La paraula “botifler” sona dura, però a OCTUVRE creiem que és imprescindible per descriure la realitat. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, els botiflers són els partidaris de Felip V de Borbó a la Guerra de Successió i, també, els que col·laboren amb els enemics de la seva terra. Partint d’aquestes dues definicions, creiem que la Copa Amèrica és la “Copa dels Botiflers”.
Se n’ha parlat molt els últims mesos: que si van destrossar el Parc Güell, que si hi ha especulació immobiliària, que si la UPF va fer un estudi amb dades falses i que TV3 les va replicar sense contrastar-les. Cada setmana que passa, la Copa Amèrica es va convertint en un dels nyaps més bèsties dels últims anys. Però hi ha un aspecte del qual se’n parla ben poc: la Copa Amèrica com a operació per recuperar i reforçar el domini dels Borbons sobre Catalunya.
L’1 d’octubre de 2017 milions de persones van sortir al carrer i van deixar en evidència que els catalans no tenim rei. A continuació us explicarem els detalls d’aquesta operació proborbònica orquestrada per un grup de catalans rics: un grup conegut històricament com a “botiflers”. I mireu el vídeo fins al final; allà surten Roger Torrent, Lluís Salvadó, Elisenda Alamany, Damià Calvet i Ada Colau.
Aquest és Daniel Puig Guasch. Ell mateix explica que va ser ell qui va portar la Copa Amèrica a Barcelona: [Cita en castellà] “…bueno, sabemos todos que la Copa América llega a Barcelona y aquí la persona… en el 2021… hablo con Grant Dalton… Copa América, 800 millones… todas las administraciones públicas, remando en la misma dirección, etcètera… y se me quedó mirando solito como un peligro… pasan tres cosas: primera, que es muy naif intentar-lo…“. Després tornarem a aquest vídeo, però abans és important posar context.
Daniel és membre de la poderosa família Puig, propietària de Perfumes Puig, una família molt rica i propera als Borbons des de fa dècades. Tot va començar amb Antonio Puig i Castelló, que va fundar l’empresa el 1914. Antonio va tenir quatre fills: José María, Antonio, Enrique i Mariano. Mariano era el pare del nostre Daniel, i Enrique, l’oncle. Mariano i Enrique van ser els encarregats de teixir una forta aliança entre la família Puig i la família Borbó.
A finals dels anys 70, totes dues famílies tenien un problema semblant: els pesava el franquisme. Els Puig, amb ambicions internacionals, es trobaven limitats per la mala imatge d’una dictadura sanguinària. Els Borbons, per la seva banda, tenien greus problemes de legitimitat. El 1969 Franco va designar Juan Carlos com el seu successor. El setembre de 1975, quan es van produir els darrers afusellaments, el món va reaccionar amb horror. Pocs dies després, l’1 d’octubre de 1975, Franco va aparèixer al balcó de la Plaza de Oriente i, al seu costat, donant suport al dictador, hi havia Juan Carlos de Borbó i Sofía de Grècia.
Davant aquesta dificultat compartida, les dues famílies van treballar per ajudar-se mútuament. L’any 1981 es posa en marxa la Fundación Príncipe de Asturias, on Mariano Puig va ser fundador del patronat. El llibre Un rei golpe a golpe, de la periodista Rebeca Quintáns, explica que quan Juan Carlos va complir 50 anys, un grup de catalans li van regalar un Porsche Carrera de 24 milions; entre ells hi havia Javier de la Rosa, Alberto Alcocer, José María Aristarain i Mariano Puig.
Per la seva banda, Enrique Puig impulsa la Copa del Rei de vela, un esdeveniment destinat a modernitzar la imatge dels Borbons, que van passar del balcó de Franco a les glamuroses regates de Mallorca. Els Puig van patrocinar la Copa del Rei i van pagar durant anys el vaixell Azur de Puig, on navegava Cristina de Borbó. Ara veurem com aquesta col·laboració ha passat de pares a fills.
