Benvinguts a un nou vídeo d’OCTUVRE. La història que explicarem avui té tres elements que, en principi, no sembla que estiguin connectats.
El primer element és un cas de manipulació del diari El País per criminalitzar l’independentisme català.
El segon element és la publicació fa pocs dies de milers de correus interns d’uns quants directius de Twitter.
I finalment, el tercer element de la nostra història és TV3, el seu director Sigfrid Gras, i la presentadora del Planta Baixa, Agnès Marquès.
Oi que a primera vista sembla que no hi ha connexió entre aquests tres temes? Doncs ara ho veureu.
1. El País i la ingerència russa inventada
El primer element d’aquesta història té com a protagonista el diari El País. Aquesta va ser la portada del 23 de setembre de 2017, pocs dies abans de l’1 d’octubre. El titular era (en castellà traduït al català):
“La maquinària de ingerències russes penetra la crisi catalana.”
Aquest va ser el primer d’una sèrie d’articles amb titulars com:
- “La trama russa va emplear xarxes chavistes para agrauejar la crisi catalana.”
- “Las xarxes prorrusses augmenten un 2.000% la seva activitat a favor del referèndum a Catalunya.”
Aquestes històries del diari El País sobre la suposada ingerència russa al procés sobiranista van tenir un recorregut enorme, i durant els anys següents tot l’espanyolisme va fer servir la idea de la ingerència russa com una arma contra l’independentisme. També la Guàrdia Civil i els jutges van utilitzar aquest concepte per perseguir l’independentisme.
Recordeu les investigacions del Teniente Baena, els 10.000 soldats russos, els espies russos que corrien per Barcelona. Tot això es basava en la narrativa impulsada per El País i pels seus dos màxims responsables d’aleshores: David Alandete i Antonio Caño, subdirector i director del diari.
El problema amb aquesta informació sobre la ingerència russa a Catalunya és que era falsa.
L’any 2020, a OCTUVRE vam publicar un vídeo titulat “David Alandete, l’home que va enganyar 100 milions de persones sobre el que passa a Catalunya.”
En aquell vídeo vam explicar que el que explicava El País no era més que una campanya de desinformació:
- El diari va fer passar dades del 2014 com si fossin del 2017.
- Alguns “experts” citats pel País eren col·laboradors de FAES, cosa que el diari ocultava.
- I vam explicar què era Hamilton 68, l’eina tecnològica que el diari feia servir El País per justificar la ingerència russa.
Segons El País, Hamilton 68 “analitza de forma permanent 600 comptes [de Twitter] en l’òrbita del Kremlin”. Però El País ocultava dues coses molt importants sobre Hamilton 68:
- Qui formava part d’aquests 600 comptes de Twitter.
- Qui hi havia al darrere els impulsors de Hamilton 68, l’Alliance for Securing Democracy.
A OCTUVRE ja ho vam explicar al nostre vídeo del 8 de novembre de 2020:
“Hamilton 68. Segons Alandete, aquesta eina li va permetre veure com un dels tuits d’Assange amb informació sobre Catalunya va convertir la paraula “Catalonia” en tendència entre els 600 principals comptes pro-russos. Hamilton 68 és una eina creada pel think tank Alliance for Securing Democracy. Aquesta organització manté en secret quins són aquests 600 principals comptes pro-russos. Això vol dir que Alandete publica informació feta en base a unes dades sobre les quals ni ell ni els lectors en tenen cap control, un fet sobre el qual tampoc s’informa als lectors d’El País. I per acabar: l’Alliance for Securing Democracy és una organització fundada i dirigida per Michael Chertoff, exsecretari de Seguretat Nacional amb George Bush. A la direcció també hi havia l’ex subdirector de la CIA Michael Morell, o Bill Kristol, un dels més fervents defensors de la teoria falsa de les armes de destrucció massiva a l’Iraq. Finalment tenim Ana Palacio, ministra d’Exteriors d’Aznar durant la guerra de l’Iraq, que també va mentir sobre les armes de destrucció massiva.
Alandete amaga als seus lectors que la seva font d’informació són dades, que no es poden comprovar, facilitades per una organització fundada per ex-directors de la CIA, contractistes del govern nord-americà i ex-alts càrrecs polítics.”
2. El Parlament britànic desmunta El País
L’escàndol era tan clamorós que quan, al 2018, el Parlament Britànic va iniciar una comissió d’investigació sobre la suposada ingerència russa a Europa, va convocar els responsables del diari El País perquè expliquessin quines proves tenien.
David Alandete, el subdirector d’El País, acompanyat per Mira Milosevic, del Real Instituto Elcano, van reconèixer davant la comissió que no tenien cap prova per justificar les seves històries sobre la ingerència russa.
Entre els documents analitzats per aquesta comissió del Parlament britànic, també hi apareixen:
- l’informe de l’analista M.C.McGrath, que puntualitzava, un per un, tots els errors i manipulacions d’El País,
- l’anàlisi de la revista de la facultat de periodisme de la Universitat de Columbia que explica el frau de Hamilton 68,
- el cas de la revista Newsweek, que va haver de retirar un article que contenia informació manipulada per Hamilton 68.
Per què estic explicant-vos aquest tema avui, dos anys després d’haver publicat el vídeo d’OCTUVRE?
