[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
La crisi de la COVID-19 està servint d’excusa a governs d’arreu del món per limitar els drets fonamentals dels ciutadans.
En aquest vídeo volem explicar per què la persecució que pateix el fundador de Wikileaks, Julian Assange, també afecta directament l’Estat espanyol.
Assange està empresonat a Anglaterra, en ple procés de ser extradit als Estats Units, on podria passar la resta de la seva vida tancat.
Les seves revelacions també han deixat al descobert maniobres molt fosques dels governs espanyols. Veiem un exemple.
Holger Stark, exeditor del diari Der Spiegel: “Vaig trobar-me amb Assange per primer cop a Londres l’estiu de 2010.
Al Der Spiegel ens vàrem assabentar aleshores que Wikileaks havia rebut un gran paquet de documents secrets.
Wikileaks tenia aleshores tres grans blocs de documents. Per una banda gairebé 100.000 informes de l’exèrcit dels EUA
sobre la guerra de l’Afganistan, així com uns quants centenars de milers de la guerra de l’Iraq.
I finalment un quart de milió de notes diplomàtiques confidencials del ministeri d’exteriors dels EUA. En total, 750.000 documents”.
Els documents d’Afganistan van deixar al descobert centenars de crims comesos durant l’ocupació nord-americana.
“Aquesta és una de les filtracions més grans de la història militar nord-americana.
Un retrat devastador de la fallida guerra de l’Afganistan que revela com les forces de la coalició van matar centenars de civils en incidents no declarats”.
A continuació, un exemple concret:
“Els marins van obrir foc amb armes automàtiques al llarg de sis milles de carretera, tocant a gairebé tothom que es creués al seu camí.
Noies adolescents que estaven als camps, gent dins del seu cotxe i gent gran que caminava per la vorera de la carretera.
Dinou civils desarmats van ser assassinats i cinquanta ferits.
Pel que fa als documents sobre Iraq destaca aquest vídeo del qual ja hem parlat a Octuvre, on es veu l’atac aeri contra un grup de civils desarmats.
Per últim, tenim els missatges confidencials que enviaven els ambaixadors nord-americans d’arreu del món als seus caps als Estats Units.
Gràcies a la filtració d’aquests missatges vam poder conèixer les maniobres del govern espanyol en un cas absolutament escandalós.
El 8 d’abril de 2003 un tanc nord-americà va disparar contra l’Hotel Palestina, ubicat al centre de Bagdad.
En aquell hotel hi havia prop de 200 periodistes d’arreu del món que cobrien la invasió d’Iraq.
L’atac va provocar dos morts: la del reporter de Reuters, Taras Protsyuk i la del càmera de Telecinco, José Couso. Les imatges parlen per si mateixes:
“Aquest és un clip del documental “Hotel Palestina: Matar el testimoni”, produït per l’empresa on treballava José Couso, Telecinco, retransmès a la televisió espanyola.
Inclou entrevistes amb nombrosos periodistes que eren a l’interior de l’Hotel Palestina i que van dur ràpidament José Couso a l’hospital, on posteriorment va morir.
Aquest clip comença amb escenes preses a l’interior de l’Hotel Palestina moments després de l’atac del tanc dels EUA.
Una advertència a la nostra audiència, algunes de les imatges contenen escenes impactants.
“El projectil explota moments abans d’arribar a la façana de l’hotel i rega els pisos superiors de metralla.
La sala de Reuters pateix conseqüències dramàtiques.
A prop del balcó, el seu càmera Taras Prostyuk rep de ple l’impacte i cau ferit de mort.
Al llarg dels següents anys la família de Couso va lluitar judicialment per tal que es fes justícia i
durant aquell temps el govern de Zapatero va mostrar públicament el seu suport a la seva lluita.
Però entre els documents diplomàtics que va publicar Wikileaks n’hi havia uns quants que explicaven com el govern del PSOE va ajudar els Estats Units a frenar la investigació.
Així va explicar l’escàndol Xesco Reverter a TV3: “L’objectiu de l’ambaixada nord-americana era parar com fos el procés de l’Audiència Nacional pel cas Couso,
que portava el jutge Santiago Pedraz. No només pressionant el govern, sinó directament al poder judicial,
saltant-se, aparentment, un dels principis de l’Estat de dret: la independència de jutges i fiscals.
I el més revelador, més que pel que es desprèn dels documents de Wikileaks, ministres socialistes i fiscals van col·laborar per frenar el cas.
Telegrama secret de l’ambaixador a Madrid:
informa l’ambaixador, que més tard reconeix
De quins ministres parla? De l’ex-responsable de justícia, Fernando López Aguilar, l’ex-vicepresidenta Fernández de la Vega i el d’exteriors Miguel Ángel Moratinos.
Tots han esquivat les preguntes de la premsa, malgrat que haurien donat garanties als EUA que frenarien el procés judicial.
I de fet, gairebé ho van aconseguir. La Fiscalia, també pressionada per l’ambaixada, ha arxivat fins a tres cops el cas”.
Arran de la publicació d’aquests documents, la família de José Couso va posar una denúncia contra el Gobierno.
Un dels denunciats, per cert, va ser el fiscal Zaragoza, avui molt conegut per l’opinió pública catalana.
Si no hagués estat per Julian Assange mai hauríem conegut aquest escàndol. Avui, però, Assange està en una presó al Regne Unit
esperant per ser extradit als EE.UU., on li demanen 175 anys de presó per haver destapat crims de guerra i els seus còmplices, també a l’Estat espanyol.
Després de nou anys tancat a l’ambaixada de l’Equador a Londres, el govern de Quito va permetre que fos detingut per la policia anglesa.
La detenció va arribar després que el govern d’Equador li tanqués Internet i li prohibís rebre visites per dir coses com aquesta:
“No tinc una posició sobre el tema de la independència. Crec que és un tema que han de resoldre els catalans.
Però justament aquest és el tema. Són 7,5 milions de persones i formen un poble que, sota aquesta definició, tenen el dret a autodeterminar-se.
Aquest és el canvi més profund de relació entre la població i l’estat a Europa occidental des de la caiguda del Mur de Berlín
i els seus efectes arribaran a tota Europa occidental. Tenim la percepció, com occidentals angloparlants, que els feixistes van perdre la segona guerra mundial.
Això és fals. Ells van guanyar la segona guerra mundial a Espanya. Franco va guanyar a Espanya.
I va continuar, amb el suport dels EUA fins al 1975, quan va morir tranquil·lament al seu llit”.
El proper setembre els jutjats britànics decidiran si extradeixen Assange als Estats Units.
Els grans mitjans de comunicació controlats pels governs i el gir autoritari provocat per la pandèmia
volen fer que el cas caigui en l’oblit i tancar per sempre la persona que va destapar aquests escàndols.
Entre totes i tots hem de fer tot el possible per difondre el cas.
No podem permetre que el govern Espanyol torni a mirar cap a una altra banda davant els crims de guerra i la persecució a qui els destapa.
A la descripció del vídeo trobaràs tota mena de documentació sobre el que acabem d’explicar.
Si t’ha semblat interessant, passa aquest vídeo als teus contactes.
Noam Chomsky: “La detenció d’Assange és escandalosa per diferents motius. Un d’ells és el relacionat amb els intents dels governs
per silenciar un periodista que estava publicant informació que les persones al poder no volien que la pleballa conegués.
Això és bàsicament el que ha succeït. WikiLeaks estava publicant informació sobre les persones que estan al poder i que la gent hauria de saber.
Les persones que estan al poder no els hi agrada això, així que ho han de silenciar”.