Hola, benvingudes al tercer capítol de la sèrie Octuvre. Molta gent s’enfada quan Susanna Griso, Pablo Motos, Ana Rosa Quintana o Bertín Osborne blanquegen descaradament Vox. Algun dia la seva col·laboració amb la ultradreta s’estudiarà amb horror a les facultats de periodisme. Si és que Vox no les ha tancat abans, és clar.
Aquest llibre escrit per Lluc Salellas, El franquisme que no marxa, defensa una tesi interessant: els que es van instal·lar en el poder per la força de les armes i els seus hereus també segueixen al capdavant del poder mediàtic. La responsabilitat de Susanna Griso, Pablo Motos, Ana Rosa Quintana o Bertín Osborne és molta, però no ens podem quedar aquí. Ells són empleats (molt ben pagats) que executen unes ordres dictades en despatxos que estan molt per sobre d’ells.
Qui hi ha en aquests despatxos? Molta gent sap que Antena 3 i La Sexta són propietat del Grup Planeta. El que menys gent sap és que el Grup Planeta es va construir a punta de pistola. El 27 de gener de 1939 les tropes de Franco van entrar a Barcelona. Entre les tropes que van entrar a Barcelona estava José Manuel Lara, capità de la Legió durant la Guerra Civil. Pocs anys després, fundaria el que seria el Grup Planeta. Anys després, el seu propi fill i hereu de l’imperi Planeta deia: [FRAGMENT DE CITA?]. Efectivament, el fundador del Grup Planeta no només era un franquista d’una sola peça, sinó que era un home realment violent. Aquesta violència seria clau per convertir la seva editorial en un imperi en ple franquisme. Així ho explica l’escriptor Xavier Borràs: [FRAGMENT DE CITA?].
Algú podria dir que això són coses del passat i que amb l’arribada de la democràcia tot això va quedar enrere. Doncs no. La construcció de l’imperi televisiu que avui dona veu a l’extrema dreta va continuar durant la democràcia. Per entendre què hi ha darrere de Susanna Griso i Pablo Motos la paraula clau és Telefónica. El 1947 Franco ja va veure amb claredat que les telecomunicacions eren vitals per apuntalar el seu règim i per això va prendre el control de Telefónica. Des de llavors el franquisme i la dreta no han deixat anar aquesta empresa estratègica.
El 1991 trobem en el consell de Telefónica Claudio Boada, cap de l’Instituto Nacional de Industria durant el franquisme. També a Telefónica trobem Josep Vilarasau, que a més d’haver estat president de La Caixa fins a l’any 2003, va ser nomenat director general de Telefónica el 1966. El 1991 encara hi era. El PSOE no va tocar ni una coma de tot això. A canvi, va incloure tot aquest paquet en el seu projecte. L’arribada d’Aznar a la Moncloa va culminar el procés i va col·locar els seus en llocs estratègics.
A Endesa va posar el ministre franquista Martín Villa; a Tabacalera va posar César Alierta, fill de l’alcalde franquista de Saragossa; i l’any 1996 Aznar va maniobrar perquè Miguel Blesa (el de les targetes black) fos conseller a Antena 3. El juliol del 97 Telefónica compra el 25% d’Antena 3 i pocs anys més tard Planeta compra fins al 50% d’Antena 3 i ja estava tot a punt per al naixement d’Atresmedia. Poc després de la compra de Planeta, Juan Luis Cebrián, el cap de PRISA (empresa editora del diari El País) va dir: [FRAGMENT DE CITA?].
La memòria històrica no només ha de servir per canviar noms de carrers o per treure mòmies del Valle de los Caídos. Ha de servir per entendre les coses que passen avui. I el que passa avui és que Atresmedia s’ha convertit en un dels principals aliats de la ultradreta de Vox. Escolteu això. Aquesta conversa va ser gravada per la Guàrdia Civil mentre investigava el Cas Lezo, on estaven implicats alguns directius d’Atresmedia. Un dels que parla és Edmundo Rodríguez Sobrino, membre del consell d’administració de La Razón, que va ser detingut i imputat pel suposat desviament massiu de fons públics de Canal de Isabel II. L’altre que parla és Mauricio Casals, president de La Razón i cap d’Atresmedia, l’empresa propietària d’Antena 3 i La Sexta. En un moment de la gravació Mauricio Casals diu una cosa molt reveladora: [FRAGMENT DE CITA?].
El sandvitx del qual parla Mauricio Casals té uns ingredients molt senzills. L’any 2014 els casos de corrupció acorralaven el PP i calia fer alguna cosa. Per això en els alts despatxos d’Atresmedia es decideix donar visibilitat a Podem. La idea era que Podem desgastés el PSOE i així beneficiés el PP. Queda clar que els propietaris de les televisions obren i tanquen l’aixeta a opcions polítiques d’acord amb els seus interessos polítics i empresarials.
Avui, cinc anys més tard, sembla que algú ha donat l’ordre de donar veu a Vox. I en això estem. Després d’aquest recorregut per la història, a algú li estranya que Susanna Griso i Pablo Motos li riguin les gràcies a Santiago Abascal? A algú li estranya que La Sexta entrevisti dia sí dia no al president de la Fundació Franco? A algú li estranya que La Razón (que és dels mateixos propietaris que La Sexta) s’indigni amb en Dani Mateo per sonar-se els mocs amb una bandera d’Espanya mentre publica esqueles de genocides nazis? A algú li estranya que Inda i Marhuenda, que estan íntimament relacionats amb les clavegueres de l’estat, siguin tertulians estrella de La Sexta? A algú li estranya que en Mauricio Casals (home fort de Planeta) ens posés Podemos quan li convenia i quan li convé ens posa Vox?
Com deia abans, la memòria històrica és molt més que canviar noms de carrers. Ha de servir per veure com la realitat que vivim avui té moltes vegades les seves arrels en coses que van passar fa molt de temps. Vox no neix del no-res. És la continuació d’una història antiga. Fa vuitanta anys es creaven imperis de comunicació a l’ombra de Franco. Fa quaranta anys es convertien en demòcrates de tota la vida i avui, si convé, faran servir l’odi de Vox en el seu benefici. Comparteix-ho!
Carlos Herrera: «Hoy manejamos una información a cuenta de los hechos ocurridos en un colegio público de San Andrés de la Barca. El día siguiente del referéndum del 1 de octubre profesores de ese colegio señalaron claramente a esos niños hijos de Guardia Civil. ¡Auténticos fanáticos con profesionales del odio vestidos de profesores de instituto! Van a ser juzgados, claro. ¡Estos tíos no pueden, estos tíos y estas tías no pueden seguir dando clase! ¡No es posible que la educación le esté confiada a unos tipos infames de conductas delictivas que atentan contra los derechos fundamentales de los niños! ¡Que son profesionales del odio! […] Si estos tíos y estas tías pueden seguir dando clase o tienen que dedicarse… en fin, que los recojan los de Òmnium Cultural, el pesebre este que tienen montado entre la Assemblea y Òmnium ahí y que les den un sueldo. Pero no pueden seguir atentando contra los derechos de los niños».