[162] Destapem una trama a Manresa.

[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]

La història que explicaré avui és al·lucinant. Resulta que l’octubre de 2025 vaig fer un vídeo explicant la relació política entre l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, d’Esquerra Republicana, i Jasone Latorre, un alt càrrec de la Fundació Resilis, implicada en els cobraments irregulars de la DGAIA. La cosa és que, poques hores després de publicar aquell vídeo, l’alcalde de Manresa va anunciar que em denunciaria perquè, segons ell, jo havia dit falsedats greus.

Malgrat l’anunci, Marc Aloy no va arribar a posar mai la seva denúncia. Però nosaltres hem continuat observant què passa a Manresa. I a Manresa passen coses molt greus que afecten tots els catalans. Per això avui, un any més tard, tornem a fer un vídeo. I aquest és molt més bèstia que el de l’any passat. A veure què dirà ara en Marc Aloy.

Comencem.

I comencem posant-hi context. La setmana passada va haver-hi ple a Manresa, i entre els punts de l’ordre del dia hi havia una modificació del pressupost. En principi era un tràmit sense gaire importància, però de cop un regidor de l’oposició, Ramon Bacardit, portaveu de Junts, va aixecar la mà i va demanar la paraula, perquè entre les modificacions que proposava Esquerra hi havia una cosa que li va cridar l’atenció: una subvenció nominativa de 10.000 euros per a una fundació privada anomenada Sallar. Una subvenció nominativa és una subvenció atorgada a dit, sense concurs públic.

Bacardit va fer la següent pregunta:

[TALL BACARDIT] «La pregunta seria: la Fundació Sallar és la fundació que està integrada a Plataforma Educativa?»

La resposta és sí: Sallar pertany a Plataforma Educativa. I això és molt preocupant. Atenció: Plataforma Educativa és una organització del tercer sector que fa de paraigua a vuit fundacions privades diferents, una empresa i una associació. Totes juntes facturen cada any milions d’euros públics. Entre aquestes fundacions hi ha Sallar. Però el problema és que també hi trobem diverses fundacions implicades en diversos escàndols de corrupció i opacitat. Per exemple, la Fundació Resilis, la dels pagaments irregulars del cas DGAIA.

Per això, quan va veure que l’Ajuntament de Manresa volia donar 10.000 euros a dit a Sallar, va dir el següent:

[TALL BACARDIT] «Escolti, vostè… vostès creuen que hem de donar una nominativa a una fundació que prové d’una escissió del negoci de la Fundació Resilis?»

Ara, atenció a la resposta de la regidora de Drets Socials, Mariona Homs:

[TALL HOMS] «Ehm, aquesta vinculació que vostè li busca, doncs, eh, en cap moment la vam tenir present. I crec que el NIF és absolutament diferent, i que… i que les persones amb qui vam parlar, en aquest cas, eren persones que només formen part de la Fundació Sallar.»

Ho heu sentit, oi? Donen 10.000 euros a dit a una fundació sense mirar ni qui són, ni qui són els seus directius, ni si estan implicats en casos de corrupció.

Després li va tocar el torn al portaveu de la CUP, Jordi Trapé:

[TALL CUP] «Entenem que donar una subvenció d’aquest tipus a una fundació, eh, satèl·lit, li podríem anomenar, de la Fundació Resilis, que està investigada per corrupció, crec que s’haurien de donar certes explicacions.»

Davant d’això, la regidora Homs torna a prendre la paraula i diu:

[TALL HOMS] «Simplement, no… desconeixíem que hi hagués les mateixes persones en el patronat. Al final és una estabilització residencial. No estem parlant d’un projecte, eh, que sigui massa transcendent.»

O sigui, que no sabien ben bé a qui donaven els 10.000 euros, però que, bé, tampoc no passa res, perquè és un projecte petit.

Mariona Homs diu que no sabia res de Sallar, però només cal anar al web de Plataforma Educativa per veure que el president de Sallar és Roger Casero, i que Roger Casero també és president de Resilis. La gerent de Sallar és Pilar Bosch, i alhora Pilar Bosch també és tresorera de Resilis. I la tresorera de Sallar és Glòria Fàbrega, que també ocupa el càrrec de secretària de Resilis.

L’any 2025, a OCTUVRE vam fer un mapa on es veu com només set persones es reparteixen desenes dels càrrecs de les fundacions de Plataforma Educativa. Només set persones gestionen centenars de milions d’euros públics de manera opaca i enmig de gravíssimes irregularitats. Aquestes greus irregularitats de Resilis i Plataforma Educativa estan recollides en informes de l’Oficina Antifrau i de la Sindicatura de Comptes, i actualment el Tribunal de Comptes i la Fiscalia Anticorrupció les estan investigant. Doncs, malgrat tot això, el govern de Marc Aloy continua donant subvencions a dit a les fundacions de Plataforma Educativa.

La regidora Homs diu que no sabia res de tot això, però la veritat és que és molt difícil creure les seves paraules. Mariona Homs va ser, atenció, directora general de Serveis Socials durant el govern de Pere Aragonès. De veritat una directora general de Serveis Socials de la Generalitat no en té ni idea que Sallar i Resilis, que cada any facturen milions d’euros a la Generalitat, formen part de la mateixa estructura? Nosaltres, a OCTUVRE, no ens ho creiem.

Ara, un cop feta la informació de context, entrem en la part més fosca i apassionant d’aquesta història.

Una de les principals activitats econòmiques de la Fundació Resilis és oferir habitatge social a col·lectius vulnerables, com per exemple joves tutelats per la Generalitat. Un exemple: la DGAIA pagava fins a 4.000 euros mensuals per cada jove acollit. Així, un pis de Resilis amb quatre joves podia generar 16.000 euros mensuals.

