L’executiu de Pedro Sànchez utilitza un Decret Llei aprovat d’urgència per a eliminar el veto a signar amb un mateix empresari diversos contractes menors que superin els llindars màxims, una mesura destinada a evitar fraccionaments i que va entrar en vigor fa menys de dos anys.
Eva Belmonte / CIVIO.
El BOE del 5 de febrer recull un Decret Llei de 252 pàgines en el qual el Gobierno aprova la transposició de sis directives europees i, de pas, aprofita l’oportunitat per a eliminar els nous controls que van entrar en vigor fa menys de dos anys per a evitar els fraccionaments en els contractes menors.
La disposició final primera, ja en la pàgina 220, modifica l’article 118 de la Llei de Contractes del Sector Públic, el destinat a establir quan i com es poden usar els contractes menors (adjudicacions amb moltes menys exigències en publicitat i que es poden donar a dit sense molts miraments) per a rebaixar les seves exigències.
La reforma de la Llei de Contractes, que es va aprovar fa poc més d’un any, inclou un article, el 118.3, que estableix que l’expedient d’un contracte menor ha de justificar que no s’estava alterant el contracte -trossejant-lo- per a adjudicar-lo com a menor i així esquivar les normes més estrictes de la resta de procediments. Però, a més, i aquí va estar des del principi la controvèrsia, també ha de justificar que “el contractista no ha subscrit més contractes menors que individual o conjuntament” superin els llindars per a ser considerat contracte menor, això és, 40.000 euros en obres i 15.000 en subministraments i serveis. Aquest punt ha permès que, en moltes administracions públiques, per primera vegada, s’estiguin controlant aquest tipus de contractes repetitius per a evitar abusos.
El text que ha estat en vigor menys de dos anys
Però, d’altra banda, tal com estava redactat, ha estat objecte d’interpretacions contradictòries: Mai més es pot contractar amb la mateixa empresa? És només si es compra el mateix? Durant quant temps dura aquest veto? En lloc d’aclarir la seva redacció, el que ha fet el Govern és eliminar aquesta mesura de control.
En els primers set mesos de 2019, més de 6.500 adjudicacions es van saltar el text literal de la norma.
No és la primera vegada que el Govern de Pedro Sánchez ho intenta. El seu projecte de Pressupostos Generals de l’Estat ja incloïa la supressió d’aquest veto, però no va ser aprovat. Ara, via Decret Llei, i aprofitant la transposició de directives europees, que sí que són una mesura urgent, sí ho ha aconseguit.
De fet, malgrat que aquest veto -ara eliminat- estava en vigor des de març de 2018, les administracions públiques ho han vingut incomplint de manera sistemàtica. Com demostra la recerca de Civio sobre contractes menors publicada fa un parell de setmanes, només en els primers set mesos de 2019, més de 6.500 adjudicacions es van saltar el text literal de la norma i van sumar diversos contractes menors a una mateixa empresa que van superar els 15.000 o 40.000 euros.
Aquesta supressió no va ser anunciada ahir en les referències del Consell de Ministres, que es va limitar a resumir aquest Decret Llei centrant-se en les mesures més amables recollides en dues de les directives transposades: “garanteix la protecció dels usuaris d’assegurances i dels partícips dels fons de pensions”.
Transposició de normes europees amb quatre anys de retard
El Decret Llei és un mecanisme per a aprovar normes amb rang de llei per la via ràpida, sense passar el tràmit de debat i esmenes en les Corts. Més tard, el Congrés haurà de convalidar -o no- la norma, però una vegada ja ha entrat en vigor (en aquest cas, ho ha fet el 6 de febrer) i sense possibilitat de modificacions -excepte si s’aprova tramitar-lo com a Llei, alguna cosa que és molt improbable en aquest cas per temor a les multes europees. Per a poder fer servir aquest mecanisme, és necessari justificar la “extraordinària i urgent necessitat” del que s’ha aprovat. De fet, el Tribunal Constitucional ha tombat en els últims anys diversos decrets llei per aquesta mateixa qüestió: la urgència no estava acreditada de manera suficient.
Europa va portar a Espanya al Tribunal Superior de Justícia de la UE i va demanar que se li apliqués una multa de 186.000 euros per cada dia d’incompliment.
El text publicat avui justifica aquesta urgència pel retard del Gobierno en la trasposició de directives europees, la qual cosa que pot implicar multes. De les sis directives incloses en aquest Decret Llei, dos d’elles porten gairebé quatre anys de retard, la de la contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals i la de les concessions. Ambdues es van aprovar en 2014, al costat de la reforma de la Llei de Contractes, i el termini per a incorporar-les a la legislació nacional va expirar a l’abril de 2016.
Per culpa d’aquest retard, Europa va portar a Espanya al Tribunal Superior de Justícia de la UE i va demanar que se li apliqués una multa de 186.000 euros per cada dia d’incompliment. La sentència, “previsiblement condemnatòria”, segons el propi text publicat avui, arribarà en breu. El Gobierno espera poder evitar aquestes multes milionàries amb l’aprovació d’aquest Decret llei.
Les altres quatre directives transposades, aprovades en 2016 i que també van amb retard, es refereixen a impostos en comerços entre països, la inclusió de dues regions italianes en l’àmbit duaner europeu, la distribució d’assegurances i els fons de pensions d’ocupació.
En tots aquests casos Espanya va amb retard. I aquest retard és el que justifica l’ús d’una mesura que hauria de ser extraordinària com el Decret Llei. El que no es justifica és que s’aprofiti el text per a relaxar els controls als contractes menors per a evitar fraccionaments, una mesura que porta en vigor menys de dos anys.
[Aquest text es va publicar originalment a Civio el 5 de febrer de 2020]