[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
Hola. Aquest vídeo tracta sobre com el govern del PSOE i Podemos vol repartir els 140.000 milions d’euros del fons de recuperació que la Unió Europea enviarà a Espanya.
Però abans d’entrar en matèria, vull ensenyar-vos una cosa que hem trobat a internet. Aquest és el web d’una consultora que es diu Acento. El seu lema és “Te lo solucionamos en gestión de asuntos públicos”. I si naveguem una mica més, trobarem articles i anàlisis sobre els fons europeus i sobre com accedir-hi.
Diuen els d’Acento en un munt de com… “Yo, cambiante, en constante transformación. Se necesita ayuda para entenderlo. Nosotros queremos estar ahí contigo.”
Anem a mirar qui són els d’Acento. Atenció.
El fundador és José Blanco, totpoderós home del PSOE, ministre i portaveu del govern de Zapatero.
El president d’Acento és Alfonso Alonso, totpoderós home del PP, ministre i portaveu del govern de Mariano Rajoy.
El director general d’Acento és Antonio Hernando, home fort del PSOE i exportaveu del grup socialista al Congrés.
El director d’operacions i jurídic és Esteban González Pons, actualment diputat del PP.
Per acabar, la senior advisor d’Acento és Elena Valenciano, exvicesecretària general del PSOE, exdiputada del Congrés i del Parlament Europeu.
El model de negoci d’aquesta gent és vendre els seus contactes polítics a les empreses.
Aquest mateix juliol sortien a la llum les cartes que envia José Blanco a les empreses de l’IBEX, dient que ells, els d’Acento, tenen una interlocución permanente con los poderes públicos.
La pregunta és: el govern del PSOE i Podemos farà cas d’aquests a l’hora de repartir els diners? La cosa no pinta bé.
El passat 31 de desembre, mentre tots ens preparàvem pel sopar de cap d’any confinat, l’últim BOE de l’any portava el Reial decret llei 36/2020. És un truc molt antic: si vols aprovar una llei important però vols que passi desapercebuda, el millor és fer-ho a l’agost o a les vacances de Nadal.
Això és el que han fet el PSOE i Podemos amb la llei que regula el repartiment dels 140.000 milions que arriben d’Europa.
Cinc dies abans que s’aprovessin els 140.000 milions per Espanya, la CEOE i PriceWaterhouseCoopers ja havien posat en marxa una oficina tècnica per donar assessorament per la captació i aprofitament dels recursos europeus.
La CEOE està integrada per Acciona, BBVA, Banc Sabadell, Santander, La Caixa, El Corte Inglés, Endesa, Enagás, ACS, Repsol, Indra, Mercadona, Naturgy i Telefónica.
…de PriceWaterhouseCoopers. En parlarem després.
Òbviament, qui decideix com es reparteixen els milions d’Europa és el govern, però de veritat decideix el govern?
El 29 de juliol, una setmana després de l’aprovació dels fons, llegíem que la CEOE i el govern treballaran conjuntament per canalitzar les ajudes europees.
I el 21 de setembre, la CEOE presentava 15 projectes tractors.
Pocs dies més tard, un altre cop PriceWaterhouseCoopers presentava una unitat especial per ajudar empreses i administracions a aprofitar els fons europeus.
I ara sí, parlem de PriceWaterhouseCoopers i de les altres tres grans consultores: Ernst & Young, KPMG i Deloitte, que treballen per captar fons europeus.
Per la plantilla de PriceWaterhouseCoopers han passat Sierra Toxo [sic], fill de Carlos Toxo [sic]; l’expresident balear Jaume Matas; Luis de Guindos; o Jordi Sevilla, exministre de Zapatero.
Per Ernst & Young han passat Marta Fernández Currás, secretària general de Pressupostos i Gastos amb Mariano Rajoy, o Jaume Costa, exministre d’Aznar i germà de Ricardo Costa, profundament implicat en la trama Gürtel.
El 2013, el president de KPMG Espanya era John Scott i el seu assessor personal era José María Aznar.
A Deloitte trobem Juan Manuel Herrero de Egaña, Espinosa de los Monteros, que va ser director del servei jurídic de l’Agència Tributària i que ara treballa per les grans empreses de l’IBEX que eludeixen impostos a Hisenda.
Dues setmanes després que la CEOE presentés els seus 15 projectes tractors, el 7 d’octubre Pedro Sánchez va presentar un document titulat España Puede, on s’explicava com s’havia de fer per repartir els diners d’Europa.
A la pàgina 19 d’aquest document es pot llegir l’objectiu de:
“Contar con un entorno administrativo que facilite la ejecución de los fondos. Se aprobará un real decreto ley que reducirá las principales barreras y cuellos de botella legales para una gestión ágil y eficiente.”
Uns dies més tard, la CEOE torna a la càrrega i presenta a la Moncloa un document per demanar reformes per a una mejor gestión de los fondos europeos, basat en un informe d’experts en dret públic.
Entre aquests experts trobem un altre cop PriceWaterhouseCoopers, però també els bufets Cuatrecasas i Uría Menéndez.
Garrigues té en nòmina jutges com Enrique Grande, del jutjat mercantil 1 de Barcelona, i Cuatrecasas, David González, que va estar set anys al Tribunal Superior de Justícia.
Per cert, a la plantilla de Cuatrecasas també trobem la que fou vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría.
El missatge que van traslladar al govern era que calia l’aprovació d’un reial decret llei amb modificacions de la Llei de Contractes del Sector Públic i de la Llei General de Subvencions per tal de millorar la col·laboració públic-privada.
Doncs bé, el Reial decret llei 36/2020, publicat el 31 de desembre de 2020, conté totes les exigències plantejades per la CEOE, PriceWaterhouseCoopers, Garrigues, Cuatrecasas i Uría Menéndez, fent les regles de repartiment dels 140.000 milions a mida dels interessos d’aquestes grans corporacions.
En un article publicat per El Salto, Blanca Valles, Samuel Martín i Luis Flores expliquen que el Reial decret crea, de facto, un servei de presentació de projectes mitjançant finestretes informals, saltant-se qualsevol tipus de transparència o concurrència competitiva.
És a dir: la finestreta dels “conseguidores”, com Pepe Blanco i Alfonso Alonso, que tenen interlocución permanente con los poderes públicos.
A més, el reial decret introdueix la noció d’urgència i fa que el que era una excepció ara es converteixi en la norma.
Expliquen els autors de l’article que no cal oblidar que contractes d’urgència similars als que es plantegen han estat denunciats per sobrecost i ineficàcia, com l’hospital de pandèmia de Madrid o els contractes de Ferrovial a Catalunya.
A Catalunya, ara mateix, estem en plena precampanya electoral.
L’anunci de la candidatura de Salvador Illa ha portat el PSC, els Comuns i tots els mitjans de comunicació al seu servei a parlar d’un “govern d’esquerres” per Catalunya.
Però mentrestant, a Madrid i d’amagat, el PSOE i Podemos aproven un reial decret fet a mida de l’IBEX.
Segons la Constitució Espanyola, aquest reial decret llei ha de passar pel Congrés abans de 31 dies després de la seva publicació.
Això vol dir que ben aviat tots els partits s’hauran de posicionar a favor o en contra d’aquest reial decret.
Caldrà estar molt atents per veure com es posicionen.