[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
A la meva esquerra podeu veure un gràfic amb els 37 mesos que van del juny de 2018 fins avui, juny de 2021. Aquest gràfic ens ajudarà a veure el mecanisme amb el qual el PSOE ens menteix a la cara sense que ningú faci res.
A OCTUVRE estem farts que els mitjans diguin que el PSOE és un partit d’esquerres. Ens costa entendre per què els Comuns i Esquerra Republicana de Catalunya segueixen donant suport a les polítiques de dretes del PSOE i no entenem per què Ada Colau dona suport al PSOE, un partit que treballa activament per facilitar els desnonaments.
Per això, a OCTUVRE hem mirat amb lupa el que ha fet el PSOE amb la regulació dels lloguers.
Però atenció: aquest no és un vídeo sobre si cal la llei o no. Tenim molt clar que cal la regulació, però mirant què ha fet el PSOE en aquest tema podem veure coses que sovint passen desapercebudes. Al·lucinareu.
Aquesta història comença l’1 de juny de 2018, quan Pedro Sánchez es va convertir en president gràcies a la moció de censura contra Rajoy. Els diputats dels Comuns ho van celebrar cantant “Sí se puede”.
Per coses de la vida, aquell dia jo era diputada dels Comuns i vaig votar convençuda per fer fora el PP del govern. Però aplaudir i cridar “sí se puede” per un president del PSOE em va semblar massa.
Però ¿se puede o no se puede amb Pedro Sánchez? Anem a veure.
Un cop Sánchez va ser president, calia aprovar uns pressupostos i l’11 d’octubre de 2018 PSOE i Podemos arriben a un acord de pressupostos. Entre altres coses, hi havia aquest punt:
“Se modificará la normativa para poner techo a las subidas abusivas de precios de alquiler.”
I aquí tenim la primera promesa. En aquest vídeo les promeses les marcarem amb aquest símbol ✅ i els incompliments de les promeses amb aquest altre símbol ❌.
Segons l’acord, això es faria “a lo largo de 2019”.
Després del pacte PSOE–Podemos, faltava negociar amb Esquerra i Junts per tenir una majoria i aprovar els pressupostos.
Mentre negociava, el 21 de desembre Sánchez va venir a Barcelona, on va celebrar un Consell de Ministres blindat, una reunió amb el president Quim Torra i una reunió amb Colau. Sánchez li va prometre a Ada Colau el mateix que li havia promès a Podemos: una llei de preus dels lloguers.
Però aquestes promeses van quedar en no res perquè el 13 de febrer els independentistes van votar en contra dels pressupostos, fent caure el govern de Sánchez, que va convocar eleccions pel 28 d’abril.
Esquerra i Junts demanaven una taula de negociació amb un relator independent, la fi de la repressió i canvis en les acusacions al judici del Procés, que estava a punt de començar. Però Sánchez no va concedir res.
En comptes d’això, el PSOE, Podemos i els Comuns van acusar els independentistes de no aprovar “els pressupostos més socials de la història” i, per tant, ser els culpables de tombar la regulació de lloguers que havia promès Sánchez.
Això vol dir que, si els independentistes haguessin aprovat els pressupostos, s’hauria complert la promesa de Sánchez? No ho sabrem mai.
Però el que sí que sabem és el que va passar a continuació. Atenció.
A les eleccions del 28 d’abril, Sánchez no va poder formar govern i es van repetir eleccions el 10 de novembre. Entre l’abril i el novembre, Espanya va estar nou mesos sense nou govern, però durant aquest temps el PSOE va governar “en funcions” i, atenció, no va fer res per regular els lloguers.
Al contrari: el 5 de març de 2019, el PSOE va modificar la Ley de Arrendamientos Urbanos, però ni una paraula sobre la regulació dels lloguers. ❌
El 12 de novembre, dos dies després de les eleccions del 10 de novembre i mentre molts estàvem al tall de la Jonquera, PSOE i Podemos signen un acord de govern que inclou un compromís:
“La vivienda como derecho y no como mera mercancía.”
