OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors. Si vols conèixer el nostre projecte, trobaràs els detalls aquí.

L’11 de juliol de 2019 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció on s’instava al Govern a “fomentar un debat públic, obert i transparent” sobre uns hipotètics JJOO als Pirineus. El Parlament també demanava que “s’exposi tota la informació ambiental, econòmica i territorial necessària” del projecte. Però malgrat aquesta demanda explícita de transparència, el Govern de la Generalitat ha elaborat i encarregat diversos documents sobre una possible candidatura i els ha compartit amb l’Estat i el Comité Olímpic Español (COE), sense que ni el Parlament, ni els representants locals dels Pirineus ni la societat civil tinguin accés a aquesta informació.

Aquest 24 de febrer Pere Aragonès es va reunir amb Alejandro Blanco, president del Comité Olímpico Español. En acabar la reunió va dir que el projecte de fer uns Jocs als Pirineus “parteix de l’inequívoc suport del territori”. Com veurem ara, però, el Govern ha amagat informació molt rellevant sobre el projecte al mateix temps que compartia aquesta informació amb l’Estat i el Comité Olímpico Español. A OCTUVRE hem reconstruït aquest procés.

Els 13 estudis amagats

El Govern de la Generalitat té tretze estudis detallats sobre la candidatura dels JJOO als Pirineus. Aquests tretze estudis contenen, entre d’altres informacions, pressupostos, informes d’impactes ambientals, projectes d’ampliacions d’instal·lacions esportives i de construcció de viles olímpiques. Aquests estudis, majoritàriament encarregats a empreses privades i particulars, van ser elaborats entre novembre de 2018 i novembre de 2019. Partint de la informació continguda en aquests tretze estudis, el Govern va fer un informe defensant la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern. Aquest informe ha tingut diverses versions, l’última del gener de 2021, quan va ser traduït al castellà. Quatre mesos més tard, el 6 de maig de 2021, la llavors consellera Meritxell Budó va entregar una còpia d’aquest informe a Alejandro Blanco, president del Comité Olímpico Español. La entrega es va fer a Madrid. Aquí, una foto del moment:

A partir de llavors les reunions s’acceleren i al desembre del mateix any es reuneix per primer cop la Comissió Tècnica de la Candidatura, a la seu del Comité Olímpico Español, a Madrid. Aquesta comissió està integrada per representants del COE, del Govern de la Generalitat i del Gobierno de España. Aquí hi ha una fotografia d’aquella primera reunió:

Malgrat ser definida com “comissió tècnica”, aquest fòrum té un marcat caràcter polític. Atenció al perfil dels participants:

Per part del COE participen a la reunió, entre d’altres, Víctor Sánchez, que va ser el màxim responsable tècnic dels Jocs del Mediterrani que es van celebrar a Tarragona i que protagonitzaran la propera entrega de la nostra sèrie sobre els JJOO.

Per part del Gobierno de España trobem a Albert Soler, exdiputat del PSOE, antic membre de la directiva del Barça de Bartomeu i actual director general d’esports del govern de Pedro Sánchez.

També per part del govern estatal trobem Víctor Francos, secretari general d’esport del govern espanyol i militant del PSC molt crític amb l’independentisme. Després de l’1-O i en plena persecusió dels líders independentistes, Francos va dir que calia “depurar responsabilitats”, va descriure públicament Puigdemont com “el fugado” i afirmava que “Cataluña es como la ONCE, cada día un numerito”. Aquí podeu veure el seu perfil de Twitter.

Per part del govern d’Aragó van assistir-hi Carlos Lannes, que va ser membre de l’equip d’esquí de la Guardia Civil i actualment director esportiu de la Federació Aragonesa de Deportes de Invierno.

Per part del Govern de la Generalitat va assistir-hi Ricard Font, actual secretari general del Departament de Vicepresidència, que va arribar als alts càrrecs públics fa dues dècades de la mà de Felip Puig. L’acompanyava Aleix Villatoro, que des de 2006 encadena nomenaments a diversos governs de la Generalitat, el primer d’ells, cap de relacions institucionals del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al Govern de José Montilla.

