TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA
Enregistro aquest vídeo perquè a OCTUVRE tenim les proves documentals que demostren dues coses. Primer: que un grup de Mossos d’Esquadra va intentar enviar a presó, sense proves, un ciutadà innocent que es manifestava contra els Borbons. Segon: que la consellera d’Interior del PSC, Núria Parlon, i el major Josep Lluís Trapero van donar suport a aquesta maniobra policial.
Els fets, ara ho veureu, són gravíssims. Per això és imprescindible que tothom sàpiga què va passar i que Núria Parlon i Josep Lluís Trapero responguin d’aquests fets.
Aquest no és un vídeo de queixa i prou. Aquest vídeo és una eina per obligar el govern de Salvador Illa a assumir la seva responsabilitat en aquests fets. Com a ciutadans, no podem permetre que, al nostre país, el màxim responsable de la policia i la consellera d’Interior donin cobertura a una maniobra policial per empresonar persones innocents pel sol fet de manifestar-se contra els Borbons.
Comencem.
El 23 de juny de 2025, els Borbons van visitar l’abadia de Montserrat i l’ANC va convocar una manifestació per protestar, dient: «La presència del cap de l’Estat espanyol, nét polític de Franco i màxim representant d’un règim hereu del 155 i de la repressió contra l’independentisme, és una ofensa que no pot quedar sense resposta.»
Davant aquesta crida, el PSC va decidir tancar gran part dels accessos a la muntanya de Montserrat. Però, tot i així, uns quants centenars de manifestants van poder arribar fins a l’entrada de l’abadia, tots plegats ben envoltats de Mossos d’Esquadra. Jo vaig ser una d’aquestes manifestants, i crec que la manifestació va ser un èxit perquè, gràcies a la protesta, el rei dels espanyols va acabar entrant a Montserrat per la porta del darrere, com un lladre.
Pel que fa a la manifestació, a banda dels crits i alguna empenta, tot va ser relativament tranquil. Ni llançament de tanques, ni llançament d’objectes, ni res d’això. Perquè us en feu una idea: els Mossos, que a la mínima es vesteixen de Robocop, aquell dia anaven sense casc, sense escut i amb màniga curta.
La qüestió, però, és que cap al final de la manifestació vam veure com, de cop, dos mossos van agafar una persona i se la van emportar amb molta violència.
Veient això, algú podria pensar que han detingut un manifestant molt perillós. Però no. Ràpidament va córrer la veu: «Han detingut l’Albert.» L’Albert, que té 68 anys, és una persona molt coneguda a les manifestacions, entre d’altres coses perquè normalment porta una canya de pescar llarga amb una estelada que sempre és ben visible. Un altre tret característic de l’Albert és el seu tarannà tranquil, dialogant i rialler. Per això la detenció violenta de l’Albert va sorprendre moltíssim els que érem allà. «Què havia passat?», es preguntava tothom.
Al cap d’una bona estona, els Mossos van deixar anar l’Albert, que ens va explicar que havia estat identificat i que l’amenaçaven amb denunciar-lo per resistència i desobediència.
La qüestió és que, al cap d’un mes, quan l’Albert i la seva família passaven uns dies de vacances, un matí es presenta una patrulla dels Mossos d’Esquadra a l’hotel on s’allotjaven i, davant de tots els clients de l’establiment, els criden per entregar-los una citació. Els Mossos d’Esquadra finalment havien denunciat penalment l’Albert per un delicte d’atemptat contra l’autoritat.
Aquesta és la minuta policial de la Direcció General de la Policia, on els Mossos expliquen la seva versió dels fets. Aquí es pot llegir:
«En un moment donat, una de les persones que portava un pal extensible, on en un dels extrems tenia lligada una bandera estelada, ha etzibat un cop de dalt a baix al caporal.»
I després diuen: «En el moment de l’agressió, s’ha tret el pal extensible a la persona per tal que no hi hagués cap més agressió.»
Aquest és el relat dels Mossos. Abans de continuar, però, vull que us fixeu en un detall: en dues ocasions, els Mossos es refereixen a la canya de pescar de l’Albert com a «pal extensible». A més, els Mossos adjunten una foto de la canya de l’Albert referint-se a ella com a «barra extensible».
