Fa unes hores corre un vídeo a les xarxes d’una infermera de l’hospital de la Vallebron. Potser ja l’heu vist, però us en deixo un petit resum i després el comentaré, perquè com a catalana, com a dona i com a infermera que sóc, no em puc quedar callada. Primer el resum del vídeo i després us explico:
Som infermera, trabajo en Barcelona. Cadi. Ella de Granada y ella es de San Sebastián, y nada. Y resulta que ven aquí a contarnos, pues, sobre cómo se llama [inaudible], pero no para sacarnos, qué cómo se va la plaza. La oposición aquí en Catal. Ok. No sé si va a sacar, seguro que, y nos lo ha [inaudible] que sacar el puto C1 de catal. C1. Qui s’ha apuntat….
…el C1 de català? T’has apuntat?.
Jo, fent les suposiciones.
Ara, per favor, m’estàs demuntant el vídeo. Tia.
Escolta, no, que jo puc parlar català. Bueno, pues resulta que se va sacar el C1 de català. Mi madre, jo no me’l sacar el C1 de Català.
Està fent un vídeo una noia.
Tu saps que jo me tinc que [inaudible] la català? Per favor, no com tu, la, eh?
Algú podrà dir que són coses d’una noia joveneta, una ximpleria TikTok. Altres diran que aquesta noia és una ximple i una pòtula. Però la cosa és més grossa. Darrere aquest vídeo hi ha coses molt bèsties que no es poden acceptar.
Primera: qualsevol infermera del món sap perfectament que no pot fer vídeos a la feina negant públicament els drets dels pacients per qüestió de sexe, raça, creença o orientació sexual, però sembla que sí que pots negar els drets als que parlen català. Doncs és trist haver de recordar-ho, però sembla que no queda més remei.
Igual que no és tolerable de cap manera que una infermera faci un vídeo negant els drets dels negres o els jueus a ser atesos correctament pel seu color de pell o religió, igual que no és tolerable de cap manera que una infermera faci un vídeo negant els drets de les dones o del col·lectiu LGTBI a ser atés correctament, doncs tampoc és tolerable de cap manera que una infermera faci un vídeo negant els drets de les persones catalanoparlants a ser ates correctament.
No nego que aquesta noia de Cadis pugui ser curta de gambals, però el problema és molt més profund i no és cap cas aïllat. Aquesta noia ha crescut a l’Espanya de la a por ellos que va aplaudir el Borbó. Aquesta noia sap, encara que no en sigui conscient, que el seu comportament no serà mal vist per una enorme part de la població espanyola i sap que el seu comportament serà tolerat, i fins i tot aplaudit per la majoria dels partits espanyols de dretes i d’esquerres, i per tota la maquinària mediàtica monàrquica.
Davant això, els catalans podem enfadar-nos molt amb la noia, amb Vox, amb el PP, amb el PSE, i també amb els silencis de Podemos. Podem enfadar-nos amb l’ABC, El Mundo o La Vanguardia. Podem fer tot això o començar a exigir que els nostres governants, el govern de la Generalitat, que defensin amb contundència el nostre dret a ser atesos correctament al sistema sanitari.
El conseller ja ha anunciat que s’obrirà un expedient. Molt bé. Ara caldrà estar atents, perquè obrir expedients és molt fàcil, però guardar-los a un calaix quan ha passat la tempesta mediàtica és encara més fàcil.
Això d’aquesta noia no és un fet aïllat, és la mostra de com surt pixar-se sobre els drets de les persones catalanoparlants. L’escriptora Marta Rojals ho resumeix molt bé: “Poder fer un vídeo com aquest sense por de perdre la feina dona una idea de la dimensió del seu privilegi i de la consciència que en té”.
La Plataforma per la Llengua ha documentat centenars de casos arreu dels Països Catalans on els pacients són agredits per parlar en català. Cal que s’obrin milers d’expedients i que els poders públics es posin les piles i ens defensin.
Durant anys molts comportaments masclistes han estat minimitzats i tolerats. Hem hagut de lluitar molt perquè el masclisme que semblava normal fos entès com una agressió als drets de les dones. Doncs lamentablement, amb la nostra llengua haurem de fer el mateix perquè arribi un dia on a ningú li passi pel cap que pot menystenir gratuïtament els nostres drets com a catalanoparlants. Cal dir prou.
Ho dic com a dona, com a catalana i també com a infermera amb gairebé 30 anys d’experiència. Una part molt important de la nostra feina com a infermeres és comunicar-nos amb el pacient. Està demostradíssim que per fer bé la feina d’infermera cal entendre la llengua dels teus pacients. És justament per això que si vull ser infermera a Anglaterra estic obligada a entendre anglès i si vull ser infermera a Noruega he d’entendre noruec.
Doncs sembla increïble, però també cal que comencem a tenir-ho tots ben clar: si vols ser infermera a Catalunya cal que entenguis el català. I si et molesta la llengua dels teus pacients, ja pots marxar a fer d’infermera a un altre lloc i punt, que sembla que sigui difícil dir coses tan òbvies.
Bé, espero que aquestes reflexions siguin útils i si ha estat així, passa-ho, perquè si nosaltres no defensem els nostres drets, no ho farà ningú per nosaltres. Passa-ho.