Segur que ja ho heu vist: la setmana passada La Vanguardia va abandonar Twitter perquè segons ells Twitter s’ha convertit en una xarxa de desinformació. Quan va sortir la notícia molta gent va fer befa i va recordar les moltíssimes vegades que La Vanguardia ha manipulat, mentit i desinformat des de les seves pàgines. Però hi ha un cas que ha passat desapercebut i que a OCTUVRE volem recordar. Comencem el 17 d’octubre de 2004, fa 20 anys. La Vanguardia va publicar un reportatge a tota plana explicant que la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin s’havien comprat una casa a Barcelona. Comença destacant la catalanitat de la parella: “No és una decisió de un dia para otro… tiene su origen natural en Cataluña… primero desde la boda el 4 de octubre de 1997, una boda que la capital catalana celebró como una verbena y la sobriedad que la caracteriza”.
Un cop dit això la crònica entra en el tema de la casa: “Los Duques de Palma firmaron la escritura que les convierte en propietarios de una finca situada en una tranquila calle del barrio de Pedralbes, una casa a reformar que la Infanta Cristina e Iñaki Urdangarin pagarán gracias a la venta de su piso en Pedralbes, su patrimonio personal y una hipoteca”. Fins aquí tot sembla normal, el típic article de premsa rosa sobre la monarquia. Però uns quants anys més tard es va descobrir què hi havia darrere aquesta peça de La Vanguardia. La qüestió és que el 2011 Iñaki Urdangarin va ser imputat pel Cas Nóos per evasió d’impostos, frau fiscal, prevaricació i malversació de cabals públics. Enmig d’aquells judicis es van filtrar centenars de correus electrònics d’Urdangarin i entre aquests correus hi havia aquest publicat per la revista Mongolia. Es tracta d’un correu que va enviar Carlos García Revenga, un alt càrrec de la casa real que feia de secretari de la Infanta Cristina, a Iñaki Urdangarin.
El dia 15 d’octubre de 2004 García Revenga li diu a Urdangarin: “Iñaki, adjunto la nota de la que hemos hablado por teléfono”. Doncs bé, la nota en qüestió porta com a títol “Nota per a parlar amb Godó”. Bàsicament són les instruccions que la casa real li donava a Javier Godó, amo de La Vanguardia, per explicar que la Infanta Cristina i Urdangarin s’havien comprat una casa a Pedralbes. La nota indica explícitament que cal remarcar que aquesta compra és un gest de la corona cap a Catalunya i que la compra “como hacen muchos españoles” es fa mitjançant una hipoteca. I al final de la nota per parlar amb Godó, García Revenga escriu: “Pido que lo hagáis como algo natural de compra inmobiliaria con los riesgos de endeudarse que tienen las parejas jóvenes de hoy en día”. El correu és del 15 d’octubre de 2004. Dos dies més tard La Vanguardia publicava el seu reportatge a tota pàgina.
El problema és que el reportatge no s’explica que aquesta finca situada en una tranquila calle del barrio de Pedralbes a reformar no és ben bé la que es compren “muchos españoles”, sinó que tenia un preu de 5,7 milions d’euros més 600.000 de reformes. La Vanguardia tampoc explica que la hipoteca no té res a veure amb “los riesgos de endeudarse que tienen las parejas jóvenes”: La Caixa va concedir a Cristina i Urdangarin una hipoteca de 5 milions amb un termini de 5 anys en els quals no havien de pagar absolutament res. Al judici del Cas Nóos també es va saber que la compra de la casa de Pedralbes es va fer gràcies a una donació d’1,2 milions d’euros que va fer Joan Carles de Borbó a la seva filla. I també vam saber que aquesta donació va ser camuflada com a crèdit per evitar pagar a Hisenda.
Això que acabem d’explicar va passar l’any 2004, dos anys abans que existís Twitter. En aquella època La Vanguardia podia ocultar informació, manipular i presentar-nos la casa real com un conte de fades quan en realitat era un cau de lladres, des d’Urdangarin fins a Joan Carles. En aquella època La Vanguardia tenia el poder de mentir i manipular al dictat dels poderosos sense que cap de nosaltres poguéssim contestar. En aquest cas hem vist la manipulació sobre la casa real però la llista de manipulacions és enorme. Quan es feia una enquesta sobre el suport a la independència on guanyaven els independentistes, el resultat sortia petit i dissimulat. Quan guanyava el no a la independència el titular era enorme. La Vanguardia va manipular fotos per magnificar les concentracions ultra espanyolistes de Societat Civil Catalana. La Vanguardia va amagar la infiltració ultra entre els seguidors de la selecció espanyola a Barcelona.
La periodista que al 2004 va escriure la peça al dictat de García Revenga és Mariángel Alcázar. A continuació us llegiré alguns dels últims tuits d’Alcázar a Twitter. Quan la gent va llançar fang als borbons a Paiporta, Alcázar va publicar: “Felipe no nos abandones, haz por ellos lo que puedas, los reyes estuvieron ayer una hora con los vecinos de Paiporta”. Altres perles: “La reina Sofía recauda en Nueva York fondos, horror lo de Valencia… Felipe, la mayor satisfacción de un militar es poder ayudar”. T’has d’aguantar el riure per llegir això. Mirant els comentaris que altres usuaris fan als tuits d’Alcázar és normal que aquesta gent marxi de Twitter. El 2013 La Vanguardia va designar com a director el periodista Màrius Carol. Abans però Carol havia treballat a La Vanguardia com a responsable de la informació de la casa real. Carol fins i tot va escriure un llibre titulat, atenció: Un té en el Ritz.
L’any 2017, pocs dies després del referèndum de l’1 d’octubre, Carol va dir això a la tertúlia de RAC1: “El Twitter a vegades jo crec que és una eina que la van inventar les forces del mal… si algú de la Blue o de la CIA era el degenerat que va inventar Twitter, perquè ens ha fet un mal tremend”. És evident que Carol vivia molt millor quan ningú podia explicar a Twitter que el llibre de Carol no era res més que una tapadora feta a mida d’un rei lladre com Joan Carles de Borbó. És evident que Carol vivia molt millor quan no hi havia Twitter. Però ell es passejava per tots els platós defensant els borbons mentre ell podia escriure a El Periódico, El País o La Vanguardia i parlar a les tertúlies de RAC1, 8tv, TV3, Catalunya Ràdio, Antena 3 o a Onda Cero. Nosaltres havíem de callar i escoltar-lo.
La història de la manipulació i convivència amb els borbons de La Vanguardia és llarguíssima i a sobre l’hem pagat nosaltres amb els nostres impostos. Recordeu quan regalaven La Vanguardia als trens? No la regalaven, la pagàvem nosaltres. I la continuem pagant. La setmana passada ja vam publicar a OCTUVRE que la Generalitat ha concedit a La Vanguardia 1,2 milions d’euros en subvencions atorgades a dit. Això sense comptar altres subvencions i sense comptar la publicitat institucional. Fa anys que manipulen, que es financen amb els nostres diners, però ara es fan els dignes i diuen “marxem de Twitter”. És veritat que Twitter té moltes coses millorables, i sens dubte caldrà estar atent a com evoluciona la xarxa, però de moment Twitter ens ofereix una oportunitat que mai ens donarà La Vanguardia: poder destapar públicament les mentides de La Vanguardia. I Twitter ens permet també compartir vídeos com aquest que acabes de veure. Per això si t’ha semblat interessant, passa-ho.