[TRANSCRIPCIÓ AUTOMÀTICA]
A OCTUVRE ens agrada molt explicar quins són els còmplices a Catalunya de la monarquia i de la ultradreta judicial espanyola. Per això, el vídeo d’avui d’OCTUVRE comença aquí, a l’Avinguda Diagonal 191 de Barcelona. Aquest edifici que veieu aquí darrere meu és el del prestigiós bufet d’advocats Cuatrecasas. Com es veu, a aquesta gent li importa molt la imatge de la seva empresa. Doncs molt bé: ara els dedicarem un vídeo perquè tots plegats tinguem ben clara quina és la imatge d’aquesta gent de Cuatrecasas.
Comencem.
El tema d’una possible llei d’amnistia ha esvalotat el galliner espanyol. Durant dies hem vist manifestants espanyolistes traient escuma per la boca i les xarxes socials s’han omplert d’imatges dignes d’una pel·lícula de Torrente. Però a OCTUVRE creiem que és un error pensar que tot plegat és cosa d’uns quants personatges esperpèntics i quatre franquistes estrambòtics. Darrere els ultres hi ha gent molt poderosa movent els fils, i el bufet d’advocats Cuatrecasas n’és un exemple.
Atenció.
El 2 de novembre Esquerra Republicana de Catalunya va anunciar el seu pacte amb el PSOE a canvi d’una llei d’amnistia. El mateix Josep Maria Aznar va sortir en un acte a dir:
— El que pugui parlar, que parli. El que pugui fer, que faci. El que pugui aportar, que aporti. El que se pugui moure, que es mogui. Cadascú en la seva responsabilitat ha de ser conscient de la situació de crisi en què estem.
Arran d’aquestes paraules, va haver-hi la primera manifestació ultra a les portes de la seu del PSOE a Madrid. El dia 3 de novembre, la Guàrdia Civil tornava a activar el cas contra Tsunami. I el diumenge 5 de novembre, el PP es manifestava a València i Alfonso Guerra criticava l’amnistia des de la portada de l’ABC.
El dilluns 6, el Consejo General del Poder Judicial fa una declaració institucional dient que l’amnistia “suposa abolir l’Estat de dret”. I, enmig d’aquest terratrèmol constitucionalista, el dijous 9 de novembre, Junts i el PSOE signen el seu pacte, que també recull la promesa d’una llei d’amnistia. Els moviments antiamnistia es reforcen i el mateix dia, al vespre, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid fa un comunicat en defensa de “l’Estat de dret” i contra el pacte entre Junts i el PSOE.
L’endemà, divendres 10, s’hi afegeix el manifest de l’ANMP, i alguns grans despatxos d’advocats d’arreu de l’Estat: Pérez-Llorca, Garrigues, Ontier, Broseta, Uría Menéndez, Roca Junyent… Finalment, el dissabte 11 s’hi afegeix a la llista el segon despatx més important de l’Estat: Cuatrecasas, amb seu a l’Avinguda Diagonal 191 de Barcelona.
— Pues el que pueda hablar, que hable; el que pueda hacer, que haga; el que pueda aportar, que aporte; el que se pueda mover, que se mueva…
Cuatrecasas és el despatx d’advocats líder en facturació a Catalunya, i una part important del seu negoci la té a Catalunya. Per això, des d’un punt de vista d’imatge, alinear-se amb els ultres espanyolistes no era precisament la millor carta de presentació davant l’opinió pública catalana. Però les pressions deuen haver estat molt fortes i és possible que els de Cuatrecasas pensessin que, amb tot el soroll generat, la seva adhesió al pronunciament ultra espanyolista passaria desapercebuda.
Nosaltres, a OCTUVRE, hem decidit fer aquest vídeo perquè el tema no passi desapercebut. De fet, creiem que és una oportunitat fantàstica per explicar tota la porqueria que s’amaga dins l’edifici de vidre que hem vist al principi.
Som-hi.
La història de Cuatrecasas comença el 1917 amb Emili Cuatrecasas i Boquet, en un petit però creixent despatx al centre de Barcelona. Arriba la guerra civil i obre despatx a Bilbao. Després de la guerra, el despatx creix donant servei a la incipient recuperació industrial catalana i basca.
L’any 1965, Emili Cuatrecasas mor i el despatx passa a mans del seu fill, Pere Cuatrecasas. El 1977 s’incorpora al despatx Emili Cuatrecasas nét. El 2001, Pere Cuatrecasas traspassa i l’Emili nét es converteix en president executiu del bufet. Les coses van ben encarades i, el 2009, l’Emili entra a la llista de les 100 fortunes de l’Estat amb un patrimoni de més de 500 milions d’euros.
Però al desembre del 2011 les coses es torcen i la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona presenta una querella contra Emili Cuatrecasas. L’acusació: que l’Emili va desenvolupar “un sofisticat artifici negocial dirigit a camuflar davant Hisenda els seus beneficis econòmics i mostrar davant el fisc una realitat econòmica falsa” entre els anys 2006 i 2008. La Fiscalia demanava 8 anys de presó per a Emili Cuatrecasas.