La minuta policial acaba dient-li al jutge el següent: «Els efectius del GOAP que s’encarreguen de l’enregistrament d’imatges visualitzaran les gravacions que estaran a la seva disposició, ja que podria ser que aquesta agressió i alguna altra estiguessin enregistrades.»
El GOAP és el Grup d’Obtenció i Assegurament de les Proves, que és una unitat especialitzada a captar imatges de les manifestacions per si calen proves incriminatòries en un judici. Aquesta unitat capta les imatges amb un equipament d’alta tecnologia anomenat maleta GOAP. Cadascuna d’aquestes maletes costava, fa 10 anys, 18.020 €. Gràcies a aquesta alta tecnologia, doncs, els Mossos li diuen al jutge que podrien tenir gravada l’agressió suposadament comesa per l’Albert i que ja li enviarien. Molt bé.
Com us podeu imaginar, aquesta denúncia va ser un trasbals enorme per a l’Albert i el seu entorn. Una acusació per atemptat a l’autoritat no és cap broma i pot comportar fins a quatre anys de presó. Davant això, l’Albert es va haver de buscar un advocat, un procurador, intentar trobar vídeos que demostressin la seva innocència i dedicar centenars d’hores a reunions, jutjats i tràmits per intentar no acabar a la presó.
Finalment, després de mesos d’incertesa, l’Albert va ser cridat a declarar davant el jutge el 22 de gener. L’Albert es va declarar innocent, va dir que no havia agredit cap mosso i els seus advocats van presentar totes les proves que havien pogut reunir.
Doncs bé: 13 dies després que l’Albert declarés davant el jutge, la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, van comparèixer al Parlament de Catalunya perquè diversos grups parlamentaris volien explicacions sobre diverses actuacions dels Mossos, inclosa l’actuació dels Mossos a Montserrat i la denúncia contra l’Albert.
A la compareixença, la consellera Parlon va dir:
[TALL PARLON] «Sí que va haver-hi un incident d’una… d’una agressió per part d’un dels manifestants, eh, com ja s’ha dit, a un… a una agent de la… de la BRIMO.»El major Trapero, per la seva banda, va dir el següent:
[TALL TRAPERO] «No es van produir detencions durant aquest dispositiu, però sí algunes, com he dit, alguna denúncia penal i administrativa. Davant, sobretot, del fet de que un dels manifestants agredeix aquest caporal de la Brigada Mòbil, va ser identificat i, com he dit, investigat per un delicte d’atemptat a l’autoritat. Un ciutadà va agredir un caporal de la BRIMO amb un extensible, concretament donant-li un cop a la…»Un altre cop, al relat de Trapero apareix la idea d’«extensible» que hem vist abans.
Quan li va tocar el torn, el diputat de la CUP Xavier Pellicer va respondre a Parlon i Trapero:
[TALL PELLICER] «Mirin, no em sabrà greu, perquè no trobo una altra manera de dir-ho: jo tinc la sensació que ens prenen per idiotes. Vostè, senyor Trapero, ha vingut aquí de forma premeditada, preparada i pensada a mentir, i ens ha mentit en moltes qüestions de les que vostè ha plantejat avui aquí. Primer: vostè ens parla, el dia de Montserrat, d’una agressió amb un extensible. Era una canya de pescar amb una bandera.»Al seu torn, el diputat de Junts Josep Rius també es va referir al tema de l’extensible:
[TALL RIUS] «I vostè, senyor Trapero, ha fet servir «un extensible». Un extensible sembla una porra extensible. I estem parlant… i estem parlant de canyes llargues que acaben sent… quin diàmetre deuen tenir? Així de petites, i que acaben… que es van bellugant pel vent i així, que aguanten una bandera.»Podria semblar un detall sense importància saber si el que portava l’Albert era una canya o una barra extensible. Però la diferència és molt important. Primer, perquè el Reglament d’armes, Reial decret 137/1993, diu explícitament que els extensibles estan prohibits als civils. A més, el Codi penal és molt clar: «S’imposaran les penes superiors sempre que l’atemptat es cometi fent ús d’armes o altres objectes perillosos.»