3. Els arxius de Twitter
Perquè ara ha aparegut la prova definitiva: els Twitter Files.
Quan Elon Musk va comprar Twitter, va prometre un exercici de transparència sobre com havia funcionat Twitter fins aquell moment. El novembre, el nou amo de Twitter va donar a cinc periodistes una sèrie d’arxius que contenien milers de correus electrònics interns dels antics directius de Twitter. Aquests arxius es coneixen com els “arxius de Twitter” i des de fa setmanes els 5 periodistes estan publicant, per capítols, aquests correus electrònics. La veritat és que són molt impactants i ens permeten veure, des de dintre, com Twitter feia per exemple:
- feia censura de comptes per perfil ideològic,
- censura de notícies que afectaven el Partit Demòcrata,
- feia pactes amb la CIA per fer operacions de desinformació a diversos països
- i reunions setmanals dels directius de Twitter amb agents de l’FBI per censurar temes. Unes reunions per les quals l’FBI va pagar més de 3 milions de euros a Twitter.
A casa nostra gairebé no es parla del tema dels arxius de Twitter. Als informatius de TV3, per exemple, no hi ha ni rastre del tema. Però a la resta del món aquests arxius estan aixecant una polseguera enorme i només cal entrar al web de la BBC, de la CNN o del The Guardian per veure que el tema és molt important.
L’últim capítol dels arxius de Twitter, publicat aquest dijous pel periodista Matt Taibbi, parla específicament de Hamilton 68. Això vol dir que ara, a banda de tota l’evidència que teníem documentada sobre Hamilton 68, podem veure els correus interns dels directius de Twitter reconeixent que Hamilton 68 era una estafa.
Quan el 2017 els directius de Twitter veien notícies a mitjans de comunicació on es feia referència a Hamilton 68 i a una llista de 600 perfils de Twitter al servei del Kremlin, el primer que van fer va ser mirar qui hi havia en aquesta llista de Hamilton 68.
I què hi van trobar?
Comptes personals majoritàriament d’usuaris dels EUA, Canadà i Regne Unit sense cap vinculació amb Rússia.
Quan van veure això els directius de Twitter es van esgarrifar. En un correu del 3 d’octubre de 2017, Yoel Roth, cap de seguretat de Twitter, escriu:
“Hamilton 68 està acusant falsament un grup de comptes de ser bots russos.
Però aquests comptes ni són bots ni són russos.”
I continua:
“Crec que hauríem de sortir i dir que això és una mentida podrida” (bullshit).
“Per què no podem dir que hem investigat i que fer servir Hamilton 68 com a font és incorrecte, irresponsable i parcial?”
Com hem vist abans, els creadors de Hamilton 68, l’Alliance for Securing Democracy, són gent molt poderosa que fa molt de respecte. Potser per això una altra directiva de Twitter escrivia:
“Hem d’anar amb cura amb pressionar els de l’Alliance for Securing Democracy públicament.”
Finalment els directius de Twitter van decidir no denunciar Hamilton 68 i vam haver d’esperar que durant els mesos següents, periodistes i investigadors documentessin i denunciessin l’estafa.
La publicació d’aquests correus dels arxius de Twitter és important perquè tornen a confirmar, aquest cop des de dins de Twitter, el que ja estava documentat: que el diari El País va utilitzar informació falsa per criminalitzar l’independentisme.
4. TV3: promoció gratis a Antonio Caño
Amb tot això sobre la taula, arribem al tercer element: TV3.
Malgrat totes les evidències, sembla que a TV3 no s’han assabentat d’absolutament res.
El 22 de novembre de 2022, al Planta Baixa, Agnès Marquès va convidar Antonio Caño, director d’El País en el moment que el diari va publicar la informació falsa de Hamilton 68. Caño acabava de publicar un llibre sobre periodisme i el Planta Baixa va decidir convidar-lo per tal que en faci promoció.
Encara que sembli increïble, Agnès Marquès en cap moment li va preguntar a Antonio Caño sobre les falsedats que va publicar sobre la suposada ingerència russa.
Qualsevol redactor que hagués fet una mica de recerca hauria trobat:
- el vídeo d’OCTUVRE del 2020,
- la compareixença al Parlament britànic,
- l’informe de McGrath,
- els informes de la Universitat de Columbia,
- i ara, els Twitter Files.
Qualsevol periodista seriosa, a una televisió pública seriosa, havia d’haver preguntat: Sr. Antonio Caño, ens pot explicar per què vostès van publicar informació sense contrastar sobre la relació entre el procés sobiranista i la ingerència russa?
En comptes d’això, Caño va tenir 15 minuts gratis per promocionar el seu llibre a la televisió pública catalana. Per cert, el llibre es titula: “Digan la verdad”
Fa uns dies, Agnès Marquès era entrevistada a Comunicació 21 amb el titular:
“El procés ha fet mal a TV3 i hi ha gent que es va sentir exclosa.”
El nou director de TV3, Sigfrid Gras, afirmava que TV3 “ha de ser la televisió de tots”.
Efectivament ho és:
una televisió on qui el director d’un diari que va publicar informació falsa pot anar tranquil sense sentir-se exclòs i sense por que ningú li farà preguntes incòmodes.
Tancament
Si aquestes reflexions t’han estat útils, ajuda’ns a difondre-les.
Difícilment veuràs res d’això a TV3.
Moltes gràcies.