La cosa, en principi, no pintava bé per l’Emili. Però aquella mateixa setmana, el 20 de desembre de 2011, Mariano Rajoy era investit president del govern, i Soraya Sáenz de Santamaría fou nomenada vicepresidenta i ministra de la Presidència.
Què té a veure això amb Cuatrecasas i els seus problemes amb Hisenda?
Paciència.
Tres setmanes després de convertir-se en vicepresidenta, el 13 de gener de 2012, Sáenz de Santamaría anuncia el nomenament de Marta Silva de la Puerta com a advocada general de l’Estat. Un càrrec que, gràcies a un canvi legislatiu impulsat per la mateixa Sáenz de Santamaría, passa a dependre del Ministeri de la Presidència. És a dir, Sáenz de Santamaría es converteix en jefa directa de Marta Silva.
Marta Silva de la Puerta és una advocada madrilenya, filla del ministre franquista Federico Silva i neboda d’Álvaro de la Puerta, tresorer del PP implicat en la trama Gürtel i que va morir arran del que el periodista Ignacio Escolar va qualificar com “una estranya caiguda”. Però això és una altra història.
Abans d’arribar al capdamunt de l’Advocacia de l’Estat, Marta Silva havia estat a la junta directiva del Real Madrid de Florentino Pérez i a la Secretaria General de la immobiliària Sacyr-Vallehermoso, una empresa que surt als papers de Bárcenas com a donant del PP. Marta Silva també va formar part del Tribunal de Comptes sota la presidència d’Aldo Nieto, que també surt als papers de Bárcenas com a donant del PP.
Un cop a l’Advocacia de l’Estat, Marta Silva va registrar personalment els recursos contra la Llei de Consultes i contra el 9N al Tribunal Constitucional.
Però què té a veure això amb Emili Cuatrecasas?
Paciència.
El setembre de 2012, Emili compareix davant el jutge que investiga les seves malifetes amb Hisenda. I al novembre… sorpresa: la causa és arxivada. “Aquí no ha passat res.” Però després de diversos recursos, el cas es torna a obrir i la instructora decideix enviar a judici l’Emili per 10 delictes fiscals. Un altre cop, li demanen 8 anys de presó.
Les coses es posen lletges per a l’Emili. Però a l’abril de 2015, l’advocat arriba a un acord amb l’Advocacia General de l’Estat i la Fiscalia. A canvi de pagar una multa, l’Emili no haurà d’entrar a presó. Pacte amb la Fiscalia i pacte amb l’Advocacia de l’Estat.
Atenció: el fiscal que va signar el pacte perquè Emili no entrés a presó es diu Pedro Javier Ariche. Potser la seva cara us sona: és el fiscal que va dirigir l’acusació contra els membres de la Mesa del Parlament, contra Miquel Buch i contra el mosso d’esquadra que va protegir Carles Puigdemont el 2017. És el fiscal que va instar els Mossos perquè actuessin contra els llaços grocs. I és el fiscal que va defensar la persecució de la Fiscalia contra els professors de Sant Andreu de la Barca falsament acusats d’humiliar fills de guàrdies civils.
El 2018, el ministre del PSOE Fernando Grande-Marlaska va concedir a Ariche la Medalla al Mèrit Policial per la seva “defensa dels valors constitucionals”.
L’Advocacia de l’Estat que signa el pacte perquè l’Emili no entri a presó és dirigida per Marta Silva, que va ser posada al càrrec per Sáenz de Santamaría i que depenia directament d’ella.
Un any després que Sáenz de Santamaría deixés de ser vicepresidenta, va ser fitxada pel despatx Cuatrecasas presidit per l’Emili.
I ara, el despatx presidit per l’Emili s’uneix a tota la carcúndia per carregar contra l’amnistia. Les esperpèntiques manifestacions contra l’amnistia als carrers de Madrid només són una part de la reacció de l’Estat. Hi ha una part molt més profunda i poderosa, formada per persones que es protegeixen mútuament, que controlen fiscalies i jutjats, i que es reparteixen càrrecs, influència, suport i protecció.
Esperem equivocar-nos, però a OCTUVRE creiem que difícilment es pot esperar gaire cosa d’una amnistia en un Estat tan podrit com el de Marta Silva, Pedro Ariche, Soraya Sáenz de Santamaría o Emili Cuatrecasas.
Per això hem fet aquest vídeo: perquè creiem que, per poder lluitar contra aquesta espècie de màfia jurídicoeconòmica, cal que tothom conegui les seves maniobres i les seves trampes. Creiem que és molt important que tothom vegi com, darrere els vidres dels seus edificis de luxe, s’hi amaguen les clavegueres més pestilents de l’Estat.
Per això, si aquest vídeo t’ha semblat interessant, comparteix-lo amb els teus contactes.
Gràcies.
— Pues el que pueda hablar, que hable; el que pueda hacer, que haga; el que pueda aportar, que aporte; el que se pueda mover, que se mueva; el que pueda intentar, que intente…