[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola, em dic Marta Sibina i aquest vídeo ha d’arribar als treballadors, als autònoms i als petits empresaris que viuen a Catalunya. El govern del PSOE, Podemos i les empreses de l’IBEX s’estan repartint els diners dels fons europeus des dels seus despatxos a Madrid. Els mitjans ens entretenen amb les bajanades de Díaz Ayuso o amb la vacunació de la policia i la Guàrdia Civil. Nosaltres, però, creiem que cal explicar l’enorme presa de pèl que prepara l’Estat amb els fons europeus.
Comencem.
Aquesta història té cinc dates importants: el 27 de maig, el 30 de maig, el 26 d’octubre, el 26 de novembre, el 28 de gener, el 12 d’abril i el 29 d’abril.
27 de maig de 2020. La Comissió Europea proposa un programa de 750.000 milions d’euros per combatre la crisi econòmica provocada per la Covid. Aquest anunci va fer que empreses, governs estatals, autonòmics i ajuntaments es comencessin a moure per intentar tenir una part d’aquest pastís.
Des del minut 1 hi havia dues preguntes importants sobre la taula: en què es gastaran els diners dels fons europeus i, encara més important, qui gestionarà els fons europeus. Mentre tothom s’estava fent aquestes preguntes, el govern de Pedro Sánchez tenia un problema important que segurament recordareu: s’havia de prorrogar l’estat d’alarma, però el PSOE i Podemos no tenien els vots suficients al Congrés.
I ara arribem a la segona data important d’aquesta història.
30 de maig. Després de moltes negociacions, Esquerra Republicana anuncia que ha arribat a un acord amb el PSOE i Podemos per permetre la pròrroga de l’estat d’alarma. Aquell dia, Esquerra feia un comunicat explicant, primer, que el PSOE havia anunciat la seva voluntat de tornar a reunir la taula de negociació i, segon, que el PSOE s’havia compromès que Catalunya gestionaria els fons europeus.
Com ja sabeu, la taula de negociació no es va tornar a reunir mai més. Però què va passar amb el compromís sobre els fons europeus?
Anem a la tercera data important.
26 d’octubre de 2020. Aquell dia, Esquerra tornava a emetre un comunicat que deia que Pere Aragonès ha reclamat al govern espanyol que Catalunya gestioni la part dels fons europeus que li correspon.
Què passa aquí?
El maig, Esquerra anuncia que ha acordat amb el PSOE i Podemos que Catalunya gestionarà els fons europeus. Però cinc mesos més tard, a l’octubre, Esquerra reclama al PSOE i Podemos que Catalunya gestioni els fons europeus. Si a l’octubre has de reclamar el que ja t’havien donat al maig, vol dir que al maig no et van donar res.
Seguim.
Aquell mateix dia, poques hores després del comunicat d’Esquerra, a Madrid es van veure aquestes imatges. És la festa de Pedro J. Ramírez per celebrar el cinquè aniversari del seu diari, El Español. La festa va ser un escàndol, ja que mentre milions de persones patien restriccions, 150 polítics i empresaris celebraven una festa potent al centre de Madrid. A l’octubre vam fer un vídeo sobre aquesta festa.
Però us preguntareu: què té a veure això amb els fons europeus? Escolteu.
Durant l’acte es va entregar un premi al president de Naturgy, “un líder innovador que ha mostrat el rumb”. D’aquesta manera, el mateix dia que quedava clar que el govern del PSOE i Podemos no estava complint amb els pactes perquè Catalunya pogués gestionar els fons europeus, els ministres del PSOE anaven a una festa amb directius de l’IBEX per parlar dels fons europeus.
Ara anem a la quarta data important.
26 de novembre de 2020. Aquell dia, Esquerra Republicana anuncia un acord per donar suport als pressupostos del PSOE i Podemos. En un comunicat, Esquerra explica que aquest suport és a canvi, entre altres coses, de poder gestionar els fons europeus.
Compliran el PSOE i Podemos aquest cop?
Per tenir la resposta, anem a la cinquena data important.
28 de gener. Aquell dia, el PSOE porta al Congrés el decret que regula com es gestionaran els fons europeus. L’aprovació va ser possible gràcies, atenció, a l’abstenció de Vox. Per això, Sánchez va reconèixer “el sentit d’Estat” d’Abascal i la ministra Carmen Calvo va agrair el suport de Vox “molt especialment”.
Què havia passat?
Doncs que, malgrat que el PSOE i Podemos s’havien compromès amb Esquerra que la Generalitat gestionaria els fons europeus a canvi d’aprovar els pressupostos, un cop aprovats els pressupostos, el PSOE i Podemos van incomplir per segona vegada el pacte.
Esquerra va votar NO al decret dels fons europeus i Gabriel Rufián ho va resumir en un tuit:
“Fer càrrecs autonòmics tenen poder de decisió en el repartiment dels fons europeus.”