És a dir: una cosa és portar una canya, i una altra cosa molt diferent és portar una barra extensible o un extensible. Primer els Mossos, en el seu document al jutge, i després el major Trapero, insisteixen expressament en la idea d’«extensible» perquè saben perfectament que això significarà més anys de presó per a l’Albert. És per això que els diputats criden l’atenció sobre aquest fet.
Però, davant les crítiques, Trapero torna a agafar el micròfon mentre al seu costat la consellera Parlon assenteix. Diu Trapero:
[TALL TRAPERO] «Bé, el diputat Pellicer no hauria d’utilitzar això de dir-me directament que he mentit. Jo no he mentit. Jo no he mentit. Jo li parlaré dels fets. Miri, l’extensible que vostè, eh, ha mostrat com a… o sigui, ha intentat, doncs, aquí, m… no sé com dir, menystenir, com de dir: no, Mossos van fer això, una canyeta de pescar. Que, per cert, no hi ha estany allà, que jo conegui, no? A… a Montserrat. No sé si és que van anar pescant allà i portaven la canya. Jo crec que no. Allò no era una canya de pescar. Allò era lo que jo li he dit. I si vostè, quan accedeixi a les diligències policials, que hi accedirà, i miri l’objecte, llavors veurem qui tenia raó: que era un extensible, el que li he dit, i que es pretenia, o que s’utilitzava, amb aquesta finalitat.»Insisteixo, perquè és molt greu: els Mossos, el major Trapero i la consellera Parlon ofereixen una versió dels fets que busca aconseguir la màxima condemna per a l’Albert, perquè una cosa és colpejar un mosso amb una canya i una altra és fer-ho amb una barra extensible.
El que hem explicat fins ara és gravíssim. Però el que explicarem a continuació hauria de costar el cap de Trapero i Parlon. Molta atenció.
12 dies després de la compareixença de Parlon i Trapero al Parlament, el jutge del cas de l’Albert va arxivar la denúncia.
En primer lloc, el jutge diu que no hi ha cap barra extensible, com deien els Mossos a la denúncia i com deia Trapero al Parlament, sinó una canya de pescar. Diu la sentència explícitament: «El senyor Forcades portava una canya de pescar a mode de màstil.»
I ara ve el més fort: el jutge diu que l’Albert no ha fet cap agressió, ni amb una barra, ni amb una canya, ni amb res. Diu el jutge: «El visionat de les cintes aportades per la defensa no posa de manifest cap intencionalitat en aquest fet, pel que procedeix l’arxiu de les actuacions.» És a dir: no es veu cap agressió de l’Albert a un mosso.
I ara anem a veure el vídeo que va veure el jutge. Fixeu-vos: aquí hi ha l’Albert, amb la seva canya i la seva estelada. Ara podem veure perfectament com un mosso d’esquadra arrenca l’estelada de la canya i, quan tira cap avall, fa que la canya toqui l’orella del mosso que estava al davant.
El jutge ho explica així: «El drap de la bandera és agafat per un agent de la segona fila i, quan s’estira, la canya de pescar topa amb l’agent.»
És a dir: no només no hi ha cap barra extensible; no només l’Albert no colpeja ningú; sinó que tot el que ha passat, tots els mesos de patiment de l’Albert, són per uns fets provocats pels mateixos mossos.
Ah, i per cert, una altra mentida de Trapero al Parlament:
[TALL TRAPERO] «S’ha de dir que, per garantir el dret a la protesta, el dret a la protesta, no es van fer comissos ni de pancartes ni res per l’estil.»La qüestió és que l’Albert va tenir la immensa sort que algú hagués captat el moment just on es veu clarament que la denúncia dels Mossos era un invent. Si no arriba a ser per aquest vídeo, ara mateix l’Albert podria estar a la presó per una condemna per atemptat a l’autoritat agreujada per l’ús d’una barra extensible expressament prohibida per la llei. Per sort, però, algú va gravar la veritat.
Però, atenció: recordeu que els Mossos, a la seva denúncia, van dir que el GOAP, amb la seva alta tecnologia de gravació, podria haver enregistrat l’agressió suposadament comesa per l’Albert. Doncs els Mossos d’Esquadra finalment no van presentar cap imatge com a prova. I, davant això, hi ha dues possibilitats. La primera: l’alta tecnologia dels Mossos no va captar res de res. La segona: l’alta tecnologia dels Mossos va captar el que hem vist tots, que l’Albert no va fer absolutament res.
