[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
A Catalunya som molts els que tenim gravades a foc les imatges de l’1 d’octubre i, encara que hi hagi gent, partits i tertulians que volen que oblidem el que va passar aquell dia, molts no ho oblidem. Per això l’espectacle d’aquestes últimes hores al voltant dels indults ens sembla vergonyós.
Avui al matí la Laura Rosel ha dit això al matí de Catalunya Ràdio:
“M’agrada preguntar-vos per aquest canvi de pantalla que jo crec que es comença a intuir en la política, amb la formació del govern a la Generalitat, i si hi ha o no un canvi de pantalla, o hauria d’estar-hi també aquest canvi de pantalla a la política espanyola amb aquesta [qüestió] dels indults. Ara hi anirem, però abans, publicitat.”
La Laura Rosel creu que hi ha un canvi de pantalla que es comença a intuir per la formació d’un govern a Catalunya i per la concessió dels indults.
Cadascú és lliure d’opinar sobre si hi ha un canvi de pantalla o no. Però des d’OCTUVRE creiem que abans de passar pantalles i girar fulls alegrement cal tenir memòria perquè, si no, la cosa grinyola.
Primer, abans de canviar de pantalla, recordem que els indults només són una solució individual per a nou persones. Volem que aquestes nou persones surtin de la presó ara. Però una solució per a nou persones no és cap canvi de pantalla polític.
Jordi Cuixart ho ha explicat clarament:
“Ni penes, ni tampoc reformes parcials del codi penal, ni molt menys indults són la solució a la situació que estem patint. La nostra és una causa global i que demana una resposta global.”
Per això seguim defensant l’Amnistia com l’inici de la solució al conflicte polític.
Per això és molt preocupant pensar que algú pot voler fer servir els indults d’aquestes nou persones per aconseguir els seus objectius polítics i de partit. És evident que hi ha una part de la política catalana que espera els indults com una solució. Però sobre això, l’advocat Gonzalo Boye escrivia fa uns dies:
“Els indults es transformen en una pastanaga enverinada, mitjançant la qual un sector de la classe política catalana va cap a un carreró que no solucionarà cap conflicte polític ni tampoc donarà resposta a la judicialització ni a les aspiracions d’una majoria de catalans.”
I aquí hi ha la segona qüestió important.
Què passa amb la resta? Què passa, per exemple, amb els exiliats? Què passa amb la gent a qui es posen multes de milers i milers d’euros? Què passa amb la gent que està pendent de judici?
Passem pantalla i ens oblidem d’ells? Girem full i que cadascú s’espavili?
El responsable polític que vulgui passar pantalla ha de respondre a aquestes preguntes. No val omplir els mitjans de tertulians fent veure que aquí no ha passat res.
Fa dies, a les principals tertúlies del país es pot sentir un discurs molt ben ensenyat que diu que tot plegat són coses del passat, que cal mirar endavant. Un discurs que diu que qui no vulgui combregar amb l’amnèsia de girar full és un hiperventilat que està fora de la realitat.
Ara el que toca és la reconciliació i el perdó, i qui es negui a acceptar el perdó serà tractat com un intolerant. La Transició espanyola sencera es va construir sobre una farsa semblant. Oblidem-ho tot i repartim-nos els càrrecs de la nova reconciliació i perdó.
I així és com, de cop, els que van enviar la policia a aixecar a cop de porra manifestants pacífics ara són els que perdonen. Acceptar que l’agressor és qui reparteix perdó és una ignomínia.
Primer et rebento a pals l’1 d’octubre. Després destitueixo un govern escollit a les urnes. Després no permeto que governin els que han estat votats. Després condemno els líders de l’1 d’octubre. Et torno a rebentar quan protestes per les sentències i et torno a destituir polítics triats a les urnes.
I ara, després de tot això, t’ho perdono.
Acceptar això com una nova pantalla és acceptar tota la violència patida fins ara.
Tres anys després, cap autoritat espanyola ha demanat perdó als milers de persones que van ser brutalment colpejades. Cap autoritat espanyola ha demanat perdó per una violència injustificada contra les persones i denunciada per organismes internacionals arreu del món.
En comptes d’això, condecoren els agressors i els protegeixen impedint que s’investigui la violència. I ara ens hem d’empassar que els responsables de tot això ens perdonen a nosaltres. És intolerable.
Els indults són, en termes polítics, una nova humiliació, un nou pal acompanyat, com diu Boye, d’una pastanaga enverinada. Per això el PSOE tria els indults i rebutja l’Amnistia: perquè parlar d’Amnistia obliga a parlar de política, i els monàrquics no volen parlar de política perquè l’únic que esperen és rendició i obediència. I en això el PSOE és igual a Vox.
Algú pot pensar: és que exagerem comparant PSOE i Vox.
Doncs Vox i PSOE han votat junts a la Mesa del Congrés per impedir que es debatés sobre l’Amnistia, igual que voten junts, per cert, per defensar el lladre de Juan Carlos de Borbó.
Per anar acabant: tots volem convivència, diàleg i acord, però això no s’aconseguirà demanant perdó als responsables de la violència i la imposició.
No és dolent negociar ni fer l’esforç d’entendre les posicions dels altres. Però una cosa és això i una altra és agenollar-se davant l’agressor.
Els indults són cosa de nou persones que avui estan tancades injustament i que han de sortir de la presó ara mateix. Però això no té res a veure amb els anhels de milions de persones que s’han deixat la pell i els ulls durant anys per construir un moviment democràtic.
No podem passar pantalla i fer veure que tanta feina col·lectiva, que tant compromís, no han existit mai.
Històricament, aquest país només ha avançat quan la seva gent ha fet tremolar els carrers, quan colze a colze hem estat capaços de dir prou a la violència i a la imposició.
Qui vulgui passar pantalla d’aquesta realitat pertany al passat i no al futur d’aquest país.
Per acabar: la mentida i la impunitat de la Transició es van imposar gràcies a una engreixada maquinària mediàtica al servei de l’elit. Aquesta vegada també ho intentaran.
Per sort, ara tenim la possibilitat de compartir opinions més enllà de les opinions oficials. Si creus que el que hem plantejat ajuda a obrir debats necessaris, comparteix aquest vídeo.
Moltes gràcies.