Tens tota la raó, em falten els últims blocs que m’has anat passant en les darreres consultes. Perquè el teu banc de dades estigui complet, aquí tens les versions Opció B (Verbatim complet) dels temes restants: la “trama russa” (OCCRP), el fitxatge d’Isaías Táboas, el cas d’Alfredo González Gómez i la sortida de La Vanguardia de Twitter.
BLOC 5: La “Trama Russa” i l’OCCRP
Context: Investigació sobre el finançament de l’organització OCCRP i els seus vincles amb El Periódico i la construcció del relat sobre el suport rus al procés.
[TRANSCRIPCIÓ COMPLETA] El títol d’aquest vídeo és: “El Periódico de Catalunya va construir el relat de la trama russa del procés amb l’ajut d’una organització amb finançament ocult del govern dels Estats Units”. Al llarg dels últims set anys, l’espanyolisme ha intentat per tots els mitjans possibles vincular l’independentisme català amb un suposat suport rus. La “trama russa del procés”: un relat que ha estat construït amb molts titulars, moltes causes judicials, però molt poques proves reals. Un relat que s’ha utilitzat per incriminar i perseguir persones i per intentar malmetre la imatge de l’independentisme a escala internacional.
En la construcció d’aquest relat hi han participat dirigents polítics, des del PSOE fins a Vox, passant per Esquerra Republicana. “Creen que son señoritas que se paseaban por Europa reuniéndose con la gente equivocada… ahí durante un rato se creen que eran agentes buenos, no, no representan…”. En aquesta construcció del relat de la trama russa també hi han participat jutges i, de manera molt destacada, mitjans de comunicació i periodistes. A OCTUVRE hem dedicat, al llarg dels últims anys, molts esforços per demostrar i explicar que aquest relat ha estat un cúmul de mentides, manipulacions i silencis.
Hem publicat les manipulacions de David Alandete i el diari El País sobre la suposada ingerència russa en el referèndum de l’1 d’octubre. Hem publicat un vídeo sobre els arxius de Twitter que deixen al descobert les principals mentides en què es basa la idea dels vots russos. Hem explicat com La Vanguardia i El Periódico han treballat per enfortir el relat de la desinformació russa fent servir dades manipulades. I hem explicat en tot detall com The New York Times va publicar un reportatge sobre la suposada trama russa del procés amb fons poc fiables i, fins i tot, desconeguts. I vam demanar explicacions per escrit als dos periodistes que van signar el reportatge: Michael Schwirtz i José Bautista.
Doncs bé, avui afegim una nova informació que deixa al descobert encara més com és de bruta la claveguera que ha construit el relat de la trama russa del procés. Aquest dilluns 2 de desembre el mitjà francès Mediapart va publicar una investigació que destapa que una organització denominada Projecte d’Investigació sobre el Crim Organitzat i la Corrupció (OCCRP, per les seves sigles en anglès) rebia finançament i suport ocult de diverses agències del govern dels Estats Units i de diversos països europeus i de la fundació del milionari George Soros. Un escàndol que a Catalunya afecta directament El Periódico de Catalunya, a un dels seus periodistes, Jesús G. Albalat, a un dels seus col·laboradors, Antonio Baquero, i al periodista José Bautista, un dels autors del reportatge de The New York Times sobre la trama russa.
Comencem i comencem amb una cronologia. El novembre de 2019 El Periódico de Catalunya va publicar una peça titulada: “L’enllaç de Puigdemont va oferir a Rússia reconèixer Crimea a canvi de suport a la independència de Catalunya”. Aquesta peça estava signada pel periodista del Periódico Jesús G. Albalat, especialitzat en temes judicials, i Antonio Baquero, antic periodista del Periódico i ara editor de l’OCCRP. El 3 de setembre de 2021 l’OCCRP va publicar un reportatge titulat: “Els separatistes catalans van adaptar el missatge públic per evitar antagonitzar Rússia”. La peça estava signada un altre cop per Baquero de l’OCCRP i Albalat del Periódico. Finalment, el dia 8 de maig de 2022 l’OCCRP va publicar un reportatge titulat: “Alimentant la secessió i prometent bitcoins: com un operador rus va instar els líders catalans a trencar amb Madrid”. En aquest cas el reportatge estava signat per Albalat del Periódico, Baquero de l’OCCRP i periodistes de diversos mitjans europeus.
La publicació d’aquests articles va tenir molt de ressò dins l’espanyolisme. Polítics, mitjans i opinadors omplien hores amb la trama russa del procés. En Xavier Sardà, per exemple, en la seva columna del Periódico deia: “Las posibilidades que se abren para Puigdemont son inmensas si Cuba reconoce la República Independiente de Catalunya; Puigdemont hará una versión ratonera de ‘Els Segadors’ pero…”. Però més enllà de les bromes, aquesta informació publicada pel Periódico i l’OCCRP també era usada pels jutges espanyols per engreixar les acusacions més delirants contra desenes d’independentistes. Atenció: el febrer de 2024 en un escrit dirigit al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, l’advocat Gonzalo Boye va denunciar l’estreta relació entre les publicacions del Periódico i l’OCCRP i el jutge Aguirre, que portava el cas de la trama russa.