I aquí cal començar a demanar responsabilitats. El senyor Trapero i la consellera Parlon han de respondre les següents preguntes.
Primera: abans d’anar al Parlament i afirmar que l’Albert havia agredit un mosso, Trapero i Parlon van veure els vídeos enregistrats pels Mossos? Van veure alguna agressió? Si és que sí, per què els Mossos no van presentar el vídeo de l’agressió com a prova? I si no van veure cap agressió, per què al Parlament van afirmar que l’Albert havia agredit un mosso?
Segona: els Mossos d’Esquadra van dir al jutge que l’Albert havia utilitzat una barra extensible, la qual cosa era manifestament falsa, tal com el jutge va acabar ratificant. La consellera Parlon ha d’explicar quines mesures es prendran contra els Mossos responsables d’aquesta denúncia.
Tercera: el major Trapero va assegurar davant el Parlament, en diverses ocasions, que l’Albert havia utilitzat un extensible, la qual cosa podia suposar afegir anys de presó contra un ciutadà que no havia fet res. Ara sabem que això no era veritat. La consellera Parlon ha d’explicar quines mesures es prendran per mentir al Parlament.
Quarta: la consellera va dir al Parlament que «totes les intervencions estan clarament mesurades i supervisades pels comandaments del cos i que, per altra banda, està sotmès a uns controls interns i externs». La consellera Parlon ha de presentar davant el Parlament tots els documents sobre els controls interns i externs que s’han fet en aquest cas.
Cinquena i última: cal que el president Salvador Illa prengui mesures contundents contra Parlon i Trapero.
Algú podrà pensar que, lamentablement, a Catalunya ningú no dimiteix ni assumeix cap responsabilitat, i que aquest vídeo, al final, no servirà de res. Bé, potser no. O potser sí.
Les societats trien què estan disposades a permetre, o no permetre, als seus governants. Els catalans ens hem de preguntar si permetrem que la policia del nostre país manipuli la realitat per enviar a la presó un ciutadà innocent. Els catalans ens hem de preguntar si acceptarem com a normal que el cap de la policia del nostre país menteixi davant el Parlament sobre fets gravíssims comesos pels policies que ell hauria de controlar. I els catalans ens hem de preguntar també si acceptarem que una consellera del PSC, de la qual depenen 17.000 policies, doni cobertura a mentides i manipulacions que serveixen per empresonar un activista independentista.
En alguns països, els responsables d’uns fets tan greus com els que acabem d’explicar paguen les conseqüències. En altres països, no. De nosaltres depèn quina mena de país volem ser.
Per això creiem que és imprescindible que el màxim nombre de persones possible conegui els fets que acabem d’explicar. Dos: és imprescindible que els partits de l’oposició facin tot el que estigui a les seves mans per tal que el govern assumeixi la seva responsabilitat. Fa unes hores, Junts, la CUP, Esquerra i els Comuns han anunciat que exigirien explicacions a Trapero per haver mentit sobre la protesta contra Felip a Montserrat. Està bé, però cal arribar fins al final: Núria Parlon ha de pagar pel que ha fet.
I, per últim: l’Albert, la seva família i els seus amics van haver de passar mesos sense saber si finalment entraria a la presó per un delicte que no havia comès. Així mateix, l’Albert va haver de dedicar moltíssimes hores a defensar-se i, malgrat que diversos advocats el van defensar gratis o a un preu molt baix, l’Albert ha hagut de fer front a milers d’euros de despesa. Ara que ha quedat demostrat que l’Albert era innocent i que va ser acusat amb falsedat pels Mossos, cal que el govern de la Generalitat repari tot aquest patiment.
