos de soldats, guàrdies civils i generals. Ens diuen que després del coronavirus vindrà una crisi econòmica enorme i que l’haurem d’afrontar “units”. Però mentre ells preparen retallades i rescats a la banca, nosaltres hem d’obligar-los a contestar: seguirà el govern gastant els nostres diners en armes inútils en comptes de protegir la nostra salut?
Ens diuen que la fabricació d’armament genera ocupació. És veritat… però contractar metgesses, infermeres, cuidadores, bombers i investigadores també en genera. El problema no és l’ocupació. El problema és que els diners gastats en armament enriqueixen grans corporacions relacionades amb els partits i els seus caps. També caldrà preguntar si el Rei tornarà els diners que té amagats il·legalment en paradisos fiscals o si pensa que, per fer-se quatre fotos vestit de militar, ens oblidarem del que ens ha robat.
Està clar que haurem de crear el màxim estrès social possible, li agradi o no a la Guàrdia Civil. Si aquesta informació t’ha semblat útil, comparteix aquest vídeo amb tots els teus contactes. Ells tenen el poder de muntar grans operacions de propaganda; nosaltres tenim la possibilitat de trencar aquest silenci. Passa-ho