Aquests van ser alguns dels participants en aquesta primera reunió de la Comissió Tècnica de la Candidatura. Després d’aquest reunió al final de 2021 va tenir lloc el “plantón” de Lambán a Aragonès. Aquell dia, però, Aragonès va assegurar que els treballs de la Comissió continuaven endavant.

Opacitat selectiva

Mentre el Govern de la Generalitat comparteix informació amb el COE, el govern de l’Estat i el govern d’Aragó, a Catalunya creixen les denúncies per l’opacitat amb la qual el govern d’ERC i Junts estan tirant endavant el projecte.

L’última denúncia sobre aquesta opacitat l’han fet més de 150 científics que assenyalen que “la proposta de candidatura de JJOO d’hivern és poc transparent” i denuncien que, per exemple, la Generalitat no ha informat sobre l’avaluació de l’impacte ambiental, tal i com exigeix la llei. Malgrat això, a OCTUVRE hem pogut confirmar que entre la informació que la Generalitat ha compartit amb el COE i l’Estat hi ha informes sobre l’impacte ambiental dels Jocs.

Les veus que denuncien l’opacitat també es deixen sentir al territori pròpiament afectat. Núria Sauquillo, veïna de la Vall Fosca, denuncia:

“s’estan venent sota opacitat absoluta. Avui ni veïnes, ni alcaldes, ni electes del Pirineu –tampoc dels partits que estan a Govern- en coneixen el projecte”.

En aquest sentit, l’alcaldesa de Ribera d’Urgellet i vicepresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós (Junts), és prou representativa de la manca d’informació que pateixen els càrrecs electes dels Pirineus:

“He assistit a reunions convocades pel @govern i pel meu partit per parlar dels Jocs (…) poca claredat, poca convicció, missatges confusos i molt poca il·lusió i motivació”.

També han denunciat aquesta opacitat la Plataforma Stop JJOO i esportistes com Kilian Jornet i Araceli Segarra. A nivell parlamentari la CUP ha hagut de recòrrer al mecanisme de les preguntes parlamentàries escrites per poder obtenir informació sobre les negociacions entre el Govern i el COE. Un mecanisme que, fins ara, no ha permès tenir accés als documents en qüestió.

Un Parlament inútil

Aquest dijous 24 de febrer es va debatre al Parlament una moció presentada pels Comuns sobre els Jocs als Pirineus. Durant el debat la diputada Dolors Sabater va denunciar l’opacitat del Govern. Atenció:

“Hi ha molta opacitat (…) Nosaltres ens hem fet un tip de reclamar informes, la documentació (…) però res serveix de res. I és la tasca d’investigació periodística la que marca el pols a la informació. Per nosaltres segueix pendent sapiguer quants diners s’han gastat fins ara en aquesta candidatura, quants diners amb els informes, qui ha fet els informes… totes aquestes preguntes que ja hem fet i que resten sense resposta”.

Malgrat això, la diputada d’ERC, Marta Vilalta, va parlar de “participació” en aquests termes:

“Sobre el consens i la participació territorial. Un punt que creiem que és marca de republicanisme. (…) Només hi haurà JJOO si la gent de l’Aran i la gent de l’Alt Pirineu ho volen. (…) Per això, hem de poder garantir que la ciutadania de les comarques del pre-Pirineu (…) tinguin tota la informació i puguin fer el procés participatiu”

Pocs minuts després, però, el diputat de Junts, Jordi Fàbrega, deixava en evidència el discurs de Vilalta. Atenció al que va dir Fàbrega:

“A nivell organitzatiu, uns Jocs d’Hivern no serien res excepcional per nosaltres. (…) De debò creuen que hem de construir més hotels i més viles olímpiques per ubicar 3.000 esportistes en vàries seus? Només aquest febrer hem acollit 1200 esportistes a la Marxa Beret i 250 a l’Europeu d’Esquí de Muntanya a Boi Taüll. Sense posar ni un sol totxo més”.

