[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Benvinguts al primer vídeo d’OCTUVRE d’aquesta temporada.
El govern de la Generalitat, el PSC, Esquerra i els Comuns tenen desesperadament la necessitat que no es parli de l’escàndol de la DGAIA i que tothom se n’oblidi. Però a OCTUVRE no oblidem el tema, al contrari: al llarg d’aquest estiu hem continuat investigant i hem descobert coses molt i molt interessants que ha de saber tothom.
El vídeo d’avui és el primer d’una sèrie de tres vídeos que continuen aprofundint en l’escàndol de la DGAIA. Volen silenci i fer veure que l’escàndol de la DGAIA és cosa del passat, però a OCTUVRE sabem que això no ha fet més que començar i que encara hi ha molta cosa per destapar. Volen oblit, i no el tindran.
Benvinguts a una nova temporada d’OCTUVRE. Comencem.
I comencem fent una mica d’història per tal que ningú es perdi. L’11 de gener, a OCTUVRE vam destapar l’escàndol de la DGAIA amb un article titulat “Comencem el 2025 destapant un escàndol gros”. En aquell article explicàvem com la Fundació Resilis, que treballa per la DGAIA, havia falsificat informes per tal d’ocultar pagaments irregulars a menors tutelats per la Generalitat i cobraments irregulars de places que en realitat no s’havien ocupat.
Aquest escàndol el vam poder destapar gràcies a un treballador de Resilis, a qui anomenarem Roger, que es va posar en contacte amb OCTUVRE per ensenyar-nos les proves que demostraven les irregularitats comeses per la Fundació Resilis, contractista de la DGAIA.
S’ha de dir que, abans de parlar amb nosaltres, en Roger va avisar de les irregularitats els directius de Resilis i a la DGAIA, però ningú en va fer cas. Al contrari: li van fer la vida impossible al seu lloc de feina.
L’11 de gener vam publicar el primer reportatge sobre com Resilis estava cometent irregularitats molt greus amb els diners de la DGAIA. Doncs bé, el 14 de gener, tres dies després que publiquéssim el nostre reportatge, la Fundació Resilis va publicar un comunicat on deia: “Fundació Resilis desmenteix les informacions sobre irregularitats”.
El comunicat explicava, bàsicament, tres coses:
-
Resilis explica que, quan en Roger va denunciar internament les irregularitats, van actuar de seguida per investigar-ho tot.
-
Resilis diu que aquesta investigació la va fer Judilex, una empresa externa contractada per Resilis, experta en assessorament legal d’empreses. Els fundadors de Judilex són, atenció, dos exjutges de l’Audiència Provincial de Barcelona: Aid Costa i Fruitós Richarte.
-
Resilis diu que, després de molt investigar, els experts de Judilex van determinar, de manera clara i contundent, que no hi ha irregularitats en la gestió. Cap irregularitat. Ni una.
Aquesta reacció de Resilis era totalment previsible. Això és el que fan sempre els que són enxampats in fraganti: fer-se els ofesos i negar-ho tot.
Per això, en aquell moment, no vam donar gaire importància al comunicat de Resilis ni a Judilex i ens vam centrar en continuar investigant les irregularitats de Resilis i de la DGAIA. Al llarg dels següents quatre mesos vam publicar més de 10 articles, àudios i vídeos sobre el cas, mentre fundacions, polítics i diversos mitjans ho negaven tot.
Però a principis de juny va passar una cosa que ho va canviar tot.
La Sindicatura de Comptes va publicar un informe demolidor que ho deixava tot clar i documentat: Resilis havia comès moltes irregularitats greus i tot el que explicava en Roger, i tot el que havíem publicat a OCTUVRE, quedava totalment demostrat.
Per això, quan es va publicar l’informe de la Sindicatura, vam fer un vídeo titulat “Simplement: teníem raó”, i aquí va quedar la cosa.
Però a l’agost, mentre revisàvem uns documents sobre l’escàndol de la DGAIA, ens vam fer una pregunta senzilla però molt important:
Si la Sindicatura va trobar un munt d’irregularitats a Resilis, com és que Judilex, una empresa especialitzada fundada per dos prestigiosos jutges, no va trobar ni una sola irregularitat?
Amb aquesta pregunta al cap, vam començar a estirar del fil.
La cosa és que l’any 2019 Resilis va contractar l’empresa Judilex per encarregar-se de la seva compliance penal.
I què és això de la compliance penal?
Bé, resulta que l’any 2010 es va introduir una reforma molt important al Codi Penal espanyol. Fins aquell moment només es podien processar penalment les persones físiques, amb noms i cognoms. A partir de la reforma, però, també podien ser perseguides penalment les persones jurídiques, és a dir: empreses, cooperatives o fundacions.
Això vol dir que, si dins d’una empresa es comet un delicte greu —com un frau fiscal, un delicte mediambiental o un cas de corrupció—, no només pot acabar condemnada la persona que ha comès el delicte, sinó també la mateixa organització com a responsable.
Aquesta reforma suposava un risc nou per a les empreses, ja que, per primera vegada, podien ser condemnades penalment. Però va ser amb una segona reforma, l’any 2015, quan es va introduir una novetat clau: la possibilitat que una empresa quedés exempta de responsabilitat si podia acreditar que havia adoptat un programa de compliance penal, és a dir, un pla de prevenció de delictes i protocols interns per demostrar davant d’un jutge que havia actuat amb diligència.