Però era tard: amb el recolzament de Vox ja no feien falta els vots independentistes. Així, el PSOE i Podemos salvaven els pressupostos amb els vots d’Esquerra i els fons europeus amb els vots de Vox.
Ara anem a la penúltima data.
12 d’abril de 2021. Entra en escena per segona vegada Pedro J. Ramírez. Si a l’octubre la festa era per l’aniversari del seu diari i el tema dels fons europeus era un simple comentari, ara —mig any més tard— els fons europeus són el tema principal.
Durant quatre dies, Pedro J. va ser l’amfitrió d’un esdeveniment titulat Wake Up Spain. Entre els convidats d’aquest Davos espanyol, com l’anomenaven els organitzadors, hi havia els principals banquers espanyols i els directius de les principals empreses de l’IBEX.
Pel que fa als representants polítics, aquesta segona festa de Pedro J. va ser inaugurada pel mateix Pedro Sánchez i, els dies següents, hi van desfilar set ministres i vuit presidents autonòmics, tots del PP i del PSOE. Cap representant del govern de la Generalitat va ser convidat. Tampoc Ada Colau, que governa en coalició amb el PSOE. Al Davos espanyol per parlar dels fons europeus hi eren els alcaldes de Madrid, Màlaga, Santander, Sevilla i Saragossa, però no l’alcaldessa de Barcelona.
Però si fins aquí tot plegat us sembla una presa de pèl, ara arriba la millor part.
El Davos espanyol es va celebrar entre el 12 i el 15 d’abril. Doncs bé, tres dies després, La Vanguardia entrevista la ministra Teresa Ribera, que diu que “l’absència de govern dificulta el diàleg sobre els fons europeus”.
Aquí ens hem d’aturar un moment.
Primer: el 30 de maig de 2020, quan el PSOE i Podemos es van comprometre amb Esquerra perquè la Generalitat gestionés els fons europeus, sí que hi havia govern. El problema no era que no hi hagués govern. El problema era que el PSOE i Podemos no van respectar l’acord.
I per acabar: la ministra i tot el govern al complet tenen temps per anar a la festa de Pedro J. per parlar quatre dies seguits amb els capos de l’IBEX, però es neguen a reunir-se amb els representants catalans que els han aprovat els pressupostos.
Ara arribem a l’última data d’aquesta història.
29 d’abril, al Parlament de Catalunya. Alícia Romero i Albert Batet pregunten a Aragonès sobre els fons europeus. La resposta va ser molt clara:
“La cogovernança no s’està fent realitat. El govern de l’Estat presenta un pla dissenyat sense consens amb els territoris que l’hem d’executar. Nosaltres vam aprovar un decret llei per accelerar la capacitat d’execució dels projectes i ens trobem que el govern de l’Estat ens l’amenaça de portar al Tribunal Constitucional. Jo crec que aquesta no és la manera de funcionar.”
A Catalunya hem sentit moltes vegades això de la pluja de milions que mai acaba d’arribar. Hem vist durant anys i anys com el finançament autonòmic és un problema enorme i ara, quan arriben uns fons europeus que el mateix Sánchez qualifica com “oportunitat històrica”, ens tornem a trobar una encerrona històrica on l’Estat i el govern del PSOE i Podemos han decidit fer veure que la Generalitat de Catalunya no existeix.
No hi ha dubte que davant dels milions que arriben d’Europa, les elits espanyoles posaran en marxa totes les estratègies per quedar-se els diners. No hi ha dubte que les petites i mitjanes empreses catalanes no seran prioritàries als despatxos madrilenys —ni els públics ni els privats.
Els únics dubtes que queden per esvair són: fins quan els vots de l’independentisme català serviran per apuntalar aquest Estat corrupte? Fins quan l’independentisme donarà els seus vots als que fan sopars i festes elegants per repartir-se els fons europeus mentre gent com Jordi Cuixart és en una cel·la a la presó de Lledoners? Fins quan el PSOE i Podemos tindran impunitat per fer això?
La gent que viu a Catalunya hauria de tenir respostes clares per part dels seus representants polítics.
I per acabar: tot sembla indicar que els diners es quedaran a les butxaques dels peixos grossos de Madrid, però aquests diners s’hauran de tornar. I no tingueu cap dubte que, per tornar els diners, sí que es comptarà amb tothom. També amb els treballadors catalans, que hauran de pagar amb retallades en serveis públics, en drets laborals i en jubilacions.
Tot això que acabem d’explicar, òbviament, no surt als grans mitjans de comunicació, i això deixa via lliure els voltors de l’IBEX per fer i desfer amb els fons europeus. Per això, mentre els representants polítics dels treballadors catalans fan alguna cosa, cal que difonguem aquesta informació entre els nostres contactes.
El govern espanyol envia aquesta setmana els seus projectes, però encara falta que Europa els aprovi. Fins llavors, cal que entre tots i totes aixequem la veu perquè aquesta informació arribi als treballadors, als autònoms i a les petites i mitjanes empreses de tot Catalunya.
Si t’ha semblat interessant, passa-ho.