INFORME OCTUVRE: El País, Twitter i la pregunta que no va fer TV3.

[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]

Benvinguts a un nou vídeo d’OCTUVRE. La història que explicarem avui té tres elements que, en principi, no sembla que estiguin connectats.

El primer element és un cas de manipulació del diari El País per criminalitzar l’independentisme català.

El segon element és la publicació fa pocs dies de milers de correus interns d’uns quants directius de Twitter.

I finalment, el tercer element de la nostra història és TV3, el seu director Sigfrid Gras, i la presentadora del Planta Baixa, Agnès Marquès.

Que a primera vista sembla que no hi ha connexió entre aquests tres temes? Doncs ara ho veureu.


1. El País i la ingerència russa inventada

El primer element d’aquesta història té com a protagonista el diari El País. Aquesta va ser la portada del 23 de setembre de 2017, pocs dies abans de l’1 d’octubre. El titular era:

“La maquinaria de injerencias rusa penetra en la crisis catalana.”

Aquest va ser el primer d’una sèrie d’articles amb titulars com:

  • “La trama rusa empleó redes chavistas para agravar la crisis catalana.”

  • “Las redes prorrusas aumentan un 2.000% su actividad a favor del referéndum en Cataluña.”

Aquestes històries del País sobre la suposada ingerència russa al procés van tenir un recorregut enorme, i durant els anys següents tot l’espanyolisme va fer servir la idea de la ingerència russa com una arma contra l’independentisme. També la Guàrdia Civil i els jutges van utilitzar aquest concepte per perseguir independentistes.

Recordeu les investigacions del Teniente Baena, els 10.000 soldats russos, els espies russos que corrien per Barcelona. Tot això es basava en la narrativa impulsada pel País i pels seus dos màxims responsables d’aleshores: David Alandete i Antonio Caño, subdirector i director del diari.

El problema és que aquella informació era falsa.

L’any 2020, a OCTUVRE vam publicar un vídeo titulat “David Alandete, l’home que va enganyar 100 milions de persones sobre el que passa a Catalunya.”

En aquell vídeo vam explicar que:

  • El diari va fer passar dades del 2014 com si fossin del 2017.

  • Alguns “experts” citats pel País eren col·laboradors de FAES, cosa que el diari ocultava.

  • I vam explicar què era Hamilton 68, l’eina tecnològica que el diari feia servir per justificar la ingerència russa.

Segons El País, Hamilton 68 monitoritzava en temps real 600 comptes de Twitter vinculats al Kremlin. Però el diari ocultava dos fets clau:

  1. No es podia saber qui eren aquests 600 comptes.

  2. No explicaven qui era l’organització que impulsava Hamilton 68, l’Alliance for Securing Democracy.

A OCTUVRE ja ho vam documentar el 2020.

Hamilton 68 era una eina creada per un think tank dirigit per Michael Chertoff, exsecretari de Seguretat Nacional amb George Bush. A la direcció també hi havia l’ex subdirector de la CIA Michael Morell, el neoconservador Bill Kristol, i Ana Palacio, ministra d’Exteriors d’Aznar durant la guerra de l’Iraq.

El País basava titulars gegants en una eina opaca, inverificable, i dirigida per els arquitectes de la guerra de l’Iraq.


2. El Parlament britànic desmunta El País

El 2018, el Parlament britànic va obrir una comissió d’investigació sobre la ingerència russa. Va convocar els responsables del País per demanar-los proves.

Alandete i Milosevic van haver d’admetre que no en tenien cap.

També hi apareixen:

  • l’informe de l’analista M. McGraz, que desmunta punt per punt les manipulacions del País,

  • i una anàlisi de la revista de Periodisme de la Universitat de Columbia, que explica el frau de Hamilton 68,

  • així com el cas de Newsweek, que va haver de retirar un article basat en dades manipulades per Hamilton 68.

Amb tot això documentat, per què tornem al tema?


3. Els arxius de Twitter

Perquè ara ha aparegut la prova definitiva: els Twitter Files.

Quan Elon Musk va comprar Twitter, va prometre transparència. Va donar a cinc periodistes milers de correus interns dels directius de Twitter. D’aquests correus s’ha sabut que Twitter:

  • feia censura ideològica,

  • silenciava notícies que perjudicaven el Partit Demòcrata,

  • feia pactes de desinformació amb la CIA,

  • i mantenia reunions setmanals amb l’FBI per censurar continguts.

L’FBI va pagar 3 milions de dòlars a Twitter.

I, sobretot: l’últim capítol publicat explica què passava realment amb Hamilton 68.

Quan el 2017 els directius de Twitter veien notícies citant Hamilton 68, el primer que van fer va ser mirar la famosa llista dels “600 comptes prorussos”.

I què hi van trobar?
Persones normals. Usuaris dels EUA, Canadà, Regne Unit. Res de Rússia.

En un correu del 3 d’octubre de 2017, Yoel Roth, cap de seguretat de Twitter, escriu:

“Hamilton 68 està acusant falsament un grup de comptes de ser bots russos.
Però aquests comptes ni són bots ni són russos.”

I continua:

“Crec que hauríem de sortir i dir que això és una mentida podrida” (bullshit).
“Fer servir Hamilton 68 com a font és incorrecte, irresponsable i esbiaixat.”

Tot això ha estat ocultat fins ara.
I ara, amb els Twitter Files, ja és oficial:
Hamilton 68 era una estafa.
I El País ho va fer servir per criminalitzar l’independentisme.


4. TV3: promoció gratis a Antonio Caño

Amb tot això sobre la taula, arribem al tercer element: TV3.

El 22 de novembre de 2022, al Planta Baixa, Agnès Marquès va convidar Antonio Caño, director del País en el moment de les falsedats de Hamilton 68.

Caño hi anava a promocionar un llibre seu.
I el més sorprenent: ningú li va preguntar res sobre les mentides publicades pel seu diari.

Qualsevol redactor que hagués fet una mica de recerca hauria trobat:

  • el vídeo d’OCTUVRE del 2020,

  • la compareixença al Parlament britànic,

  • l’informe McGraz,

  • els estudis de Columbia,

  • i ara, els Twitter Files.

Cap pregunta.
15 minuts gratis per promocionar-se a la televisió pública catalana.

Uns dies després, Agnès Marquès era entrevistada a Comunicació 21 amb el titular:
“El procés ha fet mal a TV3 i hi ha gent que se’n va sentir exclosa.”

El nou director de TV3, Sigfrid Gras, afirmava que TV3 “ha de ser la televisió de tots”.

I efectivament ho és:
una televisió on qui va mentir contra l’independentisme pot anar a promocionar un llibre sense cap pregunta incòmoda.


Tancament

Si aquestes reflexions t’han estat útils, ajuda’ns a difondre-les.
Difícilment veuràs res d’això a TV3.

Moltes gràcies.