[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola! Diumenge [16 de febrer de 2020] El País va dedicar la portada de la seva revista dominical a Vox. Diuen que és periodisme i que cal donar-li veu a tothom. Però nosaltres podem dir que el que ha fet El País és un emblanquiment de la ultradreta. Ho diem perquè tenim les dades que ho confirmen.
Hem anat a l’hemeroteca de la revista d’El País Semanal i hem mirat les portades dels últims cinc anys. I hem trobat això: El 2014 Podemos irromp a les eleccions europees com no ho havia fet cap partit des de 1978. Però El País Semanal no va dedicar cap portada als votants de Podemos. En comptes d’això va dedicar una portada a Aznar i una a Felip VI.
El 2015 Podemos va obtenir milions de vots en les autonòmiques i en les municipals, governant ciutats com Barcelona o Madrid, però tampoc hi va haver llavors cap portada per als votants de Podemos a El País Semanal. En comptes d’això, un article en portada de Lilian Tintori criticant el chavisme.
L’abril de 2016 les clavegueres policials van filtrar informes falsos sobre el finançament veneçolà de Podemos. El mes següent sí que hi va haver portada, un altre reportatge criticant el chavisme.
En 2017 més de 2 milions de persones van votar en el referèndum de l’1 d’octubre però El País Semanal no va creure oportú donar veu a aquests votants. En comptes d’això, li van dedicar aquesta preciosa portada a Joan Carles I.
Podemos fa quatre anys que es troba a les institucions. Pablo Iglesias fa quatre anys que és diputat però no aconsegueix cap portada a El País Semanal. En canvi Abascal té la seva portada fins i tot abans de ser diputat.
Si llegim el reportatge sobre els votants de Vox veiem com se’ls descriu com “una soldat preocupada per la seguretat”, “un repartidor a domicili” o “una estudiant d’administració d’empreses”. Gent normal, vaja… No diem que no siguin gent normal, però és curiós que quan es tracta de militants antifeixistes el diari no sigui tan amable.
Mireu aquest cas. En 2016 descriu als membres del col·lectiu antifeixista Districte 14 com “violents”, “goril·les” i “autors de brutals amenaces”. El problema és que era mentida i el diari va ser condemnat per difamació.
En canvi, quan El País informa sobre l’organització ultradretana Hogar Social Madrid diu que el seu líder, Melissa, té amabilitat i bones paraules. Aquí està l’amabilitat de Hogar Social que no recull El País.
Està clar que el bon periodisme ha de explicar-nos el que passa, fins i tot si el que passa no ens agrada. Però el cas del diari El País no és aquest. El que fa El País és donar veu a l’extrema dreta mentre oculta a partits i organitzacions d’esquerres i antifeixistes. Això no és periodisme. Això és complicitat amb el feixisme. I no ens estranya venint d’un mitjà que és propietat de la banca. Passa-ho.