[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
A Espanya hi ha molta polèmica sobre tot el tema del delicte de sedició i la reforma del Codi Penal espanyol. A OCTUVRE creiem que cal analitzar el tema des d’un marc català, perquè quan els debats es fan seguint els marcs que imposa Espanya, els catalans en surten perdent. Comencem.
Ja ho han explicat tots els mitjans: aquest dijous el Congrés va votar a favor de la presa en consideració de la reforma del Codi Penal proposada pel PSOE i Podemos d’acord amb Esquerra Republicana de Catalunya. Però atenció: la presa en consideració només és el primer tràmit i l’únic que s’ha votat és donar el vistiplau per iniciar la reforma. Res més. Ara és quan comença la lluita per veure com queda finalment el Codi Penal. Ara comença la lluita parlamentària, però també la lluita mediàtica per l’opinió pública. I, a partir d’ara, tothom lluitarà per fer força cap a la seva banda. PP i Vox muntaran un Vietnam i diran que “se rompe España”.
El PSOE i Podemos, que són els que proposen la reforma, diran que és una meravella que compleix l’estàndard europeu, i els socialistes afegiran que servirà per extradir Puigdemont. Això és el marc espanyol.
Però mentre l’espanyolisme de dretes i d’esquerres fa tot el possible per portar l’opinió pública a favor seu, l’independentisme català està dividit. La divisió no és nova, però en aquest cas concret estan passant coses molt greus que els mitjans hipersubvencionats estan intentant tapar.
Per posar només un exemple, l’editorial del diari Ara, defensant la reforma i titulada “El delicte de sedició era una anomalia que calia eliminar”, deia en el seu segon paràgraf: “La justícia encara té a la seva disposició el delicte de desordres públics. Tot i això, cal remarcar que per cometre aquest delicte s’ha de fer servir violència i intimidació.” Però la reforma del PSOE i Podemos pactada amb Esquerra no diu que cal que hi hagi violència i intimidació. Diu textualment: “violència o intimidació”. El diari Ara canvia només una lletra —una i per una o. Només és una lletra de diferència, però et pot portar directament de llegir el diari Ara a una cel·la de presó encara que no hagis fet res de violent.
Aquest és només un exemple de com fortament manipulat mediàticament està el debat aquí a casa nostra.
Ara mirem l’arrel partidària de la qüestió. Sabem que la taula de diàleg d’Esquerra no està funcionant després de gairebé tres anys. Avui no hi ha ni amnistia, ni autodeterminació, ni consulta, ni inversions, ni immersió a les escoles, ni català al Parlament Europeu. Amb tots aquests fracassos, Esquerra necessita ensenyar algun objectiu assolit, i això és el que està fent amb aquesta reforma: presentar-la com un gran triomf de la seva estratègia de diàleg. I per fer això necessita dues coses:
-
amagar les deficiències greus de la reforma;
-
atacar i deslegitimar les organitzacions independentistes que denuncien aquestes deficiències.
Analitzem el primer punt. La reforma que Esquerra ha pactat amb el PSOE i Podemos té deficiències molt greus. Ho ha dit aquest mateix dijous Amnistia Internacional: “Observem amb preocupació una modalitat agreujada de desordres públics que no sanciona situacions d’alteració real i efectiva de l’ordre públic, sinó la simple possibilitat d’haver-lo posat en perill.”
Amnistia alerta també que la reforma del Codi Penal de 2015 va establir un nou tipus penal, el delicte d’invasió i ocupació de seus de persones jurídiques. La proposta actual no només manté aquest delicte, sinó que expressament sanciona aquests fets quan es duguin a terme sense violència i sense intimidació. D’aquesta manera es mantindria la penalització d’actes no violents.
No es pot negar que la desaparició del delicte de sedició com a tal és una millora, però el problema és que Esquerra està celebrant això en comptes d’estar denunciant el que diu Amnistia de manera absolutament clara: que la reforma està obrint la porta a noves formes de repressió més greus que les actuals.