El referèndum de l’1 d’octubre va ser un cop enorme per a la monarquia. Hem vist com els Borbons eren declarats persones non grates i com no podien entregar a Girona els premis de la Fundació Princesa de Girona. Davant d’aquest rebuig, la família Puig ha pres partit actiu. El 2018, Mariano Puig va publicar una carta a La Vanguardia carregant contra l’independentisme i fent befa dels exiliats. També va finançar la candidatura de Manuel Valls a l’alcaldia de Barcelona.
Mariano Puig va morir el 2021, però la relació continua viva. El 2024, Felip VI va assistir a la inauguració de la nova seu del grup Puig de la mà del seu amic Marc Puig Guasch (germà de Daniel). La Copa Amèrica forma part d’aquest intent per restituir la imatge internacional del Borbó. Hi ha un article molt interessant d’El País: “La Copa de l’Amèrica, el desquite de la burguesía catalana tras la parálisis del procés“. L’article diu: [Cita en castellà] “En octubre de 2017 la clase empresarial catalana estaba en el diván… era la primera vez que la burguesía catalana era incapaz de marcar l’agenda…“.
L’article explica el paper de Daniel Puig i el seu germà Marc. Marc Puig havia estat president del lobby Barcelona Global, on s’agrupen empreses com CaixaBank, Cuatrecasas, Repsol, el Grup Planeta o el Grup Godó. Explica el diari que Barcelona Global es va posar en marxa per aconseguir l’adjudicació. A la Generalitat, el primer interlocutor va ser Sergi Sabrià i l’entrada va ser a través de Laura Vilagrà [?] (consellera de Presidència). A l’Ajuntament, el pont va ser Damià Calvet al Port i, quan Junts va abandonar el govern, Lluís Salvadó (ERC) va continuar defensant-ho amb la mateixa força.
Faltava la peça difícil: l’alcaldessa. A través del tinent d’alcaldia Jordi Martí, es va convèncer Ada Colau. A partir d’aquí es constitueix la Fundació Barcelona Capital Nàutica, on el conseller Roger Torrent nomena com a director executiu Daniel Puig Guasch. Defensar els interessos dels Borbons a Catalunya està molt ben retribuït.
Avui hem vist la imatge de cordialitat entre el president Salvador Illa i el Rei. S’ha posat fi a les tenses relacions de l’última dècada. L’única persona en la primera fila que no és socialista era Lluís Salvadó. Aquest era l’objectiu: enterrar la lluita i tornar a la “normalitat borbònica”.
I en aquest sentit, tornem a Daniel Puig. Ell mateix ho explica en un acte del digital El Debate. El Debate és una publicació impulsada per l’Associació Catòlica Nacional de Propagandistes, una organització de la dreta ultraespanyola que va ser puntal de Franco. L’acte va ser obert per Alfonso Bullón de Mendoza, un historiador que col·labora amb la Fundación Francisco Franco. Allà, Daniel Puig parlava davant de convidats com el Tinent Coronel de la Guàrdia Civil Juan José Moreno Villalba, Llanos de Luna (PP) i diputats de Vox com Ignacio Garriga.
Això és un cas clar de botiflerisme: catalans que dediquen esforços per ajudar que els Borbons mantinguin el seu poder. Cal fer servir la paraula “botifler” sense manies, perquè si no és impossible descriure la realitat. Com és que gent d’esquerres com Roger Torrent o Lluís Salvadó treballen a les ordres dels Puig? Com és que Elisenda Alamany es passeja per la Copa Amèrica repetint els arguments de Daniel Puig? Com pot ser que Damià Calvet faci tuits de suport a Puigdemont mentre es reuneix amb els amics d’Ignacio Garriga?
Per sort, l’operació de la Copa Amèrica s’està enfonsant. Mentre els nostres representants fan de comparsa, la societat s’ha organitzat. Aquest diumenge hi ha una manifestació. Cal que tothom sàpiga què hi ha darrere. Si t’ha semblat interessant, passa-ho.