EXCLUSIVA OCTUVRE / Les dades ocultes dels Jocs als Pirineus.

[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]

Benvinguts al segon capítol d’OCTUVRE sobre els Jocs Olímpics als Pirineus. El govern parla de transparència, però fa mesos que alcaldes, periodistes i organitzacions denuncien que no tenen gens d’informació sobre el projecte dels Jocs Olímpics als Pirineus. El govern sí que té informació, però l’està ocultant. A OCTUVRE hem tingut accés a aquesta informació i ara us l’explicarem.

Fa poques setmanes el govern va ensenyar un PowerPoint a diversos alcaldes dels Pirineus. Molts dibuixos, poquíssimes dades i un llenguatge ple d’inconcrecions. Al document llegim coses com “realitats complementàries generadores d’àmplies externalitats positives”, “projecte comunitari de real democràtica i mirada llarga” o “capacitat participativa participant i participada”. A banda d’això, cap xifra concreta, cap calendari d’inversions i cap estudi de viabilitat.

El document també recull una enquesta promoguda pel govern i amplificada pels mitjans subvencionats pel govern. Sobre això us recomano aquest article de La Directa que detalla com el govern ha manipulat les dades de l’enquesta.

Però per darrere dels PowerPoints sense contingut i les enquestes distorsionades, un grup de càrrecs, consultores i membres del Comitè Olímpic Espanyol comparteixen xifres, dades i informes. A OCTUVRE hem tingut accés a un d’aquests documents i ara us explicarem el que hem trobat.

Entre maig del 2017 i novembre del 2019, els directius de la Secretaria General de l’Esport i de Ferrocarrils de la Generalitat es reuneixen amb membres dels Comitès Olímpics Espanyol i Internacional. Al mateix temps van encarregar desenes d’informes per fer un document projecte de candidatura. Malgrat el discurs de transparència del govern, aquests treballs pagats amb diners públics mai van ser presentats a la ciutadania, que fa mesos que denuncia l’opacitat de la preparació dels jocs. Sabem que des de 2018 fins ara el document de projecte de candidatura ha tingut diverses versions.

L’última és del gener. Nosaltres hem tingut accés a una versió d’aquest document i, a continuació, us oferim un resum de la informació.

Al document hi ha tres pressupostos:

  1. Un per posar en marxa la candidatura.

  2. Un per les despeses pròpies dels jocs.

  3. Un per obres i preparació.

El primer pressupost ja s’està gastant. Són 14 milions d’euros per preparar la candidatura. Això inclou informes, sou de directius, difusió i coses com un pla estratègic de conscienciació dels valors olímpics. Fins avui s’han encarregat com a mínim 13 informes, dels quals es desconeix el contingut exacte i el preu. El que sí que coneixem són les empreses que han rebut els encàrrecs, per exemple:

  • Feedback, de Jordi Sauret, antic col·laborador de La Vanguardia.

  • Advance Inspiring, de Josep Cortada, ex-alt càrrec de la Generalitat i membre de la directiva del Barça de Sandro Rosell.

  • L’empresa Sinèrgada de l’exdiputat d’ICV Joan Herrera i l’actual conseller d’Interior Joan Ignasi Elena.

El segon pressupost descriu els costos dels jocs pròpiament dits:

  • Viles olímpiques: 30 milions.

  • Energia: 82 milions.

  • Personal: 250 milions.

  • Cerimònies: 55 milions.

  • Imprevistos: 300 milions.

Així fins a un total de 1.535 milions d’euros. Aquesta és la part dels jocs que suposadament s’autofinança amb la venda d’entrades, els patrocinadors i els diners que posa el Comitè Olímpic. Tot queda equilibrat sempre que les obres no tinguin sobrecostos i els ingressos previstos es compleixin.

El tercer pressupost que trobem al document és per les infraestructures necessàries. Algunes partides destacades són:

  • 650 milions per ferrocarrils.

  • 45 milions per seguretat, transport i altres despeses.

  • 262 milions per més viles olímpiques.

En total, sumen 1.281 milions d’euros. Sobre això, tres punts:

  1. Aquests 1.281 milions no inclouen carreteres. Si calen carreteres, caldrà més diners.

  2. El document diu que el 84% d’aquesta despesa (1.065 milions) són obres que ja estan planificades, és a dir, no cal fer els jocs perquè es facin.

  3. Els altres 216 milions sí que s’haurien de gastar expressament i no estan coberts pels ingressos originats pels Jocs Olímpics.

Alguns detalls més d’inversions inclouen:

  • 9 milions per condicionar el Palau Sant Jordi.

  • 7,5 milions pel Pavelló Olímpic de Badalona.

  • 24 milions pel Palau Municipal d’Esports.

  • 90 milions per La Molina.

  • 36 milions per La Masella.

  • Més de 100 milions per Vaqueira-Beret.

En aquest vídeo no s’analitzen aquestes inversions, només es pregunta per què el govern de la Generalitat amaga aquestes dades?.

Al final del document al qual s’ha tingut accés hi ha un apartat titulat “Elements per la construcció d’un relat”, i parla d’orgull, d’il·lusió, d’“emocions hiperconnectades” i de “benestar holístic”. Pere Aragonès, Laura Vilagrà i Jordi Puigneró fa setmanes que van pels mitjans de comunicació bombardejant aquests conceptes buits, però amagant les xifres, els informes i les dades concretes. En comptes d’informar la ciutadania, se li ven un relat.

Ara han d’explicar:

  • Per què aquesta informació que s’acaba de donar s’ha amagat a la ciutadania.

  • Quants diners s’han gastat en aquests informes.

  • Com s’han adjudicat i quants diners porten gastats en informes, viatges i protocols.

  • I, sobretot, cal que facin públics tots els documents que fins ara han ocultat.

Just quan s’estava a punt de penjar aquest vídeo a YouTube, va aparèixer un fragment al Telenotícies Comarques del divendres al migdia.

Una persona diu: “Doncs ens surt certa satisfacció, sobretot satisfacció per respondre molts dubtes que tenien els alcaldes d’aquí a la Cerdanya”. I després se sent una veu: “Des del territori es demanava informació i això és el que està fent el govern aquestes darreres setmanes. De fet, només falta la Vall d’Aran com a comarques, com dèiem, implicades i a la resta de comarques que s’ha fet, després ha sortit un comunicat per part dels alcaldes dient que majoritàriament tots estan a favor d’aquesta candidatura dels Jocs Olímpics”.

Això que ha fet Rosa Talamà és ni més ni menys que propaganda. El PowerPoint mostrat és el mateix sense dades que s’ha ensenyat abans. A banda d’això, Anna Caula, secretària general de l’Esport, acaba de dir: “Aquest projecte farà que aquestes instal·lacions que ja tenim no cal construir-ne de noves”.

Això no és el que diu el document que la Generalitat està amagant. Abans es demanava que Aragonès, Vilagrà i Puigneró publiquin els documents amb els pressupostos. Després d’aquesta “vergonyosa peça de TV3”, també es demana que Vicent Sanchis, president de TV3, i David Bassa, cap dels informatius, donin explicacions sobre aquesta cobertura indigna d’una televisió pública.

La setmana que ve es publicarà el tercer capítol d’aquesta sèrie sobre els Jocs dels Pirineus. Es posaran noms, cognoms i sous a aquest escàndol perquè tot el que s’està explicant no passa sol, sinó que ho fa gent a la qual potser no es coneix, però a la qual se li paga un molt bon sou per amagar una informació que, per cert, també paga el ciutadà.