Fa dies que el focus informatiu està posat al Congrés espanyol i l’esperpèntica reforma del Codi Penal. És tan baix el nivell que, quan vaig sentir la Clara Ponsatí al Parlament Europeu dient el que ara sentireu, em va semblar un enorme glop d’aire fresc. El vídeo ha corregut per Twitter partit en tres parts. Però, com que hi ha gent que no té Twitter, hem pensat que seria útil posar els tres vídeos junts i penjar-los amb un únic enllaç que es pogués compartir per WhatsApp i per Telegram.
Em sento identificada amb la tremolor de la ràbia i la contundència de les respostes de la Clara Ponsatí. Són tres minuts que valen el seu pes en or. Més mala llet i determinació d’aquestes ens en falta. Si t’agrada comparteix-lo amb els teus contactes de WhatsApp i Telegram.
Clara Ponsatí:
“Bon dia. Costa escoltar un eurodiputat espanyol darrere l’altre fent lloances de la diversitat mentre les meves paraules en aquest Parlament ara mateix no han estat traduïdes… Perquè us estic parlant en el meu idioma, el català, que és parlat per milions de ciutadans europeus.”
(Transició a l’anglès, text traduït)
“Sí, les meves paraules no han pogut ser traduïdes perquè eren en català. Milions de ciutadans europeus són tractats, fins i tot en aquest Parlament, com a ciutadans europeus de segona. Som ciutadans de segona, sí. I, mentrestant, els europarlamentaris espanyols venen a aquest mateix micròfon i parlen de diversitat i de com les llengües uneixen… No. Això és cinisme, i és intolerable. La veritat és que la Unió Europea apuntala la posició de les majories nacionals dels Estats membres i treballa en contra —i no pas a favor— dels grups regionals i minoritaris. Fins que no aconseguim l’autodeterminació a la Unió Europea, els nostres drets no seran respectats. Gràcies.”Resposta de l’eurodiputada espanyola Isabel Benjumea (PP):
(Parla en castellà, text traduït)
«Lamentablement, després d’escoltar la senyora Ponsatí, no puc sinó denunciar diverses coses. En primer lloc: la senyora Ponsatí és una pròfuga de la justícia espanyola, i ho és precisament per haver volgut alterar l’ordre constitucional. En segon lloc: els nens que parlen espanyol i volen ser educats en espanyol a Catalunya són precisament aquells als quals no se’ls reconeix aquest dret. Espanya és un país meravellós on hi ha moltes llengües cooficials. I justament la llengua que compartim tots els espanyols és la llengua en la qual, en alguns territoris, famílies que volen educar els seus fills en espanyol simplement no ho poden fer. Reben tot tipus d’assetjament i tot tipus d’impediments per garantir un dret fonamental: educar els teus fills en la seva llengua materna. Per tant, res del que ha dit la senyora Ponsatí és cert, i lamento profundament que s’utilitzi aquest Parlament per dir aquestes coses. Moltes gràcies i bon Nadal.»
Rèplica final de Clara Ponsatí:
(Parla en anglès, text traduït)
“Només vull respondre les mentides que hem sentit fa uns minuts en referència al meu estat legal i a la suposada persecució del castellà a les escoles catalanes. Ambdues afirmacions són mentida. Vaig participar en un govern que va organitzar un referèndum i això no va agradar a les autoritats espanyoles. Sempre m’he defensat davant els tribunals que m’ho han requerit. No soc una pròfuga. Simplement vaig formar part d’un govern democràtic que va organitzar un referèndum. Un referèndum és una situació en què la gent posa papers dins d’urnes. Si això és un delicte, hauríem de revisar l’estatus d’Espanya com a membre de la Unió. I si tenen dubtes sobre la situació de l’espanyol a les escoles catalanes, simplement passegin pels carrers de Barcelona i intentin trobar un nen que no parli espanyol. I després intentin trobar un nen que parli un bon català; això serà molt més difícil. Moltes gràcies.»