Aquesta manca de denúncia per part d’Esquerra és gravíssima políticament, perquè mentre l’espanyolisme de dretes i d’esquerres utilitza tots els seus mecanismes per endurir al màxim possible el Codi Penal contra els independentistes, el partit que governa la Generalitat desisteix d’anar en la direcció dels interessos dels independentistes. Però el més greu no és això. El més greu és que, a més de desistir, criminalitza les organitzacions que sí que intenten denunciar els perills que assenyala Amnistia Internacional.
Passem al punt B: l’atac d’Esquerra a les organitzacions que denuncien les deficiències.
Una de les organitzacions que s’està mobilitzant contra la reforma és l’ANC, que fins i tot ha convocat una manifestació pel 6 de desembre per denunciar com el nou Codi Penal tindrà noves eines per reprimir l’independentisme. Davant aquesta convocatòria, un altre cop els mitjans hipersubvencionats pel govern han carregat contra l’ANC.
Nació Digital, per exemple, va fer un titular molt comentat: “L’ANC convoca una manifestació contra la derogació de la sedició.” La manipulació era tan descarada que van haver de corregir-lo i explicar que la manifestació no era contra que treguin la sedició, sinó contra l’enduriment repressiu denunciat per Amnistia.
Però la idea de fons era clara:
PP i Vox estan en contra de la derogació de la sedició.
L’ANC també protesta.
Per tant, “igualets”.
Destacats membres d’Esquerra han dit exactament això de manera explícita. Roger Heredia va fer un tuit dient que Vox i l’ANC convoquen manifestacions “en contra de la derogació de la sedició”. Per la seva banda, Enric Marín, membre de l’executiva d’Esquerra, escrivia a Nació Digital: “Dolors Feliu es vol manifestar el 6-D contra la derogació del delicte de sedició. Que faci convocatòria conjunta amb Vox.”
No hauria de ser necessari, però ho diré:
– Vox es manifesta perquè vol més repressió contra l’independentisme.
– L’ANC es manifesta perquè vol aturar la repressió contra l’independentisme.
Si la diferència és tan evident, per què el partit que governa la Generalitat es dedica a atacar qui denuncia la reforma? I el que és més preocupant: mentre tot l’espanyolisme de dretes i d’esquerres té clar que ara toca fer el màxim de força per defensar la seva postura, com pot ser que Esquerra, en comptes de fer força cap al costat de l’independentisme, denunciï l’ANC i la compari amb Vox?
Quan Octubre va néixer, no existien les profundes divisions que avui veiem a l’independentisme. El nostre objectiu inicial era destapar, assenyalar i denunciar tota l’estructura de repressió contra la gent que vam fer de l’octubre del 17 una victòria contra l’Estat. Per això ens diem Octubre amb a baixa. Lamentablement, aquestes estructures no només continuen vigents, sinó que en casos com aquest que acabem d’explicar s’agreugen —i ho fan amb el suport d’una força que s’autodefineix com independentista.
Efectivament, la nostra idea no és entrar en les baralles internes dels partits, però si aquestes baralles reforcen les estructures de repressió contra el moviment sobiranista, no podem mirar cap a una altra banda. Intentar reformar les lleis repressores de la monarquia espanyola hauria de ser una lluita superada. Reformar-les obrint portes a noves formes de repressió, com adverteix Amnistia Internacional, és un retrocés inacceptable.
Acabo.
Avui divendres 25 de novembre al matí, mentre enllestíem aquest vídeo —l’endemà que Esquerra votés amb PSOE i Podemos a favor de la presa en consideració—, Televisió Espanyola ha entrevistat Josep Borrell. Ho han resumit així: “El delicte de sedició no desapareix. Se li canvia el nom, però l’essència no desapareix.”
Fa uns dies, Josep Costa escrivia: “No només renuncien a lluitar. Renuncien a lluitar i donen armes a l’Estat perquè persegueixi els que ho continuïn fent.”
Les portades i les tertúlies estan controlades.
Per això, si el que hem explicat t’ha semblat interessant, comparteix-ho amb els teus contactes.
Gràcies.