Hola! Gravem aquest vídeo perquè ens estan tractant com a xais. Ens parlen dels 100 milions de Joan Carles, però ens diuen, també, que el Rei emèrit és inviolable i, per això, el PSOE i Vox s’uneixen per impedir una comissió d’investigació al Congrés. Ens estan tractant com a xais. I per això plantejaré dues preguntes, i després analitzarem aquesta foto que es va fer el 20 de març de 2012.
Comencem amb les dues preguntes. Primera pregunta: tot apunta que Joan Carles va poder cobrar comissions il·legals i evadir impostos. Si Joan Carles va poder fer tot això, és perquè la Constitució Espanyola prohibeix expressament investigar un Rei d’Espanya. Llavors, la pregunta és: per què es demana una investigació sobre el que va fer Joan Carles fa 10, 20 o 30 anys, quan ara mateix hi ha un Rei que té la mateixa impunitat per fer exactament el mateix? Com sabem, per exemple, si avui Felip VI està cobrant comissions per la venda d’armes, per la compra de petroli o per les obres de les empreses de l’IBEX 35 a Llatinoamèrica? Doncs, segons la Constitució Espanyola, no tenim dret ni a saber-ho ni a investigar-ho. Aquí no fa falta una comissió d’investigació sobre Joan Carles! Aquí el que fa falta és una comissió que investigui la Monarquia sencera!
Segona pregunta: quan Joan Carles mori, qui heretarà tots aquests milions que té amagats? Ens estan entretenint amb el que va fer Joan Carles perquè no ens fixem en el que està passant ara. I ara, abans de passar a la foto del 20 de març de 2012, dues reflexions des de Catalunya per als republicans i republicanes de tot l’Estat.
La primera: fa just un any, el Parlament de Catalunya va aprovar una comissió d’investigació no només sobre Joan Carles, sinó sobre tota la Monarquia. Però el PSOE va denunciar el Parlament de Catalunya i el Tribunal Constitucional va declarar il·legal la comissió d’investigació. La segona: els mitjans de comunicació que avui tapen els escàndols de Joan Carles són els mateixos que us van explicar que a Catalunya la gent era molt violenta. Sí, a Catalunya la gent va sortir massivament a tallar carreteres, vies de tren, fronteres, bloquejar aeroports i a fer vagues i manifestacions. I tot això es va fer, entre altres coses, perquè la gent a Catalunya està farta de tenir reis corruptes. Es diguin Joan Carles o es diguin Felip.
Ara sí, anem a la foto. La imatge és del 20 de març de 2012 i, segons el periodista Miguel Ángel Noceda, va ser presa a la seu de Telefónica. La primera cosa que salta a la vista és que no hi ha ni una sola dona a la imatge. La foto es podria titular: “La Manada Econòmica”. Al centre es pot veure Joan Carles, que en aquell moment encara era Rei, i a la seva esquerra i dreta veiem els membres del Consell Empresarial per a la Competitividad.
Quan es va fer aquesta foto, Espanya travessava un dels moments més durs de la crisi econòmica: 5.200.000 aturats, retallades generalitzades i la gent, al carrer, molt emprenyada. De fet, aquesta reunió es va produir 9 dies abans de la setena vaga general de la “democràcia”. Amb aquest panorama, els membres de la Manada Econòmica estaven molt nerviosos. Segons el diari El País, el Rei els va dir: «Us demano que hi poseu el coll per crear ocupació perquè la situació és molt seriosa».
Anem a veure qui són alguns dels membres de la Manada Econòmica. Al del mig ja el coneixeu: Joan Carles I de Borbó. Ara fem un repàs a la resta. Aquest és Ignacio Sánchez Galán. El 2012, l’Ignacio és president d’Iberdrola, cobra un sou anual de 7,4 milions, i la seva empresa té 12 societats en paradisos fiscals. Iberdrola, com altres elèctriques, té unes bones portes giratòries, i un mes després de la reunió va fitxar Ángel Acebes, exministre d’Aznar. El 2017, Anticorrupció va acusar Iberdrola de manipular el preu de la llum. L’empresa d’Ignacio Sánchez Galán va guanyar 19.099 milions d’euros nets durant els anys més durs de la crisi.
Aquest és Pablo Isla. El 2012, el Pablo és president d’Inditex, cobra un sou anual de 9,4 milions i la seva empresa té 19 societats en paradisos fiscals. Inditex va ser investigada per utilitzar treball esclau al Brasil i ha estat acusada d’eludir 600 milions en impostos entre 2011 i 2014. Inditex va guanyar 13.530 milions d’euros nets durant els anys més durs de la crisi.
Aquest és Antonio Huertas. El 2012, l’Antonio és president de MAPFRE, cobra un sou anual de 2,13 milions i la seva empresa té 10 societats en paradisos fiscals. Segons Greenpeace, MAPFRE apareix vinculada al desastre del trencament de la balsa de Brumadinho, al Brasil. MAPFRE és també una de les asseguradores amb més participació en la indústria de l’armament. L’empresa d’Antonio Huertas va guanyar 6.025 milions d’euros nets durant els anys més durs de la crisi.