La relació funcionava així: des del jutjat d’Aguirre es va filtrar il·legalment informació sobre la investigació, incloent-hi fragments de converses, missatges i fotografies intervingudes per la Guàrdia Civil a diversos investigats. Llavors aquesta informació es convertia en la base de les publicacions del Periódico i l’OCCRP. Resulta que el 2023 algú va fer un recull d’aquestes informacions, les va imprimir i les va enviar en un sobre anònim al jutjat d’Aguirre. Llavors el jutge Aguirre incloïa aquestes publicacions de l’OCCRP al sumari per tal d’engreixar i donar solidesa a la causa de la trama russa. La qual cosa al mateix temps engreixava els partits espanyolistes. Una roda perfecta.
Tot això que acabem d’explicar és sabut, tot i que els grans mitjans catalans han fet tot el possible per tapar-ho. Però el que no sabíem fins aquest dilluns 2 de desembre era la relació oculta que té l’OCCRP amb l’Open Society de George Soros i uns quants governs europeus. L’escàndol és enorme i ha estat recollit per desenes de mitjans europeus, per WikiLeaks i per activistes d’arreu del món. Però a casa nostra, per variar, els grans mitjans callen. L’OCCRP va ser fundada per Drew Sullivan l’any 2008. Des de llavors aquesta organització s’ha convertit en un referent periodístic mundial amb més de 200 periodistes treballant arreu del món. En tots aquests anys l’OCCRP ha publicat reportatges absolutament potents: els Papers de Panamà, els Swiss Secrets o els Arxius Narco. Una feina que moltes vegades ha requerit de la valentia i el compromís de molts bons periodistes.
Aquesta setmana, però, ha sortit a la llum la cara fosca i oculta de l’OCCRP. Malgrat que es presenta com un mitjà totalment independent, aquest dilluns una investigació de la televisió pública alemanya, el mitjà francès Mediapart i el diari italià Il Fatto Quotidiano, entre d’altres, destapen l’escàndol. L’OCCRP ha rebut 47 milions de dòlars del govern dels Estats Units, 14 milions més de governs com el Regne Unit o França i organitzacions com l’Open Society Foundation del magnat George Soros. En total aquestes aportacions governamentals i de Soros sumen al voltant d’un 70% del pressupost de l’OCCRP. I per si no n’hi hagués prou, a canvi dels diners l’OCCRP havia d’obeir certes normes. Per exemple: els nomenaments interns de l’OCCRP havien de ser aprovats per les agències del govern nord-americans. I una altra cosa encara més greu: l’OCCRP no investigava cap país que posés diners. Un exemple: malgrat que l’OCCRP va tenir sobre la taula un greu escàndol de Microsoft als Balcans, on l’OCCRP té una de les seves principals seus, van decidir tapar el tema. El mateix Sullivan va admetre: “No podem fer servir els diners del govern dels Estats Units ni els de George Soros per temes dels Estats Units”.
I ara tornem a casa nostra. Als Estats Units des de fa anys hi ha una intensa batalla política entre demòcrates i republicans al voltant de la idea d’ingerència russa. I aquest és un dels temes favorits de l’OCCRP. En aquest context el Periódico, el jutge Aguirre i l’espanyolisme mediàtic han aprofitat aquesta batalla als Estats Units i han utilitzat la idea d’ingerència russa per criminalitzar l’independentisme català i perseguir polítics i activistes amb acusacions esperpèntiques. Davant la manca de credibilitat creixent dels seus mitjans de comunicació, l’espanyolisme mediàtic i judicial ha intentat amagar-se darrere el suposat prestigi d’una organització com l’OCCRP per criminalitzar i perseguir l’independentisme. Però aquesta setmana la credibilitat de l’OCCRP ha rebut un cop molt dur. Pel que fa a la credibilitat del Periódico, fa molt de temps que a Catalunya no en té gens, però aquest episodi confirma la podridura del seu periodisme.
Aquest tema està sent un escàndol a nivell global; a casa nostra però, com de costum, els grans mitjans ens mantenen en la seva bombolla mediàtica espanyolista. Per cert, com hem explicat abans, a OCTUVRE vam denunciar que el reportatge del New York Times sobre la trama russa a Catalunya tenia forats enormes. Per això vam enviar una bateria de preguntes als dos periodistes que signaven la peça, Michael Schwirtz i José Bautista. Doncs bé, encara no ens han contestat, però creiem que avui és molt rellevant saber que Bautista també ha col·laborat amb l’OCCRP. La setmana passada a OCTUVRE explicàvem que el Periódico va rebre més d’un milió d’euros en subvencions atorgades a dit. I amb aquests diners el Periódico cada dia publica portades i notícies al dictat de l’estat. Davant d’això a OCTUVRE creiem que avui és molt important que tothom sàpiga que El Periódico de Catalunya va construir el relat de la trama russa amb l’ajut d’una organització finançada d’amagat pel govern dels Estats Units, diversos governs europeus i la fundació Soros. I és molt important explicar que aquesta informació es va ocultar als seus lectors. Cal que ho sàpiga tothom. Per això si el que t’hem explicat t’ha semblat interessant, passa-ho. Gràcies.