[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola, sóc la Marta Sibina i gravo aquest vídeo per explicar la maniobra que està duent a terme un grup d’empresaris, polítics i mitjans de comunicació per impedir la formació d’un govern independentista a Catalunya. Igual que va passar a les eleccions del 2017, aquest 14 de febrer l’espanyolisme va tornar a perdre: després del fracàs d’Arrimadas ara arriba el fracàs de l’efecte Illa.
Però encara que hagin estat derrotats a les eleccions per una majoria absoluta independentista, l’espanyolisme no tira la tovallola i ha posat en marxa una operació que utilitza els aldarulls pels seus propis fins. L’objectiu d’aquest vídeo no és fer l’anàlisi profund que requereixen la violència policial i les causes profundes dels disturbis, però podem demostrar que els aldarulls són només una excusa del règim borbònic per intentar guanyar per mitjans molt foscos el que van tornar a perdre a les urnes el passat 14 de febrer.
El matí de dilluns 15 de febrer, la maquinària judicial espanyolista es va posar en marxa amb la detenció de Pablo Hasél i la petició per treure els permisos penitenciaris als presos independentistes. Si això hagués passat divendres 12 de febrer hauria estat un problema pel PSOE, però un cop derrotats a les urnes ja no calia dissimular.
El 18 de febrer, mentre totes les televisions del món explicaven la manca de llibertat al Regne d’Espanya per criticar un rei corrupte com Joan Carles, la patronal Foment del Treball publicava un comunicat denunciant l’acció violenta de “grups organitzats radicals” i expressant suport a les forces policials.
Només tres dies tard, Foment torna a la càrrega i en roda de premsa critica durament l’Ajuntament i la Generalitat:
“El que diem nosaltres és: ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou. No és de rebut, no és presentable.”
Foment arriba a l’extrem de comparar l’acció dels manifestants amb l’acció dels nazis durant la nit dels vidres trencats (Kristallnacht), on van morir centenars de jueus i prop de 30.000 van ser internats en camps de concentració.
“Hi va haver més de 100 vidres trencats. D’alguna manera podríem parlar que ha sigut la Kristallnacht barcelonesa, la Kristallnacht de 1938 a Alemanya.”
Malgrat les dures crítiques a l’Ajuntament i a la Generalitat, Foment elogia la feina de Jaume Collboni i Albert Batlle, del PSC:
“No vull acabar sense agrair la connexió propera que han tingut amb nosaltres tant el primer tinent d’alcalde de Barcelona, el senyor Jaume Collboni, com el regidor de seguretat, el senyor Albert Batlle.”
Doncs bé, exactament el mateix dia, Salvador Illa diu això:
“Quien no defienda a la policía de Cataluña queda inhabilitado para gobernar Cataluña desde mi punto de vista.”
A banda de l’ús de la paraula “inhabilitado”, el PSC deixa clara la intenció de lligar els aldarulls a la possibilitat o no de fer govern. Al mateix temps, Foment fa conèixer la seva preferència per un govern d’Esquerra Republicana, els Comuns i el PSC. Però com que Esquerra Republicana rebutja ràpidament aquesta opció, entra en joc la següent fase.
Si Esquerra Republicana no accepta la imposició de pactar amb el PSC, cal fer impossible qualsevol altre pacte disponible. I en aquest punt comença la criminalització de la CUP. Si fins aquell moment la idea era ignorar la CUP, com feien els Comuns, ara es desfermava una tempesta contra la CUP:
“És inadmissible que en aquests moments Esquerra Republicana i Junts per Catalunya estiguin presoneres de la CUP, d’un partit que clarament no està condemnant la violència.”
Fins aquí, tot plegat, sembla típica baralla entre partits i poc més. Però si mirem els detalls, veurem que la cosa és més complexa.
La cara visible de Foment és Josep Sánchez Llibre. Però a Foment hi trobem empreses fortament lligades amb la Monarquia i l’oligarquia espanyolista com Endesa, Mercadona, Acciona, Ferrovial o FCC. Així, quan la premsa parla dels “empresaris”, en realitat es refereixen als oligopolis que controlen patronals i mitjans de comunicació, com per exemple La Vanguardia, que també forma part de Foment.
I és a La Vanguardia on Foment publica el seu tercer comunicat el 28 de febrer. En aquest cas s’anuncia la presentació per aquest proper divendres d’un manifest titulat “Ja n’hi ha prou”. La Vanguardia explica que, a més de Foment, aquest cop se sumen altres organitzacions com per exemple el Foro Puente Aéreo.
Per si no els coneixeu, aquesta és la foto de la seva última reunió pública, en aquest cas amb José María Aznar l’any 2019. Entre els membres del Foro Puente Aéreo trobem Antonio Fernández Galiano, president d’Unidad Editorial, empresa editora d’El Mundo i amb presència a la ràdio Libertad Digital. Aquest és Javier Godó, amo de La Vanguardia i RAC1. I aquest és Creuheras, president d’Atresmedia, propietària de La Sexta.