Aquest és Emilio Botín. El 2012, l’Emilio és president del Banco Santander, cobra un sou anual de 3 milions i la seva empresa té 79 societats en paradisos fiscals. Al banc de l’Emilio les portes giratòries van a tota velocitat i pels seus òrgans han passat Rodrigo Rato, Isabel Tocino o Abel Matutes, tots exministres d’Aznar. També ha passat pel banc, com a conseller, Juan Miguel Villar Mir, l’empresa del qual, OHL, és present als Papers de Bárcenas, al Cas Lezo o a l’AVE a la Meca. Villar Mir és el sogre de Javier López Madrid, també conegut com el “compiyogui” de la reina Letícia. El banc d’Emilio Botín va guanyar 43.542 milions d’euros nets durant els anys més durs de la crisi.
Aquest és Francisco González. El 2012, el Francisco és president del BBVA, cobra un sou anual de 5 milions i la seva empresa té 33 societats en paradisos fiscals. El BBVA està implicat en el cas Villarejo per les seves relacions amb l’excomissari. És també el banc espanyol que més inverteix en armes. El banc de Francisco González va guanyar 23.201 milions d’euros nets durant els anys més durs de la crisi.
Aquest és Isidre Fainé. El 2012, l’Isidre és president de La Caixa, cobra un sou anual de 2,69 milions i la seva empresa té 2 societats en paradisos fiscals. La Caixa finança la fabricació de bombes que, entre altres destinacions, tenen l’Aràbia Saudita. L’Isidre és un gran amic de la Monarquia. El 1993 va fitxar la Infanta Cristina. En els correus del Cas Nóos, Iñaki Urdangarin deia que l’Isidre era com “el seu segon pare”. El banc d’Isidre Fainé va guanyar 7.161 milions d’euros nets durant els anys més durs de la crisi.
Aquest és Florentino Pérez. El 2012, el Florentino és president d’ACS, cobra un sou anual de 6,75 milions i la seva empresa té 70 societats en paradisos fiscals. Els escàndols del Florentino són incomptables. El Cas Castor i els desastres ecològics produïts a Llatinoamèrica en són només dos exemples. L’empresa de Florentino Pérez va guanyar 5.523 milions d’euros nets durant els anys més durs de la crisi.
Aquest altre membre de la Manada Econòmica és César Alierta, qui, per cert, és l’amfitrió de la reunió. El 2012, el César és president de Telefónica, cobra un sou anual de 7,3 milions i la seva empresa té 11 societats en paradisos fiscals. Pel seu consell d’administració han passat Rodrigo Rato i Iñaki Urdangarin. L’empresa de César Alierta va guanyar 42.467 milions d’euros nets durant els anys més durs de la crisi.
Així podríem passar-nos tot el dia: aquest és Isidoro Álvarez, d’El Corte Inglés. Aquest és Rafael del Pino, de Ferrovial. Aquest és Manuel Entrecanales, d’Acciona. Aquest és Isaak Andic, de Mango. Aquest és Simón Barceló, del Grupo Barceló. Aquest és Leopoldo Rodés, d’Havas Media. Aquest és José Manuel Lara, que era propietari de La Razón, Planeta, Antena 3 i La Sexta. I aquest és Fernando Casado, exdirector de la rescatada Catalunya Caixa i director de l’organisme que va convocar aquesta reunió de la foto.
El juny de 2014, en el seu primer discurs després de la seva abdicació i davant dels més importants empresaris espanyols, Joan Carles els va dir: «Gràcies de tot cor pel vostre reconeixement. Durant el meu regnat he posat tot el meu empeny a donar suport al progrés econòmic del nostre país, impulsant la cultura empresarial amb la vista posada en el bien común i l’interès general. Continueu endavant, sempre estaré al vostre costat».
El titular del diari El País en fa un bon resum: «Els empresaris acomiaden el Rei amb crits de joia i una llarga ovació». Quan el Monarca va donar per finalitzada la cerimònia, la sala de nou es va posar dempeus i va esclatar una ovació més tancada que la primera. Algú va cridar: «Visca el Rei!».
Deu dies després de la reunió de la foto, Montoro va presentar al Congrés la seva famosa amnistia fiscal. En els 90 dies següents a la reunió es van retallar 10.000 milions en sanitat i educació, i es va derogar la universalitat de la sanitat. Tot això mentre es rescataven bancs per valor de 65.000 milions d’euros que mai es van recuperar. En aquella reunió del 20 de març de 2012, el Rei va demanar a la “Manada Econòmica” que «hi posés el coll». Com es veu, en comptes de posar-hi el coll, el que van fer va ser posar-hi la mà.
El problema no són els 100 milions de Joan Carles, com ens volen fer creure. El problema és una Monarquia que, a més de, presumptament, rapinyar per a ells, permet que la Manada Econòmica de la foto s’emporti els rescats públics, desnoni els nostres veïns, no pagi els impostos que haurien de pagar i se segueixi enriquint a costa de tots. Els mitjans que ells controlen no amaguen l’escàndol per protegir Joan Carles, sinó per protegir en Felip. Perquè en Felip, igual que el seu pare, és el puntal del sistema que els ha fet rics.
Per això, des de Catalunya, esperem que els milers de republicans i republicanes de la resta de l’Estat també es plantin amb contundència davant la Monarquia. Si no és així, d’aquí a 40 anys estarem demanant inútilment una comissió per investigar el que va fer Felip VI gràcies a la impunitat que li donava la Constitució, mentre el rei Froilán s’ho continua emportant calent. I parlant de “calent” —i recordant Carne Cruda— us deixem amb una bonica escena de la nostra millor filmografia nacional.