Comparem les portades dels diaris quan la Guàrdia Civil va detenir la Tamara Carrasco acusada de terrorisme i quan la Tamara Carrasco va ser absolta de tots els càrrecs.
[Es comparem les portades de El País, ABC, El Periódico i La Vanguardia el dia que la Guàrdia Civil va detenir la Tamara Carrasco amb les del dia que va ser absolta. En les primeres, la notícia era la més gran de la portada amb titulars com: “El fiscal considera terrorisme el sabotatge independentista”, “ “Si parem el port de Barcelona seria brutal” “, “El jutge acusa a membres dels CDR de terrorisme”, “El jutge eleva a terrorisme les protestes dels CDR”. En canvi, les portades del dia en què va ser absolta no diuen res sobre aquesta notícia.]Les ràdios i les televisions tampoc es van estar de res:
[clip del programa de Susana Griso a Antena 3 en el que s’acusa a Tamara Carrasco de terrorisme i Javier Zaragoza diu: “El que està succeint a Catalunya és una situació similar a la que ocorria al País Basc, que cometen el que anomenem terrorisme de baixa intensitat, però terrorisme al cap i a la fi. La posició jurídica que ha adoptat la Fiscalia de l’Audiència Nacional i el jutge central d’instrucció… és correcta, és molt defensable.”]Els mitjans de comunicació han estat una peça fonamental en una operació de l’Estat contra els CDR. A continuació, fem un cop d’ull al funcionament d’aquesta claveguera mediàtica i judicial.
Aquesta foto la va fer Sergi Alcázar l’abril de 2017 durant una visita de Soraya Sáenz de Santamaría a Barcelona. Soraya parla amb Màrius Carol, llavors director de La Vanguardia; Enric Hernández, llavors director d’El Periódico de Catalunya; Xavier Vidal-Folch, del diari El País; i Joan Tàpia, primer a La Vanguardia i després a El Periódico. Quan es va fer la foto faltaven sis mesos per al referèndum de l’1 d’octubre.
Molta gent va creure que la imatge era la confirmació de com el govern de Rajoy dictava als mitjans la línia a seguir. Altres van dir que és normal que un polític parli amb periodistes, però atenció: aquests no són uns periodistes qualsevol. Són els que decideixen què surt i què no surt a les portades que acabem de veure. La pregunta és: l’Estat espanyol va orquestrar una acció coordinada amb els grans mitjans per criminalitzar l’independentisme, reprimir i perseguir activistes?
El periodista Daniel Camon i l’organització Media.cat van publicar un informe que pot ajudar a respondre aquestes preguntes.
El 26 de setembre de 2017 passa un fet curiós. Aquell dia, el mateix dia, els tres principals diaris espanyols —El País, El Mundo i l’ABC— publiquen la seva primera notícia sobre el CDR. Quatre dies després del referèndum, la Prefectura Superior de la Policia Espanyola fa un informe on assenyala el CDR com a principals responsables del fracàs de les operacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir la celebració de l’1 d’octubre.
Aquests i d’altres informes policials comencen a ser filtrats a la premsa i, a partir de llavors, el relat de la violència del CDR és imparable.
El dia 6 d’octubre, l’ABC parla de kale borroka i equipara metafòricament els CDR amb ETA. L’11 d’octubre, Ok Diario parla d’algaradas callejeras i el mateix dia El Confidencial parla obertament de milícies urbanes.
Ara fem un salt fins al mes de març. En aquell moment s’està enllestint la instrucció del judici del Procés i el relat de la violència es fa imprescindible.
El 26 de març, el ministre de l’Interior, Zoido, afirma que actuaria amb contundència davant els CDR i la violència. Zoido a Antena 3 (en castellà traduït al català): “Estan tenint un caràcter de major violència, no sé on està el separatisme que deien que era un moviment pacífic”.
El 27 de març, García Albiol anuncia que presentarà una votació al Parlament per condemnar “la violència dels CDR que estan sembrant el caos en diferents punts de Catalunya”. El dia següent s’hi sumen Ciudadanos i el PSC i exigeixen que es condemnin enèrgicament els actes violents.
Aquell mateix dia, l’ABC es refereix a “els comitès violents” i el 29 de març El Español parla obertament de terrorisme de carrer i diu que els membres del CDR estan “units por la crida de la violència”. Aquell mateix dia, José Luis Ábalos, del PSOE, diu a Europa Press que “per desgràcia és el gèrmen de la kale borroka”.
