[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
El castellà és la meva llengua materna i per això em molesta moltíssim que la vulguin fer servir per fer desaparèixer el català. Aquest cap de setmana, a Barcelona, hi va haver una manifestació contra la immersió lingüística a les escoles i, suposadament, a favor del bilingüisme. Doncs he gravat aquest vídeo perquè vull compartir quatre reflexions.
La primera: aquesta manifestació no era res més que un acte de l’extrema dreta espanyolista.
El periodista Jordi Borràs ho explicava perfectament en un article on deia que qualsevol persona amb un mínim de perspectiva històrica sobre la Catalunya de les darreres dècades sap que, un cop mort Franco, la bandera del discurs sobre la suposada persecució del castellà a Catalunya la va aixecar l’extrema dreta més tronada, incapaç de digerir la fi del règim criminal franquista. Doncs això és el que hem vist aquest cap de setmana: bilingüisme? No: franquisme.
Segona qüestió: és veritat que a la manifestació hi van ser quatre gats, però no hauríem de caure en l’error de ridiculitzar-los, perquè ells fa temps que estan aconseguint els seus objectius. El poder judicial està al seu costat, la immersió lingüística retrocedeix a les escoles i cada cop parlar en català és més difícil.
L’escriptor Pere Antoni Pons va fer un tuit molt interessant que deia:
“Si la manifestació espanyolista d’avui ha punxat és perquè molts castellans no saben que la immersió, en realitat, no existeix i que els seus fills són educats bàsicament en espanyol a Catalunya.”
Sobre això, el professor de secundària Gerard Forés avisa que, amb un 40% de classes en castellà real (no sobre el paper) a secundària, alguns encara consideren que la immersió no està prou “flexibilitzada”.
Diuen que defensen el bilingüisme, però jo no els he vist mai fer una manifestació per denunciar, per exemple, que a l’administració de justícia el català pràcticament no existeix. No els he vist mai fer una manifestació per denunciar que només 3 de cada 100 pel·lícules projectades als cinemes de Catalunya són en català.
Ploren demanant bilingüisme, però la realitat és que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà.
La realitat és que 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa que obliga a etiquetar en català.
La realitat és que els alumnes de quart d’ESO tenen més coneixement de castellà que de català en totes les regions educatives.
La realitat és que els últims 15 anys el català ha perdut mig milió de parlants.
Sabeu quants n’ha perdut el castellà?
Exactament zero.
Però malgrat tot això, aquesta gent té la barra de dir que el castellà està perseguit.
Diguem-ho clar: el bilingüisme d’aquesta gent té el mateix objectiu que tenia Franco: esborrar el català del mapa.
Si de veritat volguéssim bilingüisme, els manifestants haurien de demanar justament més professors de català a les escoles.
Perquè hi ha una realitat molt evident: parlem de bilingüisme, oi? Doncs jo els únics monolingües que conec són parlants de castellà.
Fa 30 anys que visc a Catalunya i mai he conegut un catalanoparlant que no sabés parlar castellà. En canvi, conec moltíssimes persones que fa anys que viuen a Catalunya i no saben parlar català.
Per tant, si el que volen és bilingüisme, el que cal és més català:
més català als cinemes, més català als jutjats, més català als mitjans de comunicació i, per descomptat, més català a les escoles.
Aquesta gent utilitza el castellà per arraconar encara més el català i acabar la feina que va començar el franquisme. És així de clar. Que no s’amaguin darrere de lemes que són mentida. Mentides com les que normalment fa servir l’extrema dreta.
Jo, que tinc el castellà com a llengua materna, no puc callar veient com aquesta gent utilitza la meva llengua materna per intentar exterminar el català. I estic segur que molta gent castellanoparlant com jo pensa el mateix.
Per això he volgut gravar aquest vídeo i compartir-lo amb tots vosaltres.
Espero que sigui útil.
Una abraçada.