El govern de Pere Aragonès i alguns sindicats han anunciat a bombo i plateret un gran acord pels treballadors de la sanitat catalana. Però, més enllà de la propaganda, s’hi amaguen coses que tothom hauria de saber.
Benvinguts al primer vídeo d’OCTUVRE del 2024. Avui farem una cosa que ens agrada molt: connectar dos fets que, a primera vista, no estan connectats.
El primer fet és del març de 2023, i segur que el recordareu:
la famosa escena de la noia del “el puto C1 de català”.
El segon fet és molt més recent: les vagues d’infermeres i de personal sanitari català.
Què tenen a veure aquests dos fets? Molt.
El 22 de novembre de 2023, el conseller de Salut va anunciar un nou acord laboral pels treballadors de l’ICS amb Metges de Catalunya i amb els grans sindicats estatals del sector sanitari: Comissions Obreres, UGT i el sindicat d’infermeria SATSE. Manel Balcells, el conseller de Salut, va qualificar l’acord de “transcendent i imprescindible”:
“És un instrument per a la millora de l’atenció de la ciutadania, de la qualitat i de l’equitat. És un abans i un després.”
Però darrere el gran anunci i el suport dels grans sindicats, la cosa no estava gens clara. Per això els sindicats CATAC, Infermeres de Catalunya, CGT, Som Sanitat i Intersindical van denunciar que l’acord es quedava molt curt i van començar una sèrie de mobilitzacions i vagues que no han parat de créixer i que estan deixant clar que el govern d’Aragonès té un problema enorme amb el sistema sanitari català.
Atenció: aquestes són tres de les demandes dels professionals sanitaris que estan fent vaga:
-
Augmentar les ràtios d’infermeres als hospitals, a l’atenció primària i a les residències.
A Europa, la mitjana és de 9 infermeres per cada 1.000 habitants, mentre que a Catalunya n’hi ha 6,1. I això no són simples estadístiques: un estudi de la Universitat de Pennsilvània, presentat al Congrés Internacional d’Infermeres del 2019, demostra que cada pacient afegit a la càrrega mitjana de treball d’una infermera de plantilla incrementa la mortalitat del conjunt en un 7%.
I les ràtios al sistema sanitari català no paren de retrocedir. Segons el Col·legi d’Infermeria de Barcelona, el percentatge d’infermeres als centres assistencials catalans disminueix durant els darrers 10 anys. -
Reduir la temporalitat.
Encara que sembli increïble, hi ha infermeres que arriben a tenir 16 contractes cada mes. Des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona expliquen:“Tenim milers d’infermeres, algunes amb més de 15 anys d’experiència i una gran expertesa, signant una barbaritat de contractes temporals cada any.”
-
Reconeixement professional i laboral de les infermeres a la categoria A1.
Actualment, les infermeres —tot i ser llicenciades i tenir formació superior— la Generalitat les paga com a diplomades.
Aquestes són només tres de les moltes reivindicacions de les infermeres. Però no només de les infermeres. Malgrat les bones paraules del conseller de Salut, cada cop més col·lectius professionals de la sanitat catalana s’estan aixecant: infermeres, tècnics sanitaris, personal de gestió i serveis…
Però mentre les mobilitzacions no paren de créixer, el govern de la Generalitat no es mou i la seva resposta es limita a repetir tres punts:
-
Tenim el suport dels grans sindicats.
-
Catalunya no té competències per resoldre tots els problemes.
-
No hi ha més diners.
Molt bé. Anem a veure.
1. “Tenim el suport dels grans sindicats”
El conseller Balcells diu que “hi ha unes regles de joc sindicals que s’han de complir”, en referència al fet que el conveni el van signar la majoria dels sindicats amb representació a la mesa, de la qual els convocants de la vaga no formen part.
És veritat que el govern té el suport dels grans sindicats. Comissions Obreres i SATSE, per exemple, no només aplaudeixen l’acord, sinó que han carregat durament contra els sindicats que es manifesten al carrer.
Segons SATSE, les vagues que estem veient aquestes últimes setmanes són:
“Una acció totalment electoralista i precipitada per part dels sindicats convocants.”
El coordinador de l’Àrea Pública de Comissions Obreres de Catalunya va fer un tuit dient:
“Els arguments per fer vaga són falsos. Malauradament hi ha sindicats que fan política ‘eig barato’, tan de moda.”
Aquest tuit tan contundent va ser retuitejat per Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya.
És veritat que el govern d’Aragonès té el suport dels grans sindicats i que els sindicats que es queixen són, de moment, més petits. Però també és veritat que no són només els sindicats petits els que denuncien la situació desastrosa dels professionals sanitaris catalans.
El Fòrum Català d’Atenció Primària diu:
“Les mesures del preacord són injustes i classistes.”
L’acord del govern amb els grans sindicats també ha estat criticat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i pels Col·legis Oficials d’Infermeria de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida. Els col·legis ho tenen clar:
“L’acord del govern amb els grans sindicats agreuja la precària situació professional i laboral de les infermeres i infermers catalans.”
Davant els atacs de SATSE i CCOO, el sindicat Infermeres de Catalunya va dir:
“Potser tenim un problema amb les forces sindicals que tenen poder per canviar les coses però no estan escoltant les infermeres.”