El 31 de març, l’ABC parla de kale borroka i afirma que el Procés entra en una “nova fase de violència”. 24 hores més tard, Miquel Iceta adverteix d’un possible enfrontament civil.
El 2 d’abril, l’editorial de La Razón es titula “S’ha d’aturar la violència dels CDR”, als quals defineix com a “força de xoc que exerceix la violència”. Hores més tard, Pedro Sánchez parla d’actes vandàlics i Salvador Illa, actual ministre de Sanitat, torna a parlar d’enfrontament civil a Catalunya. Aquell dia és el primer dia que Albert Rivera fa servir “los comandos separatistas, comandos de violencia”.
Després d’aquest bombardeig mediàtic, l’opinió pública ja està preparada i el 2 d’abril la Fiscalia de l’Audiència Nacional anuncia actuacions penals contra el CDR. El dia 3 d’abril, Mariano Rajoy diu que està preocupat per la “activitat violenta i intimidatòria” d’aquests grups i que el govern està determinat a combatre aquestes conductes amb “tots els mitjans policials i judicials al seu abast”. Diu que el que s’ha de fer és “criticar a aquests comitès de persones violentes”.
Tres dies més tard, però, aquest relat de violència total pateix un cop important. El dia 6 d’abril, la justícia alemanya deixa en llibertat Carles Puigdemont descartant el delicte de rebel·lió violenta. Fragment de RTVE: “Segons Alemanya, no hi havia la violència imprescindible del delicte de rebel·lió”.
La reacció no triga en arribar, 72 hores més tard, la Fiscalia de l’Audiència Nacional llença la seva primera onada de detencions als CDR. I aquell dia, Tamara Carrasco és descrita a l’opinió pública espanyola com una perillosa terrorista.
[FONT AUDIOVISUAL REQUERIDA] (Clips de tertulians de diferents programes de diferents cadenes de televisió espanyoles, Carrizosa i Alejandro Fernández al Parlament, Esperanza Aguirre al Congrés, Miquel Iceta, un cap de la Guàrdia Civil explicant que sí que hi ha violència i que els CDR fan terrorisme).Han passat prop de tres anys i la maniobra queda totalment al descobert. Malgrat l’estat d’alarma creat per la suposada violència, el terrorisme, la kale borroka i els “soldats dels CDR” dels quals parlaven els mitjans, tres anys després totes les causes estan quedant en un no-res.
Però les detencions de Tamara Carrasco, la persecució de l’Adri, les detencions dels nou CDR i les corresponents acusacions de terrorisme no haurien estat possibles sense la cobertura mediàtica dels grans mitjans.
Ahir, quan es va conèixer la notícia de l’absolució de la Tamara, alguns van dir que era la prova que la justícia funciona. No. L’absolució arriba després de prop de 3 anys de patiment personal.
Tamara Carrasco a TV3: “Jo m’esperava que parlarien malament, però no m’esperava que fos tan heavy, perquè s’han saltat la presumpció d’innocència. Han utilitzat un llenguatge molt molt bèstia. Que si terrorisme, cabecilla, comandos… Explicant mentides que jo no sé d’on les treien. Jo no havia sortit encara de casa i ja estaven dient que si tenia plànols de la caserna de la Guàrdia Civil, que tenia còctels molotov… O sigui, una… no sé. És que no arribava a entendre el perquè de tot això. I aquest odi que es projectava sobre mi… És que no ho podia entendre. O sigui: durant tres dies he sigut la persona més odiada de tota Espanya sense haver fet res. I no ho entenia.”
L’absolució arriba quan les clavegueres de l’Audiència Nacional, el periodisme i la política han fet la feina d’atemorir, manipular, mentir i coartar el dret a manifestació. Aquest era el seu objectiu i és per això que avui tots els que van atemorir, manipular i mentir callen i no demanen disculpes. Al contrari: ja treballen en la propera campanya.
Aquest vídeo l’hem fet amb l’esperança que, les properes vegades que la maquinària mediàtica es torni a posar en marxa, estiguem més preparats per plantar cara davant el terror que volen provocar els mitjans al servei de les clavegueres de l’Estat.
Passa-ho.