Com us podeu imaginar, això va fer que apareguessin de cop un munt d’empreses que oferien els seus serveis de compliance penal i prevenció de riscos. Judilex és una d’aquestes empreses, i és qui fa la compliance penal a Resilis.
La qüestió és que, al gener, Resilis va dir que Judilex havia fet una investigació i que no havia trobat cap irregularitat. Però, poc després, la Sindicatura de Comptes va descobrir que sí, que sí que hi havia irregularitats molt greus.
I en aquest punt, la pregunta és obligada:
Com és que Judilex no va veure res?
Una de dues:
-
O Judilex i els seus fundadors són uns mals professionals que no són capaços de detectar les irregularitats que tenen davant dels nassos.
-
O Judilex ha col·laborat amb Resilis per tal de negar les irregularitats denunciades per en Roger i descobertes per la Sindicatura.
Per resoldre aquesta dicotomia, ens hem posat en contacte amb Resilis i amb Judilex i els hem demanat una còpia de la investigació que diuen que van fer. Però tant Judilex com Resilis s’han negat a donar-nos aquesta informació.
I aquí tenim una bona bateria de qüestions molt greus.
Primera. Quan va esclatar el cas, Resilis va intentar desacreditar els periodistes que vam destapar el cas amb un informe fet per Judilex. Però quan se’ls demana l’informe, es neguen a lliurar-lo.
Segona. Resilis viu dels diners de la Generalitat. Doncs bé, amb aquests diners públics Resilis paga Judilex. És a dir, fan servir els nostres diners per negar les irregularitats que cometen amb els nostres diners.
Tercera. Malgrat que l’informe l’hem pagat amb els nostres impostos, Resilis no ens el deixa veure.
I per si tot això no fos prou greu, Resilis diu al seu comunicat del 14 de gener que, quan va tenir coneixement de les possibles irregularitats expressades per una persona treballadora —en Roger—, “l’entitat va actuar amb diligència i responsabilitat”.
Ah, sí? Anem a veure.
Sabem que en Roger va informar Resilis de les irregularitats el 10 d’abril de 2024. Sabem que, uns dies després, en Roger va tenir una reunió amb els càrrecs de Resilis. Hem pogut sentir els àudios d’aquesta reunió i és un absolut escàndol. En parlarem al proper vídeo.
Sabem que la investigació de Judilex la va portar Fruitós Richarte, fundador de Judilex. I sabem també que ni Richarte ni ningú de Judilex va contactar amb en Roger durant tota la investigació.
És a dir: Resilis, Richarte i Judilex van fer la seva investigació sense posar-se en contacte amb la persona que va fer la denúncia.
Insistim: Resilis i Judilex s’han negat a donar-nos la informació sobre aquesta suposada investigació.
I en aquest punt volem explicar una cosa que va passar a Tarragona. Atenció.
L’any 2018, el mitjà tarragoní Porta Enrere va destapar un escàndol a l’empresa municipal ESPIMSA, dedicada a gestionar el mercat municipal de Tarragona: àpats a restaurants cars pagats amb diners públics, sous estratosfèrics i benzina gratis per a uns quants.
La qüestió és que ESPIMSA, igual que Resilis, tenia un protocol de compliance penal. I els periodistes de Porta Enrere, igual que nosaltres hem fet amb Resilis, van demanar informació sobre quines mesures legals havia pres ESPIMSA davant les irregularitats.
Doncs bé, igual que Resilis, ESPIMSA es va negar a donar informació a Porta Enrere. Sabeu quina és l’empresa que li feia la compliance a ESPIMSA?
Segons explica Porta Enrere, qui s’encarregava era Judilex, la mateixa empresa que a Resilis.
I atenció: resulta que els de Porta Enrere van presentar una demanda d’accés a la informació pública davant la GAIP, l’òrgan de transparència de la Generalitat, i la GAIP els va donar la raó. Malgrat això, Judilex ha intentat per tots els mitjans impedir que la informació fos lliurada.
Resilis, ESPIMSA, Judilex… Què està passant aquí?
Hem fet una cerca al portal de contractació pública de la Generalitat i hem descobert que Judilex, a més de treballar per Resilis i ESPIMSA, rep molts diners públics d’altres clients. Atenció:
-
Judilex ha treballat per l’Ajuntament de Barcelona, governat pel PSC.
-
Ha treballat per l’Ajuntament de Torredembarra, governat pel PSC.
-
Ha treballat per l’empresa pública de tractament de residus Sirusa, presidida per l’alcaldessa de Reus, també del PSC.
-
I Judilex també ha treballat per l’empresa municipal de Transports de Tarragona i per l’empresa de mitjans de comunicació públics de Tarragona, tot plegat controlat pel PSC.
Fa la impressió que els ciutadans estem pagant, amb els nostres diners, empreses que s’ocupen d’ocultar-nos la informació sobre com es gasten els nostres diners.
La gent de Resilis pensa que, negant-se a donar-nos la informació, aconseguiran que ens cansem i que deixem de preguntar. Però estan cometent un error molt greu.
De moment, farem que tota Catalunya sàpiga que Resilis està amagant informació molt delicada sobre l’escàndol de la DGAIA. I si a Resilis no li agrada, dues tasses.
Ara mateix estem treballant en dos vídeos més que publicarem al llarg dels dies vinents. Aquí tothom vol “girar full”: el PSC, Esquerra i els Comuns, i els mitjans de comunicació al seu servei, no volen parlar del que passa a la DGAIA.
No ens importa. Nosaltres sí que en parlarem.
Estigueu atents. Moltes gràcies.
Passa-ho.