Aquesta afirmació, feta en seu parlamentària és molt problemàtica. Primer, perquè als dos esdeveniment esportius que cita Fàbrega els esportistes es van allotjar en hotels, cases rurals i altres establiments hotelers. Els atletes, però, s’han d’allotjar en “viles olímpiques”. Així ho estableix el Comité Olímpic Internacional. I aquestes “viles olímpiques” s’han de construir. Per tant, l’afirmació de “sense posar ni un sol totxo més” no s’ajusta a la realitat.

Però hi ha més: malgrat l’opacitat i el secretisme del Govern, a OCTUVRE hem pogut accedir a la informació relativa a l’allotjament dels esportistes. Aquesta informació -continguda a una de les versions dels documents que el Govern ha entregat als representants de l’Estat i del COE- contempla la construcció de tres viles olímpiques: una a Barcelona, una a Vielha i una altra a Puigcerdà. Això significa la construcció d’un total de 1.195 habitatges. Fins i tot es recull el lloc on es construiran aquests 1.195 habitatges. A continuació, els mapes:

Quan el diputat Jordi Fàbrega diu que no es posarà “ni un sol totxo”, només hi ha dues possibilitats: o Fàbrega no sap del que parla o ha intentat enganyar al Parlament.

El debat parlamentari sobre els JJOO va acabar amb la votació d’una “moció” on el Parlament insta al Govern, entre d’altres coses, a

“fer pública tota la documentació elaborada en el marc del projecte de candidatura de Jocs Olímpics d’Hivern fins el moment, així com qui ha fet cada encàrrec, el cost de cada document, la forma d’adjudicació, quines han estat les empreses adjudicatàries i tots els detalls actualment disponibles del projecte”.

Ens hem posat en contacte amb la Plataforma Stop JJOO per saber si algú els havia informat sobre quan tindrien accés a aquesta informació. La resposta ha estat: “No ens han dit res de res. Són hermètics”.

En aquest punt cal recordar que les “mocions” del Parlament que “insten” al Govern a fer alguna cosa no tenen caire vinculant. El Govern pot complir o pot no fer-ho. De fet, com hem vist al principi, al juliol de 2019 el Parlament ja va instar a “fomentar un debat públic, obert i transparent” sobre els JJOO i avui, dos anys i mig després, aquesta “transparència” no existeix. El Govern de Junts i ERC només ha compartit la informació amb l’Estat i el Comité Olímpic Español.

El mateix dia en què tenia lloc aquest debat al Parlament, Pere Aragonès es reunia amb Alejandro Blanco, president del Comité Olímpico Español. Una reunió similar a la que Blanco va tenir la setmana passada amb Javier Lambán, el president d’Aragón. Totes dues reunions tenen per objecte restablir les converses entre els dos governs, després dels desencontres de les últimes setmanes. Així ho resumia El Español, de Pedro J. Ramírez:

---

Què hem fet des d’OCTUVRE?

Des del primer moment hem cregut que el debat sobre aquesta candidatura als JJOO és una cortina de fum. Una eina més de l’espanyolisme per encausar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Però veient la persistència del Govern de la Generalitat en aquest projecte i veient com ERC i Junts negocien amb l’Estat d’esquena al Parlament i la ciutadania, hem cregut que calia informar la població. Per això hem fet un vídeo de context, un vídeo amb informació oculta a la que hem pogut accedir i una petició detallada d’informació dirigida directament a Aragonès, Vilagrà, Puigneró i Jordi Sánchez, com a principals líders polítics defensors del projecte. No hem obtingut resposta però creiem que cal deixar-ne constància.

A banda d’això, volem seguir donant elements, opinions i context per tal que puguem tenir un debat seriós sobre aquest tema. Un debat que no estigui segrestat pels partits que integren el Govern i l’Estat amb el qual pacten i intercanvien informació. Amb aquest objectiu, compartim les següent reflexions:

PRIMER: Tenim dret a tenir tota la informació que el Govern oculta? Un lector ens feia arribar la següent reflexió:

“El Govern ha de poder assessorar-se per poder fer projectes i prendre decisions. La transparència d’aquests estudis, si s’escau, s’ha de fer un cop presentat el projecte o presa la decisió”.

