[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola! Comencem la segona temporada d’OCTUVRE amb aquest tuit del PSC:
Ara mateix tenim la negociació dels Pressupostos de l’Estat, el repartiment dels fons europeus contra la COVID i s’apropen unes eleccions catalanes.
Per tot això, als pròxims mesos es parlarà molt de números i d’euros. I caldrà estar molt atentes!
Per això ens hem fixat en aquest tuit on el PSC demana que la Generalitat dediqui a salut l’equivalent al 7% del Producte Interior Brut (PIB) català.
Analitzem una miqueta la situació.
Segons l’Enciclopèdia Catalana el PIB és el “valor de tots els béns i serveis finals produïts en un país -o territori- durant un any”.
És majoritàriament sobre aquest valor on els governs apliquen un percentatge (els impostos) per tal de nodrir els pressupostos públics.
Això seria el que es coneix com a “pressió fiscal”. La definició de pressió fiscal és:
A Espanya (i a Catalunya) la pressió fiscal és l’equivalent a un 35% del PIB. Per entendre’ns, si el PIB fossin 100 €, la recaptació serien 35 €.
Actualment la Generalitat dedica l’equivalent al 5% del PIB a salut. Així, de cada 100 € de PIB, 5 € són per salut.
Però atenció: aquests 5 € no surten “del PIB” sinó que surten dels 35 € recaptats.
Què demana el PSC? Doncs que en comptes de 5 € del pressupost es dediquin 7 € del pressupost. És possible fer això?
A Finlàndia tenen un PIB similar a Catalunya i fa temps que dediquen l’equivalent al 7% del PIB a salut.
Com hem vist, a l’Estat espanyol la pressió fiscal és d’un 35%. A Finlàndia, en canvi, és d’un 42%.
Si fem unes senzilles regles de tres, podrem veure que aquesta diferència és important.
Amb una pressió fiscal del 42% sobre el PIB Finlàndia recapta 42 € en impostos per cada 100 € de PIB i d’aquests 42 €, agafen els 7 € per sanitat.
Això suposa un 16% del seu pressupost total.
En canvi a Catalunya, com hem vist, per cada 100 € de PIB es recapten 35 € i és d’aquests 35 € d’on han de sortir els 7 € que demana el PSC per sanitat.
Això suposa un 20% del pressupost. I aquí tenim un primer problema:
per dedicar l’equivalent a un 7% del PIB a salut com fa Finlàndia, o es recapta com recapta Finlàndia o
es treuen els diners d’altres partides de la Generalitat per dedicar-ho a salut.
Durant quaranta anys, PP i PSOE han decidit que a Espanya no es recaptaria com a Finlàndia. Ho vam explicar en un altre vídeo d’OCTUVRE:
“Durant els governs de Zapatero i Rajoy es van apujar els impostos a les rendes dels treballadors.
El 2007 les persones aportaven el 68% dels impostos i les empreses un 23%. El 2018 les persones aportaven un 77% i les empreses un 13%.
Una empresa amb 300.000 € de facturació va pagar un 14% d’impostos sobre el benefici.
Una empresa amb un milió d’euros de facturació va pagar-ne un 19% i una empresa amb entre 2 i 3 milions de facturació va pagar un 21% d’impostos sobre el benefici.
Si seguim pujant ens trobem amb una bona sorpresa: una empresa amb 100 milions de facturació va pagar un 11% d’impostos,
una amb 500 milions va pagar un 8,5% i una amb 1000 milions va pagar un 6,04%”.
Sembla, llavors, que l’única manera de passar de l’equivalent del 5% al 7% del PIB en salut a Catalunya seria treure els diners d’una altra banda del pressupost actual.
Aquí, normalment el PSOE, Ciudadanos, el PP o Vox solen dir que el que s’ha de fer és tancar “les ambaixades o TV3 i dedicar aquests diners a salut”.
Anem a fer comptes: Una pujada del 5 al 7% del PIB en salut suposaria uns 5.000 milions d’euros addicionals al pressupost de salut.
Els pressupostos de TV3 i d’Acció Exterior sumen 316 milions d’euros… així que per fer el que diu el PSC caldria tancar TV3 i Acció Exterior…17 vegades seguides.