Potser això explica coses com aquesta:
“Los empresarios, los comerciantes, los vecinos, los… la Guardia Urbana de Barcelona están hartos, hartos y tienen motivos. Y cansados también de la actitud de responsables políticos que se están poniendo de perfil al más estilo kale borroka. Esta es la verdad. Y los responsables políticos, o de perfil o con modelos intolerables… esto recuerda la kale borroka en Barcelona, pero la situación es peor…”
Al Foro Puente Aéreo també trobem exministres d’Aznar com Isabel Tocino o directius de banca com Dolores Dancausa, hereva d’una important família franquista de Burgos i presidenta de Bankinter. Aquesta és la gent que està visiblement preocupada pels aldarulls, que critica el govern de la Generalitat, que defensa Jaume Collboni i que demana un govern amb el PSC.
Per acabar de dibuixar el mapa, aquest mateix dilluns s’hi sumava a la festa el Cercle d’Economia amb un comunicat que diu que condemna els partits polítics que, per acció o omissió, han legitimat el vandalisme.
Segons el Cercle d’Economia, la culpa de la situació és de l’independentisme. I diuen que la falta d’autoritat per enfrontar la situació complexa és la conseqüència més alarmant de l’immobilisme en què està atrapada la política catalana.
Suposem que quan diuen “immobilisme” es refereixen al fet que no hi ha manera que l’espanyolisme guanyi a les urnes a Catalunya.
I atenció a això. Diu el Cercle d’Economia:
“Entenem que el resultat de les eleccions celebrades el 14 de febrer és una oportunitat per superar la política de blocs i construir un govern que treballi per tots els catalans.”
Us sona això? Potser si mirem qui s’amaga darrere el nom de Cercle d’Economia, entenem més coses.
Igual que al Foro Puente Aéreo, trobem personatges estretament lligats als mitjans de comunicació: per exemple, Mònica Riera de Treia [sic], les periodistes Gemma Nierga o Milagros Pérez Oliva, la directora d’El Periódico Anna Cristeto, la directora adjunta de La Vanguardia Lola García, o Maria Martínez Vascunyant, directora d’opinió del diari El País.
Juntament amb aquests periodistes trobem representants de la gran banca com Jaume Guardiola, conseller delegat del Banc Sabadell; Jordi Gual, president de La Caixa; o José Ballester, director territorial del BBVA a Catalunya.
I juntament amb els periodistes i banquers trobem al Cercle d’Economia una àmplia representació de polítics, sobretot del PSC i del PSOE. Cristina Garmendia, ministra amb Zapatero; l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu; Pere Navarro, antic primer secretari del PSC; o Ramon García, tinent d’alcalde del PSC a l’Ajuntament de Barcelona i secretari del Govern amb José Montilla.
Per si fos poc, a més d’aquestes velles glòries del PSC, també hi trobem socialistes en actiu com Cristina Gallach, actual secretària d’Estat d’Afers Exteriors. I atenció: Meritxell Batet, actual presidenta del Congrés.
Com dèiem al principi, els esdeveniments dels últims dies necessiten un debat profund i rigorós. Però justament per això és imprescindible denunciar aquells que aprofiten la situació per intentar imposar el que no poden aconseguir a les urnes.
Ho vam veure el 2017 i està perfectament documentat. L’Estat està disposat a fer el que faci falta per impedir que la voluntat del poble català expressada a les urnes es pugui complir, ja sigui amb violència, amb una guerra econòmica encoberta o atiant conflictes al carrer utilitzant sectors ultres d’un cos armat com els Mossos d’Esquadra que no reconeixen el Govern de Catalunya.
O penseu que els infiltrats ultraespanyolistes només estan a l’exèrcit, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional?
Tots recordem com el rei i el seu entorn van pressionar pel massiu trasllat de seus de grans empreses i banca. Ara, tres anys després, veiem aquestes mateixes grans empreses i aquests grans bancs liderant les crítiques sobre la gestió d’uns aldarulls que tenen el seu origen en una família corrupta com els Borbons, que ens segueixen prenent el pèl amb els diners, amb la impunitat i ara també amb les vacunes.
No els importen els aldarulls. L’objectiu és tornar a interferir en la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes.
També veiem com, un altre cop, aquest poder econòmic compta amb la complicitat de destacats periodistes que no tenen cap inconvenient a avalar pronunciaments de la mà d’uns banquers i d’uns empresaris als quals haurien d’estar fiscalitzant en comptes de compartir taula i mantell en llocs tan poc democràtics com el Cercle d’Economia o Foment del Treball.
El 14 de febrer va sortir de les urnes una majoria independentista i aquesta gent ha decidit fer tot el possible per impedir que governi. Per això creen discursos destinats a posar contra les cordes els dirigents d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya amb la vella trampa que cal condemnar la violència.
No els importa la violència. Només volen assegurar-se que són ells qui la poden aplicar indiscriminadament contra qui es manifesta o contra qui vota en un referèndum. Discursos destinats a criminalitzar la CUP amb un llenguatge que fins ara era només de Vox i que ara assumeixen el PSC i el periodisme “progressista” espanyolista.
Saben que si aconsegueixen espantar Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i criminalitzar totalment la CUP, no hi haurà govern independentista possible.
Cal exigir als representants dels partits sobiranistes que siguin valents i no es deixin atemorir per aquest tipus de xantatge espanyolista. Si de veritat tenen intenció de desafiar l’Estat, aquí hi ha un lloc per on començar a fer-ho.
I per acabar, és absolutament imprescindible que la ciutadania conegui aquests muntatges antidemocràtics i l’única manera de fer-ho és compartint la informació entre nosaltres.
Per això, si aquesta informació t’ha semblat útil, passa-la. Moltes gràcies.