Podríem estar d’acord amb en Josep: les fases d’estudi de qualsevol projecte requereixen un cert marge a l’hora de valorar les diferents opcions. El que passa és que el projecte dels JJOO ja no està en fase d’estudi. El Govern ja ha pres la decisió a favor de celebrar els Jocs i porta mesos fent campanya a favor de la celebració dels Jocs.

El Govern ha pres una decisió en base a unes dades concretes que ells tenen i que la resta no tenim. Ara, un cop han pres la decisió, haurien d’alliberar aquesta informació per tal que el Parlament, els representants del territori, els científics i els ciutadans en general puguin avaluar la decisió del Govern. No fer públiques aquestes dades equivaldria a que el Govern pugui prendre decisions tan transcendents com la celebració d’uns JJOO sense haver de donar dades, sense aportar estudis i sense fer avaluacions econòmiques, ambientals o socials. No donar aquestes dades, a més, equivaldria a desoir les demandes del Parlament.

SEGON: El Govern parla constantment de participació i afirma que l’última paraula la té el territori. Per una banda caldrà veure com s’articula aquesta consulta. El mateix Govern no es posa d’acord ni sobre la pregunta ni sobre qui tindrà dret a vot en aquesta consulta. Però encara més greu: com es pot fer una consulta mentre s’amaga la informació a la gent que s’ha de pronunciar? Això desmereix totalment la idea del referèndum i el converteix en un maquillatge per legitimar el que el Govern ja està negociant amb l’Estat i el COE d’esquenes al Parlament i al territori.

TERCER: Hem vist com el discurs públic del Govern xoca frontalment amb la informació a la que hem pogut accedir fins ara. Acabem de veure l’exemple del diputat Jordi Fàbrega, dient que no caldrà construir res malgrat els informes que parlen de construir tres viles olímpiques. Però no és l’únic cas. El passat 18 de febrer, l’exdiputada d’ERC i actual secretària d’Esports, Anna Caula deia a TV3 que:

“no cal construir-ne de noves, farem servir les que ja tenim”

Com ja hem explicat, sabem que una de les versions de l’informe que el Govern va entregar als representants de l’Estat i del COE contemplen inversions en equipament esportius per valor de més de 200 milions d’euros. Creiem que aquesta enorme diferència entre el que es diu en públic i el que es pacta en privat no és admissible en un règim democràtic.

QUART: L’opacitat del Govern obliga la ciutadania a confiar a cegues. I això no pot ser. I molt menys quan la història avala totes les sospites que es puguin tenir.

a) No seria la primera vegada que la Generalitat es gasta els diners de tots en informes inútils.

b) No seria la primera vegada que projectes impulsats amb molta vehemència pels diferents governs acabin sent autèntics desastres econòmics plens de sobrecostos.

c) No seria la primera vegada que les proclames de progrés econòmic acabin sent un gran negoci pels poderosos a costa dels diners de tota la ciutadania.

Per tot això, i més enllà del posicionament concret de cada una de les parts, creiem que la ciutadania de Catalunya mereix que el Govern faci pública tota la informació en la que es basa per defensar els JJOO als Pirineus. No té cap sentit polític ni democràtic que el Govern de la Generalitat amagui a la ciutadania aquesta informació mentre que, a la seva esquena, la comparteix amb les autoritats espanyoles i el Comité Olímpico Español.

PD: Al proper capítol ens fixarem en la dimensió política del projecte de JJOO als Pirineus i veurem com mou fitxes la Monarquia per enfortir l’espanyolisme ultra a Catalunya. Un aspecte que ERC i Junts semblen no contemplar.

OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. La nostra feina és possible gràcies als nostres donants i subscriptors. Si vols conèixer el nostre projecte, trobaràs els detalls aquí.