[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola. El diari El País ha publicat un text titulat “Con Javier Cercas”. El subtítol és: “El independentismo catalán busca acallarlo con insidias”.
Ja us avanço que el text és un munt de brutícia i que fa mandra de llegir, i més mandra fa de contestar. Però fa temps que sabem que al Regne d’Espanya, els editorials dels grans diaris són una extensió de les porres de la Guàrdia Civil, propaganda de la banca i una pota més d’aquesta família de lladres que són els Borbons. Per això, encara que faci mandra, a OCTUVRE creiem que cal respondre.
La polèmica comença aquest dissabte, quan el programa FAQS de TV3 va entrevistar Javier Cercas. Segons ell mateix ha explicat, el van tractar de meravella, però es veu que mentre l’estaven entrevistant, algú va penjar aquest vídeo de 24 segons a Twitter.
…
“La vida pública, la aventura emocional, etcètera, com ha ocurrido… a los catalanes en los últimos… a la unidad del general…”
Molta gent a les xarxes va entendre que Cercas estava proposant que l’exèrcit intervingués Catalunya i per això li va ploure un munt de crítiques.
El dia següent, però, es va dir que el vídeo era una manipulació perquè aquest general de l’exèrcit espanyol a qui es dirigia Cercas és el cap de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Segons Cercas, aquest és un punt clau que ajuda a entendre la seva intervenció en to humorístic, ja que la UME es dedica a tasques de salvament, ajuda en inundacions o incendis.
És obvi que, sense saber que el militar en qüestió és de la UME —i aquesta informació no estava al vídeo—, la brometa de Cercas es malinterpreta. Aclarit això, anem a analitzar l’editorial d’El País.
La cosa comença així:
“Las sociedades autoritarias no soportan a quienes disienten.
Los acallan o expulsan mediante el amedrentamiento, la cárcel y en las versiones más extremas y totalitarias hasta con la liquidación física.”
A què es refereix El País?
A l’amedrentamiento, com quan es prohibeix que un parlament democràticament escollit com el Parlament de Catalunya pugui debatre sobre la monarquia?
A l’amedrentamiento, com quan la Guàrdia Civil i els jutges es presenten de nit a casa de qui en discrepa i, sense proves, els detenen i, sense proves, els empresonen durant mesos, com va passar amb la Tamara, l’Adri, els CDR i tants altres?
A què es refereix El País quan parla de callar amb la presó? A la presó de Jordi Cuixart, de Junqueras, de Turull, de Carme Forcadell i de tots els presos independentistes?
Segueix l’editorial:
“En las sociedades democráticas, aunque con medios diferentes, también hay quienes persiguen el objetivo de desalentar el disenso, acallar voces alternativas y críticas.”
A quins medios diferentes per desalentar el disenso es refereix El País?
A un medi com el seu, que fa fora columnistes com John Carlin per criticar el discurs de Felipe de Borbón el 3 d’octubre?
O parla de com El Periódico de Catalunya va acomiadar un dibuixant per fer aquest dibuix?
Es refereixen a tot això quan diuen desalentar el disenso?
Ah, no, espera, aquí ho expliquen. Diu l’editorial:
“Suelen ser grupos de activistas, a veces terminales de los partidos e incluso de los gobiernos, y en ocasiones servicios de potencias extranjeras.”
Potències estrangeres. De qui parlen?
Dels soldats russos que es va inventar la Guàrdia Civil per detenir més independentistes sense tenir cap prova?
Ah, no, espera. Potser, quan diuen potències estrangeres, es refereixen als membres de la família reial de Qatar que han comprat accions del grup que edita el diari El País per valor de 75 milions d’euros des d’una societat radicada a les illes Seychelles, considerades per Hisenda espanyola com un paradís fiscal.
Segueix l’editorial:
“Primero se fabrica el bulo, normalmente a partir de la manipulación de un rumor, un documento audiovisual debidamente editado o una falsa noticia, tarea en la que suelen tener gran habilidad precisamente las agencias de potencias como Rusia.”
Ara bé, està absolutament documentat com, durant l’octubre de 2017, el diari El País va mentir sobre la suposada ingerència russa al referèndum. Va utilitzar informes falsos o directament inexistents sobre xarxes de bots russos per colar aquesta mentida. L’autor va ser David Alandete, llavors director adjunt del diari El País.
Explica El País que tot aquest embolic del vídeo va passar mentre Cercas era entrevistat al FAQS on, atenció, explica dues obvietats: que Espanya és una democràcia i que el rei Joan Carles va aturar el cop d’estat del 23-F.
A veure, a veure. Pel que fa a la primera obvietat: la qualitat democràtica d’un país és un fet opinable.
Ara, que això sigui una obvietat… mm… podríem posar molts exemples que permeten, com a mínim, dubtar una mica d’aquesta obvietat: la repressió contra els independentistes, la presó de rapers per dir una veritat tan òbvia —aquesta sí— com que els Borbons són una colla de lladres, podríem parlar d’una cúpula judicial plena de jutges ultradretans, del feixisme que corca les forces policials o de com denuncia el Consell d’Europa el perill que suposa per la democràcia espanyola la concentració de la propietat dels mitjans de comunicació en poques mans.
Un exemple d’aquest perill per la democràcia espanyola denunciat per Europa és justament el diari El País, un diari propietat, entre d’altres, de La Caixa, el Santander i diversos fons voltor. Això també són indicadors de la democràcia espanyola i no són per anar pels programes fent-se el xulo.
Pel que fa a la segona obvietat, diu El País que és una obvietat que va ser el rei Joan Carles qui va “emparar” el cop d’estat del 23-F.