2. “Catalunya no té competències”
La segona pota de la defensa del govern és que Catalunya no té competències per resoldre aquests problemes.
Com hem vist abans, una de les demandes dels vaguistes és que es reconeguin les categories professionals del personal sanitari. Però davant d’aquesta demanda, el govern català diu que no té competències.
El conseller de Salut ho va dir així el 13 de desembre al Parlament:
“L’equiparació de nivells professionals, això no depèn de nosaltres, i no ho tenim, i ho reclamem, però no depèn de nosaltres, el nivell A1.”
I després ho ha refermat: “Això depèn de l’Estat. Què podem fer nosaltres? Ja està posat sobre la taula de la Comissió de Recursos Humans del Consell Interterritorial, que hi ha divendres.”
A dia d’avui, al web de la Conselleria no hi ha ni rastre d’aquesta reunió.
I, per cert, fa quatre dies el PSOE necessitava desesperadament els vots dels partits independentistes catalans per treure endavant els seus decrets. És una pena que no s’hagi aprofitat per exigir les competències per resoldre els problemes dels nostres sanitaris.
Dit això, en el tema de les competències, el govern i els grans sindicats també tanquen files. SATSE va carregar contra les mobilitzacions al carrer dient que:
“No podem regular a Catalunya el nivell A1 perquè és una qüestió estatal.”
Comissions Obreres també va acusar els treballadors que fan vaga dient que no tenen ni idea del que es pot regular i del que no.
Aquí posem sobre la taula una reflexió:
el reconeixement professional dels sanitaris catalans depèn de l’Estat i no de la Generalitat. Molt bé. Però depengui de qui depengui, això afecta els treballadors, no?
Llavors, què passa?
Que només es poden fer vagues sobre coses que depenen de la Generalitat?
Que no es poden fer vagues per pressionar l’Estat?
Per què Comissions Obreres i SATSE, sindicats estatals, estan en contra que els sanitaris catalans facin vaga per denunciar que l’Estat els retalla drets com a treballadores?
SATSE ho deixa clar:
“No farem una vaga per una qüestió que no podem negociar aquí.”
I el govern de la Generalitat, aplaudint.
3. “No hi ha diners”
Tercer i últim punt. Un clàssic: “És que no hi ha diners.”
El reconeixement del nivell A1 de les infermeres costaria 350 milions d’euros l’any. Per això el conseller Balcells demanarà un millor finançament per al sistema sanitari català a la ministra de Sanitat. Ja sabem com acaba la història d’anar a demanar un millor finançament a Madrid, oi?
Només per tenir context: 350 milions d’euros l’any és aproximadament l’1,5 % del dèficit fiscal català.
Les preguntes, un altre cop, són inevitables:
-
Per què el govern, en comptes de girar l’esquena als treballadors catalans que protesten, no es posa al seu costat?
-
Per què el govern no s’uneix als nostres sanitaris per denunciar que l’Estat ens roba competències sanitàries que perjudiquen els treballadors catalans?
-
Per què el govern no s’uneix a la revolta contra un sistema de finançament injust que ofega els treballadors i els usuaris del sistema sanitari català?
-
Per què, en comptes de liderar una revolta contra les imposicions de l’Estat, el govern prefereix destacar amb bombo i platerets unes engrunes que no eviten que el sistema de salut català s’estigui esfondrant, tal com ens adverteixen els professionals?
Per sort, hi ha vida més enllà del govern. I avui infermeres, tècniques en cures d’auxiliar d’infermeria, administratius, tècnics i zeladors es revolten i lluiten pels seus drets i també pels de tots nosaltres.
I què té a veure tot això amb la noia del “puto C1 de català”?
La precarietat dels treballadors sanitaris és dolenta per als treballadors i genera llistes d’espera que pateixen els ciutadans. I, a més, aquesta precarietat és responsable que a Catalunya sigui cada cop més difícil ser atès en català.
Les males condicions laborals fan que milers de professionals sanitaris catalans marxin a l’estranger a treballar. Moltes infermeres catalanes que saben parlar català avui treballen a Anglaterra, Noruega o Suècia, on són tractades com cal.
El 30 de setembre de 2021, el Parlament de Catalunya va aprovar promoure un Pacte Nacional per la Llengua. En base a aquest gran acord parlamentari, el govern d’Aragonès va encarregar un informe a prestigiosos acadèmics. L’informe va estar enllestit el febrer de 2022 i és demolidor en molts aspectes.
Sobre el paper de la llengua catalana a la sanitat, l’informe diu:
“L’atenció sociosanitària és un dels àmbits en què la llengua catalana pateix un retrocés continuat.”
I una de les causes d’aquest retrocés és, atenció:
“La migració del personal sanitari jove format a Catalunya, en cerca de millors condicions professionals.”
Doncs això.
Cal que ens defensem, cal aixecar la veu i cal donar suport a la lluita dels nostres sanitaris. Per això hem fet aquest vídeo.
Si t’ha semblat interessant, passa-ho.
“El puto C1 de català, això no depèn de nosaltres i no ho tenim, i ho reclamem, però no depèn de nosaltres.”