Tornem a tenir una promesa. ✅
I el 30 de novembre anuncien un altre acord de pressupostos que inclou això:
“Se impulsarán medidas para poner techo a las subidas abusivas de precios de alquiler.”
Però atenció: el 24 de gener, Nadia Calviño refusa públicament la regulació, tot i que això forma part del pacte entre PSOE i Podemos.
Malgrat això, el 7 de febrer de 2020 Sánchez torna a venir a Barcelona, torna a reunir-se amb Colau i torna a prometre la regulació de lloguers. Sembla que la cosa va de debò.
El 27 de febrer, Ábalos anuncia que el govern portarà al Congrés el límit dels lloguers “abans de l’estiu de 2020”. ✅
I en aquest punt arriba la pandèmia i els activistes reclamen que s’agilitzi la nova llei de lloguers.
Però en comptes d’això, el 30 de març el govern fa un decret sobre l’habitatge que provoca grans declaracions, però la lletra petita tenia sorpreses:
-
El govern recomana a les famílies demanar crèdits per pagar el lloguer.
-
El govern atorga 112 milions d’euros públics a la banca per comissions.
-
No diu ni una paraula de regular els preus dels lloguers. ❌
Caldrà esperar “abans de l’estiu”, com va prometre Ábalos.
Però quan arriba l’estiu no hi ha ni rastre de la llei de lloguers. ❌
Davant un altre incompliment del PSOE, el 15 de juliol, en ple estiu, el Sindicat de Llogateres presenta una proposició de llei al Parlament. El text té el suport d’Esquerra, Junts, Comuns, CUP i d’organitzacions com Òmnium i l’ANC, entre d’altres.
Després d’unes setmanes de debat, el 10 de setembre s’aprova la llei catalana per regular els lloguers amb els vots en contra de Ciutadans, el PP i els socialistes.
Catalunya es converteix en el primer territori a tenir una llei com aquesta, però a la resta de l’Estat la situació continua paralitzada pel PSOE.
El 29 de setembre, PSOE i Podemos anuncien una altra “suspensió de desnonaments”, però els del lloguer tornen a mirar la lletra petita i acusen:
“Aquesta mesura és una falsa suspensió de desnonaments i no regula els preus dels lloguers.”
A l’octubre, la llei que Ábalos havia promès per l’estiu encara no ha arribat i el 6 d’octubre els col·lectius d’habitatge demanen al govern que compleixi la promesa de tenir una llei similar a la catalana per a tot l’Estat.
El 16 d’octubre, Pablo Iglesias rep els activistes i llavors passa el que ha passat tantes vegades: una altra promesa.
“El gobierno se compromete a trabajar para extender la regulación de los alquileres a todo el Estado.”
Però el 26 d’octubre, Podemos anuncia que un altre cop el PSOE es nega a complir l’acord. ❌
En aquelles dates s’estaven negociant els pressupostos de l’Estat i, davant el nou incompliment, Podemos, Esquerra i els Comuns, entre d’altres, amenacen el PSOE de boicotejar els pressupostos que s’estan negociant.
La pressió sembla que fa efecte i el 27 d’octubre Ábalos i el PSOE es comprometen un altre cop a fer una llei per regular els preus dels lloguers dintre els següents quatre mesos, és a dir, abans del 27 de febrer. ✅
No ens hem confós: és la mateixa promesa que va fer Ábalos el 27 de febrer de l’any anterior, de tenir una llei a l’estiu.
Aquesta promesa li servirà per aprovar els pressupostos, que Podemos, els Comuns i Esquerra voten a favor el 3 de desembre, assegurant tota la legislatura al PSOE.
“Tindrem llei en quatre mesos.” Vejam.
El 23 de desembre de 2020, el PP posa un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei catalana que regula els lloguers. I el 23 de gener el Constitucional admet la demanda a tràmit. Una demanda, per cert, feta al despatx d’advocats on treballa Albert Rivera.
Davant l’amenaça, el govern de la Generalitat i el PSOE fan una reunió bilateral per tractar el tema. A la reunió, una de les propostes és fer, d’una vegada per totes, una llei estatal que contingui els beneficis de la llei catalana. Així, en el cas que el Constitucional digui que Catalunya no té competències, ja estarà funcionant la llei estatal.
