Avui és la Diada Nacional de Catalunya, i l’independentisme la commemora amb activistes enfrontats, lideratges desapareguts i uns partits polítics sense idees i sense cap rumb clar cap a la independència. Mentrestant, l’espanyolisme polític i mediàtic s’ho mira tot menjant crispetes.
Si fa uns anys els independentistes omplien carrers i marcaven el debat polític i mediàtic, avui sembla que tot s’hagi reduït a baralles de poca volada mentre l’Estat espanyol marca el ritme del país.
Però tot això no ha de fer que perdem de vista un fet importantíssim. Malgrat els lideratges fallits, malgrat les traïcions d’uns quants i malgrat la impotència de les cúpules dels partits, avui a Catalunya continua havent-hi milions d’independentistes. Encara més: segons l’últim CEO, de juliol del 2026, l’independentisme és avui l’opció política amb més suport al nostre país, per sobre de l’autonomisme, del federalisme i del regionalisme. I la que creix més, després d’anys de retrocés.
Ara, però, cal fer que aquesta força torni al centre del debat i, sobretot, que torni a ser visible. Aquesta visibilitat haurà de ser d’idees, de discurs i d’acció, però també haurà de ser simbòlica. Per això, després d’anys d’estelades esparracades i descolorides, a OCTUVRE creiem que cal tornar a omplir el país d’estelades noves i radiants: als balcons, als carrers, a les carreteres i a tot arreu.
Algú potser dirà que aquest és un gest petit, però nosaltres creiem que és molt i molt important, i volem explicar per què.
Avui, com cada Diada, els carrers tornaran a omplir-se d’estelades, i molts dirigents es faran fotos amb elles. Però no serveix de res treure l’estelada l’11 de setembre al matí i tornar-la a guardar al vespre fins a l’any vinent. Cal que les estelades siguin visibles cada dia, a tot arreu i tot l’any.
Aquest és Émile Durkheim, un dels fundadors de la sociologia moderna. Durkheim deia que els emblemes i les banderes no es limiten a representar un grup que ja existeix, sinó que els símbols ajuden a crear i mantenir el sentiment de formar-ne part. És a dir, que el sentiment compartit de grup necessita un objecte visible on agafar-se, i que, sense aquell objecte, el grup es difumina.
Aquest altre senyor es diu Michael Billig. És el sociòleg que va encunyar el terme «nacionalisme banal» per referir-se a totes aquelles coses que mantenen viva la identitat nacional de manera inconscient. Per exemple, a través de les banderes. Billig deia una cosa molt potent: per una banda, tenim la bandera onejada en una manifestació, amb passió i envoltada de discursos; però, per una altra banda, tenim les banderes que estan penjades permanentment a les façanes dels ajuntaments, a les escoles o a les benzineres. Ningú no se les mira fixament ni les saluda cada dia, però actuen com un recordatori en el subconscient col·lectiu.
Tot això ho sap perfectament l’Estat espanyol, i per això fa dues coses molt concretes. Per una banda, té mecanismes per imposar la seva bandera; i, per l’altra, destina molts recursos a perseguir i reprimir les banderes que posen en qüestió el seu domini. Els policies que van colpejar brutalment un noi a Elx per portar una estelada no són un cas aïllat, sinó la base estructural de l’Estat espanyol.
Hi ha lleis que obliguen a posar la bandera espanyola als edificis públics. Hi ha lleis que obliguen a posar la foto del Borbó a la sala de plens de cada ajuntament. I hi ha jutges que persegueixen alcaldes per obligar-los a penjar la bandera borbònica, encara que aquests alcaldes hagin estat votats massivament per independentistes. És a dir: la bandera espanyola s’imposa fins i tot per sobre de la decisió democràtica dels ciutadans. Imposició pura i dura.
I mentre amb una mà l’Estat imposa la seva bandera, persegueix les altres. Mireu aquests titulars:
«Un jutge confirma l’obligació de l’Ajuntament d’Igualada de retirar l’estelada de la rotonda davant de l’hospital.»
«Verges, obligada per llei a retirar estelades i penjar la bandera espanyola.»
«Sant Hilari Sacalm denuncia que TV3 ha censurat un anunci amb una estelada.»
«La seguretat de la Sagrada Família va expulsar 600 cantaires en descobrir-los estelades entre les partitures.»
La llista és infinita. A Catalunya hi ha una batalla oberta i total pel simbòlic del territori, i l’Estat ho té claríssim.
Mentrestant, alguns independentistes fa anys que amaguen les estelades. El 2024, per exemple, un alt dirigent d’Esquerra va acusar Junqueras d’haver amagat les estelades per agradar tothom.
Més enllà de les estratègies de cadascú, la partida dels símbols és molt important. Caldrà continuar pressionant els polítics que s’autoanomenen independentistes perquè facin front a l’Estat. Però, com tots els moviments populars que van de baix a dalt, caldrà que la gent fem via i continuem omplint el país d’estelades.
Cada estelada és un recordatori que hi ha una nació que resisteix. Una estelada serveix per deixar en evidència els líders suposadament independentistes que ara miren cap a una altra banda. Una estelada serveix per desemmascarar els progres que diuen que les banderes no solucionen res, però a la mínima onegen la bandera espanyola «que nos dimos entre todos».
Digui el que digui l’esquerra espanyolista, cada estelada és un recordatori d’un conflicte que afecta les condicions de vida de tots els catalans. Una estelada recorda que hi ha un Estat espanyol que espolia Catalunya. Una estelada recorda que hi ha un govern del PSOE que inverteix a Madrid el triple que a Catalunya, i que això es nota a l’educació, a la sanitat i a tots els serveis públics. Una estelada recorda que Espanya persegueix el català sense descans, governi el PP o governi el PSOE. I una estelada recorda que l’única solució a aquestes realitats és lluitar per una Catalunya independent. Per això l’Estat persegueix les estelades amb tantes ganes.
Aquest estiu, voltant per Catalunya, he vist estelades arreu: en fanals de pobles amb alcaldes valents, enmig d’una muntanya o en un balcó qualsevol. I cada cop que veia una d’aquestes estelades, recordava que en aquest país som milions els que volem un país lliure de la dominació espanyola.
L’Estat sap que els símbols són molt importants, i per això imposa els seus símbols i persegueix els nostres. Davant això, la resposta hauria de ser insistir-hi. No volen estelades? Doncs estelades tindran. Omplim el país d’estelades: renovem les velles i posem-ne de noves.
Desitgem que passis una bona Diada. Moltes gràcies.