Amb aquests números a la mà, l’any 2022 Resilis va engegar un projecte per prendre el control de, atenció, més de 500 pisos. I d’on va treure Resilis els diners per fer-se amb 500 pisos? Doncs la Generalitat li va donar un préstec de 30 milions d’euros, a través de l’Institut Català de Finances, per fer-se amb aquests pisos i reformar aquests 500 habitatges.

I qui reforma els pisos de Resilis? Doncs això ho fa una empresa que es diu Eina Activa, que pertany, com Resilis, a Plataforma Educativa. És a dir: el negoci de la reforma també queda a casa. Per cert, Eina Activa també rep cada any centenars de milers d’euros en contractes i subvencions de la Generalitat de Catalunya.

I, un altre cop, sabeu qui és la presidenta d’Eina Activa? Pilar Bosch, gerent de Sallar i tresorera de Resilis. Sabeu qui és el conseller delegat d’Eina Activa? Jordi Pascual, que també és vocal de Resilis i, atenció, director general de Plataforma Educativa.

Molt bé. Ara, un cop Eina Activa ha reformat els pisos, Resilis els posa a disposició de persones vulnerables i passa la factura a l’Administració. El cercle és perfecte: compren els pisos amb diners de la Generalitat, reformen els pisos amb els diners de la Generalitat i després li cobren lloguer a la Generalitat. I, si encara falten una mica més de diners públics, ajuntaments com el de Manresa els atorguen subvencions de 10.000 euros a dit, sense fer preguntes i sense justificació.

I, per si no n’hi hagués prou, tot el procés és ple d’opacitat i irregularitats greus. En el cas DGAIA va quedar absolutament provat que Resilis va cobrar a la DGAIA per places d’acollida que en realitat no estaven ocupades.

Però hi ha més coses. Mireu aquest titular: «Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes». Una de les fundacions implicades en aquest escàndol és FASI, una de les fundacions de Plataforma Educativa. I la secretària de FASI és, atenció, Pilar Bosch, la gerent de Sallar. L’altra fundació implicada és la Fundació Salut i Comunitat, una fundació on, per cert, hi treballava la Mariona Homs, a l’àrea de direcció tècnica i promoció.

Tornem als 500 pisos de Resilis. A OCTUVRE ens hem llegit les auditories que Resilis va enviar a la Generalitat. La cosa és que, quan Resilis va fer-se amb els 500 pisos, els auditors van dir que el pla tenia un risc molt evident: la immensa majoria dels ingressos de Resilis provenien de diners públics. Si per alguna raó aquests ingressos públics baixessin, el negoci dels 500 pisos podria tenir greus problemes.

I resulta que la mateixa auditoria explica que, quan va esclatar l’escàndol de la DGAIA, el nom de Resilis va sortir molt perjudicat, i això podria posar en qüestió els ingressos públics. Mireu com ho diu:

«En el context social i mediàtic actual, marcat per una exposició pública del tercer sector, poden produir-se impactes reputacionals que afectin la capacitat operativa i la sostenibilitat.»

Traduït: l’escàndol de la DGAIA podria fer que Resilis perdés contractes de l’Administració. Doncs cap problema. A finals de 2024, Resilis va agafar els 500 pisos adquirits amb els diners de l’Institut Català de Finances i els va traspassar a una nova fundació: la Fundació Sallar. Ara, amb aquest nou nom, es presenten als ajuntaments a demanar subvencions. Això sí, amb un NIF diferent.

Us sona l’estratègia? Resilis va fer pagaments irregulars amb els diners de la DGAIA? Doncs res: el govern del PSC li canvia el nom a la DGAIA, i Resilis canvia de nom 500 pisos i els passa a Sallar. I aquí no passa res.

La cosa és que, segons l’última auditoria externa, el pla de negoci de Sallar amb els 500 pisos acumula més de 250.000 euros de pèrdues. I si el negoci dels pisos de Sallar no funciona, l’Institut Català de Finances i la Generalitat tindrien problemes per recuperar els 30 milions que van donar a Resilis. I per això Sallar necessita desesperadament omplir els pisos com sigui. Atenció a aquestes paraules:

[TALL RUFIÁN] «Me siento muy orgulloso de ser de un país, Catalunya, que acoge, que acoge a un montón de menores extranjeros no acompañados.»

Mireu què va dir la Pilar Castillejo, de la CUP, al Parlament, quan va acabar la comissió d’investigació de la DGAIA. Molta atenció:

[TALL CASTILLEJO] «Les conclusions d’aquest dictamen que avui aprovarà aquest Parlament són una vergonya. La protecció dels infants, d’aquesta manera, s’ha convertit en un mercat. I amb els concerts públics no només s’han finançat els serveis: s’ha permès acumular patrimoni, s’ha permès ampliar propietats, s’ha permès consolidar grans operadors al voltant d’un negoci immobiliari. Vostès han convertit la protecció dels infants en un negoci —un negoci, i això és molt bèstia— que necessita clients per mantenir els beneficis.»

A OCTUVRE estem a favor de dedicar recursos a les persones vulnerables. Creiem que és imprescindible per construir una societat forta, humana i segura. Del que no estem a favor és que donem aquests recursos a fundacions implicades en casos de corrupció i que s’han convertit en autèntiques màquines d’aspirar recursos i d’endollar polítics.

Per això ens hem posat en contacte amb l’Ajuntament de Manresa per demanar els informes i criteris per donar els 10.000 euros a la Fundació Sallar. Esperem que aquest cop, en comptes d’amenaçar-nos amb una denúncia, Marc Aloy doni explicacions clares. Quan tinguem respostes, farem un altre vídeo.

Bé, res més per avui. Moltes gràcies per l’atenció. Passa-ho.