I com ho saben els intrèpids periodistes d’El País? Perquè cal recordar que els documents sobre el 23-F i la participació del rei encara estan sota secret gràcies a la Ley de Secretos Oficiales, aprovada per Franco l’any 68. Aquesta llei impedeix saber tots els detalls sobre el paper del rei al cop d’estat o de Felipe González, GAL, etc.
Una llei franquista que, en 40 anys de perfecta i òbvia democràcia, mai no s’ha aconseguit derogar.
Seguim, perquè ara li toca a TV3. Diu El País:
“Esta operación de intimidación pretende que la televisión pública catalana, la más seguida en ese territorio, no se abra a opiniones disidentes respecto al dogma oficial independentista.”
Mira, si els del diari El País volen parlar d’“obrir-se a opinions dissidents respecte al dogma oficial”, doncs parlem-ne.
Podem parlar de com El País va fer fora l’historiador Joan B. Culla per haver criticat la violència de la policia espanyola l’1 d’octubre.
Podem parlar de com el diari El País va fer fora el professor de la Universitat de Barcelona Jordi Matas per escriure un article sobre la desobediència civil.
Volen parlar de pluralitat? Parlem-ne.
Una cosa que es repeteix és que a Catalunya hi ha una ofensiva per acusar TV3 de “comunicar l’independentisme”. Sobre el tema de la independència de Catalunya, la posició dels tertulians en els mitjans era la següent:
A TV3, el 54% dels tertulians a favor de la independència, el 46% no.
A Televisión Española, Telecinco i Radio Nacional, el 0% a favor i el 100% en contra.
A Antena 3 el 95% està en contra, a Cuatro el 93% està en contra, a la Cadena SER el 92%.
Quina diferència entre una persona que viu a Madrid o una persona que viu a Barcelona!
Cercas ha fet una resposta immediata i contundent. Cercas ha anunciat que actuarà legalment contra qui l’acusi d’intentar una intervenció militar.
Ens agradaria saber per què Cercas no va actuar legalment contra l’historiador Francisco Espinosa, que destripa les novel·les de Cercas i l’acusa obertament de blanquejar el feixisme.
No sabem per què Cercas no actua legalment contra la poetessa mexicana Guadalupe Flores, que denuncia els esforços de Cercas per eximir de responsabilitats els feixistes.
L’escriptor Julià de Jòdar va escriure això sobre Cercas:
“Fa uns quants anys vaig escriure que, si la dictadura franquista hagués comparegut davant un tribunal internacional de justícia, Javier Cercas no hauria pogut escriure Soldados de Salamina, llevat que l’escriptor hagués adoptat la figura del revisionista que nega legitimitat a la sentència a la manera dels que ho fan amb l’Holocaust.
A falta de justícia, és fàcil col·locar sobre el passat una memòria de ficció a càrrec de tota mena de narradors, siguin novel·listes, escriptors o falsos historiadors.”
Acaba l’editorial dient que TV3 l’entrevista en:
“Uno de los primeros y singulares pasos de distensión que realiza la televisión pública catalana en una sociedad tan dividida.”
TV3 és l’enemic a batre d’aquesta gent i aquí cal ser molt clar. Sempre cal un debat sobre què fa i què no fa TV3. Cal fiscalitzar TV3, criticar TV3 i posar la lupa a tots els racons de TV3, a cada manipulació que facin. Ho ha de fer el Parlament i ho hem de fer tots els ciutadans.
Ara bé, el que no podem permetre de cap manera és que aquesta porqueria disfressada de periodisme al servei de l’Íbex i dels lladres dels Borbons que és El País —aquest diari que fa fora columnistes per criticar el rei d’Espanya, que està controlat per la banca i per un sultà de Qatar des d’un paradís fiscal— ens doni lliçons de periodisme ni mitja.
“Pobre Cercas, però si només era una broma.”
El que no és una broma és que la mateixa Constitució Espanyola, en el seu article 8, amenaça amb la intervenció de l’exèrcit els independentistes, dient explícitament que:
“La misión del Ejército es defender la integridad territorial de España.”
Tampoc és una broma això que explica un soldat al periodista Miquel Ramos:
“Cuando hay un despliegue de tropas hacia Aragón, un despliegue de barcos cerca de Cataluña o se preparan en unidades ciertos elementos para intervenir, Cataluña lo ven induditoso…”
És indignant que l’intel·lectualíssim Cercas no tingui en compte que certes bromes, en un país com el nostre, amb una història d’impunitat feixista com el nostre i amb un exèrcit com el nostre, no tenen cap mena de gràcia.
Acaba El País:
“Los demócratas están con Javier Cercas.”
No, no.
Els demòcrates estan aturant els desnonaments de menors d’edat que executa la banca propietària del diari El País.
Els demòcrates estan amb Jordi Cuixart i no amb una monarquia imposada pel franquisme que porta 40 anys robant.
Els demòcrates estan amb els periodistes de La Marea que se la juguen per destapar que l’exèrcit espanyol està farcit de fatxes que volen afusellar 26 milions d’espanyols, que canten el Cara al sol i fan salutacions nazis.
Els demòcrates estan amb els que lluiten contra el feixisme i la corrupció dins l’exèrcit, com el col·lectiu Ciudadanos de Uniforme, el cabo Marcos Santos o el tinent Segura, i no amb un Javier Cercas que fa broma amb la cúpula d’aquest exèrcit encara que siguin de la Unitat Militar d’Emergències.
Ja està bé.
Si et sembla útil, passa-ho.