I acabo. El dia de la compareixença de Trapero i Parlon al Parlament també va intervenir un diputat del PSC, Cristian Soriano. Vull que l’escolteu atentament:
[TALL SORIANO] «Com deia el senyor Rius, i amb això té raó, no? El dret a no molestar el rei no existeix. Jo estic d’acord. Només faltaria. La monarquia és una institució d’aquest país. Però és que el dret a agredir un mosso d’esquadra tampoc. I ni vostè ni jo podem entrar, ni hem d’entrar, a dir si estem parlant d’una canya de pescar o d’un material extensible o una defensa extensible. Això és completament igual. Això és completament igual.»Diu Soriano: si els Mossos diuen barra extensible, s’ha de creure i punt. I aquí ho deixa clar. Atenció:
[TALL SORIANO] «El principi de confiança: el que es tracta és de canviar la presumpció de culpabilitat contra la gent de Mossos d’Esquadra per una presumpció de veracitat en les seves actuacions.»Soriano demana presumpció de veracitat per a uns agents que, segons ha quedat demostrat en aquest cas, han manipulat la realitat per empresonar un ciutadà innocent pel sol fet de ser independentista. I no és el primer cop que passa: a OCTUVRE ja vam explicar un cas absolutament escandalós sobre el mal ús d’aquest principi de veracitat per part dels Mossos.
La presumpció de veracitat, si no va acompanyada de mecanismes de fiscalització reals sobre les actuacions dels policies, és un perill per als ciutadans i per a la democràcia. I justament, en aquest cas, el que han demostrat Núria Parlon i el PSC és que no tenen cap intenció de fiscalitzar res. Al contrari: perden els nervis quan se’ls demanen explicacions. Mireu com es va posar quan el diputat de la CUP li va demanar explicacions:
[TALL COMISSIÓ] PELLICER: «…que és una consellera que, en tot el que té a veure amb els Mossos d’Esquadra, s’inhibeix, no vol saber, no vol tenir ni idea de què està passant, en quines… en quines mobilitzacions…»PARLON: «Miri, jo no l’he interromput. Jo no l’he interromput, i també he sentit moltes vegades… Jo també… jo… jo no l’he interromput, i també he sentit moltes vegades…»
PRESIDENTA: «Un moment. Crido a l’ordre tothom. Consellera, jo li demano… la crido a l’ordre, consellera. La presidència d’aquesta comissió la porto jo, no la porta vostè.»
PARLON: «No l’està insultant…»
PRESIDENTA: «No. Escolti’m una cosa: la llibertat d’expressió dels diputats…»
PARLON: «I tant que és llibertat d’expressió…»
PRESIDENTA: «Segurament… Un moment. Faci el favor d’escoltar-me. I escolti’m…»
PARLON: «Molt greu.»
PRESIDENTA: «Escolti’m, consellera. Prou. No, no té… Miri, no té la raó. En aquests moments el diputat s’està expressant lliurement dins de la…»
PARLON: «Però dins de la…»
PRESIDENTA: «Miri, perdoni, perdoni, eh. En tot cas, que s’expressi, i vostè s’expressarà amb tota la llibertat després. Òbviament. Faltaria. Segueixi, diputat.»
PELLICER: «Bé, gràcies, presidenta. Crec que ha quedat més que manifestada quina és la capacitat autocrítica d’aquesta conselleria.»
Aquesta consellera és la responsable d’un cos armat de més de 17.000 membres. Si és capaç de perdre els papers d’aquesta manera al Parlament, davant l’oposició i amb totes les càmeres filmant-la, no vull pensar què dirà quan vegi aquest vídeo.
Hauria de tenir por, consellera.
[TALL PARLON] «I, en relació al senyor de la… de la CUP, el diputat Pellicer: vostè s’adreça, en aquest cas, a la consellera d’Interior i al director general de la Policia amb una actitud clarament violenta i de descrèdit, que és, sota el meu punt de vista, reprovable, dient-nos mentiders. Quan hem vingut aquí amb informes plenament documentats de totes les intervencions. A vostè li pot agradar més o li pot agradar menys, però nosaltres no hem mentit. En cap moment no hem dit cap mentida. I ens ha dit mentiders.»Fa unes setmanes, el PSC i el PSOE es posaven les mans al cap denunciant les accions de la policia migratòria de Trump. Però, mentrestant, a casa nostra, la policia que ells dirigeixen fa muntatges com el que acabem d’explicar per empresonar adversaris polítics. I això és absolutament intolerable.
Que corri. Gràcies.