[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola. Segur que ja heu vist que aquest matí el Parlament Europeu ha publicat un informe molt dur contra el govern espanyol per l’escàndol de CatalanGate, el tema de l’espionatge amb Pegasus. A mi el tema m’interessa molt, entre altres coses perquè un dels 65 telèfons espiats és el meu.
Per això avui, quan he vist la notícia, m’he conectat al web de la Generalitat per veure què deien a la roda de premsa que fan cada dimarts després de la reunió de govern. I allà estava la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, per parlar de l’informe del Parlament Europeu.
Em vaig mirar tota l’hora de roda de premsa i la veritat és que no vaig sentir res de nou. El de sempre: que si l’espionatge és inacceptable, que si el tema Pegasus és terriblement greu, que si els drets humans, que si s’han demanat explicacions al PSOE, que si estan esperant que el govern de Pedro Sánchez mogui fitxa… Una mica el de sempre.
Però en un moment donat un periodista va fer una pregunta a la consellera Serret i va passar això. Atenció:
Periodista:
«Li volia preguntar si l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya o el CTI havien fet algun tipus d’informe del que havia succeït amb el cas Pegasus i si aquest informe o investigació està en gestació o no, i si s’aportarà a la Comissió d’Investigació del Parlament Europeu o a la causa que té oberta el president Aragonès. En fi, què ha fet la part administrativa de la Generalitat en aquesta qüestió? Gràcies.»
Meritxell Serret:
«Doncs sí, gràcies. A veure… ara mateix no tinc… no tinc aquesta informació concreta que em demana. Perdoni, fa poc temps que sóc consellera, però em comprometo a poder-la proporcionar com a govern.»
Periodista:
«Perdoni, consellera, però… m’està dient que fa vuit mesos vostès denuncien que al president de la Generalitat li han punxat el telèfon i llavors en vuit mesos vostè —que presidia la Comissió d’Investigació del Parlament sobre aquest cas— no té ni idea de si la Generalitat ha fet alguna cosa i si aportarà alguna cosa a aquesta investigació? Perdoni, però si aquest cas és tan greu… què estan fent vostès?»
Serret:
«Si em permet… el que li he respost és que jo, ara aquí, com a consellera d’Acció Exterior del Govern, no tinc informació concreta de quines són les actuacions d’investigació i quins resultats han desenvolupat l’Agència de Ciberseguretat o el CTI. Ara com ara, crec que puc afegir poca cosa més.»
Anem per parts.
No és la primera vegada que un periodista enxampa Serret amb els papers molls. Fa uns dies, Germa Gorga (sic) li va fer una pregunta que tampoc va saber respondre:
Periodista:
«Quin pressupost té el seu departament?»
Serret:
«El meu departament no és dels que tingui un pressupost més alt… jo crec que està… i em permetrà els dubtes perquè hi ha hagut una remodelació, hi ha una part que era de Govern Obert que ara no és… però jo crec que està sobre els 300 milions d’euros, o menys.»
Periodista:
«Mhm. Doncs tenia les dades aquí: 94 milions l’any 2022. Però vostè creu que en són 300?»
En aquell moment Serret portava només 11 dies com a consellera i no sabia el pressupost de la conselleria.
En el seu moment molta gent va fer broma d’això, però jo —us seré sincer— vaig pensar que, mira, pot passar a tothom. És estrany, sí: que un conseller no sàpiga quants diners gestiona és estrany. Però escolta, tampoc pots jutjar una consellera només per un patinada puntual.
Però el cas d’avui és molt diferent i infinitament més greu.
Estem parlant de persones a qui se’ls han vulnerat drets bàsics.
D’advocats i periodistes que han vist compromesa la seva feina.
D’investigadors d’arreu del món que s’han arriscat molt per posar llum en aquest escàndol.
I la consellera no sap si el seu govern ha fet res per esbrinar què està passant.
És a dir: el Parlament Europeu porta mesos investigant un escàndol que ha sortit als diaris de tot el món i sobre el qual s’han pronunciat caps d’estat d’arreu… i la consellera d’Exteriors de Catalunya no sap si la Generalitat ha fet o no un simple informe sobre el cas.
Estem parlant d’un dels casos més greus de vulneració de drets humans contra activistes independentistes catalans. I la consellera —que hauria d’estar explicant el cas arreu del món— no sap si la Generalitat ha fet res.
En un país normal, Serret hauria de dimitir demà al matí.
Però no estem en un país normal. Estem a Espanya, on aquesta mateixa setmana un exministre del PSOE ha confirmat que el PSOE segrestava i matava al País Basc. El mateix PSOE que avui punxa telèfons de manera il·legal a independentistes catalans pel fet de ser-ho.
I per acabar d’arrodonir-ho tot, el Parlament Europeu fa un informe dient que l’Estat espanyol i el PSOE estan cometent vulneracions gravíssimes contra els independentistes catalans… i uns minuts després surt una eurodiputada independentista catalana a dir que no passa res, que els independentistes catalans seguiran negociant amistosament amb el PSOE.
Serret:
«Aquestes vistes d’Europa serien un bon motiu per trencar amb el PSOE, no?»
«Jo crec que les negociacions són una eina política validada internacionalment. Internacionalment sempre ens diuen: “No us aixequeu de la taula”. Mai. La negociació té un poder enorme. Informes com aquest corroboren que hem d’estar asseguts a la taula demostrant el conflicte polític.»
Ara imagineu-vos la cara que faran al Parlament Europeu quan, d’aquí unes setmanes, els independentistes catalans els aprovin un altre cop i a canvi de res els pressupostos al partit que ens està vulnerant els drets fonamentals.
Com us deia abans, el meu telèfon és un dels 65 intervinguts amb Pegasus. Quan es va destapar l’escàndol, el president Aragonès va dir que arribarien “fins al final”.
D’això fa set mesos i mai ningú del Govern —ni Exteriors, ni Serveis Jurídics, ningú— s’ha posat en contacte amb mi com a afectat.
Jo pensava que era perquè no els caic gaire bé. Ara veig que no: és que no estan fent res.
Estic bastant indignat i ho volia compartir públicament.
Si us sembla interessant, passeu-ho als vostres contactes.
Moltes gràcies.