|

Genocidi cultural: Acció per la Memòria Lingüística. [OCTUVRE]

[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]

A Octubre tenim un pla. Els catalans, la història de l’intent de genocidi cultural que ha patit i pateix la nostra llengua per part de l’Estat espanyol. Sí, he dit genocidi cultural. I si creus que la paraula genocidi és massa forta, és justament perquè hi ha hagut un intent sistemàtic per esborrar de la nostra memòria la violència brutal exercida fins avui mateix contra la nostra llengua. A Octubre tenim un pla: explicar els detalls d’aquest intent de genocidi. El nostre Pla es diu Acció per la Memòria Lingüística

.
La idea va sorgir fa dos mesos quan vam trobar un article titulat Franco no prohibió el catalán escrit per Sònia Sierra, exdiputada de Ciudadanos

. Molta gent a les xarxes va acusar Sònia Sierra de ser una ignorant i molta altra gent es va riure del seu article. Però nosaltres ens ho vam prendre seriosament perquè els mateixos que porten generacions perseguint la nostra llengua porten generacions negant-ho

.
Potser el recordeu: a Octubre vam fer un vídeo denunciant primer el negacionisme de Sònia Sierra i segon explicant alguns exemples sobre com s’ha perseguit el català

. Però mentre ens documentàvem per fer el vídeo, vam descobrir una cosa que ens va colpir. A internet es poden trobar coses sobre la persecució del català, però de seguida vam veure que una part important d’aquesta informació sortia especialment de dos llibres. El primer, l’intent de genocidi cultural contra Catalunya de Josep Benet, i el segon, La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès

.
Doncs quan vam voler comprar aquests dos llibres, vam tenir una sorpresa molt desagradable

. El llibre d’en Benet va ser imprès per última vegada l’any 2009. Hem trucat a Publicacions de l’Abadia de Montserrat i ens han dit que només els queden tres còpies. Pel que fa el llibre de Francesc Ferrer i Gironès, publicat per Edicions 62, ja no es troba al catàleg i el vam haver de comprar de segona mà

.
Com pot ser que dos dels llibres que millor documenten la persecució del català estiguin descatalogats i exhaurits?

. Tanta memòria històrica, tanta política lingüística i com a país no som capaços d’explicar que la nostra llengua està com està perquè ha estat víctima d’un intent de genocidi. Algú pot pensar que tampoc és tan greu perquè tothom ja sap que el català va ser perseguit, però pensar això és un error enorme. Si nosaltres ho sabem, és perquè en el passat es van fer llibres com els d’en Benet o en Ferrer i Gironès. Doncs ara aquests llibres no es llegeixen i ni tan sols estan disponibles, quan en un país seriós n’hi hauria d’haver una còpia a cada cantonada

.
A més, suposem que sí, que tots ho sabem tot sobre la persecució del català. Molt bé

. Però qui li explica aquesta persecució a la gent que ara arriba d’altres països?. I encara més, qui li explica aquesta persecució a les noves generacions de catalans?. Mentre nosaltres no fem res perquè total, això ja ho sap tothom, l’Estat sí fa la seva feina i no només nega la persecució del català, sinó que gira la truita i explica que el que està perseguit és el castellà. Ells sí que són conscients que hi ha una batalla oberta i treballen per guanyar-la des de fa 300 anys, mentre aquí ens volen fer creure que amb diàleg i sentidiño tot anirà bé. Doncs no, no anirà bé. El català retrocedeix, els atacs a la llengua continuen i si no fem feina, acabarem demanant perdó per parlar català. Porten 300 anys lluitant contra el català i porten 300 anys fent retrocedir el català

.
Però si avui encara quedem gent que parlem català és única i exclusivament perquè durant 300 anys hi ha hagut gent que ha lluitat per mantenir viva la memòria

. El pròleg de l’edició de 2009, Benet explica aquesta història sobre la primera edició del seu llibre l’any 73. Els 2.000 exemplars que van sortir d’aquella primera edició s’exhauriren ràpidament, uns adquirits a les llibreries de França, molt especialment a París i a la Catalunya Nord, i els altres als Països Catalans, sotmesos a la dictadura de Franco on eren introduïts i venuts clandestinament

.
Avui, 50 anys més tard, no hi ha Franco ni prohibició expressa, però només en queden tres exemplars

. Nosaltres a Octubre en tenim un d’aquests exemplars i volem que tothom sàpiga el que hi ha dins d’aquestes pàgines. Fa anys va haver-hi gent que es va jugar la pell perquè aquesta informació arribés als catalans. Per això, a Octubre volem que la transmissió d’aquest coneixement continuï. I no ho fem només per recordar

.
En Ferrer i Gironès escrivia al pròleg del seu llibre: “Aquest treball vol ser un estimulant per als catalans perquè contrarrestin els nostres adversaris”

. “Cal donar una perspectiva històrica a tots els nostres lluitadors”. Per això crec que aquest treball pot ser útil per tots els catalans que lluiten per la supervivència de la nostra llengua en totes les trinxeres, siguin catalans d’origen, de destinació o d’adopció

.
Sabem que, lamentablement, molta gent no llegirà mai els llibres d’en Benet i d’en Ferrer i Gironès

. Per això, al llarg de les properes setmanes, a Octubre, farem una acció a les xarxes perquè aquest coneixement circuli massivament per YouTube, Twitter, Instagram, TikTok, WhatsApp, Telegram i per correu electrònic

.
Estan molt bé les campanyes simpàtiques sobre el català

, molt bé la Queta, molt bé treure la llengua pel català, molt bé els concursants d’Eufòria cantant en català, però és imprescindible tenir molt present que el Regne d’Espanya fa 300 anys va declarar la guerra a la llengua catalana

.
Quan va sortir el llibre d’en Josep Benet, l’historiador Javier Tusell va escriure a La Vanguardia: “La lectura d’aquest llibre produeix una sensació que és al mateix temps aclaparadora i desassossegant”

. “El terme en aparença gruixut que emprèn Benet, genocidi, es manifesta després de la lectura d’aquest llibre com plenament encertat”

.
A Octubre volem que d’aquí a 10 setmanes tots plegats tinguem més informació i més elements per passar a l’atac

. Explicarem coses molt interessants, coses de les que no se’n parlen, coses que s’amaguen i que han de sortir a la llum. Mireu-les i compartiu-les per tots els canals al vostre abast

.
Tot el que anem publicant a les diferents xarxes estarà recopilat aquí: octubre.cat/genocidicultural

. Moltes gràcies pel teu temps i si t’ha semblat interessant, passa-ho.