O tancar els Mossos, les escoles i eliminar el pressupost per cultura. Faria això el PSC si governés?
Però a banda d’això, la proposta del PSC té un altre problema: hem vist que Finlàndia recapta el 42% del PIB en impostos.
D’aquest 42% de recaptació sobre el PIB, Finlàndia té el 100% disponible per poder invertir, si ho creu convenient, l’equivalent al 7% del PIB en salut.
Això no passa a Catalunya. La recaptació fiscal feta a Catalunya s’envia a Madrid i des d’allà es reparteix entre les diverses comunitats autònomes.
Segons les dades del Ministerio de Hacienda d’Espanya, l’any 2014 van tornar a Catalunya 9.900 milions d’euros menys dels que es van recaptar.
Una quantitat equivalent al 5% del PIB català.
Això vol dir que la Generalitat no disposa de la totalitat dels impostos recaptats sobre el PIB català.
Demanar una inversió pressupostària equivalent al PIB sense que els pressupostos tinguin com a base els recursos provinents de la pressió fiscal relativa a aquest PIB,
és, com a mínim, publicitat enganyosa.
En aquest vídeo no tractarem l’apassionant tema del finançament, ni de les balances fiscals…
Ja en tindrem temps i sense oblidar-nos de com de malament es gasten els diners a Catalunya.
Però ara ens preguntem: d’on han de sortir els diners que demana el PSC al tuit?
El PSOE apujarà els impostos als que no paguen i deixarà tranquil·les a les classes assalariades que sí que paguen?
Es proposaran canvis al sistema de finançament de les comunitats autònomes?
O només es tracta de fer algun tuit per veure si entabanen algun despistat?
Al llarg dels últims anys el debat sobre el finançament català ha quedat en segon pla…
Però Pablo Casado sap que, de moment, els destins econòmics de Catalunya i Espanya continuen units…
I si no, mireu què ha dit aquesta setmana Pablo Casado:
“Yo le he propuesto la creación de una agencia nacional para la recuperación económica de España.
En evitar la discrecionalidad y el clientelismo en las ayudas. Tiene que haber un órgano independiente.
Las funciones, no me quiero alargar, serían priorizar las inversiones, elegir los proyectos…
Creo que no es buena idea que haya una agencia en Moncloa…
Eso tiende al clientelismo… Si me permiten la expresión, al peronismo… Son unas ingentes cantidades de dinero que tiene que tener la supervisión europea
pero que creo que también tiene que tener la objetividad a la hora de conceder esos proyectos para España”.
El missatge entre línies és clar, oi? Si mirem l’opinió del PSOE la cosa no millora.
Fa pocs mesos, quan els valencians van portar el tema al Congrés, la resposta de la Ministra Maria Jesús Montero va ser aquesta.
“Y eso es lo que creo que no puede ser lo que prime en el reparto en una cantidad tan importante como 16.000 millones.
Mire usted, yo creo que los ciudadanos necesitan unidad y en este momento no quieren confusión.
Y quieren que se les transmita por parte de los poderes públicos las ideas claras. No enredemos.
No inventemos problemas que no existen. Simplemente arrimemos el hombro porque este virus nos necesita a todos.
Per Montero tot plegat són problemes inventats. Per nosaltres no.
I per això aquesta temporada, a Octuvre pararem especial atenció als números i a com van i venen els euros.
“I una última pregunta que li voldria fer senyor President. Escolti, tot això que vostè ha dit que farem, qui ho paga? Qui ho paga?
Perquè es clar, si com sempre ho ha de pagar un increment de l’índex de Gini amb més desigualtat, ho ha de pagar aquelles decíles de la població que ja estan pagant massa…
Si no podem aconseguir que aquestes coses es reparteixin en aquest sentit senzillament no estarem fent bé la feina. Moltes gràcies”
Si us ha semblat interessant, compartiu-lo. I recordeu que el Canal Octuvre no rep subvencions públiques ni accepta publicitat.
El vídeo que acabeu de veure ha estat possible gràcies a les donacions i subscripcions dels nostres lectors. Moltes gràcies!