Aquesta idea té sentit, entre d’altres coses, perquè ja s’estan a punt de complir els quatre mesos que va prometre Ábalos per tal que Podemos, els Comuns i Esquerra li aprovessin els pressupostos al PSOE.
Però, encara que no ho pugueu creure, aquest cop el PSOE tampoc compleix. ❌
Aquest titular és de l’1 de febrer:
“La futura ley de vivienda se atasca por discrepancias sustanciales entre Podemos y PSOE.”
Centenars d’organitzacions alerten de l’estafa que està portant a terme el PSOE, enganyant el govern amb unes promeses que no compleix.
Davant aquestes crítiques, el 18 de febrer, nou dies abans que acabi el termini dels quatre mesos que ell mateix havia promès, i mentre s’acosta la suspensió de la llei catalana per part del Constitucional, Ábalos diu:
“Si en 40 años no se ha hecho, tampoco hay por qué correr.”
“Tampoco hay por qué correr”, diu.
L’1 de març, Calviño rebutja regular el preu dels lloguers.
Però el millor d’aquesta història arriba ara. Estem al mes de juny.
Recordeu que el 27 d’octubre el PSOE es va comprometre a tenir la llei en quatre mesos, oi? Doncs vuit mesos més tard, aquest 9 de juny, el PSOE no només no compleix amb el compromís, sinó que fa un anunci: s’afegeix al PP per portar la llei catalana al Constitucional, demanant la seva impugnació.
Aquesta amenaça inclou que, a més de portar-la al Constitucional, demanarà que la llei catalana sigui suspesa immediatament.
D’aquesta manera, no només no fa una llei per tot l’Estat, sinó que suspèn immediatament l’única que està en funcionament, la catalana.
El 14 de juny, el PSOE compleix la seva amenaça i fa igual que el PP, posant un recurs contra la llei catalana. El que no fa és demanar la suspensió immediata.
Sabeu quina va ser la reacció dels Comuns i d’Esquerra? Celebrar que el PSOE no havia demanat la suspensió immediata.
Jéssica Albiach, per la seva banda, carregava les responsabilitats en Pere Aragonès i l’instava a portar el tema a la taula de diàleg.
O sigui: ells incompleixen un cop i un altre els pactes amb Esquerra, però a qui apreten és Esquerra.
El 15 de juny, un home es va suïcidar a Barcelona quan l’anaven a desnonar perquè havia perdut la feina durant la pandèmia i no havia pogut pagar el lloguer.
L’endemà, Echenique anuncia que “ha costat horrores” però que ara sí regularan els lloguers:
“Exactamente como pone en el acuerdo de gobierno. Que no te digan que no se puede.”
El 17 de juny, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, va ser clara sobre el tema:
“No tengo constancia de ningún acuerdo.”
És evident que tenim un problema greu amb la regulació dels lloguers, però encara és més evident que tenim un problema gravíssim amb els nostres representants polítics.
Fins quan els Comuns i Esquerra seguiran donant suport a un partit com el PSOE, que no compleix els acords?
Fins quan els Comuns i Esquerra seguiran donant suport a un PSOE que va de la mà del PP per tombar les lleis que protegeixen les famílies catalanes?
Fins quan els Comuns i Esquerra permetran que el PSOE menteixi un cop i un altre els catalans i que això li surti totalment gratis?
Per acabar, una cosa molt i molt problemàtica.
Els Comuns donen suport al PSOE malgrat les mentides i les polítiques de dretes, però no només això: diuen que volen un govern “d’esquerres” a la Generalitat amb el PSC, que també bloqueja la llei dels lloguers.
En canvi, però, els Comuns veten contínuament Junts i la CUP, tot i que són dues forces que han donat suport a la llei per regular els lloguers que volen els Comuns.
Què està passant aquí?
Ada Colau i els Comuns haurien d’explicar per què prefereixen aliar-se amb el PSOE, que no regula els lloguers, al mateix temps que veten els que a Catalunya sí que hi donen suport.
Espero que el tema us hagi semblat interessant. Moltes gràcies.